Avui visitem el poble de Castellserà, a l’Urgell, on ens rep en Marcel Pujol, un alcalde jove a plena dedicació, que es va presentar a les eleccions no per fer de polític sinó per contribuir a la proximitat de l’ajuntament a la ciutadania.
“Dedicar-me al 100 a l’ajuntament va ser una decisió personal. Ho vaig fer encantat de la vida i ho tornaria a fer altre cop”
“Cal tenir un nivell de formació bàsic. No ens podem permetre que un alcalde no escrigui un correu en català correctament”
“Al meu fill sempre li dic que el més important en aquesta vida és ser bona persona i educat, perquè així s’arriba a tot arreu”
“Des dels 18 fins als 27 anys, que vaig entrar a l’ajuntament, gràcies a la música vaig conèixer moltes persones, vaig treballar a totes les comunitats espanyoles i gairebé en totes les comarques catalanes”
“Tant la música com l’educació en el lleure m’han donat ocasió d’aprendre coses útils per a l’ajuntament”
“Sempre dic que la màgia del poble és la seva gent, això és el que ens fa especials”
“Estem patint molta despoblació. En 20 anys hem perdut gairebé 200 habitants i ens cal reactivar-ho tot”
Vostè va començar a treballar pel poble als 16 anys. És una edat molt matinera, no li sembla?
Les coses s’han de començar de jove. Després, quan arribes a la Universitat, si no tens un fort arrelament amb el municipi, ho pots perdre tot. Ho he vist en molts altres joves. A l’època universitària descobreixes moltes coses i tot el que es fa al poble queda una mica en segon pla. Jo estudiava a Lleida, però tots els caps de setmana tornava a Castellserà perquè sempre hi havia alguna reunió o trobada, o activitat de l’esplai. Fins i tot si hi havia exàmens, calia tornar.
I es va presentar per primer cop el 2007, amb un nou projecte i una nova manera de fer. Quina és la seva filosofia?
Nosaltres vèiem l’ajuntament com una institució poc propera al poble. L’alcalde i els regidors, és cert, ens rebien quan feia falta, però crèiem que no eren prou propers. Vam pensar que calia buscar noves dinàmiques per facilitar el contacte amb la gent, així com donar informació de tot el que passava al municipi. És el que ens vam proposar fer en els 4 anys que vam estar en l’oposició, des de 2007 fins a 2011. L’any onze, tot i no guanyar les eleccions (vam empatar en nombre de regidors) vam formar govern amb un altre regidor i vam iniciar aquesta etapa. A més, a partir d’aquell moment l’alcalde tenia ja un 100% de dedicació a l’ajuntament. Va ser una decisió personal, perquè tot i cobrar la subvenció que dona la Generalitat, vaig haver de deixar la feina professional. Ho vaig fer encantat de la vida i ho tornaria a fer altre cop.
Vostè que els té, creu que és necessari tenir estudis superiors per a exercir com a alcalde?
No fa falta. El que cal és tenir ganes de treballar pel poble, tenir les idees clares i un bon equip al darrere. L’opinió de l’alcalde és una més. Ara bé, sí que és bo tenir un nivell d’estudis bàsic, no sé si fins al batxillerat. No ens podem permetre, per exemple, que un alcalde no escrigui un correu en català correctament.
Ens mostra unes fotografies. Quin valor tenen per a vostè?
La primera, és de quan érem petits. A casa, el pare i la mare sempre havien treballat moltíssim, i el meu germà i jo ens havíem criat a casa dels padrins aquí, al poble de la meva mare. Al meu fill sempre li dic que el més important en aquesta vida és ser bona persona i educat, perquè així s’arriba a tot arreu. És el que em van ensenyar a casa.
La segona foto és de l’època de l’Institut, un temps molt important i en què m’ho vaig passar molt bé. La generació del 83, tant a l’escola com a l’institut, vam fer coses molt interessants. Sempre teníem nous projectes, com ara muntar un grupet de música. Des dels 18 fins als 27 anys, que vaig entrar a l’ajuntament, gràcies a la música vaig conèixer moltes persones, vaig treballar a totes les comunitats espanyoles i gairebé en totes les comarques catalanes, excepte el Priorat i el Pla de l’Estany. També vaig viatjar a molts països europeus i vaig fer colònies per tot arreu. Tant la música com l’educació en el lleure m’han donat ocasió d’aprendre coses útils per a l’ajuntament.
