Amb poc més de 2.000 habitants escampats en 47.21km2 i a 40km de Barcelona, El Bruc té quatre nuclis de població: El Bruc, Bruc Residencial, Montserrat Parc i Sant Pau de la Guàrdia. Situat a la comarca de l’Anoia i rodejat de les muntanyes de Montserrat, el municipi és conegut històricament per la batalla d’El Bruc, on varen tenir lloc les batalles del 6 i el 14 de juny del 1808 de la Guerra de Francès esdevingudes a l’entorn del coll de Can Maçana. Segons diu la llegenda del Timbaler d’El Bruc, l’exèrcit napoleònic es va veure obligat a retirar-se perquè la ressò dels tocs del tambor d’un timbaler va donar la sensació que venia una gran massa militar. Avui parlem amb el seu alcalde.
“La ciutadania es mereix millor servei, transparència, proximitat i eficàcia. No és que sigui un dret, sinó que és una qüestió meritòria”
“El dret a decidir em sembla una cosa intrínseca a l’ésser humà. Per què hem de demanar una cosa que ja ens pertany? El tenim, no l’hem de demanar”
“Amb els nostres afectes i errors, hem d’aconseguir tenir una connotació pròpia i que no vingui algú i ens digui que els pertanyem per dret de conquesta”
“Hem de ser hàbils i racionals, i si no ens hauríem de retirar i deixar pas a aquell que ho pugui ser per saber gestionar els serveis necessaris”
Quina és aquella il·lusió que l’alcalde no ha expressat mai i li agradaria fer realitat en el seu poble?
Aquesta és una petita trampa perquè no només tinc una il·lusió(riures). Però m’agradaria dissenyar aquest poble dintre de 10-15 anys. La classe política en general ha comès moltes vegades l’error de només pensar just en l’endemà, en el moment en el que se’ns acosta les eleccions o just en el moment en que hem de fer coses només d’aparador, sense donar-nos compte que aquella acció que era possiblement interessant per avui o per demà, al cap de cinc anys ha estat un gran inconvenient.
I ho està patint ara…
Sí, estic resolent situacions que s’han fet al llarg de molts anys i en tota la història i que ara ens han comportat seriosos problemes. En el temps que porto de legislatura he estat més temps solucionant inconvenients que no preparant el pla general de l’Ajuntament, que des del 1982 no existeix.
En què consisteix aquest pla estratègic?
El pla l’anomenem 5R+I. Doncs a més a més de voler dissenyar el poble d’aquí a uns 15 anys, es tracta de fer un rellançament industrial, una revertebració rural i gestionar la part urbana, que la tenim bastant oblidada. I en aquests darrers temps m’he dedicat sobretot a aconseguir passar, exagerant una mica, un poble del s.XIX al s.XXI, perquè estàvem immersos en formes bastant antigues. Tractem de saber situar-nos, aprofitar aquest moment de crisi i preparar-nos.
Quins són els objectius principals?
En primer lloc fer un nou POUM per poder-nos desenvolupar, en segon lloc la innovació tecnològica, que és una de les coses que més hem apretat per donar millor servei a la ciutadania, i després transparència, proximitat, eficàcia… La gent s’ho mereix, no és que sigui un dret, sinó que és una qüestió meritòria.
I és activa la participació ciutadana en aquest pla?
Molt. M’ha encantat veure la reacció de la gent perquè volem que participin de les decisions del nostre futur. La inventiva que han tingut ha abocat una quantitat d’idees brutal. Això a mi m’ha entusiasmat, ara tots volen dir-hi la seva i aportar idees en el tema cultural, turístic…
El poble se n’encomana doncs, d’aquests objectius i il·lusions
I tant, el que més l’agrada és el fet de participar. El nostre govern ha estat la primera vegada que hem fet un retiment de comptes anuals, cada any el fem públic i expliquem a la ciutadania què hem fet i què pensem fer a continuació, i cada any anem desgranant cadascuna d’aquestes accions. Hem volgut fer participar a tothom, i la prova és la festa del timbaler, on hem passat de 400 visitants a sobrepassar els 10.000 l’any passat.
