A La Pobla de Mafumet ens hi espera Joan Maria Sardà, l’alcalde des de 1995. Ha estat testimoni i promotor del creixement del municipi en el darrer quart de segle.
Què el va motivar a entrar en política?
Vaig entrar en política el 1991, després d’un govern independent de 12 anys. Aleshores buscàvem una alternativa i vaig acceptar ser el número dos d’una llista de Convergència i Unió. Vam guanyar aquella legislatura i, del 91 al 95, vaig ser primer tinent d’alcalde. Però vaig abandonar la vida política per discrepàncies amb l’alcalde i me’n vaig tornar als negocis familiars un temps.
Més tard, amb el recolzament de moltes persones, vaig tornar a provar una aventura en solitari en les eleccions del 95. M’hi vaig presentar amb unes sigles noves, des d’un grup independent. I vam obtenir tres dels set regidors. Vam pactar amb altres grups i constituir un govern en coalició del que vaig ser alcalde. El 1999, vaig tornar a presentar-me. Aquest cop, novament amb les sigles de CiU. Des d’aleshores he revalidat el càrrec, fins al mandat actual. En aquest mandat, ens hem tornat a presentar com a grup independent, atesa la situació que es vivia a Catalunya. Volíem una candidatura transversal, 100% municipalista.
Units amb Sardà per la Pobla.
Així és. Ara estem a l’expectativa de si ens presentem a les eleccions del 2023.
Porta 26 anys fent d’alcalde. Com ha canviat la feina en tot aquest temps?
En un quart de segle a l’alcaldia han passat moltes vicissituds, històries i anècdotes. El que està clar és que l’administració ha evolucionat molt. És increïble com ha girat la truita i com hem arribat a estar on estem ara. No hi havia cap guió que digués com s’havien de fer les coses i hem hagut d’aprendre a fer-ho cada dia.
En un quart de segle a l’alcaldia han passat moltes vicissituds, històries i anècdotes.
Diria que els darrers anys han estat els més difícils del seu mandat?
Com a administració municipal sí. Hi ha hagut canvis legislatius molt importants. De cop, ens hem trobat molt encotillats i no s’entén el perquè de moltes coses.
Jo entenc que les coses s’han de fer correctament, però també crec que hauríem de remar tots en la mateixa direcció. Ja tinc clar que hem de ser garantistes, però penso que hem de buscar solucions eficaces, perquè la gent es queixa als ajuntaments.
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
Sí. En aquesta em teniu amb vuit anys. Crec que encara m’assemblo bastant a la foto. I aquí en teniu una altra amb el meu fill petit. És d’una paella popular que fem a la Pobla per la Diada. Lamentablement no l’hem pogut fer en els darrers anys. El noi té ara 22 anys i ja no és tan petit.
Us porto també una altra foto durant la gala bianual que celebrem amb les entitats del poble. Les reconeixem, perquè, si tenim alguna cosa destacable a La Pobla és la nostra gran tradició d’associacions. Volem agrair-los sempre la tasca que fan, però ara fa un parell d’anys que no podem fer-ho.
Si tenim alguna cosa destacable a La Pobla és la nostra gran tradició d’associacions. Volem agrair-los sempre la tasca que fan, però ara fa un parell d’anys que no podem fer-ho.
Com són els veïns i veïnes de la Pobla de Mafumet?
Val a dir que hi ha hagut una gran evolució en els darrers anys. Quan vaig iniciar el primer mandat, el 1995, no arribàvem a 1.000 habitants. Avui passem dels 4.000. Això ha fet que, a l’ajuntament, passéssim de tenir 7 regidors als 11 actuals. És un dels pobles que més acceleració i creixement ha tingut.
Així doncs, tenim un 25% de veïns que ho són de tota la vida. La resta són persones nouvingudes que s’estan integrant, per exemple, participant en el nostre teixit associatiu. Estic molt content perquè la resposta és sempre massiva i en qualsevol acte hi participen moltes persones… En la paella popular, de seguida se n’apleguen un miler. Això demostra que tenim un poble ben cohesionat i que els veïns també comparteixen aquesta sensació.
Quan vaig iniciar el primer mandat, el 1995, no arribàvem a 1.000 habitants. Avui passem dels 4.000.
Després de la pandèmia, en quin moment es troba el poble?
Quan va començar la pandèmia vam dedicar-nos a ajudar el teixit econòmic local: comerciants, bars, restaurants, empreses… I els vam donar forts incentius per tal que no patissin més del necessari per culpa dels tancaments. Em refereixo sempre a empreses petites, de menys de 8 treballadors, generalment.
