Dimarts, 14 de febrer de 2023, la Sra. Montserrat Perelló, alcaldessa de Tivissa, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Montserrat Perelló, alcaldessa de Tivissa i Directora dels Serveis Territorials d’Educació de la Generalitat de Catalunya
- Il·lm. Sr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
- Sra. Marta Pascal, professora de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’assignatura de Gestió Pública
- Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Escribà saluda els presents i dona la benvinguda a la convidada del dia, fent una presentació de l’activitat. A continuació, el Sr. Berraondo saluda l’alcaldessa i li pregunta a com va arribar a ser alcaldessa.
La Sra. Perelló agraeix l’ocasió d’estar davant d’una aula i explica que es va presentar en una llista el 2011 perquè se sent membre d’una “polis” i molt vinculada al teixit associatiu del seu poble. Per a ella era important seguir servint el poble des de la política, i fer-ho en un moment en què creia que calia un canvi. Formava part de l’Associació de Pares i Mares de l’Escola, Famílies i Infants, però també havia passat per associacions culturals. “En pobles petits, si no ho fas tu, no ho fa ningú”, diu. Va estar dues legislatures en oposició i des de 2019, gràcies a un pacte a tres bandes, en el govern.
Se li pregunta per les forces polítiques de Tivissa i l’ecosistema existent.
Diu que a Tivissa hi ha 9 regidors, dels quals 5 estan a govern. 3 són d’Acord Municipal, una de Moviment per Tivissa i una d’Independents de la Serra d’Almos (una EMD propera). Aquests quatre anys de legislatura han compartit govern i es manifesta molt contenta per completar la legislatura. Junts i PDCat aniran per separat, explica.
Explica que ja està en precampanya electoral i que, de fet, tothom ho està. Diu que tot és molt diferent en ciutats grans que en pobles petits, on la feina de campanya comença cada dia, perquè “tothom et coneix i tu coneixes tothom”.
El moderador demana l’alcaldessa que presenti el poble de Tivissa.
La Sra. Perelló diu que Tivissa és un municipi amb art rupestre i un dels jaciments històrics més importants del país. També hi ha presència registrada d’activitat medieval al s. XIII. El poble, diu, és emmurallat i encantador, que sempre competeix amb Miravet per liderar la Ribera. És també un dels municipis més grans de Catalunya, amb 21.000 Ha, que són 210 Km2. Durant la pandèmia ningú podia sortir al carrer, però en realitat eren 7 habitants per Km2. “Si les administracions superiors paguessin per superfície i no per habitants, tindríem molts més diners”, diu.
Es troben a 10 minuts de l’Hospitalet de l’Infant, dels Ports i considera que és un poble molt bonic, antic i medieval.
El moderador pregunta sobre com va marcar el mandat la pandèmia?
L’alcaldessa diu que de forma total. Que va tocar gestionar la incertesa. També com a responsable del Departament d’Educació al territori van haver de gestionar-la. La gent va convertir ràpid la incertesa en por i la seva feina era racionalitzar-la. Van aconseguir generar una associació de voluntaris per fer el necessari per a la gent gran. A més, van gestionar el dia a dia, i van haver de deixar aparcat tot el que havien previst fer.
El municipi patia un 70% d’endeutament, que els lligava de peus i mans durant aquest temps.
L’alcaldessa explica que parteix el seu temps entre l’alcaldia i la feina d’Educació, però que li implica estar connectada les 24 hores del dia i rebre trucades a les 2.00 de la matinada si ha marxat la llum. O el dia de Pasqua del 2000 haver de treballar fins a les 12 de la nit. Sempre s’està a disposició dels demés.
Creu que una de les equitats importants a resoldre és la territorial. Explica que no sempre hi ha 15 alumnes en un aula i que tancar aquesta aula implica tancar 14 històries.
Finalment, el moderador pregunta sobre què significa haver de renunciar a la carrera professional envers del servei públic.
