Al recinte de Montfalcó Murallat s’accedeix per una única entrada situada a la banda sud de la població, formada per una doble porta d’arcs adovellats que dóna a una plaça central.
Altitud: 601m
Montfalcó Murallat és una de les millors viles closes més representatives de Catalunya.
Al recinte de Montfalcó s’accedeix per una única entrada situada a la banda sud de la població, formada per una doble porta d’arcs adovellats que dóna a una plaça central. De la plaça surten dos carrers, un a la dreta, que condueix a l’església, i l’altre que dóna el tomb a la muralla.
En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar a la vila d’una segona muralla per la banda sud.
La primitiva església romànica es va construir aprofitant una torre circular de defensa per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat i reconstruït al llarg de la història. La transformació més important es va fer entre els segles XVII i XVIII, quan es van construir la torre del campanar. De l’església actual només l’absis i la porta d’entrada són del primitiu temple romànic.
La part exterior de les muralles, en època medieval i moderna, era envoltada de terres de conreu. Les terres més properes a la població es destinaven a l’horta i als farratges per alimentar els animals. En una segona línia es trobaven les terres de conreu dedicades al cereal i a la vinya i, les terres més allunyades de la població, als boscos i les pastures.
Les primeres referències de Montfalcó Murallat daten del segle XI. El castell feudal de Montfalcó s’esmenta l’any 1043 amb el nom de Monte Falconi. Montfalcó va passar a formar part del comtat de Cardona l’any 1375. És per aquest motiu que el poble es coneix també amb el nom de Montfalcó del Duc. Més tard la casa dels Cardona s’uní a la de Medinaceli i Monrfalcó formà part de les possessions d’aquesta família fins a la desamortització del segle XIX.
Font: Turisme de la Segarra
