Montgai, i el seu nucli veí, Butsènit, es troben dins d’un triangle geogràfic conformat per les viles de Balaguer, Agramunt i Artesa de Segre. Fa mil anys, des del castell de Montgai, Ramon Berenguer I, mític comte de Barcelona, ja contemplava des d’allà els camps, els camins i la Serra del Montsec. Segurament també hi va viure algun dels hiverns freds i emboirats i dels estius calorosos i secs. Però, segur, no volia perdre’s unes primaveres i unes tardors que són autèntics homenatges al bon gust de la climatologia.
Ni el mític comte ni el seu castell hi són ja. En canvi ha quedat l’amabilitat dels veïns i el seu tarannà tranquil, i a la vegada laboriós. També ha romàs el Riu Sió, que travessa el terme de llevant a ponent, i va de camí cap al Segre. I un Camí Ral que ha conduït ramats i pastors al llarg de molts segles.
És temps d’orenetes. Van i venen i s’ho miren tot de lluny. Simbolitzen l’equilibri perfecte entre la calma i els sons del camp: collites que creixen en silenci i tractors que transiten; nens que juguen a pilota i padrins que s’ho miren des de la plaça… D’aquí a mil anys, les orenetes seguiran volant.
