La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha denunciat com afectarà l’aplicació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local pel que fa als serveis socials.
Plenari del Consell General de Serveis Socials.
Segons la titular de Benestar Social i Família, la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local "tampoc té en compte la realitat territorial i l’experiència acumulada pels ens locals i la seva aplicació retornarà Catalunya a un sistema públic dels serveis socials ja superat"
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha denunciat com afectarà l’aplicació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local pel que fa als serveis socials. La consellera ha expressat la seva disconformitat amb la reforma de la normativa en el marc del plenari del Consell General de Serveis Socials, que ha presidit aquest matí.
Segons Munté, “la reforma aprovada per l’Estat allunya els ciutadans de la competència de l’atenció, fet que dificulta una resposta àgil i eficaç a les seves necessitats i a la intervenció comunitària en benefici de la cohesió social”. En aquest sentit, la consellera ha lamentat que “el text ens retorna a un sistema públic dels serveis socials ja superat en el temps i no té en compte la realitat territorial i l’experiència acumulada durant molt anys per l’administració local”. Segons la consellera Munté, la reforma “no respecta el principi de proximitat, clau en el model model de polítiques socials català i, a més, l’Estat congestiona les comunitats autònomes i els imposa unilateralment obligacions financeres”.
“La Llei hauria de garantir l’exercici legítim per part de les administracions de les seves competències, autonomia financera i suficiència de recursos i, en especial, el principi de lleialtat institucional”, no obstant, la consellera ha afirmat que “el text té una clara incidència en l’atribució i el finançament de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de serveis socials”. En aquest sentit, Munté ha remarcat que la nova distribució competencial podria entrar en contradicció amb la donada per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix com a pròpies dels governs locals determinades competències en matèria de serveis socials. El nou text, pel contrari, potencia les Diputacions Provincials en detriment de les Comunitats Autònomes, Consells Comarcals i Mancomunitats de municipis. Aquest fet “altera de forma substancial el sistema competencial de serveis socials i contravé en aspectes importants l’esperit del sistema públic de serveis socials de Catalunya, que fa prevaldre el criteri de proximitat territorial en la prestació de serveis, de manera que els ens locals podrien deixar de ser la porta d’entrada al sistema i l’eix vertebrador de tota la xarxa de serveis”.
La nova Llei estableix que els serveis socials bàsics que presten actualment els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els Consells Comarcals passarien a formar part de les competències de la Generalitat. També ho farien els serveis socials especialitzats que presten els ens locals. Aquesta assumpció de competències per part de la Generalitat s’ha de fer el 31 de desembre de 2015 i no podrà suposar una major despesa pel conjunt de les administracions públiques. En el cas que en aquesta data no s’hagin assumit o delegat les competències en l’administració local, les seguirà prestant el municipi amb càrrec a la Generalitat. Munté ha denunciat que “aquest termini resulta clarament curt i desproporcionat per a les previsions que estableix i és impossible d’acomplir per Catalunya”.
Pel que fa a la incidència en el finançament de la prestació dels serveis, Munté ha lamentat que si bé la nova normativa descongestiona l’administració local en la prestació de determinats serveis, trasllada aquesta congestió a l’administració autonòmica.
D’altra banda, les obligacions en el finançament que es deriven de la nova distribució competencial són imposades unlitaleralment per l’Estat, que fixarà, per Ordre Ministerial, els criteris de càlcul dels costos dels serveis. En aquest sentit, Munté ha explicat que “sorprèn que l’Estat, que a Catalunya no disposa de competències en matèria de serveis socials i que contribueix financerament en molta menor mesura en la prestació dels serveis que la Generalitat, ignori els principis de cooperació i col·laboració entre les diverses administracions públiques i s’erigeixi com a coordinador unilateral, per sobre de la resta d’administracions. Justament les administracions autonòmiques i locals tenim atribuïdes les competències exclusives en matèria de serveis socials i, per tant, som les que financem de manera efectiva en major proporció el cost d’aquests serveis”.
Munté ha denunciat que la Llei tampoc estableix expressament que prèviament els ens locals o l’Estat hagin de traspassar a la Generalitat el pressupost que estan destinant als serveis que ara presten, fet que pot comportar una important despesa addicional per l’administració autonòmica.
Finalment, Munté també ha volgut recordar que el text “constata un greuge comparatiu amb el fet que determinades Comunitats Autònomes, com és el cas d’Aragó i les Illes Canàries, rebin un tractament diferenciat de la llei declarant fins i tot l’exempció en l’aplicació de determinats preceptes”.