La darrera foto és del dia que vam prendre possessió del govern municipal per primera vegada, el juny de 2011. El dia en què vaig agafar la vara d’alcalde que després s’ha fet tan famosa. L’equip original ha tingut canvis, amb gent que ha vingut i gent que ha marxat. Però darrere d’un alcalde sempre hi ha un bon equip.
Què li diria vostè a un foraster per convèncer-lo que vingués a viure a Castellserà?
Sempre dic que la màgia del poble és la seva gent, això és el que ens fa especials. Venir aquí, entrar en una botiga, no sentir-te estrany, veure que la persona que t’atén et dona conversa i que la gent et saluda pel carrer amb un ‘hola’, ‘adeu’ o un ‘bon dia’. Aquesta és la gràcia dels pobles petits.
Estem patint molta despoblació. En 20 anys hem perdut gairebé 200 habitants i ens cal reactivar-ho tot. Però aquí tenim moltes coses a fer, perquè tenim un teixit associatiu fantàstic, i gent disposada a treballar pels demés des de les associacions: dones, pagesos, caçadors, esplai, tercera edat… Està ple de voluntaris que fan que la gent se senti còmoda i que cada setmana puguin fer una cosa o altra.
Llocs del poble com La Panera i el centre històric, què representen pel municipi?
A qualsevol que vingui de fora, l’has de portar a La Panera, que és l’edifici històric per excel·lència de Castellserà. Havia estat un magatzem antic, que l’ajuntament va recuperar els anys 80-90, i que ara utilitzem com a espai cultural per a tot tipus d’activitats. Un edifici de pedra, molt maco, que la gent anomenava com a “castell”, el castell que ens falta i que tenim al nom. Hi fem bodes civils, jo mateix m’hi vaig casar i en guardo un bon record.
Al voltant de La Panera hi tenim un centre històric, amb una creu restaurada molt bonica, i una plaça del Sitjar, on hi ha encara traces dels antics cubs de gra on es guardava la collita. I el Racó d’Antany, la zona de l’església…
En quant a festes i tradicions, tenim la Festa del Bandoler, de la que vull fer promoció. I també gaudim de la proximitat de la serra d’Almenara, que és un espai CEPA, dins del projecte d’espais naturals de ponent. Un espai fantàstic on hi podem trobar arquitectura popular, cabanes de volta, marges de pedra, fauna i flora, rutes per anar en bicicleta…
Amb el teixit associatiu tan fort que tenen, la participació ciutadana deu ser molt bona.
Vam fer un procés participatiu aquesta legislatura per parlar sobre les dates de la festa major, perquè coincidia amb les colònies i volíem saber si la gent estava disposada a canviar la festivitat del patró. Però no n’hem fet d’altres. El que sí fem amb les associacions és una reunió anual d’entitats per conèixer les activitats que han fet en l’any anterior, i els projectes per a l’any següent. A nivell municipal passem un butlletí periòdic, amb les actes dels plens i amb altres informacions. I, sobre tot, mantenim contacte a través de les xarxes socials i l’aplicació mòbil de l’ajuntament, que permet contacte directe amb tots els veïns. També el boca-orella funciona, ja que passejo molt pel poble i la gent, ara que sap que l’alcalde és aquí tots els dies, em venen a veure sense demanar hora, ni res.
En relació a les xarxes, creu que la gent del poble col·labora amb l’ajuntament a través de la tecnologia?
