“No hem de renunciar als projectes de futur” 

Miri, tal i com estan les coses avui en dia, un Alcalde ha de tenir un sou d’acord amb la responsabilitat que li suposa aquest càrrec, entre d’altres coses, perquè cal dignificar la feina de les persones que surten escollides per voluntat popular, i també perquè cal que la persona escollida valgui pel càrrec que ha d’ostentar. 

 

Doncs no hauria de ser així, perquè un Alcalde no deixa de ser un gestor, i no pot ser que qualsevol persona pugui ser alcalde d’un municipi sense tenir la preparació adequada, entre d’altres coses perquè et trobes que les persones més preparades se’n van al sector privat. I els que ocupen càrrecs públics no estan capacitats. 

 

D’acord, però cal ser conscients que els Alcaldes estem exposats a qualsevol responsabilitat, fins i tot penal, per temes que potser desconeixem, quan un gerent d’una empresa sense tanta càrrega pot cobrar tres vegades més. Per això penso que és bo que hi hagi una Llei de Governs Locals que no només reguli les funcions dels alcaldes sinó també el sou. Serà una manera de posar una mica d’ordre a algunes injustícies que es donen. 

 

En certa manera, ja estan definides per la Constitució, però a la pràctica, els Ajuntaments han anat assumint cada vegada més responsabilitats i competències. S’ha fet aprofitant la bonança econòmica i també aquella vocació de servei que li deia, però la cosa es va acabar descontrolant. 

 

Sí, els Ajuntaments ingressaven diners i podien afrontar les despeses però ara ens trobem en que no podem mantenir-los. Aquest Llei de Govern Local, doncs, ha de definir responsabilitats, i ha d’anar lligada amb la Llei de Finançament Local: els ajuntaments patim un dèficit de finançament del tot insostenible que ha fet que sempre estiguem amb l’aigua al coll, esperant els diners que ens han d’arribar de l’Estat, i que per la crisi, evidentment que no arriben. 

 

Ja li garanteixo que això s’ha ben acabat (riures). En aquests moments és impossible, encara que sí, hi ha una certa col·laboració ciutadana amb determinades tasques, sobretot de voluntariat social. En aquest sentit, és molt important, això. Per la pròpia cohessió social.

 

El Casal d’Avis, per exemple, on hi ha tota sèrie de persones que s’organitzen per tirar-lo endavant, per fer companyia a la gent gran, portar-la a passejar… amb aquesta mena d’actes es millora la qualitat de vida de moltes persones. O Càrites, per exemple, que tothom sap que fa una important labor social, sobretot ara amb el tema del banca d’aliments. 

 

Potser sí, però si les coses van bé, no té sentit que ho faci l’ajuntament, oi? En tot cas, hem d’estar al costat donant suport però mai volent ocupar una feina que es fa magníficament des del voluntariat. 

 

Ho estem intentant. Precisament ara estem amb algunes propostes sobre la taula intentant anant per aquest camí. Costa perquè ens hem acostumat a un sistema, que és el que li deia, i costa tirar enrere. I ara fa molt mal a les orelles escoltar un “no recullo papers del terra que per això pago impostos”. Amb actituds com aquesta, sembla que haguem dimitit col·lectivament de les nostres pròpies responsabilitats personals i ciutadanes. 

 

Doncs sí. Coses tan senzilles com escombrar-se la vorera de davant de casa, que això sempre s’havia fet, ara representa que ho ha de fer l’Ajuntament. I si a més, hi sumes un increment d’incivisme en general, la cosa no va bé. Les caques de gos, per exemple. Sembla que hauria d’estar molt assumida la idea que tenir un gos implica una responsabilitat, però no: sembla que això de recollir les necessitats o de no portar murrió s’ha deixat de banda.

 

Bé, aquest és un altre debat en què és molt fàcil també fer demagògia. D’entrada jo crec que no es pot generalitzar, i que en tot cas s’ha d’estudiar cas per cas. Jo no sóc partidari de l’eliminació dels Consells Comarcals però sí en tot cas, de la seva reestructuració. Jo tinc l’exemple del d’Osona, que tradicionalment ha funcionat molt bé i que ha estat capdavanter en moltes iniciatives. De fet, els Consells fan una funció de suport als ajuntaments que va molt bé per gestionar serveis com les depuradores, la recollida de deixalles, el tema de transport escolar, o la gestió de portada d’aigües del Ter. 

