“No em val que em digueu que tot està bé; digueu-me el que hauríem de millorar”

Vostè fa 23 anys que és l’alcalde, legislatura rere legislatura. Què el motiva a fer aquesta feina durant tant de temps?

Sempre he estat interessat per l’activitat municipal. Jo ja vaig formar part de l’Associació de Pares de l’Escola, de la llar d’infants i de moltes de les activitats del municipi. Sempre havia estat una persona activa i, quan vaig tenir l’oportunitat d’entrar a l’ajuntament, vaig voler fer-ho. No m’havia plantejat mai ser alcalde, ni ho volia ser. És més, pensava que no ho seria mai. Però la mort sobtada del meu predecessor, en Jaume Ribas, em va portar a ser el seu substitut durant mig mandat. La meva intenció era plegar abans de les següents eleccions, però els companys i la gent del poble em van convèncer per seguir. I aquí estem.

I en què creu que ha canviat la feina d’alcalde al llarg d’aquests anys?

Ha canviat molt. Actualment la feina està més fiscalitzada. Abans hi havia el pensament que quan eres l’alcalde podies fer el que et semblés. Això no és així. Les normes i el país han canviat. La burocràcia que hi ha dins de les administracions, que hi ha de ser, fa que les coses siguin distintes. De vegades, en pobles petits, no tens tots els recursos necessaris, ni pots ser gaire àgil. Estàs encotillat, per dir-ho d’alguna manera.

Ara que estic a la Diputació, i abans, quan estava al Consell Comarcal, veus que les coses es poden agilitzar una mica més si disposes de més personal i recursos. Però en pobles petits encara has d’esperar que vingui el secretari quan li toca. I tot això fa que les coses s’allarguin més.

Abans hi havia el pensament que quan eres l’alcalde podies fer el que et semblés. Això no és així. Les normes i el país han canviat.

Segurament aquests darrers anys deuen haver estat els més complexos de tot el seu mandat…

En aquests darrers mesos la Covid19 ens ha marcat molt. Nosaltres hem tingut molta sort perquè els efectes del confinament han estat més lleus. Tenim molt d’espai a l’aire lliure i la gent pot sortir a passejar. I tothom viu en cases, no pas en pisos, de manera que tot ha estat més suportable. Però hi ha hagut efectes econòmics sobre les persones i les empreses. El Procés també ens va marcar. Aquí el vam viure amb molta intensitat. La gent de Palol de Revardit va estar al peu del canó per tirar endavant. En aquell moment s’ho van creure i van sortir al carrer per fer el que creien que havien de fer.

Hem tingut molta sort perquè els efectes del confinament han estat més lleus. Tenim molt d’espai a l’aire lliure i la gent pot sortir a passejar.

Li vam demanar unes fotografies personals…

He triat una de petit, a l’escola de primària, quan venia a aquest edifici, em porta molts records. Jo soc de família de tota la vida d’aquí i vaig ser dels últims en venir a aquesta escola.

I alguna més relacionada amb l’alcaldia o amb el Consell Comarcal?

El dia que em van nomenar president del Consell Comarcal. Quan m’ho van proposar em va crear molts dubtes, però després em va fer molta il·lusió que pensessin en mi. El dia que vaig ser alcalde també em va fer molta il·lusió perquè jo sempre dic que ser alcalde és de les coses que més m’ha omplert a la vida.

A més dels efectes econòmics, en què ha impactat la Covid19 a l’activitat de l’ajuntament?

Hem hagut de parar més atenció a la gent. Quan ha convingut hem fet accions com ara lliurar mascaretes. Vam ajudar tothom qui va tenir necessitats, i, per exemple, no podia anar a la compra. Més enllà d’això no hem tingut cap necessitat extraordinària. Com en tots els municipis, hem hagut de suspendre les festes i activitats públiques. Aquí sempre n’hem fet moltes, perquè som molt actius. Però va caldre parar-ho i ara ho anem engegant de mica en mica.

I ja han recuperat la vida com era abans de la pandèmia?

Encara no estem al mateix nivell. Notem que, quan hem intentat fer coses des de l’ajuntament, la gent segueix prenent precaucions i, de vegades, s’estima més esperar a fer-les. Per posar un exemple, cada dia 8 de març celebrem el Dia de la Dona i acostumem a fer un dinar o un sopar. Enguany hem preferit organitzar un vermut a l’aire lliure, amb actuacions musicals. Anem buscant maneres de fer que la gent se senti còmoda, més enllà de les restriccions que hi hagi en cada moment.

Notem que, quan hem intentat fer coses des de l’ajuntament, la gent segueix prenent precaucions i, de vegades, s’estima més esperar a fer-les.

Com són els palolencs i les palolenques?