Quant a política social també vam lliurar una tarja i un moneder a les famílies. És una mena d’abonament que ha funcionat molt bé perquè permetia que gastessin i consumissin en empreses i comerços del poble que, prèviament, s’havien adherit a la campanya. El 100% dels diners quedaven al municipi.
I encara hi va haver un tercer tipus d’ajut, que vam donar a les famílies per tal que poguessin fer front a les despeses dels estudis dels fills: per exemple en la compra de llibres de text.
Com definiria l’activitat econòmica de La Pobla de Mafumet?
El nostre és un municipi de sis quilòmetres quadrats, o 600 hectàrees, de les que la meitat estan dedicades a la indústria. Tenim a la vora un dels complexos petroquímics més importants del sud d’Europa i moltes persones hi treballen, ja sigui de manera fixa, com també en la part tècnica. Sempre hi cal molta mà d’obra qualificada i no qualificada i això ens dinamitza molt l’ocupació local.
Però La Pobla ha estat un municipi eminentment agrícola fins als anys vuitanta i noranta, i això ens ha fet tenir ocasionalment alguna part de població desocupada. Hem hagut de posar en marxa plans d’ocupació que donessin feines de tres o sis mesos, ja fos a la brigada municipal o en qualsevol altre àmbit. Això, junt amb subvencions que podem atorgar a les empreses, ens ajuda a dinamitzar la vida econòmica del municipi.
Tenim a la vora un dels complexos petroquímics més importants del sud d’Europa i moltes persones hi treballen, ja sigui de manera fixa, com també en la part tècnica.
Quins espais destacaria de La Pobla? Què és el que valdria la pena visitar?
Jo crec que tenim uns equipaments molt potents. Per exemple, tenim un casal cultural, amb una sala de 400 butaques d’aforament. També tenim un complex esportiu amb una piscina climatitzada, pistes de tenis, pàdel, sala de fitness… I darrerament vam inaugurar una carpa que ens permet acollir activitat durant l’estiu. I el camp de futbol, que el vam remodelar durant els Jocs de la Mediterrània… El nostre equip juga a la Tercera Divisió Catalana, tot i que ens sentim molt fidels al Gimnàstic de Tarragona.
I algun altre lloc emblemàtic a destacar?
Tenim una construcció, la Casa Balei, amb una façana feta de trencadís. És d’un veí que va deixar aquest llegat al poble amb moltíssima paciència i moltes hores de treball d’enrajolament. Ara és una mena d’emblema del poble.
A banda, tenim una talla en fusta de la nostra patrona, la Mare de Déu del Lladó, que és romànica del s. XIII i que la tenim ben guardada. La fem sortir en la processó solemne que organitzem cada dia de la Candelera (2 de febrer). I destaca també el cambril on s’hi guarda la Mare de Déu.
I m’agradaria destacar també els llums de Nadal. El poble adquireix aleshores un aspecte fantàstic i moltes persones de fora ens venen a visitar. És un gran reclam que acompanyem amb actuacions musicals i un parc infantil.
Sembla que l’ajuntament té una bona situació econòmica, doncs?
Així és. El deute és zero. No li devem a ningú, i això que hem fet obres importants, com ara l’escola, que va costar molts diners, o el mateix edifici de l’ajuntament. Per sort, som molt curosos amb el pressupost i mai ens hem endeutat. Més aviat al contrari, hem anat adquirint patrimoni i solars i tenim una economia molt sanejada, que ens permet fer moltes actuacions.
Som molt curosos amb el pressupost i mai ens hem endeutat. Més aviat al contrari, hem anat adquirint patrimoni i solars i tenim una economia molt sanejada.
Vostè governa amb majoria absoluta des de fa anys. Això li facilita les coses a l’hora de decidir, o voldria tenir més oposició?
Jo crec que tenir una majoria et dona molta seguretat. Quant a les persones que estan a l’oposició, no les considero ‘oposició’ perquè m’hi entenc perfectament. Nosaltres fem coses molt coherents i mai no faríem res per perjudicar el municipi o per beneficiar un partit. Crec que quan es governa, s’ha de fer per a tot el poble, i sempre soc molt receptiu a les propostes que fan des de l’oposició.
No considero ‘oposició’ les persones que estan en l’oposició, perquè m’hi entenc perfectament.
Ha hagut de renunciar a algun punt important del seu programa, per culpa de la pandèmia?
