“Ningú millor que l’Alcalde per saber les necessitats del municipi”

Acaba de complir-se un any de la legislatura, la segona, en el seu cas. Quin balanç en fa?
Doncs molt més tranquil que no pas quan vaig començar, fa cinc anys, i on va ser una sorpresa que sortíssim escollits, encara que amb un estret marge de vots. Ara, amb una còmoda majoria absoluta, veiem que si la gent ens ha fet confiança ha estat perquè hem treballat molt i hem trencat una inèrcia que es portava de feia anys. A la legislatura passada va ser quan es va començar amb la crisi, però malgrat tot, vam aconseguir recursos d’altres llocs, i la gent ho ha valorat. En política local, les sigles no són sempre el primer motiu pel qual la gent vota.

Vostè és llicenciat en polítiques. Pensa que tots els polítics ho haurien de ser?
No, perquè si posem criteris d’aquest tipus es perverteix una mica la idea democràtica que tot ciutadà major de 18 anys pot votar, però també el poden votar. Evidentment, com més formació tingui un polític millor, perque és una feina complicada, que exigeix responsabilitat i molta dedicació, però no crec que haguem de posar condicions d’aquest tipus.

I què en pensa de la limitació dels mandats?
Doncs que en general, són massa curts: quatre anys és molt poc per dur a terme projectes, i penso que s’haurien d’allargar com Alemanya o França. Penso que hauríem d’agafar aquest model i al mateix temps, això sí, limitar el nombre de mandats, a dos o tres, per evitar que alguns càrrecs es perpetuïn.

I ja que parlem d’alcaldes, pensa que també caldria regular els seus sous?
Sí, és clar. Malauradament, si els municipis sortim als diaris al principi de la legislatura, és per aquesta qüestió, de la que també se’n fa molta demagògia. Si es marquessin uns criteris clars, que fossin comuns per a tots els municipis del país, estalviaríem molts mals entesos.

Com el fet que hi hagi alcaldes que cobrin més que el President de la Generalitat?
Miri, tot depèn de les comparacions, però el cert és que hi ha molta frivolitat sobre el tema. Naturalment, no té massa lògica, però també és cert que hi ha sous astronòmics dels que ningú en parla i que també són censurables.

Ara es parla de suprimir alcaldies i municipis. Què en pensa?
És una idea fàcil de plantejar però difícil de dur-la a terme. Miri, a vegades prenem com a model altres paísos que sembla que han dut a terme algunes idees com aquesta, però oblidem que la realitat territorial i local és ben diferent a la nostra. Aquí tenim 947 municipis, amb la seva història i la seva identitat, i carregar-se-la, seria suprimir part d’aquesta història. Així que crec que el que cal és la mancomunitat de serveis, però no la supressió de municipis.

I suprimir altres institucions? S’ha parlat dels Consells Comarcals i les Diputacions, per exemple
La meva experiència em diu que és necessari que hi hagi entitats que estiguin per sobre el municipi i per sobre del govern del país. I el nom és el de menys. Però per posar un exemple: les Diputacions, tan qüestionades darrerament, s’han fet càrrec de part del deute de la Generalitat envers els ajuntaments. Per tant, sí que resulten útils, i sí que es necessari que hi hagi aquesta mena d’òrgans intermitjos. Aquí la idea és veure si calen tots.

I això ho podria establir una llei de governs locals?
Bé, hauria de ser una llei que clarifiqués molt bé qui fa què i que deixés molt clar, també, d’on surten els diners per a dur a terme les competències pròpies: com ens financiem i com podem obtenir aquests diners. Ara tenim una disfunció: segons els estudis que s’han fet, gairebé el 30% d’allò que fem té despesa en competències que no ens són pròpies. Així que caldria clarificar aquest punt, com també tenir més marge per disposar d’ingressos, i sobretot, més llibertat per disposar d’elles: ningú millor que els alcaldes i els regidors per saber quines són les necessitats d’un municipi.

Un municipi que, com el vostre està dominat pel tema serveis, sobretot pel que fa al turisme.
Sí, som una vila termal, i l’aigua calenta és una de les nostres singularitats, juntament amb el patrimoni històric i arquitectònic, que també es relaciona amb aquest fet. Així que la nostra obligació és ser actius i promocionar això a través de vàries vies: som fundadors i hem estat líders del Consorci de Viles Termals de Catalunya, que agrupa a nou municipis termals del país; tenim relació amb el sector privat, la Patronal dels balnearis; tenim una política pròpia de promoció de tota la oferta turística i cultural del municipi; i a més a més, tenim moltes activitats durant l’any que tenen com a objectiu prioritari atreure la gent.

