24.05.16 – LLEIDA • Segrià

Àngel Ros remarca el diàleg i el pacte en aquest primer any de mandat com a eines bàsiques per acordar projectes de futur a la ciutat de Lleida

0
359

L’alcalde ha assegurat que el major canvi ha estat la “geometria variable” aplicada davant una Paeria més plural, amb 7 grups polítics. La predisposició a l’acord i la confiança que s’ha anat creant amb les diferents formacions han permès l’equip de govern avançar en el funcionament, que s’ha mantingut actiu i de progrés.


L’alcalde, Àngel Ros, acompanyat de diversos membres del seu equip de govern, ha fet balanç del primer any de mandat de la nova legislatura que es va iniciar avui fa un any.
La transparència, l’increment de serveis socials i l’aposta per l’educació són alguns dels eixos que han destacat en aquests primers dotze mesos de legislatura 
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de diversos membres del seu equip de govern, ha fet balanç del primer any de mandat de la nova legislatura que es va iniciar avui fa un any, amb una Paeria més plural, encapçalada pel grup socialista i amb la presència de noves formacions polítiques.

En aquest nou marc polític, amb la representació de 7 grups municipals, Ros ha assegurat que el diàleg i el pacte han estat claus a l’hora d’acordar projectes de futur a la ciutat. El paer en cap ha agraït la predisposició al diàleg de les diferents formacions, que “amb algunes ha reeixit més que amb altres”. En aquest procés, s’ha anat teixint una confiança amb els diferents grups, que permès tirar endavant el funcionament del govern a l’Ajuntament.
En la seva exposició, Ros ha apuntat alguns acords assolits, com el cartipàs amb C’s; les ordenances fiscals amb C’s i la Crida per Lleida, els pressupostos amb C’s i ERC o sobre el desenvolupament comercial de nous formats amb la modificació del Pla General, amb C’s i PP. L’alcalde ha incidit en què la Paeria ha assolit per segon any consecutiu la màxima puntuació pel que fa a transparència, repetint el 100 %, atorgat un organisme autònom avaluador. Tot i això, ha apuntat que s’han incrementat els instruments de control a petició dels grups, com els que s’han establert amb les concessions municipals, les auditories a l’EMU o a organismes autònoms.
El paer en cap ha subratllat que en aquest últim any no només s’han mantingut els serveis públics, com la Teleassistència, el transport públic gratuït per a la gent gran, els avantatges als bons conductors amb la zona blava, sense aplicar retallades, sinó que s’han incrementat els beneficis socials, com la reducció de preus a les escoles bressol municipals o els ajuts socials i les bonificacions en l’IBI, etc. En aquest sentit, ha posat en relleu que a l’abril s’ha registrat el major número de viatgers en el transport d’autobusos a la ciutat, des que es va implantar la darrera modificació fa dos anys, assolint els 577.919 viatgers, un 11,33% més que l’abril de l’any passat. 
A més, s’han incrementat alguns serveis socials, en l’àmbit educatiu i del benestar social. Així, Lleida, que ja lidera el nombre de places d’Escoles Bressol Municipals, destaca pel reforç escolar a infants i joves amb 2 nous centres oberts del tipus Pas a Pas, sent 11 els que ja hi ha a la ciutat (municipals, amb participació de la Paeria i ciberaules). Lleida també ha estat capdavantera en el recompte de persones sense llar, segons ha afirmat l’alcalde, mostrant una actitud valenta per donar solució a aquest esglaó de la població amb menys recursos. Ros ha recordat el Pla Iglú que s’activa a l’hivern, amb 542 persones ateses, i el que es posarà en marxa a l’estiu, amb les persones temporeres, en què amb el servei de Jericó i de Santa Clara es busca que ningú dormi al carrer. Altres actuacions en l’àmbit, han estat la cessió d’un nou local municipal al Banc d’Aliments o el proper acord que passarà pel Ple Municipal perquè cap família a la ciutat es quedi sense subministrament dels serveis bàsics i garantir el dret d’habitatge.
En el terreny urbanístic, Ros ha parlat dels boscos urbans, de l’accessibilitat, del Pla de l’Horta o del Pla d’Ordenació Urbana per als pròxims 15 anys. S’ha treballat per reivindicar el pas del corredor ferroviari per la ciutat, conjuntament amb altres institucions com la Diputació de Lleida i la Generalitat.
Lleida ha estat nomenada enguany coordinador de la Xarxa de Ciutats Educadores, i està centrant esforços en la candidatura perquè el conjunt monumental de la Seu Vella sigui reconeguda per la Unesco. El Museu de la Ciència i el Clima, ja en marxa i el projecte del qual està a la Biennal de Venècia, i el nou Museu d’Art Jaume Morera, que té el projecte fet i s’està buscant finançament, són altres propostes en marxa que s’han posat sobre la taula, enllaçant amb l’acció cultural. En el balanç d’aquest primer any de l’actual legislatura, l’alcalde ha explicat que se celebren els centenaris d’Enric Granados, de Xavier Gosé o de l’Escola de Música, o que s’han oficialitzat el Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral a l’Aula Municipal de Teatre i s’han sol·licitat els estudis superiors del Conservatori.
De la mateixa manera, Ros ha assenyalat la rica participació ciutadana a la ciutat i les eines que l’Ajuntament facilita per al seu desenvolupament, tenint en compte que 89 entitats tenen espais cedits per al Paeria i 163 han estat subvencionats.
Per la seva banda, la tinent d’alcalde Montse Mínguez, ha insistit en la transparència i en la informació a la qual tenen accés els grups municipals. Mínguez ha parlat de les 1.315 preguntes que s’han registrat en aquest any, amb una mitjana de 109 per mes, a les quals s’han donat resposta. I ha assegurat que els grups tenen disponibles la consulta del llistat d’operacions comptables, factures, dietes, hores extra, etc. S’han d’afegir les comissions de transparència o les 4 comissions de seguiment, entre altres. La tinent d’alcalde ha reiterat que és dóna la informació, tant de cara a la ciutadania com internament, als grups, accentuant la capacitat de diàleg d’aquest darrer any.
 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.