L’alcaldessa explica que és catedràtica de Batxillerat i de secundària. Ha dedicat 32 anys a l’ensenyament i considera aquesta etapa com un parèntesi, i que tornarà a l’activitat quan ho consideri oportú. La seva aspiració no és política. Ella, senzillament, s’hi ha trobat implicada en un moment determinat.
Seguidament, la professora Marta Pascal saluda els presents i enceta el torn de preguntes de classe. Convida els assistents a anar preparant les seves preguntes també.
La primera qüestió que li formula a l’alcaldessa és sobre la dimensió de dona. Com es viu ser política amb responsabilitats en un poble petit? I la segona és sobre la importància del Consell Comarcal per a l’Ajuntament.
L’alcaldessa diu que al govern municipal hi ha quatre dones i un home, de manera que hi ha hagut un gran canvi en relació als anteriors governs, que sempre havien estat masculins. “Veníem de mandats molt llargs amb maneres de fer molt marcades”, i de cop va entrar un govern de coalició, amb maneres de fer distintes i lideratges compartits per la coalició. Diu que “amb una dona s’hi atreveix tothom”, “de bona i de mala fe”. Tothom li demana coses, però per una qüestió d’edat i experiència, ella diu que ho ha pogut superar. A més, han aconseguit consolidar campanyes de “mes violeta”, al març, amb xerrades i activitats, que ha fet que augmentés la conscienciació. També va anar molt bé que el col·lectiu LGBTI s’associés al poble i es vinculés al projecte.
Quant al paper de les administracions superiors, diu que és gràcies a elles que els pobles petits poden fer moltes coses. Especialment, el paper del Consell Comarcal els ajuda a mancomunar molts serveis. I la Diputació els ajuda amb els serveis de tècnics que assessoren i que no es poden permetre de manera directa, perquè no tenen pressupost per contractar-lo. En tot cas, diu, sempre t’has d’esperar el torn a què t’atengui el tècnic. Finalment, diu que “com més amunt vas, més allunyada està l’administració” i que en el cas de la Generalitat “t’ho has de treballar molt, perquè mai no et ve res del cel”. Igualment diu que Tivissa és un municipi de Zona 1 i Zona 2 del règim nuclear, i per tant, reben uns diners de l’Estat, de manera que alguna vegada “toca anar a Madrid a parlar d’aquests diners i de l’ús que se’ls dona”. De vegades són diners finalistes i de vegades no. I hi ha diners que venen de subvencions condicionades, però que són una mica emmetzinats.
L’alcaldessa creu que aquestes administracions “ajuden”, però que exigeixen “tanta paperassa com vulguis imaginar”. Recorda el cas d’una subvenció europea que estan rebent ara per fer una depuradora d’aigua. La quantitat de justificacions a realitzar és enorme.
S’obre el torn de les preguntes d’alumnes.
Un alumne pregunta dues coses: sobre si ha de delegar molt en l’equip per arribar a tot arreu i l’altre és sobre la manca de docents al país i quina política té la Generalitat en aquest sentit.
L’alcaldessa respon al primer tema dient que ella no podria portar els seus dos càrrecs sense un equip. Diu que estem al segle XXI i que no es poden fer les coses sola. Cal dirigir equips i confiar amb la gent que es té al costat, i empoderar-la per tal que sàpiguen prendre decisions, cosa que és difícil i que cal aprendre. Diu que fer això és més fàcil a Educació que a l’Ajuntament, probablement perquè l’organigrama està més definit en un lloc que en l’altre.
Quant a la segona pregunta diu que a l’Ebre, justament, ho tenen tot cobert. Creu que és perquè són pobles petits i no hi ha massa quantitat d’alumnes, ni de baixes. Com a molt, falten filòlegs i informàtics. La Generalitat, diu, obrirà processos de “difícil cobertura” que li permetrà cobrir les places a través d’entrevistes directes a candidats/es. També recorda que “falten docents arreu del món, no només a Catalunya” i que caldria reflexionar perquè i quina relació té amb la manca de prestigi de la professió.
