Costa de creure que en gairebé 16 km2 que té la superfície de Santa Perpètua de Mogoda hi puguin tenir la seva seu 1.400 empreses. Però la seva perfecta ubicació, i unes bones comunicacions han convertit aquest municipi que ronda els 25.000 habitants en un dels més prolífics pels que fa a indústria. Situat a només 7 quilòmetres de Sabadell, hi ha documents que mencionen la localitat des del segle X, encara que s’han trobat restes de cultura ibera i també una masia romana. A mitjans del segle XIX, es van instal·lar les primeres fàbriques tèxtils del municipi: el Vapor i Ca’n Andal.
“Qualsevol que estigui governant durant tants anys, sigui del partit que sigui, entra en una rutina, en una manca de motivació, d’idees noves que el ciutadà ho acaba percebent. Per això els canvis són necessaris”
“Al marge del color que representis, no s’ha de considerar a l’empresari només com una font d’ingressos sinó com un veí, un ciutadà, un membre d’aquesta comunitat, que a més a més, aporta riquesa al nostre municipi”
“Penso que més enllà de les ideologies, un bon clima de cordialitat i col·laboració és molt important i aporta molt de valor al poble, contribuint a que hi hagi unes bones relacions veïnals”
Al ser escollit Alcalde va trencar una tradició de gairebé tres dècades.
Sí, des dels primers ajuntaments democràtics, Santa Perpetua havia estat governada en la seva major part per Iniciativa per Catalunya i de fet, Pere Bofill va ser alcalde durant 24 anys. Però molt bé que es portin els governs municipals, els canvis són necessaris. A mi sempre m’ha agradat la política i, quan vaig venir a viure aquí, a Santa Perpetua, l’any 1986, vaig voler intentar-ho. I a les municipals de l’any 2003 ja vam guanyar un quart regidor.
I cóm eren les relacions amb el govern?
Molt bones. Durant aquests quatre anys, hem treballat molt a prop d’Iniciativa, i fins i tot ens van proposar treballar conjuntament, encara que no vam acceptar. Quan es van anar acostant les eleccions del 2007, ho vam fer amb ambició, perquè enteníem que era el moment on podíem tractar de treballar per donar un canvi. I ho vam fer de valent, tenint el suport del partit, de la Federació del Vallès i també dels militants del nostre municipi. I això es va traduir en tenir dos regidors més, fins arribar als sis.
I a què atribueix aquest canvi?
Penso que després de 28 anys del mateix color, el ciutadà demana un canvi. Qualsevol que estigui governant durant tants anys entra en una rutina, en una manca de motivació, d’idees noves que el ciutadà ho acaba percebent. I d’alguna manera això és el que demanava la ciutadania: un canvi, per saber si governar d’una altra manera podia aportar més valor, més identitat i més qualitat de vida als ciutadans.
Un repte difícil.
Costa molt de canviar de govern, i més quan hi ha una inèrcia de tants anys. Sempre dic que una Alcaldia no es guanya sinó que es perd. I això és el que cal tenir molt en compte en política municipal.
I passat ja l’equador de la legislatura, quin balanç fa de tot plegat?
Evidentment el tema de la crisi ens afecta a tots. Santa Perpetua és conscient de la crisi que patim perquè entre d’altres coses, tenim un sector industrial important, amb 1.400 empreses, i això vol dir que l’impacte que hi ha en la vida quotidiana del ciutadà és molt destacat. Parlant en números i només per a que es faci a la idea, pel tema de llicències d’obres s’havia arribat a cobrar prop d’un milió i mig d’€uros. I d’això s’ha passat a cobrar només 150.000 euros aquest any.
Una baixada considerable.
Sí, i la gent demana feina, però també uns serveis, una qualitat en els espais públics. I per tot això, i encara que no estem evidentment en el millor moment, estem tractant de donar resposta a aquestes necessitats.
L’atur haurà pujat molt.
Sí, és clar. És el que comporta tenir un sector industrial tan important: quan hi ha crisi es nota especialment. Però jo tenia molt clar quan vaig arribar a l’Alcaldia que aquí no es tracta de dividir la població entre empresaris i treballadors, sinó que hem d’anar tots junts. No hem de considerar a l’empresari només com una font d’ingressos sinó com un veí, un ciutadà, un membre d’aquesta comunitat, que a més a més, aporta riquesa al nostre municipi.
Una riquesa que no només en econòmica.
Efectivament. Aquesta riquesa no s’ha de traduir només en diners en efectiu per als tributs, sinó també que es participi en allò que ens uneix com a municipi: en els actes que s’organitzen, en les festes majors.. fent-ho de manera física. I haig de dir que donada la situació de crisi, la resposta per part dels empresaris ha estat molt bona, pel que estic molt agraït, i amb ganes, naturalment de continuar treballant en aquesta línea.
Ara les coses han de costar més.
Per això ens hi hem posat amb molt més esforç i treball. I el cert és que el balanç que cal fer fins ara és molt positiu, i va més enllà de les expectatives que podíem haver tingut quan vam entrar al govern.
