“Més que eliminar municipis, el què hem de fer és mancomunar serveis”

Bé, no sempre, encara que de ben jove he tingut vocació política perquè l’Ajuntament em motivava molt. Però he treballat en turisme, jo. Portava tota la gerència d’un càmping i havia treballat en d’altres feines mentre estudiava. 

 

Jo vaig començar com tanta gent que s’ha acabat dedicant a la política, en temes d’entitats, de cultura i de festes. Quan m’hi vaig posar, m’agradava molt, em sentia molt involucrat en això. I tenint en compte que això és un poble petit, que llavors no tenia ni cinc-cents habitants, però Déu n’hi do el què féiem. I naturalment, ja ens barallàvem amb l’Ajuntament per a què ens donés més diners. 

 

L’any anterior m’havia entrevistat amb el governador de Barcelona, perquè jo volia fer més coses, encara que clar, una cosa és portar la Festa Major i una altra, ben diferent, és portar un Ajuntament, per petit que sigui. Però era jove, molt jove, em van animar i vaig entrar, encara que no sabia què era el que m’hi trobaria. 

 

Doncs que hi havia divisions internes, i això que tothom era del mateix color polític. Però ja se sap què és el que pasa als pobles petits. El cas és que el primer que vaig demanar quan vaig entrar és que tothom m’acceptés com Alcalde, sense divisions inicials. Sorprenentment, va anar així. 

 

Però llavors va venir el segon repte: resoldre aquest conflicte intern. I suposo que va ser una combinació de factors, però el cas és que ens en vam sortir, i això em va donar molta confiança per tirar endavant. Pensi que el primer ajuntament estava format per gent d’edat molt diversa i tirar endavant un projecte com aquest va resultar molt engresador. I així va ser. Vam muntar el primer equip democràtic que es va presentar com independent. 

 

No cregui. Penso que cal distingir entre ajuntaments petits i ajuntaments grans. En qualsevol cas, un mandat, com més llarg sigui, millor, ja que hi ha més possibilitats de realitzar allò que vols. L’experiència que hem tingut, per exemple: si al llarg d’aquests anys haguessin hagut diversos equips de govern, Santa Susanna no tindria aquesta estructura de municipi que avui tenim. Però és clar, això comporta la responsabilitat de fer-ho bé i de no aprofitar-te’n. 

 

Tot ha estat compatible, creu-me, en part perquè hem treballat sobre una base sólida que és el Pla General del 60, on vam haver de ser capaços d’ordenar un municipi que fins llavors era completament agrícola i adaptar-lo als nous temps. Volíem continuar mantenint la nostra personalitat, però al mateix temps, buscar l’equilibri en allò que llavors es deia la “segona residència”, i per això amb el temps s’han anat combinant els dos factors. 

 

Això és va donar en les circumstàncies en les que vaig estar a l’”atur polític”, ara fa uns anys. Sóc inquiet de mena, i vaig veure que tenia l’oportunitat d’embarcar-me en d’altres projectes interessants. I en aquestes dues entitats vaig veure que podia interessar al municipi formar-ne part, entre d’altres coses perquè s’hi acaba aprenent molt i sempre podia aconseguir alguna cosa pel poble. 

 

I tant. Als darrers anys, el turisme ha canviat molt i s’han anat creant marques, com la de Barcelona mateix, que han anat acumulant prestigi. Fa anys, es parlava de “Costa del Maresme” per promocionar la zona però això no venia, no funcionava. En canvi, el fet d’anunciar “Costa de Barcelona” o “Maresme-Barcelona Nord”, feia que hi hagués interès. I amb el tema dels Jocs Olímpics, doncs va ser un gran impuls, és clar. 

 

Mira, la prova està en què la cosa ha funcionat, i ara diversos consorcis que es dediquen precisament a promocionar el tema: el del Maresme, el del Garraf, el del Llobregat i el del Penedès, el que indica que això va ser un encert. Ara, a més, la Diputació hi ha pres part, i volem invertir-hi més recursos per promocionar la marca encara més. 

 

Si, vam entrar-hi a través d’un pla d’iniciació que vaig aconseguir al 2002. Un dels motius pels quals la cosa va tirar endavant era pel propi mar: teníem un gran producte, un mediterrani que ens queda per descobrir. Així que l’estació nàutica pretenia potenciar la pràctica, però també anar creixent i donar al mateix temps confiança als empresaris. 