Bona gent. Encantadors. Fa anys érem un municipi eminentment agrícola i ara som més aviat de serveis i indústria. Tenim dos polígons industrials: un és la Indústria Jardí, a la sortida de l’autopista, i l’altre és el de la Banyeta, que és més aviat un petit polígon. Així que, a més dels veïns de tota la vida, ens hem anat nodrint de persones que han vingut a viure a Palol des de Girona o Banyoles. Ara gaudeixen del nostre entorn privilegiat. Potser hem perdut el caire ramader i agrari, però ara tenim gent que treballa als serveis i la indústria.

Pateixen problemes de despoblament?

El cert és que no hem crescut al ritme que ens hauria agradat. Hauríem volgut créixer més. Però també hi ha gent que ens diu: “Escolta: així està molt bé. No cal que ens movem”… Jo penso que ens caldrien alguns serveis més i que, per aconseguir-los, hauríem de créixer una mica més. Finalment, no hem augmentat, però tampoc hem patit cap davallada. En d’altres pobles hi ha anat a viure molta gent de fora durant la pandèmia. Nosaltres ens hem mantingut estables.

Jo penso que ens caldrien alguns serveis més i que, per aconseguir-los, hauríem de créixer una mica més.

Tenen gaires comerços?

Només una ferreteria, la de cal Soler, que està a mig camí de la Banyeta. No tenim cap bar, tot i que sí tenim un restaurant. Ara treballem en això: ens vam comprometre a tenir un bar i una agro-botiga per dinamitzar aquest nucli, justament davant del castell.

Ben bonic.

El vàrem comprar el 2005, el vam restaurar i ara s’ha convertit en un centre d’equipaments important. Abans estava en mans privades. Ho va estar més de cent anys. Finalment el vam retornar al poble. Hi fem exposicions de pintura i nombroses activitats culturals. A més, hi ha un centre d’interpretació. Hi passen moltes coses el cap de setmana, però la gent et pregunta: “i on podem prendre un cafè?” o bé “on podem esmorzar?” 

No sabien què dir-los.

Ara ens ha sortit l’oportunitat de comprar una casa al costat de l’ajuntament, que havia estat la barberia del poble, i també una botiga i una cuina menjador de l’escola. Té una història molt arrelada al municipi. La compra d’aquesta casa ens ajudarà a potenciar aquest espai i a donar un servei més bo a les persones que decideixen venir a veure exposicions i a participar en activitats culturals.

A més de Palol, hi ha altres nuclis al municipi.

Així és. Tenim Riudellots i la Mota. Tot plegat tenim 465 habitants. Palol és el més gran. A la Mota hi viuen 70 o 80 persones i a Riudellots 100 més.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?

A l’ajuntament hi tenim una bona situació econòmica. Sempre hem procurat estar poc endeutats i, en canvi, ens hem mogut molt per aconseguir ajuts i subvencions per fer obres. 

Sempre hem procurat estar poc endeutats i, en canvi, ens hem mogut molt per aconseguir ajuts i subvencions per fer obres.

És fàcil gestionar un ajuntament sense oposició?

No sabria què dir-li. Jo he governat amb oposició i sense. Potser és més còmode fer-ho sense, les coses com siguin. Però hem volgut fer autocrítica i ens hem anat reunint amb grups prou amplis de gent. Sempre dic: “a mi no em val que em digueu que tot està bé, sinó que ens digueu allò que no fem prou bé o el que hauríem de millorar”. Crec que hem fet un esforç per no acomodar-nos i que som bastant estrictes en aquest sentit. També escoltem la gent el millor que sabem.

Jo he governat amb oposició i sense. Potser és més còmode fer-ho sense, les coses com siguin.

A banda del projecte del Castell i de la compra de la casa, hi ha algun altre projecte previst abans d’acabar la legislatura?

En tenim. Un dels principals projectes actuals és el de la portada d’aigua potable fins al poble, juntament amb el municipi veí de Camós. Nosaltres teníem pous propis, però cada vegada porten menys cabal i cada cop tenen més contaminació per nitrats. I això que no tenim gaires granges. En les èpoques de sequera ens quedem sense aigua i hem engegat un projecte conjunt amb Camós per garantir que rebem subministrament des de Banyoles. Aquest és un projecte que ja ens ha validat l’ACA i fins i tot ens hi dona un ajut. Ara estem en procés de redacció de les bases per adjudicar el projecte. Voldríem tenir la canonada en marxa aquest estiu però, com us deia abans, l’administració té els seus processos i no podrem tenir-ho fins passat l’estiu.