Ara que hi penso, 1.400 empreses són moltes empreses.
Sí, i donen cabuda a molta gent. Normalment, els treballadors provenen de la comarca o del Vallès Oriental. Pensi que Santa Perpètua està situada geogràficament al final del Vallès Occidental, i hi ha molta proximitat amb l’altre, però també amb les poblacions veïnes. De fet, compartim temes com l’Hospital de Mollet, per exemple, que serà el nostre hospital de referència.
Així que les relacions són més o menys bones.
El color polític acaba marcant és clar, ni que sigui d’una manera més o menys subtil, però per exemple, mai s’havia plantejat el tema de mancomunar serveis, de tenir trobades específiques per millorar els punts de connexió entre els nostres pobles, d’anar de la mà en temes com el transport públic. Ara sí que hem fet aquest pas endavant i la relació ha millorat molt en tots els pobles de la zona, siguin del color que siguin. Penso que més enllà de les ideologies, un bon clima de cordialitat i col·laboració és molt important i aporta molt de valor al nostre poble, contribuint a que hi hagi unes bones relacions veïnals.
Unes relacions que si hi molta gent que només ve a treballar no sé si seran molt intenses.
No, no, en absolut. Santa Perpetua no és una ciutat dormitori, fa vida al carrer. Hi ha moltes convocatòries programades i centres cívics que ofereixen tota mena d’activitats. Com a tot municipi amb història, té un casc antic molt arreglat, i després hi ha barris que el van envoltant, com La Creueta o Can Folguera que han acabat donant identitat al municipi. I també hi ha el barri de La Florida, que sembla que estigui apartat però no, cada vegada s’està apropant més. Sí, el cert que hi ha molta activitat i participació al carrer.
Podria destacar algun projecte?
Doncs miri, estem fent dos camps de futbol onze i un de futbol set. Seran equipaments esportius que han costat més de 4 milions d’€uros. Però era una mancança important que calia resoldre. També estem treballant en una piscina coberta, perquè hi ha molta demanda. També d’habitatge, per part de la gent jove, així que l’anterior govern va iniciar una urbanització que nosaltres hem continuat on s’hi construiran 800 habitatges, més de la meitat dels quals seran de protecció oficial. I la cosa encara continuarà, perquè més endavant hi ha un altre projecte de 800 habitatges més.
Un dels secrets ha de ser suposo la comunicació.
Sí, sí. És un dels temes claus, això. Tenir la capacitat d’infraestructura i d’accessibilitat, sobretot en mitjans per carretera. Hi ha un referent a Catalunya com és el Cimvallès que va ser la primera central integrada de mercaderies. Ara mateix, de les 4 que hi haurà, aquesta serà la més petita i si es va fer aquí va ser per les comunicacions.
Tornem a Santa Perpètua. Abans ha comentat el tema dels colors polítics. De veritat té tanta importància?
No compta tant com la persona, això li ho puc garantir. Jo tinc molt clar que el que em va portar a la política van ser els ideals i una manera de pensar que comparteixo amb el meu partit. Però quan entres de la porta de l’Ajuntament, no ets Alcalde del PSC, ni Regidor de CiU, ERC o Iniciativa. Tu senzillament, ets l’Alcalde o el Regidor, al marge de quin partit representis.
Alcalde de tot el poble, doncs.
En qualsevol Ajuntament que això no sigui el més important, penso que no podrà funcionar. I és un tema que hem de tenir molt clar, per tenir també la certesa que ho estem traslladant a la ciutadania clarament. I això es veu quan, malgrat les nostres diferències, anem tots de la mà, som un equip cohesionat, un equip que té un objectiu comú que és el bé dels nostres ciutadants, la millora dels espais comuns i la qualitat de vida.
I al marge de les seves tasques en el partit.
Sí, de la qual en sóc el primer secretari de l’agrupació local, membre de l’executiva de la Federació, i Conseller Nacional.
I estant a diferents àmbits d’actuació, no té la temptació d’aspirar a alguna cosa més?
Bé, això ho decidirà el partit, però quan arribi el moment. Espero que em quedin molts anys a l’Alcaldia, i si arriba el moment, sincerament, encara no sé què faré. Pensi que un càrrec polític, com un Alcaldia, és un desgast professional i personal molt important, i la família, òbviament, també reclama la seva atenció. Així que si et planteges continuar en un altre nivell, has de ser molt conscient totes les responsabilitats que això comporta.
I té clar què diria si ara li ho proposessin?
Fer ara una predicció penso que no seria bo, encara que si m’agradaria arribat el moment? Doncs potser sí. Però quan arribi el moment ja ho decidiré: les circumstàncies seran les que marcaran aquesta decisió.
Però a l’Alcaldia sí que repetiria, oi?
Home, aquesta és la intenció. Ara el que vull de tenir és la confiança del ciutadà. Ho vull fer de la millor manera possible, ser proper amb el ciutadà, escoltar-lo, saber quines són les seves necessitats i poder traslladar-les en la mesura del possible. I fer-ho amb treball, molt de treball, sensibilitat, i a vegades també amb fermesa.
