Més de 5.000 persones han passat aquest estiu per l’exposició “Àlvar Suñol, una vida pintant 1954-2016”, una mostra retrospectiva de l’obra de l’artista de Mongat, un viatge per les pintures i també per una selecció de dibuixos i escultures
Més de 5.000 persones han passat aquest estiu per l’exposició “Àlvar Suñol, una vida pintant 1954-2016”, una mostra retrospectiva de l’obra de l’artista de Mongat, un viatge per les pintures i també per una selecció de dibuixos i escultures, un conjunt d’obres d’art algunes de les quals han estat portades expressament des de França o els Estats Units, on Suñol gaudeix d’un prestigi consolidat. L’exposició, que va tancar diumenge les seves portes, ha estat oberta al públic des del 15 de juliol fins al 28 d’agost, i ha tingut una assistència diària mitjana de 130 persones. Aquesta exposició ha significat la reobertura del castell de Calonge, després de finalitzar la primera fase de les obres de reforma que ha viscut durant el darrer any i mig.
Àlvar Suñol (Montgat, 1935) és un pintor i també un excel·lent dibuixant i litògraf reconegut i amb una llarga trajectòria internacional, però poc conegut i amb escàs reconeixement al nostre país. Format de ben jove a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, va marxar a París on va viure 15 anys. Allà va acabar formant part del grup de l’École de Paris, ciutat on hi exposava regularment, així com a altres ciutats europees. Però ha estat als Estats Units sobretot on ha exposat i on continua exposant amb freqüència la seva obra.
Instal·lat a Foixà (Baix Empordà), l’artista ha preparat per al castell de Calonge un viatge per la seva llarga trajectòria artística, forjada especialment a París i als Estats Units. Al llarg de la seva carrera com a pintor Suñol ha exposat a més de cent galeries de tot el món, i ara el castell de Calonge ha sigut el centre d’una selecció de les seves obres més destacades, i especialment d’algunes de les seves darreres creacions, com “El Sopar”, de l’any 2015, o “Interior amb tres pomes”, del 2014.
El plantejament de l’exposició seguia un recorregut cronològic a través d’una selecció de prop d’una seixantena d’obres (olis i dibuixos), realitzades entre el 1954 fins a l’actualitat, de manera que ens permet tenir una visió evolutiva força completa del conjunt de la seva obra, fins a arribar a les més recents realitzades els últims anys al seu estudi de l’Empordà.
Com per a molts altres pintors de la seva generació, en els primers anys (dècada dels seixanta), les obres d’Àlvar Suñol fixen l’atenció en els diferents corrents estilístics vigents en l’art d’aquell període: una figuració amb influències del realisme social, cubisme, abstracció, i una posterior inspiració en l’estètica onírica, fins a arribar (cap a mitjans dels setanta) a una etapa de maduresa que li permetrà pintar el que sent al marge d’influències o exigències del moment, i fixar un llenguatge plàstic propi que caracteritzarà per sempre el seu estil pictòric, molt personal y definit.
Al llarg dels darrers anys, des del seu estudi de l’Empordà, Àlvar Suñol iniciarà un nou cicle amb pintures de gran format on, desprenent-se de l’antic bagatge narratiu (escenes bucòliques, natures mortes amb gerros amb fruites, flors, coloms, etc.), abordarà nous temes inspirats en els espais i paisatges reals que l’envolten. A totes aquestes obres es percep una regeneració, una evolució natural cap a una manera diferent de veure i de relacionar les coses. Uns canvis que sorgeixen, com ha succeït en altres etapes de la seva trajectòria artística, com a reflex d’un canvi interior i de la necessitat de deixar llast per guanyar espai on expressar plàsticament l’evolució i la maduració de les seves idees i del seu univers personal.
La mostra d’Àlvar Suñol, que s’ha pogut veure des del 15 de juliol fins al 28 d’agost al castell de Calonge, ha estat promoguda i organitzada per l’Ajuntament d’aquesta localitat, amb motiu de la inauguració de les obres de rehabilitació i condicionament dels espais d’exposició d’aquest monument.
