Municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona demanen més compromís de les empreses energètiques davant la crisi d’aquest hivern

Alcaldes, alcaldesses i Generalitat coincideixen en les principals diagnosis de la pobresa energètica i proposen solucions complementàries

Els ponents durant el webinar. Foto: alcaldes.eu

Ahir al matí alcaldes.eu va celebrar un col·loqui titulat “Pobresa energètica: el repte de cara a l’hivern”, primer d’un Cicle de Diàlegs que pretén reunir punts de vista sobre com els municipis es preparen per atendre les noves necessitats d’una ciutadania previsiblement més vulnerable durant aquest hivern.

El debat ha tingut representació d’actors clau com són la Generalitat, amb Joaquim Ferrer, Secretari d’Empresa i Competitivitat, grans municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com són Santa Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat, Gavà i Sant Adrià de Besòs, amb els seus respectius alcaldes i alcaldesses: Núria Parlon, Lluís Mijoler, Raquel Sánchez i Joan Callau, i l’empresa Aigües de Barcelona, amb Maria Salamero, directora de Relacions Institucionals, Acció Social i Sostenibilitat, com a portaveu.

Una diagnosi coincident

Les intervencions han mostrat consensos importants. El primer és que la pandèmia se suma a “una crisi que tenia components estructurals” i que agreujarà la vulnerabilitat de molts ciutadans, com ha dit Núria Parlon. Els alcaldes han coincidit en què, si abans de la COVID, les xifres en la utilització del serveis socials es reduïen, en aquest moments la tendència és inversa.

També hi ha consens en què els ciutadans segueixen veient “els ajuntaments com la seva “primera baula on anar a buscar i trobar ajut”, com ha dit Joan Callau. Això empeny els municipis a dedicar recursos creixents a pagar factures i “posar pedaços” a les necessitats. Els alcaldes han reclamat major coordinació i ajut tant de l’Estat com de les administracions supramunicipals i de tots els actors implicats en aquest sentit. 

Igualment, s’ha recordat que la pobresa energètica és una de les nombroses facetes de la pobresa. Com ha dit Raquel Sánchez, “qui no pot pagar la factura de la llum també veu en risc la seva alimentació, el seu treball, l’educació dels seus fills…” i és per aquest motiu que els alcaldes han reclamat “enfocs i solucions integrals i holístiques”. 

Diversitat de solucions

Pel que fa a l’apartat de solucions, s’ha valorat positivament la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica . “És una problemàtica que ens preocupa i ens ocupa, treballem per trobar solucions que no només donin resposta al món local, que és la primera porta d’entrada dels ciutadans, sinó sobretot per poder treure l’angoixa a les famílies més vulnerables”, ha destacat Joaquim Ferrer. En aquest sentit, el secretari ha fet també referència al Reial decret 897/2017 que regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia elèctrica. Així mateix, ha destacat “que a curt termini tenim un repte pendent que ens cal resoldre; les administracions públiques del país i les entitats socials a través de la Taula per abordar la pobresa energètica tenim acordat un model de conveni que cal continuar negociant amb les companyies elèctriques”. “Aquesta és una eina, conjuntament amb el bo social i la llei 24/2015, que pot donar una solució a les famílies més vulnerables”. D’altra banda, en relació amb el model energètic, el secretari Joaquim Ferrer ha volgut destacar que “cal treballar plegats, crear sinergies entre administracions, per a l’eficiència i la transició energètica a Catalunya” i ha conclòs que “des del Departament,  a través de la Direcció General d’Energia, hem derogat un decret que no permetia la instal·lació de l’energia renovable al nostre país, hem aprovat un decret llei que facilita la instal·lació d’equips d’autoconsum i estem tramitant la Llei de la Transició Energètica, ara hem de ser capaços de regular i implantar un nou model energètic i sobirà per a Catalunya, arribant a acords i fent partícip la ciutadania”. 

Alcaldes i alcaldesses lamentaven la manca d’un desenvolupament reglamentari que ajudés a resoldre, per exemple, com les subministradores i les administracions absorbiran els deutes generats per les persones que no han pogut pagar la factura energètica en els mesos passats.

De la seva banda, Maria Salamero ha explicat que l’enfoc d’Aigües de Barcelona s’ha basat en una “orientació a les persones, les ciutats i el medi”, que l’ha portat a establir acords amb tots els municipis en què opera, per promoure mesures pal·liatives de la crisi. Maria Salamero ha recordat que en els darrers anys, el “fons de solidaritat de l’empresa ha ajudat 40.000 famílies de diversos municipis, així com a PIMEs i autònoms” i que treballen estretament amb els ajuntaments per trobar solucions estructurals. El 25% dels beneficis de l’empresa es dediquen a finançar aquests projectes, ha dit.

L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, enfocava la seva proposta en una “major sobirania energètica i empoderament ciutadà”, considerant l’energia (i també l’aigua) com a béns públics que han d’estar al servei de les persones. En aquest sentit, defensa models de gestió i subministrament públics que retornin el total dels beneficis generats a la societat. 

Trobareu la gravació del webinar complet aquí.