 

Miri, així no només defenso els interessos de Sant Susanna sinó també els d’arreu de l’estat. Hi ha encara molt camí per recórrer, i ara tinc l’oportunitat de ser el President d’Europa d’aquest col·lectiu, el que permetrà tenir un producte fort, potent, i conéixer molt més el Mediterrani, per aprofitar-lo més que ara d’una manera ordenada, clara i transparent. 

 

És certament difícil. Jo aquests quatre anys que he estat fora i no he exercit d’alcalde, els he notat molt. Tot ha canviat: el mateix ajuntament, les persones, la manera en què s’ha acabat enfocant la situació. I la crisi hi ha tingut molt a veure, és clar. En aquest sentit, penso que haurem de buscar encara més recursos que abans els teníem oblidats, optimitzant al màxim el que tenim.

 

No, no tampoc ha de ser tot a càrrec del ciutadà, encara que cal ser conscients que aquí tenim el tema del turisme i que per tant, hi ha uns serveis de més que no cal deixar de banda. En aquest sentit, has d’intentar superar-te, comptar només amb el que tens, i mirar de no baixar la guàrdia, és clar, perquè si no, tot s’acaba complicant. Però cal ser conscients que hi ha molta cosa que ha canviat, que res serà igual i que, entre d’altres coses, cal delimitar bé les competències entre les administracions, per tal que les locals facin la seva feina, i la central la que li correspon. 

 

Mira, no ho sé. He arribat a un moment en què fins i tot he pensat que l’Estat volia eliminar totes les autonomies. També és cert que estem doblant molts organismes, i no pot ser que hi hagi tanta duplicitat, i més si les transferències estan atorgades. Però és una cadena: d’una banda, els Ajuntaments necessiten de l’Administració més propera que és en aquest cas les autonomies, per completar les seves competències. Però també ens agradaria quedar-nos part dels impostos de societats que es paguen, perquè entre d’altres coses, s’han generat aquí, no? S’haurà de buscar alguna solució perquè això no pot continuar així. 

 

Sí, és clar, per això cal utilitzar el diàleg. Sempre hi ha d’haver un canal per a facilitar l’entesa, i més entre administracions, on parlem el mateix llenguatge. I si d’això en pot sortir beneficiat el ciutadà o el municipi, doncs molt millor, oi? Però sí, penso que a través del diàleg podem aconseguir moltes coses. I si les fem ben fetes, podem optimitzar recursos per tal que qui hagi de suportar la càrrega econòmica, també en pugui treure profit. 

 

Des de l’Ajuntament és difícil, no ens enganyem, i més ara amb la situació que està passant, que serà encara més difícil poder donar, perquè som pocs Ajuntaments que avui poden tenir un pla d’inversions. Amb prou feines podem pagar el què devem, i per això ja ha estat bé el què ha dut a terme l’estat per tal de posar al dia els pagaments a proveïdors. 

 

Bé, és que de fet és el que es persegueix, perquè entre d’altres coses, és l’única manera d’ajudar al petit empresari. No n’hi ha d’altres. Donar feina? Amb el sector immobiliari  tan parat és impossible. I pel que fa al tema turístic, evidentment a Santa Susanna estan treballant al voltant de 2.700 persones que donem treball. No tothom té una estructura hotelera com la nostra, i si l’atur va a més, no sabem com ens ho farem. 

 

Més que eliminar municipis, el què hem de fer és mancomunar serveis. I parlo a nivell general, ja no només municipal. La policia, per exemple.Per què no podem tenir un sol cos que es coordini millor que no pas els que hi ha? I estic convençut que això suposaria un estalvi d’un 25%. I llavors a nivell de poble, per exemple. Serveis com la neteja de platges, en què cada municipi en té una, amb tot el que suposa. Així que, abans d’eliminar municipis podem provar altres coses. Cal mantenir la identitat. 

 

Això és primordial. És una obligació recuperar aquests valors que deia a tots els nivells tot i que de vegades costa, entre d’altres coses perquè a vegades ens costa reconèixer el que està ben fet o el que no. Però d’una manera o altra, si els deixem perdre, difícilmente ens en podrem sortir.