- Montgat va ser fins al 1933 el barri mariner de Tiana, avui els dos únics pobles maresmencs a dins l’AMB
- El PSC retorna a l’alcaldia amb el suport de Junts i Som Montgat i desbanca ERC com a primera força
- La protecció del litoral, la residència de gent gran i el futur pla urbanístic, grans reptes del mandat
Amb una extensió de tan sols 2,9 quilòmetres quadrats, Montgat és la porta d’entrada sud del Maresme sota la pressió urbanística de l’àrea metropolitana. Com molts punts de la comarca, en els seus orígens era un dels barris mariners dels pobles de muntanya, en aquest cas de Tiana, i va ser un dels últims a segregar-se’n, l’any 1933. Això explica la història recent de Montgat i la identitat que es va anar forjant al voltant del nucli de cases de pescadors. Als límits amb el Barcelonès, Tiana i Montgat són actualment els dos únics municipis maresmencs que formen part de l’àmbit metropolità integrats dins l’organisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que engloba els 36 municipis més propers a la capital catalana.
Montgat també hi ha qui el bateja com el municipi “de les quatre barres”, pels múltiples traçats que li trinxen el terme municipal, començant per la via del tren i l’N-2 a la seva façana i la B-20 i l’autopista C-31, que divideixen la part de muntanya. Les vies de comunicació trinxen el territori enmig d’una complexa orografia amb turons que han fet créixer la població en nuclis disgregats: el veïnat antic és a llevant del turó de Montgat (barri de San Joan) i arriba fins al barri residencial de Montsolís. El veïnat de les Mallorquines és el més poblat i industrial, a tocar de Badalona, i els nous barris com les Costes, Can Siurana, Can Maurici i la urbanització del Turó del Mar.
La recent història del municipi ve marcada per l’arribada del primer tren entre Barcelona i Mataró, que hi va obligar a fer el primer túnel de ferrocarril que travessa el turó de Montgat. El nou mitjà de transport i l’estació van ser un revulsiu per a la indústria, i la classe treballadora no va trigar a establir-se a l’entorn de les Mallorquines. Als anys setanta del segle passat, els terrenys a prop de l’estació estaven ocupats per grans complexos fabrils, entre els quals destacaven el lleixiu Conejo i el grup Explosius Río Tinto. D’aquest passat industrial, en queda ben poca cosa i resten els terrenys buits de fàbriques, ara propietat de l’AMB, que s’haurien de descontaminar abans de poder-se destinar a altres usos. Els polígons industrials s’han anat convertint en noves zones residencials que han vist créixer la població fins als 12.458 habitants que tenia censats Montgat el 2023. Una transformació que encara té recorregut quan es planteja modificar el pla metropolità perquè es pugui convertir més sòl industrial en residencial amb la promoció de 500 habitatges.
