Amb poc més de 40.000 habitants escampats en 30 km2, Vic és quelcom més que la capital d’Osona. Destaca l’immens patrimoni que té: artístic i religiós, però també universitari, esportiu i gastrònomic. Com se sap, el nom original en llatí de la ciutat era “Ausa”, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s’han conservat. Avui parlem amb el seu Alcalde.
Perfil | imatges entrevista | galeria d’imatges de Vic | dades de Vic
“Crec que la politica és un acte exclusiu de servei, no pot ser un modus vivendi pels politics. A més, la limitació de mandats obliga a la renovació, a que entrin noves il·lusions, noves idees i nous programes”
“És bàsic recuperar i mantenir els valors que teníem, els que s’han perdut, explicar-los i incentivar per a què la societat els faci seus. I que les noves generacions creixin amb aquests nous conceptes recuperats”.
“Les vegueries no calen. És una altra Administració que no fa falta. En quines comarques les posaríem? Quina capacitat economica haurien de tenir? Què podrien aportar? No, no. Hem de parlar d’eficàcia de l’Administració i com menys n`hi hagi, millor”.
Ara que fa un any de les eleccions municipals, ¿com veu amb la perspectiva del temps els resultats que va obtenir?
Vam obtenir majoria, però va ser simple. Avui dia és molt difícil arribar a la majoria absoluta perquè hi ha tants candidats i tants grups que es presenten, que tot plegat és molt complexe. En el meu cas, sempre vaig dir en què havia fallat, i per això vaig reflexionar si seguia o no seguia, perquè era com un repte després de tot l’esforç que havia suposat.
Algun exercici d’autocrítica, doncs?
Amb tota la feina que havia dedicat a la ciutadania i a l’Ajuntament, francament, semblava que hauria d’haver hagut un altre resultat. L’error va ser no transmetre a la ciutat el què havia fet. I aquesta falta de sinergia s’ha acabat pagant. Però vaja, això no treu que penso que vam transformar clarament la ciutat de Vic en positiu.
Doncs ja que hi som, què en pensa de la limitació dels mandats?
Cal aplicar la llei. Al presentar-me com a nou candidat del comité de govern, ho proposo a dintre d’Unió en el proper Congrés, que si guanyéssim, limitaríem mandats tant dels partits com de l’Administració. Crec que la politica és un acte exclusiu de servei, no pot ser un modus vivendi pels politics. A més, la limitació de mandats obliga a la renovació, a que entrin noves il·lusions, noves idees i nous programes. Això permetrà evolucionar el món ràpidament i amb més justicia.
Aquesta mobilitat permetria potser una major col·laboració entre l’Ajuntament i la iniciativa privada empresarial, oi?
Nosaltres tenim una part del nostre Ajuntament dedicada a la promoció econòmica. Treballem també amb Parctec Vic, que és Ajuntament + Universitat que es dedica a la promoció de noves iniciatives, emprenedors, nous projectes empresarials… I també volem que els empresaris trobin el seu espai per fer innovació, per tirar endavant, per generar riquesa. Com tota Administració, hem d’ajudar a les empreses de la ciutat, de la comarca i de Catalunya.
I com creu que es pot fomentar que la gent treballi pel municipi i no esperar que l’Administració ho faci tot?
Bé, la tendència és que l’Administració solucioni els problemes i sobretot, ho faci l’Alcalde. I això no està bé. Hem de tornar a aquesta cultura de la confiança, que la gent faci les coses ben fetes. Per tant, hem de canviar les relacions, la cultura del treball, la manera d’entendre la iniciativa, com s’han de fer les inversions… hem de canviar de fons la societat i que l’Administració estigui molt propera al ciutadà i que l’ajuda i diu com ho ha de fer…
Vostè forma part del Consell Comarcal d’Osona. Molts ciutadans no entenen la utilitat de tants òrgans administratius. És aquest el cas?
Depèn del lloc i també de l’entorn. La feina del Consell Comarcal ha de ser la d’engrescar als ajuntaments i buscar solucions que siguin útils. Hi ha comarques que no és possible tenir-los perquè hi han molts pocs ajuntaments i tots tenen la seva capacitat i són prou grans. Al Barcelonès per exemple no té cap sentit el Consell Comarcal perquè hi ha l’àrea metropolitana, però aquí, per exemple, a Osona, han anat bé. Aquí no podríem eliminar el Consell Comarcal perquè és imprescindible.
I les Diputacions?
Crec que ja no calen. Aquí som un país petit: tenim de tot i crec que la Generalitat pot administrar els diners de les Diputacions per ajudar des del govern als municipis i tirar endavant els projectes que siguin supramunicipals sense que calguin altres òrgans.
I les vegueries? Pensa que són necessaries?