 

Aquest és l’altre tema, és clar. Per això penso que cal analitzar si realment l’estructura que hi ha actualment està dimensionada a les necessitats o no i de si alguns serveis es podrien suprimir. Però això de fer ras i curt no n’estic d’acord, sobretot en les comarques de l’interior, amb ajuntaments petits i amb pocs recursos. 

 

Una proposta de la que n’estic completament en contra, és clar. Miri, els Ajuntaments sempre rebem perquè som l’últim esglaó, però no oblidéssim pas que qui té realment dèficit públic és l’Estat, i en segon lloc les Comunitats Autònomes. I en l’últim lloc, i molt per sota, els Ajuntaments. A més, hi ha l’element emocional: tot això afecta al sentiment de pertinença de les persones en un territori i això s’ha de respectar. Un altre tema és el de la mancomunitat de serveis, que evidentment n’estem a favor. 

 

El tema de mancomunar serveis penso que és exportable a municipis semblants al nostre, però no evidentment, a grans ciutats. Aquí, els dos serveis més importants de la Mancomunitat són el tractament i la recollida de residus i els serveis socials d’atenció primària, però n’hi ha d’altres. L’important és que ens hem anat quedant amb l’essencial, i si per exemple, el nostre ajuntament hagués de tenir dos assistents socials, un treballador social i un treballador familiar, doncs no podríem. I amb la Mancomunitat sí.

 

Ha suposat una disminució dels ingressos molt gran, que venien de la construcció, perquè el creixement del poble als darrers anys havia estat espectacular. Molta gent havia vingut a viure aquí buscant una millor qualitat de vida, venent-se el seu pis de l’àrea metropolitana i venint per aquí, que està a prop de tot arreu. 

 

Això va obligar a crear més serveis i equipaments, amb més pavellons, escoles, camps de futbol… però els ingressos han baixat, i no només els nostres, sinó també els que rebíem de l’Estat o la Generalitat. Ara tenim al voltant d’un 15% d’aturats, una mica per sota la mitjana catalana. I la nostra economia continua estant molt diversificada, encara que estar ben comunicats ha ajudat força. 

 

De fet, hi ha el Servei de Promoció Econòmica, però el drama és que en la majoria de casos, les persones que s’han quedat sense feina estan poc formades perquè no van acabar els estudis i per tant, tenen poques possibilitats de tornar a entrar al mercat. Així que el que és important és que hi hagi una formació al darrera per tal de recuperar el temps perdut, perquè si aquells que tenen carrera ja tenen dificultats, els que no la tenen la tasca esdevé poc menys que impossible. 

 

Aquest és un tema difícil, ja que el que la gent entén per turisme és certament allunyat del què nosaltres tenim. Ep, que n’estem molt orgullosos, però difícilment poden resultar atractius pel qui ve de fora. Tenim el castell, o el camp de Lloses, un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya, que pot atraure força a les escoles. O llavors, la comarca i el tema gastronòmic, que també té interès. 

 

Jo crec que no hi hem de renunciar. Els que tenim la responsabilitat de tirar el poble endavant hem de ser ambiciosos, i encara que estem en una economia que és gairebé de guerra, la prioritat ha de ser el municipi, i evidentment, Catalunya. No podem renunciar a tot el que hem aconseguit fins ara, i encara que està clar que els grans equipaments ja pertanyen al passat, el cert és que no hem de deixar de banda aquelles petites obres que han d’anar en la línia de fer renovacions, reformes, i millores que mantinguin l’actual xarxa d’equipaments municipals en bon estat. 

 

Doncs treballant amb l’exemple i fent pedagogia. La gent té en els Ajuntaments l’Administració més propera, i és des d’aquí on podem treballar. Sóc molt conscient de la dificultat que puguem ser independents, però sí que penso que hem de treballar en aquest horitzó, en fer passos i anar sumant com més gent millor. És molt injust que un país com el nostre, que genera tants recursos i que probablement sense l’espoli fiscal, seria molt ric, hàgim de ser la Comunitat Autònoma més endeutada de l’Estat.

 

 

I s’ha d’acceptar, és clar. En canvi, el tema del pacte fiscal sí que s’ha de resoldre d’una vegada, entre d’altres coses perquè ens val la supervivència com a país, i si tinguéssim la clau de la ‘caixa’, no tindríem els problemes que tenim ara. Per això la iniciativa de l’Associació de municipis per la Independència és important, i ens hi hem sumat des del primer moment.