Emilio Cordero

Alcalde de Canovelles i president del Consell Comarcal del Vallès Oriental

Tercera transformació

“No m’agrada enganyar. Si alguna cosa no es pot fer, dic que no es pot fer”

Canovelles planeja disposar de 100 habitatges de lloguer social en els propers anys
0
292

Al cor del Vallès Oriental, en veïnatge amb Granollers, hi trobem la vila de Canovelles. El seu alcalde és, des de 2016, l’Emilio Cordero, que també presideix el Consell Comarcal.

Què el va motivar a integrar-se en política? Potser a casa seva havien militat?

Els meus pares, com moltes d’altres persones de Canovelles, són originaris de Ceclavín, un poble de la província de Càceres. Jo vaig néixer ja a Granollers, però ells van tenir un gran interès per integrar-me a Catalunya, en l’escola catalana i en llengua catalana. Aleshores eren els primers anys setanta i recordo que el pare anava tot sovint a mítings dels socialistes, a Barcelona. Va morir jove i no vaig tenir oportunitat de parlar massa amb ell sobre la qüestió. Però segurament, tot i que jo no vaig tenir participació juvenil en el socialisme, em deu venir de casa.

Quin és el seu estil de fer política?

El meu estil és de la proximitat. Sobretot, de preocupar-me molt de la gent. Pertanyo a un partit d’esquerres i m’agrada molt la justícia i estar al costat de les persones. M’agrada conèixer la realitat en què viu la gent. De fet, m’agradaria estudiar antropologia social per entendre més bé el comportament humà. I, de fet, per aquest motiu ja vaig estudiar la carrera d’educació social quan ja havia fet els 40 anys. M’agrada posar-me en la pell de l’altre.

Pertanyo a un partit d’esquerres i m’agrada molt la justícia i estar al costat de les persones

Des de 2016 és l’alcalde de Canovelles. Com valora personalment aquest temps que porta a l’alcaldia?

Diria que ha estat un temps comparable al “Dragon Khan”. Jo vaig esdevenir alcalde quan l’anterior batlle, José Orive, va decidir acabar la seva etapa i em va proposar a mi rellevar-lo. L’any següent, el 2017, vam viure el Procés i l’1 d’octubre, tot i que aquí no va hi va haver cap aldarull. I quan el 2019 ja començava el meu propi projecte, vam entrar en una pandèmia que ens va trencar el programa electoral. Tot i així, el vam complir força.

La valoració és positiva. Hem pogut fer canvis a poc a poc en el municipi i estem al costat de les persones que més ho necessiten. Hem posat en marxa la tercera transformació de Canovelles. La primera va ser amb l’alcalde Martos, la segona amb Orive i aquesta és per consolidar i reforçar equipaments que no teníem.

El meu mandat, des de 2016, ha estat un temps comparable al “Dragon Khan”

Ens ha portat fotografies personals. Què ens en pot explicar?

La primera, que és de quan era petit, és amb el meu pare. A casa meva hem sigut molt familiars sempre. Hem viscut de manera propera i arrelada, gaudint dels tiets i cosins, perquè veníem tots d’Extremadura. La meva infantesa va ser molt bonica i intensa, mentre vivia al barri de Lledoner, a Granollers.

També tinc una fotografia de jove, fent de policia. Vaig entrar al cos de Policia Municipal amb 23 anys i aquell va ser un moment de creixement personal. En aquesta foto estic amb un sergent que em va ensenyar molt. Soc el que soc gràcies a les experiències viscudes.

Amb 23 anys vaig entrar al cos de la Policia Municipal i aquell va ser un moment de creixement personal

Alguna de més recent?

Una de les fotos més boniques que tinc és la del dia en què em van lliurar la vara d’alcalde. Per a mi ha estat tot un privilegi poder fer el que m’agrada: estar al costat de les persones i entendre bé les necessitats reals del municipi. Tot i haver nascut a Granollers em considero molt de Canovelles. Amb 18 anys ja vaig venir a viure aquí i aquí m’hi he fet gran com a persona: em vaig casar, vaig tenir els meus tres fills i he desenvolupat la meva vida: l’afició pels diables, la feina de policia, ser regidor i ser alcalde.