Les vegueries tampoc calen. És una altra Administració que no fa falta. És una ridiculesa. En quines comarques les posaríem? Quina capacitat economica haurien de tenir? Què podrien aportar? No, no. Hem de parlar d’eficàcia de l’Administració i com menys n`hi hagi, millor, la Generalitat és suficient.
Tornem a Vic, si li sembla. La ciutat no deixa de representar bona part del tarannà català, encara que diuen que han deixat de ser “la ciutat dels sants”
(riures) Bé això es diu en el sentit que és una ciutat de tradició, que estima Catalunya, que tira endavant el nostre país, que s’hi dedica, que a més a més és catalanista, i que s’hi jugarà la pell per que el nostre país sigui lliure i tingui un bon projecte nacional.
Ara que ha sortit el tema, creu que cal replantejar la realitat actual per veure com s’han de recuperar aquests valors que deia i aconseguir així l’estabilitat de Catalunya?
Miri, la crisis actual és una crisis realment de valors, però també de tot plegat: de la democràcia, dels partits, de la relació de la política amb els ciutadans… És una crisi profunda i per tant ha de sorgir un nou projecte. Els pensadors europeus, els que estan avui dia escrivint, parlen d’una societat del coneixement. I passar de la societat industrial a la de coneixement, representa una gran transformació: valorar realment la persona, el seu coneixement, la ciència, els valors del treball, del esforç, però també de l’hospitalitat, de l’amistat, de la família… molts valors en definitiva que s’havien trencat i que cohesionen la societat i la fan millor.
I dóna molta importància, vostè a això, doncs
El valor de la igualtat per exemple. S’ha perdut, ja ningú en parla. I quant més igualitària sigui la societat millor és, més cohesionada està, i menys conflictes té. Però a banda d’això, també és bàsic recuperar i mantenir els valors que teníem, els que s’han perdut, explicar-los i incentivar per a què la societat els faci seus. I que les noves generacions creixin amb aquest nous conceptes recuperats.
Uns valors que passen per l’ensenyament. I a Vic, a més, hi ha una bona tradició universitària
La formació professional és de les eines que hi ha i cal aprofitar. I en aquest sentitat, s’ha d’anar formant a gent un cop ja treballa i està formada. Així que mantenir la formació és una de les línies importants que seguim. A UVIC hi ha un programa per col·laborar amb la formació professional, apujar el nivell i dedicar-se a fer cursos propis per fer constant aquesta formació. Però sobretot, el que s’ha de fer és formar gent per treballar: d’universitaris potser en tenim massa, però necessitem més treballadors formats.
I més ara, amb temps tan difícils. Creu que el ciutadà entèn les retallades?
Hem d’intentar tornar a fer inversió, dedicar part dels diners que quedin a inversions i a incentivar l’economia, fer infraestructures i no parar l’obra pública.
Així que si tinguéssim diners propis podríem potenciar el sector del coneixement. En aquest sentit, seríem un dels millors països del món.
La idea és coordinar els municipis per crear un canvi de ruta, i donar suport als municipis catalans per tal que diguin la seva voluntat de sí o no per tenir un Estat propi dins d’Europa. I quan construïm un argumentari basat en el “ser català és bo, l’Estat català és positiu, serem una societat més justa, serem més equilibrits, més moderns, etc”, llavors és quan ens adonem que a Espanya ja no hi podem seguir, que ens trenca, que ens va en contra, que ens prohibeix, i que evita donar-nos finançament perquè el país pugui tirar endavant.
No hi ha cap possibilitat d’entesa, doncs
No, no hi ha solució, no hi ha encaix entre Catalunya i Espanya, això està clar. I per tant, hem de començar a construir el nostre model propi. Nosaltres ho comencem amb un procés de municipis que treballen amb la seva gent, explicant el model i també a la resta de gent interessada, tant europea com del món, qui sigui, el què ens passa. I a partir d’aquí, anem tirant endavant.
I realment pensa que és possible ser independent?
Més de 440 municipis aposten per la independència. Si: la societat catalana està reflexionant, està canviant i ho veu necessari. Però això sí: cal fer-ho de manera pacífica, dins de la democràcia.
Catalunya serà un país productor, un país que serà contribuent d’Europa, que no haurà de cobrar perquè passarà de les rendes més altes d’Europa, i que per tant podrà liderar projectes que puguin beneficiar Europa clarament. Ara, tot això no pot ser. No ens deixen.
La candidatura va més en el sentit de democràcia interna, de catalanitat, d’Estat propi i de justícia social també, però des del punt de vista més cristià.
Ara està governant en una situació complexa que li obliga a tirar el país endavant sense prioritzar aquest tema. Però jo crec que sí que és independentista.