Un alumne diu que ser secretari d’ajuntament pot ser una bona sortida per a politòlegs. I li pregunta a l’alcaldessa com és la seva relació amb ells.
L’alcaldessa destaca la importància de la figura del secretari. Més enllà de la feina de secretari / interventor (ho és als pobles petits, tot a la vegada), hi ha la figura del tècnic d’urbanisme. Diu que sobre aquestes dues figures recau el pes de tota l’administració. Haurien de ser persones de carrera que no sempre es troben perquè potser aquestes persones no volen anar a treballar i viure a pobles petits.
Explica que curiosament és al País Valencià on hi ha més tradició de secretaris i interventors i que n’abunden al nostre país. També diu que “sort del secretari”, perquè és la persona que ha de controlar la gestió i els regidors, o si no es produirien més “alcaldades” i més sovint. Els secretaris i interventors dirigeixen el que les coses passin per la norma.
L’alcaldessa diu, a més, que ha tingut sort amb el secretari del seu ajuntament. “N’hi ha que són molt durs”, explica. Tot ha de ser sempre dins de la norma, però alguns secretaris són més rígids i inflexibles que d’altres.
Una alumna pregunta si els reptes i prioritats dels municipis petits són gaire diferents dels de les ciutats grans.
L’alcaldessa diu que, en el fons, haurien de ser els mateixos: treballar pels veïns. Però les prioritats dels pobles petits potser són diferents. Calen uns serveis que ajudin a la gent a viure en igualtat de drets. Però que això costa més als pobles petits. Per exemple, la llar municipal de Tivissa és deficitària, però per a l’alcaldessa això és una inversió de futur. I el mateix diu de l’escola de música, o el centre de dia per als avis, o el càmping-alberg municipal… Les prioritats són diferents, perquè a les ciutats sempre estaran plens. Als pobles és difícil no tenir-los buits. Aquí recorda que és difícil rebre els recursos en base al nombre d’habitants quan es té tants habitatges disseminats, perill d’incendis forestals i camins que cal cuidar contínuament.
Un alumne pregunta sobre un projecte d’aero-generadors al poble, de manera que hi ha molts projectes d’energies renovables al municipi. Com es poden compaginar les demandes de la població i les necessitats de transició energètica.
L’alcaldessa diu que en aquest tema han dedicat moltes hores. Diu que el 2019 van entrar a l’ajuntament i el primer estiu van rebre una allau de grans empreses demanant hora a tot moment. Després va sortir el decret de Renovables de 2019 de la Generalitat, que va passar una ponència i tràmits. Van arribar a rebre 44 projectes tramitats per la Generalitat i per Madrid en un moment determinat. I va ser “horrorós”, perquè no sabíem què fer. Hi havia la possibilitat de trinxar el territori entre eòlica i fotovoltaica. A més la necessitat de respectar línies d’evacuació. La Ribera d’Ebre és una comarca productora d’energia importantíssima i tots aquests projectes calia evacuar-los a Ascó, o a Vandellós, o a Garcia, de manera que tota la línia d’evacuació de cada projecte passava per damunt dels jaciments, de les finques, etcètera.
Durant la pandèmia van decidir que, davant d’això, s’havien de defensar de què els trinxessin el territori i veure una mica la llum. Van decidir que potser no podrien parar tots els projectes, però sí que podien decidir quan, com i per on volien que passés tot això. “Després de moltes hores de discussió” i de veure que cap altre territori de Catalunya tenia l’oportunitat de treure oportunitats de l’amenaça, van decidir posar parcs eòlics dins dels territoris comuns de la vila. Al final van fer una concessió administrativa de tres llocs per poder implementar projectes eòlics (els fotovoltaics no aplicaven aquí), van decidir protegir-se i treure el màxim profit podent decidir ells.