Quan vam entrar en el 2011, Facebook i Twitter estaven en auge i vam crear les pàgines oficials de l’ajuntament. Hi ha molts seguidors i contestem tots els missatges que ens arriben via Facebook i Twitter al moment. La gent no es pot queixar. Expliquem tot el que passa al poble. Al 2014 vam demanar a una empresa de Bellpuig que ens redactés el projecte d’aplicació mòbil, que després s’ha convertit en una aplicació que utilitzen els municipis per mirar d’estar en contacte amb la gent. És que com que tothom té el meu telèfon mòbil, em trucaven per demanar-me el telèfon del metge o l’escola. Ens calia una aplicació que ens permetés el contacte però que també posés les dades a disposició de la gent, des de l’hora d’obrir la perruqueria fins a comprar una barra de pa. Ara estem mirant d’instal·lar un nou sistema de telecomunicacions que ens ha de servir per deixar de banda les companyies de telefonia mòbil i apropar la internet de qualitat a la gent. Cal que tothom tingui accés a ella, perquè dona oportunitats de treball i atrau emprenedors. En breus, crec que ho tindrem a punt.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Força bo. No ens podem queixar. Quan vam entrar-hi, s’acabava de demanar un crèdit de 300.000 euros que representava un endeutament del 50% sobre pressupost. S’ha anat pagant i ara mateix crec que estem als voltants del 30% de l’endeutament. El problema ve de les lleis estatals que no ens deixen gastar el superàvit. Ara mateix tenim un romanent de tresoreria de 300.000 euros, que no podem gastar. Els diners hi són, i s’haurien de poder gastar perquè la gent en gaudís.
Quins són els principals eixos d’aquesta legislatura?
En tenim un de molt gran i prioritari que és el de fer una residència i centre de dia. Es va projectar el 2000 i es va començar a construir el 2003. És una iniciativa de l’anterior alcalde que compartim i que necessitem per a una població que es va envellint. Tenim 120 persones amb més de 80 anys. Hem agafat la crisi i ha mancat la inversió. L’ajuntament ha aportat tot el que podia i ara cal buscar en la iniciativa privada. Hem d’obrir com sigui l’edifici en aquesta legislatura, o serà un fracàs. A banda, el poble tenia tres obres començades: el centre cultural de la Garuta, que acull la biblioteca i que ja es va inaugurar el 2013. I també el poliesportiu municipal, que esperem poder acabar amb els diners que es generin de la residència.
Quin balanç fa de la seva activitat política, en termes de projectes pendents i complerts? És positiu?
Sí. Encara que tinguem pendent la residència, penso que s’han fet moltíssimes coses ja. I el més important és que hem obert el ventall d’inversions a totes les edats i sectors. No només s’ha d’invertir en la gent jove o la gent gran, sinó que cal cobrir totes les vessants. Hem invertit moltíssim en educació, en joventut, en esport, en organitzacions, pavimentant carrers, en qualitat d’aigua… També en coses del dia a dia, en cultura i festes,… un munt de coses que s’estan duent a terme que abans no hi eren.
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Sí, claríssimament. Cal que hi hagi limitació de mandats. Jo sempre dic que quan nosaltres acabem, darrere nostre en vindran uns que ho faran tant bé o millor que nosaltres. Sí diria, però, que trobo curtes les legislatures de 4 anys. Jo proposaria que fossin dues de cinc anys per alcalde. També ho proposaria per al Parlament.
Quina valoració fa de la situació política actual?
A mi m’agrada molt una frase del David Fernàndez, que deia quan era al Parlament: “Jo no soc polític, jo faig política”. I a mi també m’agrada dir el mateix. A mi quan em pregunten, jo soc enginyer agrònom, però ara mateix faig d’alcalde i faig política, però no soc polític. En aquests 8 anys m’he format una visió general de la política a nivell local i també he vist que la situació a Catalunya és molt complexa, perquè la ciutadania està dividida, que no enfrontada, al 50%. Uns volen marxar d’Espanya i els altres no. No sé com ho arreglarem, però penso que hi ha polítics que viuen de la política i això és quelcom que cal anar eliminant, igual que el tema dels Consells Comarcals, i un conjunt de privilegis a nivell polític que crec que no hi haurien de ser.
Si estiguessin aquí els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
Jo faig molts pocs discursos. Inaugurem molt poques coses perquè m’agrada poc la presència política en actes. Soc poc polític, en aquest sentit. Però sempre que m’adreço als ciutadans és per donar-los les gràcies, per participar i fer les coses de veritat. Molts cops no som conscients de la quantitat de coses que fan els veïns. L’únic que puc fer és agrair-los la col·laboració i demanar-los que segueixin dient-nos les coses que no els agrada del que fem, que segueixin participant del que organitzem i que entenguin que el que volem és estabilitzar la quantitat de veïns i tornar a créixer en el futur.