Un altre dels projectes importants està lligat al Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat. Volem adaptar la zona del pavelló municipal i millorar l’enllumenat públic, fent-lo més eficient i contribuint al medi natural. Estem molt conscienciats en quant al canvi climàtic i, de fet, tenim un conveni amb la Diputació per fer una diagnosi al municipi i veure què ens caldria per ser més eficients i no dependre tant de les energies fòssils.

Nosaltres teníem pous propis, però cada vegada porten menys cabal i cada cop tenen més contaminació per nitrats. I això que no tenim gaires granges.

Ha pensat en si es tornarà a presentar a les properes eleccions?

De moment estem aquí. I, sí, m’estic pensant si continuaré o no.

De tots els anys que porta fent d’alcalde, ens podria destacar algun moment especialment bo?

Sempre dic que he gaudit molt fent d’alcalde. A mi m’agrada. No ho puc negar. Té les seves coses, però estem aquí perquè volem i ningú ens hi ha obligat. La primera vegada que vaig entrar a l’ajuntament, tenia l’objectiu de dotar el poble d’un pavelló municipal. Jo era aleshores regidor d’esports i Palol era l’únic municipi que no tenia pavelló. Vaig fer tot el possible per aconseguir-lo i, després, vaig tenir el goig de poder-lo inaugurar com a alcalde.

I, d’altra banda, la compra del castell també va fer-me moltíssima il·lusió. A mi i a molts d’altres. El castell és el nostre cap i casal, l’origen del municipi. I que l’equipament pogués passar a mans del poble altra vegada, va ser un moment per recordar.

El castell és el nostre cap i casal, l’origen del municipi. I que l’equipament pogués passar a mans del poble altra vegada, va ser un moment per recordar.

Com a persona tan vinculada al Consell Comarcal i als municipis del voltant, quines serien les prioritats compartides amb altres alcaldes i alcaldesses?

Segurament la de poder donar serveis. En municipis petits és molt complicat poder tenir bons serveis. Si podem mancomunar-ho o bé delegar-ho en el Consell Comarcal, és molt millor. Si no fos pels consells, els pobles petits no podrien tenir els serveis socials que tenen. I són de primera, de qualitat. Però no només parlo de serveis socials, sinó també de serveis tècnics, o de recollida de la brossa, o promoció econòmica. Tot això seria molt complicat de tenir.

Penso en la bona feina que fan els consells. I allà també ho vaig passar molt bé, presidint-lo. Veies que podies potenciar totes aquestes coses i fer que els nostres poblets tinguessin millores.

Si no fos pels consells comarcals, els pobles petits no podrien tenir els serveis socials que tenen.

Han presentat algun projecte als fons Next Generation?

De moment no. Estem a l’expectativa i volem fer-ho de la mà de la Diputació, que és l’entitat que ho portarà en la majoria de pobles petits. Aquí semblava que hi havia d’haver una pluja de recursos molt important per a tots els municipis, però ja veurem com va. El que sí tenim son tots aquests projectes d’energies renovables i netes pensats per poder presentar-los en el moment que més convingui.

Molts ajuntaments es queixen que els tràmits per presentar-se a aquests ajuts són complexos i demanen recursos.

Exactament. Hem vist que als Next Generation s’hi ha presentat molta gent, però de la resolució que ha sortit fa poc, no n’han sortit tants de beneficiats. I, és clar que tenim moltes coses al cap que podríem fer, però hem de veure quin és el millor moment per fer-ho.

Hem vist que als Next Generation s’hi ha presentat molta gent, però de la resolució que ha sortit fa poc, no n’han sortit tants de beneficiats.

La darrera pregunta té a veure amb la seva agenda diària… Quines coses fa vostè un dia com avui?

En aquest cas jo soc diputat provincial i, per tant, hi ha dies que em dedico prioritàriament a la Diputació, sempre en contacte amb l’ajuntament. De fet, avui mateix hauria d’estar allà, però aquest matí hem tingut ens venien a muntar una estació de càrrega de vehicles elèctrics i, clar, l’alcalde d’un municipi petit està per a totes les coses, fins i tot per posar les cadires a la festa major.

A Palol hi tenen un punt de càrrega de vehicles?

Avui l’hem muntat, per a vehicles elèctrics. És un projecte en línia del que us deia abans. També volem posar plaques fotovoltaiques i solars per fer que la zona del pavelló sigui autosuficient energèticament. 

Així doncs, quan toca anar a la Diputació, truques a l’ajuntament i preguntes si hi ha algun problema. Si és que no, marxes i ja t’avisaran si és necessari. I hi ha un parell de dies per setmana en què em quedo a l’ajuntament. Passem de 9 del matí a 9 del vespre i fem reunió de govern, amb tots els temes damunt la taula. O bé atenem la gent, o voltem pel poble resolent problemes o apagant focs.