Una de les empreses va oferir unes condicions molt avantatjoses a 28 anys vista i ara estan intentant aconseguint permisos administratius per què els deixin fer-ho. “Si això surt be serà l’èxit de David contra Goliat”. Però recorda que van haver de contractar arquitectes externs per poder fer les al·legacions i les ponències, i que els projectes que rebien eren complexes i el termini que tenien per presentar-les eren curts. “Si això surt bé, rebrem 100.000.000 d’euros en els propers anys”. De les 21.000 Ha han dedicat unes 700. Creu que és un projecte necessari pel país, però no podien tolerar que l’Administració superior decretés la implantació d’aquestes instal·lacions enormes al territori i per decret. Defineix “d’assetjament” la pressió rebuda per part de les grans empreses.
Una alumna s’interessa pel transport públic i la connexió entre pobles petits.
L’alcaldessa recorda que als anys 80 ella trigava menys en anar a estudiar a Tarragona en tren que els seus fills en els 2000. La línia és molt dolenta. I creu que és completament injust i que és un atac a l’equitat. Diu que a Tivissa hi ha dos autobusos diaris que van a Reus i que també la Generalitat ha posat un transport diari a Móra d’Ebre que permet fer transbords per anar en tren o cap a Tortosa. Això ha obligat a la gent a treure’s el carnet de cotxe, perquè la mobilitat és impossible si no. Ara de seguida tens un carnet i un cotxe, de manera que molta gent va i bé cada dia de Tortosa, Reus o Tarragona.
Recorda que la primera trucada que va rebre l’Ajuntament aquest any eren dues senyores grans que havien d’anar a l’hospital es queixaven de que l’autobús no havia arribat. I era perquè la companyia HIFE havia desprogramat la línia per falta de passatgers. És un problema per a la gent gran.
I això obliga a fer moltes gestions supramunicipals.
Un alumne explica si la qüestió nacional o ideològica més o menys en la política municipal.
L’alcaldessa diu que l’eix nacional ha estat present durant la legislatura, però no ha estat tradicionalment important. Fonamentalment amb Junts i amb Acord (que són Esquerra). Ara la coalició és amb Comuns. I es debaten molts temes a més de la qüestió nacional: “la fent no ens vota per què siguem o no independentistes”. Però també diu que potser es presentarà VOX al poble, a través d’una llista fantasma i que li “fa por” anar en aquesta direcció.
Recorda que a Educació hi havia un programa de detecció de la radicalització islamista de l’alumnat. Ara el programa té un nom diferent: “detecció d’extremisme” de qualsevol mena.
Quant a la diferencia ideològica diu que sí que n’hi ha, i que es trasllada a discussions sobre model econòmic, o de decisió, o d’equitat. “No ens hem casat amb qualsevol empresa energètica”, diu, tot i que hi havia interessos per part d’alguns particulars del poble que havien fet concessions.
Un altre alumne pregunta sobre la incidència de les dinàmiques del Parlament de Catalunya sobre el debat entre govern i oposició. Els pactes ERC-PSC del Parlament incideixen en el govern del poble?
L’alcaldessa diu que al poble hi ha hagut un govern de 24 anys d’Iniciativa per Catalunya que no s’explica si hi hagués hagut correspondència amb el que passava al Parlament. Creu que ara mateix la gent ja està més assabentada de la política que fa 20 anys. I que potser hi ha hagut algunes “línies vermelles” que s’han trencat. Per exemple, a un poble del costat van trencar el pacte de govern entre els regidors de PSC i els d’ERC en el context de “repressió, presos i exiliats”.
El moderador pregunta quants nens i nenes hi ha a Tivissa. L’alcaldessa respon que alguns anys en neixen més i altres menys. La llar d’infants és municipal i enguany té 22 nens i nenes, amb 2 professionals a jornada sencera i 3 professionals a jornada parcial per donar el servei des de les 9.00 del matí a 18.00 de la tarda. També diu que hi ha 261 persones nascudes fora d’Espanya al poble, sent els de Regne Unit la nacionalitat més important i l’holandesa la segona més important. Anglesos i Holandesos viuen a Tivissa per la proximitat amb la platja. Compraven finques i masos i les arreglen per invertir en projectes de turisme i altres.