De fet el timbaler és una de les llegendes històriques de Catalunya. Quina és la seva realitat històrica?
Com a referent històric és evident, va ser la primera derrota de l’exèrcit napoleònic que fins en aquell moment era invicte a tot Europa. En un estudi vam poder comprovar que era molt probable que sí que fos real, es va agafar un timbal de l’època i es va anar als llocs on possiblement podria haver fet el timbaler aquella batalla, i s’ha demostrat físicament que va existir un timbal que ressonava i va donar la sensació a l’exèrcit napoleònic que venia una gran massa militar, i per sí sols van retirar-se.
És una festa que estava en desús i s’ha tornat a rellançar oi?
Sí, per sort l’hem continuat rellançant, ens agrada tenir alguna cosa que ens faci sentir orgullosos de la nostra població, i més quan s’implica tant. Per exemple, les actuacions teatrals les fem nosaltres, no lloguem a ningú per fer d’actors, i ve gent inclús de França i gent napoleònica que li agrada. També fem concursos de colles de timbals, en tenim una fantàstica, i cada any fem una trobada.
Parlem molt de la participació ciutadana, però, com és la gent del Bruc?
És gent que es sent massa del seu poble. A partir d’aquí, tot allò que consideri que suma ràpidament s’ho fan seu, tenen una capacitat de fer-te sentir bé i còmode que fa precisament estimar-te més. L’altre part és que si no vols sumar ni vols això, sí que marca unes distàncies perquè evidentment el que no volem és que la gent faci malbé el poble.
I no ha hagut mai problemes de convivència amb la immigració?
Al contrari, hi ha una integració fantàstica i sense cap mena d’inconvenient des del primer dia. Venen de moltes nacionalitats, gent principalment del nord d’Àfrica, i els nouvinguts ha estat gent de la corona industrial barcelonina, que s’ha anat desplaçant perquè els preus de vivenda en aquells moments eren costosos.
I com explicaria el poble?
Històricament és un poble que es desenvolupa a l’ombra de la Nacional II com tants pobles, fins que els avanços desdoblen i aparten la circulació del centre del municipi, causant una gran davallada de turisme interior. És un poble esfilagarsat amb varis nuclis de població, i la idea ara seria unir-los perquè s’han disgregat bastant.
Deu suposar llavors un problema el desdoblament de la N-II pel municipi.
Doncs sí, aquí va haver-hi un punt en el que realment el poble es va fer petit, fins que en els últims anys va tornar a rellançar-se. Era un moment comercial interessant per aquesta mateixa carretera, i la crisi també ens ha passat una factura important. La gent no es mou tant o inclús la carretera fa que això sigui de passada, ens costa una mica que s’hi quedin però res fora del comú del nostre país.
I de què viuen els bruquetans?
Complicat, perquè indústria no tenim, l’agricultura a aquestes alçades està complicada… Per tant viuen dels cinturons industrials que tenim a prop, tot i que a mi no m’agrada perquè m’agradaria conèixer el poble amb més vida, una mica dormitori sí que som. Una part de la gent que resideix aquí és perquè té la feina a prop.
Tot i que en el Bruc ha estat tradicional la indústria de les bòbiles i la vinya.
Exacte, de la vinya i el vi encara tenim algunes plantacions, i les bòbiles i la ceràmica, què li haig de dir…Estem en una època en que la vivenda o la construcció està parada. Últimament estem amb l’activitat de l’olivera, tot i que li costa més d’arrencar.
I el fet de tenir la muntanya de Montserrat en el Bruc, quin impacte ha tingut?
Jo crec que la part important és donar-nos compte que Montserrat no és només el monestir o aquella part potser una mica més estètica, i on passen per la carretera els autocars sense aturar-se. Oferim coses més importants com tot un servei de muntanya, passejades, escalades, passejos per la natura, excursions…que normalment algú pensaria en trobar-ho més enllà dels Pirineus o en el propi Pirineu i el poden tenir molt a prop. I m’agradaria remarcar que som bastant curosos en no malmetre aquest bé natural, demanem per tant, el màxim respecte al nostre entorn.