En quin moment es troba actualment Canovelles?

El que més ha canviat són les persones que hi viuen. El valor del municipi és, precisament, el seu teixit associatiu i la complicitat entre veïns i veïnes. Som un poble al que li agrada molt viure i estar al carrer. Aquest juliol hem tingut la festa major, que és un gran esclat de vivències compartides. I després vindrà l’11 de setembre, en què farem una festa de la diada que és pròpia del municipi. Mai deixem de trobar-nos al carrer.

Venim de dues onades migratòries importants: una als 60-70, amb origen nacional. I una altra de més recent, i molt més internacional. I la cohesió és molt important. Hem d’estar molt pendents que tot funcioni i vetllem perquè les persones s’integrin, tinguin els serveis necessaris, no es quedin endarrere i que els programes siguin útils per a totes les persones, cultures i condicions.

El valor del municipi és el seu teixit associatiu i la complicitat entre veïns i veïnes

Hi ha gaire immigració, a Canovelles?

Sí, un 15,6% de persones que van néixer en altres països. Tot i que també cal afegir-hi les que són filles de famílies immigrades, però que ja han nascut aquí. Tot plegat, no tenim conflictes. I és important destacar-ho, perquè aquest Ajuntament sempre ha tingut els programes oberts per a tots. A més, promovem una taula interreligiosa que convoquem un cop a l’any i en què treballem amb totes les comunitats.

Promovem una taula interreligiosa que convoquem un cop a l’any i en què treballem amb totes les comunitats

Tenen problemes amb l’habitatge? De quina mena són?

En tenim un d’important, que no és el de les okupacions. El fet és que no tenim habitatge disponible i que hi ha gent que se n’ha d’anar a viure a municipis propers. Ara, a principis de legislatura, vam comprar una parcel·la amb la idea de construir cinquanta pisos que estaran destinats al lloguer. I també tenim una segona parcel·la, propera a la Ronda, on hi farem uns trenta pisos addicionals.

Juntament amb l’INCASOL estem creant un model nou d’habitatge social, que permeti a les persones viure de lloguer durant deu anys i que, a partir de l’any següent, els ofereixi facilitats per comprar l’immoble. A banda, en el moment en què traslladem la policia local a un altre local, destinarem l’espai a fer vint habitatges més. Tot plegat, disposarem d’un parc de cent noves vivendes.

Estem creant un model nou d’habitatge social, que permeti a les persones viure de lloguer durant deu anys i que, a partir de l’any següent, els ofereixi facilitats per comprar l’immoble

Quins indrets ens recomanaria visitar del municipi?

Us en diré diversos: la Plaça de la Joventut és emblemàtica perquè s’hi reuneix gent de tot arreu i condició: més grans i més petits. També tenim el jaciment de Ca l’Estrada, on hi ha unes troballes del Neolític de fa més de 6.500 anys. O la Domus, una fortificació romana que es va trobar a Can Marquès, una zona molt bonica.

També és un lloc bonic Can Palot, on hi acollim la cultura. O Sant Fèlix. A banda, tenim un bosc urbà anomenat Ca la Tona, al costat de l’Ajuntament, on hi sempre s’hi genera molta connexió entre persones, s’hi celebren aniversaris i trobades familiars…

Com diria que són els canovellins i canovellines? Quin caràcter tenen?

Són persones treballadores. Ningú ens ha regalat res, vinguem d’on vinguem. Tenim la nostra complexitat, però som persones humils i molt acollidores. Podem anar pel carrer amb molta tranquil·litat i, si necessitem ajut, el veí de torn ens la donarà.

A banda, hi ha molt de teixit associatiu. Tenim 36 associacions i entitats culturals, vuit d’esportives, algunes de veïnals i alguns col·lectius més, que treballem pel benestar del municipi.

A Canovelles ningú ens ha regalat res, vinguem d’on vinguem. Tenim la nostra complexitat, però som persones humils i molt acollidores

En les eleccions municipals de l’estiu de 2023 va aconseguir majoria absoluta. Per què creu que la gent va votar-lo novament?