El fet d’aturar-nos i marxar a casa a teletreballar ens ha causat un destorb, vulguis o no vulguis. Ara anem una mica endarrerits en alguns projectes. Per exemple, aquesta legislatura havíem d’obrir un vial nou i molt important. Diria que era l’obra estrella de l’urbanisme local. El cert és que ja la tenim adjudicada i que, abans de setmana santa, ja podrem començar a fer la remodelació.
Han demanat, o pensen demanar, fons europeus Next Generation per a algun projecte?
Sí. Ens ho estem mirant. Els nostres tècnics estan estudiant si podem acollir-nos-hi per instal·lar plaques fotovoltaiques als edificis municipals, perquè tenim molta superfície de sostres, al pavelló, a la coberta, a l’ajuntament… Així que estem veient si podem optimitzar-ne l’ús.
Quins projectes li agradaria portar a terme per millorar la promoció econòmica del poble?
Nosaltres tenim un avantatge i és que estem molt a prop de Tarragona i Reus, i hi estem molt ben connectats a través de l’autovia A-27. Això, a la vegada, ens genera un desavantatge, i és que la gent se’n va a les ciutats a comprar. Voldríem que compressin més al comerç local, al mercat municipal (que nosaltres mantenim).
El seu municipi té algun problema de mancança d’habitatge?
El perfil de veïns que han arribat els darrers anys és el de persones joves, provinents bàsicament de Tarragona, on ja no hi abunda l’habitatge, o és molt car. També venen persones de Morell, Constantí, Perafort i pobles propers. Aquí troben uns preus més assequibles i unes bones comunicacions, i per això hem crescut tant en els darrers 25 anys.
Però ara el padró s’ha estabilitzat una mica, perquè hi ha hagut un fre a la construcció i no disposem de tants pisos nous, ni de lloguer. D’altra banda, estic detectant que les persones que van arribar aquí fa uns 10 o 12 anys estan començant a voler millorar les seves condicions de vida. Ara busquen zones d’esbarjo on poder disposar d’un xalet. Crec que hauríem de buscar algun inversor, o pla parcial, que ens permeti fer promocions d’habitatges unifamiliars i adreçar-los a les famílies que volen augmentar la qualitat de vida, evitant així que vulguin marxar.
Ara el padró s’ha estabilitzat una mica, perquè hi ha hagut un fre a la construcció i no disposem de tants pisos nous, ni de lloguer.
Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quins són els problemes que tots vostès tenen en comú?
Al Tarragonès compartim una sèrie de preocupacions comunes. La primera és la gestió de la brossa. Aquí fa dos anys que vam implantar la recollida selectiva, perquè tots plegats anàvem una mica a la cua de tot això i el Consell Comarcal va fer una gran licitació per atendre tots els ajuntaments. Ara el sistema funciona prou bé.
Una altra preocupació comú són els serveis socials. Però en molts casos estan resolts per part del Consell Comarcal, que ens envien uns tècnics en determinats dies i atenen les famílies que necessiten ajut.
A banda d’això, alguna reivindicació més històrica?
Tenim una via fèrria en desús, que portava de Reus a Roda, i que fa anys que ens agradaria transformar en una via verda. És un tema complicat, però si més no podríem mirar de fer-ne trams parcials, per exemple des de Morella fins a La Pobla, o des de La Pobla fins a Roda de Berà. Al Priorat, o al Baix Ebre ja tenen vies d’aquestes i els ajuden a atreure visitants, per exemple.
Creu que es té prou en compte els alcaldes i alcaldesses en la planificació del futur del país?
Crec que sí. Sempre que volen fer alguna infraestructura important han de comptar amb el territori, perquè si el territori no està ben informat, a la llarga hi ha traves.
Alguns municipis es queixen de no tenir aquesta informació a temps.
En el meu cas, sempre he rebut una trucada o m’han convidat a una reunió abans de fer cap infraestructura. Potser hi ha hagut casos concrets del contrari, però crec que cal tenir el favor del territori. És primordial. Si decideixes en contra del territori, tens el fracàs imminent damunt la taula.
La darrera pregunta: com és el seu dia a dia?
És una lluita continua. Són jornades molt intenses, en les que poden aparèixer problemes en qualsevol moment, o bé gent que vingui a l’ajuntament a qualsevol hora. Nosaltres som una mena d’infanteria, en una trinxera. I el primer tret sempre va per a l’alcalde. Som l’administració més propera, és clar. Però estem per això precisament: servir els veïns i veïnes del poble.