Als balnearis, però també a Caldes, no?
En els últims anys, moltes de les intervencions que s’han fet sobre l’espai públic han anat encaminades a ressaltar els atractius que tenim, i a millorar el potencial turístic. Per exemple, en la llei de barris, on hem fet moltes actuacions en el casc antic, l’última d’elles recuperant un tram de muralla medieval que ha resultat la més ben conservada i més important de la provínicia de Barcelona. També hem recuperat un antic molí fariner, en el marc del nou passeig de la riera. Lea idea és millorar l’espai públic i fer més atractiva la vila.

Per tal que, entre d’altres coses, no marxi massa gent, oi?
Nosaltres no hem trencat la dinàmica de creixement, encara que sí, és molt lent. I amb el boom econòmic de fa uns anys es va notar: fa sis o set anys creixíem 400 o 500 habitants cada any mentre que ara ho fem 150. Tenim un 10% de la població que és immigrant i sortosament no tenim problemes de convivència. Entre d’altres coses perquè també fem polítiques d’integració i de promoció de la nostra cultura i la nostra llengua.

Ara el problema, més que en la integració, està en l’atur. Deuen tenir problemes al respecte?
Com a tot arreu. I com ajuntament fem el que podem és clar. Ajudant famílies amb dificultats, pagant les coses bàsiques, i per a les persones aturades, un servi local d’ocupació, del que estem molt contents perquè hi ha una borsa molt activa, amb molta gent apuntada. Encara que la situació, naturalment, ens supera: hi ha 1.360 aturats al municipi. 

Hi ha qui aprofita aquest atur forços per formar-se
I així ho fem. De fet, el setembre passat vàrem inaugurar un equipament que inclou una escola de formació permanent per adults, amb uns espais magnífics. I som també actius a l’hora de fer cicles formatius i cursos de formació, tant propis, com amb col·laboració amb d’altres organismes, com pot ser el Servei Català d’Ocupació i d’altres ajuntaments, com el de Sant Feliu de Codines. Però malgrat això, tot sembla penjar d’un fil perquè no hi ha recursos per part de l’Estat o la Generalitat per finançar-los.

En aquest sentit, la crisi potser ens ha tornat a tots més responsables i conscients
Sí, això és cert: malgrat les dificultats, ens estem tornant més solidaris i menys egoïstes. I també som conscients que, a part de drets, també tenim deures. Nosaltres, per exemple, estem treballant en un programa de voluntariat local, amb moltes associacions, algunes socials i involucrades. Així que això de la societat del benestar que perdem i tal, sí, d’acord, és veritat, però també cal relativitzar.

S’ha comentat molt de recuperar els valors de la feina ben feta, de l’exigència ètica, de l’amor al país…
Sí, encara que jo no crec amb la crisi de valors: si hagués estat veritat ja haguéssim plegat com a societat, no? El que sí que hi ha són cicles, i potser sí que és cert que fa uns anys s’havien relativitzat. I ara tenim una realitat, ben dura, en la que, com a país, necessitem una societat que s’impliqui, que tingui clar que les coses no cauen del cel, que no es regala res, que tot s’aconsegueix a base d’esforç i de treball. Segurament, si això hagués estat més clar, no sé si es podria haver evitat la crisi econòmica, perque té unes causes objectives clares, però no estaríem en aquest forat tan profund.

Caldes de Montbui pertany a l’Associació de Municipis per a la Independència. Com es treballa per la independència des del municipi?
Bé, fer país comença en el teu propi municipi. Per tant, tenim una responsabilitat, i no només amb el que és estrictament el poble, sinó també amb el país del qual formem part. Catalunya no és viable econòmicament, dintre de l’Estat espanyol i, segurament, a nivell cultural i identitari tampoc. Això ha quedat molt demostrat a través d’indicadors.

Per tant…
Per tant, si el que volem és treballar per a un futur millor, no només per nosaltres sino per a les generacions que vinguin, estem obligats a buscar i perseguir aquest futur. I aquest passa per assolir l’Estat propi en el marc de la Unió Europea. Per això, és positiu que des del municipalisme, més de 400 entitats municipals, estiguem treballant conjuntament per a assolir aquest fi.