Jo estic aquí perquè no m’agrada enganyar ningú. Si alguna cosa no es pot fer, dic que no es pot fer. I en aquest sentit penso que hem guanyat per la confiança que generem.

Quan algú diu que troba el poble brut, o veu alguna activitat incívica, aleshores expliquem el problema amb transparència. Resolem el que podem, però no donem mai falses expectatives. Estem al peu del carrer i som un equip de govern que està al costat de les persones. Crec que aquest ha estat el plus que ens ha fet guanyar les eleccions. El nostre és un poble molt d’esquerres, molt socialista precisament, perquè des de 1979 les eleccions es guanyen per majoria. I ho atribueixo a la humilitat de la gent, al seu treball, i a les nostres ganes d’estar-hi a la vora.

El nostre és un poble molt d’esquerres, molt socialista precisament, perquè des de 1979 les eleccions es guanyen per majoria

Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania? És fàcil d’entendre-s’hi?

Sí. Disposem de la pàgina web municipal, parlem força amb la premsa local i formem part de la Xarxa Local de TV. A banda, fem un butlletí regular d’informació que explica tot el que s’està fent als veïns i veïnes. Un apartat d’aquesta publicació es dedica als grups municipals que no estan al govern, i així els donem veu.

En aquest sentit, quina relació tenen amb l’oposició?

Tenim molt bona relació amb Esquerra Republicana de Catalunya. I la relació amb En Comú Podem és de vegades difícil, perquè no sabem ben bé quin paper juguen. Finalment, al consistori hi ha representació de VOX i Tercera Edad en Acción, amb els que no tenim gaire relació. Quant a VOX, perquè està a les antípodes del que nosaltres pensem: tenen un discurs basat en l’incivisme, la inseguretat… Les estadístiques diuen que no patim més aquí que en altres municipis.

Quina va ser la seva primera gran decisió com a alcalde?

Va ser una decisió en relació amb l’escola “Els quatre vents”. Vam tenir reunió amb el Departament d’Ensenyament perquè portàvem molt de temps encallats en la construcció del projecte. Va ser una trobada positiva, que va agilitzar el procés.

En quina situació econòmica es troba l’Ajuntament?

Tenim un deute d’un 9,8%. Estem en un nivell baix, i podria dir-se que no tenim deute, tècnicament. Som un Ajuntament sanejat i ben sanejat.

Quina la prioritat del seu govern?

Estar al costat de les persones. Per a nosaltres és important fer obres, perquè l’urbanisme condiciona la vida de la població, i perquè el POUM ens ha d’ajudar a definir les línies futures, però l’objectiu són sempre les persones.

L’urbanisme condiciona la vida de la població, però l’objectiu són sempre les persones

Parli’ns de la promoció econòmica municipal… Disposen d’un polígon industrial potent.

En efecte. Hi acollim empreses importantíssimes com ara: KH7, Smurffit Kappa, Ferrer… No me’n voldria deixar cap! Hi ha una gran coordinació entre ells i amb la PIMEC, especialment pel que fa a les necessitats del polígon com ara els accessos per la ronda, la fibra òptica, etcètera.

D’altra banda, voldria destacar el tradicional mercat dels diumenges, que des de la pandèmia ha viscut l’amenaça de la competència il·lícita del top manta. Hem tingut moltes reunions amb Interior, i no ens n’hem sortit gaire a l’hora d’aconseguir ajut i reforç per evitar que aquesta mena d’activitat es situï  al municipi de manera permanent. Sí que tenim ajut de les comissaries, però és limitat. Nosaltres necessitem recuperar aquest mercat, que té més de 50 anys, i 400 parades, que ha de tenir qualitat i el fenomen dels venedors sense llicència no ens ajuda.

Necessitem recuperar el mercat dels diumenges, que té més de 50 anys, i 400 parades, però que està amenaçat pel top manta

En quines reivindicacions coincideixen els altres alcaldes propers?

Sobretot, la demanda més gran és la del finançament municipal. Tot i que estem sanejats, el cert és que ens caldrien més recursos per a portar a terme més polítiques. També presideixo el Consell Comarcal i sé que ens manca molts recursos en polítiques socials i en seguretat als nostres barris.