Abans parlava que no teniu indústria, heu de ser per tant bastant mesurats amb els ingressos fiscals de l’Ajuntament.
Efectivament, els ingressos fiscals són bastant limitats i l’única font d’ingrés són els impostos, l’IBI de forma principal. Aquest any hem hagut d’incrementar un 30% necessàriament les partides a benestar social, i tot i així s’estan cobrint aquestes expectatives malauradament. En aquests dos anys hem aconseguit tenir estabilitat financera, sense deutes i sense cap pla d’ajust. Paguem a 30 dies i hem reduït una mica els impostos, l’IBI, que l’hem ajustat a la baixa i no ha estat fàcil.
Per què?
Madrid ens complica cada vegada més perquè ens estan obligant a incrementar l’IBI, no ens ajuda a fer bé els números per evitar una pressió fiscal, financera als nostres ciutadans, i no es mereixen que carreguem tantíssim a les esquenes dels mateixos. Hem de ser hàbils i racionals, i si no ens hauríem de retirar i deixar pas a aquell que ho pugui ser per saber gestionar els serveis necessaris.
El Bruc pertany a l’Associació de Municipis per la Independència. Com es treballa per la independència de Catalunya des de l’àmbit municipal?
Aportant cadascú el nostre granet de sorra. Si hem de pensar que hem d’aportar coses molt o poc significatives, ens podem estar equivocant, el que hem de fer és aportar coses, les que siguin. Jo no treballo no tan sols en el fet del sentiment propi, el de pertinença en el que estem d’una determinada manera, sinó demostrant amb fets que aquesta manera de fer nostre és millor que altres maneres. Per tant, amb els nostres afectes i errors, hem d’aconseguir tenir aquesta connotació pròpia i que no vingui algú i ens digui que els pertanyem per dret de conquesta.
No podem obviar un dels temes més importants actualment, el dret a decidir. Què opina?
No crec que tingui una opinió a una cosa que em sembla intrínseca a l’ésser humà. Per què hem de demanar una cosa que ja ens pertany? Per què hem d’exigir contínuament situacions que serien pròpies de qualsevol ésser humà? Em sobta bastant el fet que ens quedem sempre reivindicant temes redundants. El dret a decidir el tenim, no l’hem de demanar.
De la mà ve també el tema de la supressió de municipis, tot i que ja no es parla tant.
Sí, i jo penso que aquells pobles que podem tenir una determinada singularitat i sobretot que ha fet els deures, a mi especialment pot incomodar-me que m’obliguin a unir-me amb el poble que sigui. Una cosa és el fet de mancomunar serveis, que és un tema necessari i m’atreviria a dir que imprescindible per la reducció de costos i poder assolir determinades gestions, i l’altre eliminar municipis.
I en teniu de serveis mancomunats?
Sí, principalment el de recollides d’escombraries amb el Consell Comarcal i el de Benestar Social i totes les derivacions. A banda d’això, la resta ho hem assumit i gestionat tot nosaltres, l’enllumenat, el subministrament de l’aigua, etc.
Per acabar, una reflexió. Per què creu que hem arribat fins a on som a Catalunya?
Com a país per qüestió de cultura. Què ens fa que arribem a estimar aquesta terra? No tan sols l’estimen aquells nascuts aquí o que tenen tot el bagatge d’herència a Catalunya. Jo per exemple sóc fill d’immigrants, i el meu pare va fer que jo estimés molt aquesta terra, la seva gent, la seva forma…una terra que li va donar l’oportunitat de desenvolupar-se com a persona, de saber defensar…
Llavors es tracta només d’un tema cultural?
Efectivament, el català es va empapant aquí i es va desenvolupant tot aquest sentiment. Suposo que com jo, altres persones que també hagin pogut venir i els que ja hi eren, hem fet una única pinya que no volem que ningú ens en prengui.