Precisament, quina importància te una entitat com el Consell Comarcal per a municipis com Canovelles?

He de dir que jo no coneixia gaire el Consell Comarcal. I des que hi estic, des del 2023, crec que són entitats poc conegudes però que ofereixen molts serveis als municipis de menys de 20.000 habitants. Especialment en temes de polítiques socials, però també en assistències tècniques. Un ajuntament petit que no podria tenir un arquitecte, pot gaudir dels seus serveis gràcies al Consell. Les entitats supramunicipals són necessàries, perquè són un pilar bàsic als nostres territoris. Però no tenen el finançament que haurien de tenir.

Les entitats supramunicipals són necessàries, perquè són un pilar bàsic als nostres territoris

Com és el dia a dia de l’alcalde i president del Consell Comarcal?

Com a alcalde, el dia a dia es resumeix bàsicament en atendre les demandes. Diàriament llegeixo l’informe de la policia del dia anterior, o ens posem en contacte amb famílies que hagin viscut algun problema, i treballem constantment per planificar el futur, tot i que les branques no et deixen veure el bosc. Cada dia passen coses i has de canviar les previsions. El dia es fa curt, perquè el dediques a resoldre problemes o a planificar, però no a les dues coses.

Quant al Consell Comarcal, la feina és molt gerencial. Fem polítiques finalistes i el dia a dia és molt d’administrar-les. Però la planificació també es fa des del Consell. Som 33 consellers i n’hi ha 31 al govern, perquè som un govern molt ampli. De cada grup polític hi ha també un vicepresident, perquè no mirem tant els colors com les necessitats del territori.

Nascut a Granollers el 1971, quan tenia divuit anys es va traslladar a viure a Canovelles, on es va integrar, sobretot, participant en els moviments associatius locals. Especial participació va tenir en la colla de Diables, que va presidir durant més d’una dècada. De professió policia municipal, va ingressar al cos de Canovelles amb 23 anys. Va dedicar-hi els 16 anys posteriors. Més endavant, va ser regidor d’Urbanisme al municipi. El 2016, José Orive, l’anterior alcalde, li va proposar el repte de ser ell mateix qui dirigís el consistori. Amant del servei a les persones, va compaginar la seva feina amb els estudis d’educador social, a la que va accedir amb més de 40 anys complerts. Ara desitja tenir temps per estudiar antropologia.

QUESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre: “Los cuentos y las cuentas de la independencia”, de Josep Borrell i Joan Llorach i el “Manual de supervivencia” de Pedro Sanchez.
  • Una pel·lícula: Una sèrie, més aviat: “Rabo de peixe”, de narcotraficants.
  • Una cançó: M’agrada molt la del “Viernes”, d’en Manolo Garcia
  • Un plat de cuina: L’arròs
  • Una beguda: soc molt de la Coca-Cola
  • Un país: el meu, que m’agrada molt
  • Un viatge fet o per fer: em va agradar molt Portugal.
  • Un esport: l’handbol
  • El que més valora d’una persona: la sinceritat

Canovelles

Canovelles, al cor del Vallès Oriental, és un municipi que té una una superfície de menys de 7 km2. Compta amb una part urbana (la Barriada Nova, tot i que d’origen medieval) i un entorn natural de gran vellesa, plena d’elements de valor arqueològic i arquitectònic. Entre ells, edificis i cases de pagès, l’església romànica de Sant Fèlix, el torrent d’en Fangues o la font de Can Duran. És molt destacable, des de fa mig segle, el mercat del diumenge, que és un dels més importants de Catalunya. Però també la Domus d’Olivet o el Menhir de Ca l’Estrada, que recullen vestigis neolítics i del temps dels romans. Situat a la vall mitjana del riu Congost, el municipi llinda amb Granollers, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla i les Franqueses. La història i identitat de Canovelles ha evolucionat de forma explosiva al llarg del segle XX. Fins a 1950 hi vivien 630 habitants. Als anys 60 i 70, la immigració de la resta de l’estat va multiplicar la xifra per dotze. Més recentment, una segona onada de persones de múltiples orígens, encara ha augmentat més la població, fins arribar als 17.000 actuals.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.