Els Prats de Rei era un dels 113 municipis dels que ja sabia qui en seria l’alcaldessa abans de les eleccions municipals del 26-M. El secret? Només s’hi presentava una candidatura.
“Jo no faig política. L’entenc més per a instàncies més elevades. En els pobles petits jo no en diria política sinó servei a la comunitat”
“En els pobles petits sempre estem a l’abast de tothom. Tu vas pel carrer i és allò de l‘ “ara que et veig…”
“La nostra mancança més important són les telecomunicacions. De cop i volta et trobes sense cobertura ni internet i no saps per què…”
“Volem seguir fent les gestions perquè ens arribi l’aigua de la Llosa del Cavall”
[Situació política entre Catalunya i Espanya] “No soc ni política, ni jutgessa i potser no hi entenc gaire, però el sentit comú diu que els consellers han de poder sortir de la presó els exiliats han de tornar, i després ja veurem com ho solucionem”
Forma part de l’ADN d’alcaldes.eu preguntar sobre el seu estil de fer a la política. En què es basa el seu?
Jo no faig política. L’entenc més per a instàncies més elevades. En els pobles petits jo no en diria que faig política sinó servei a la comunitat. Jo no em sento ni més ni menys que qualsevol altre, sinó que es tracta de col·laborar i gestionar els diners de tots els del poble el millor possible.
Ens ha portat unes fotografies. Què signifiquen per a vostè?
La primera és de la meva infància, que la recordo com una etapa molt feliç. Soc la gran de tres germans i vam ser molt feliços. Aquí jo deuria tenir un any i mig.
En la segona hi surto disfressada. L’any 1977 vaig ser pubilla dels tres Tombs a Igualada. Va ser un honor i una data molt important en aquell moment. El meu pare havia estat traginer i el 17 de gener, que és Sant Antoni, era una festa gran per nosaltres.
I la darrera és del dia 27 d’octubre del 2017, quan Puigdemont va declarar la independència. Estem a punt d’entrar al Parlament juntament amb altres alcaldes, tots amb la vara. Aquell dia va ser molt emocionant, tant a dins del Parlament com a l’exterior. Anàvem cap a la plaça Sant Jaume i ens animaven a tots. Em queien les llàgrimes i encara se’m posa la pell de gallina només de pensar en aquell moment.
Parlem del municipi. Quins diria que són els factors clau de la vida a Prats de Rei?
S’hi viu molt bé i tranquil·lament. Encara que falta una mica de terreny per poder fer més cases, perquè les del poble són molt velles. D’altra banda, les comunicacions estan bé perquè estem a una hora de Barcelona, tenim l’autovia a un quart d’hora, tenim l’eix transversal a 5 minuts… A més a més hi ha escola, llar d’infants… És un poble petit però li donem valor a l’escola de primària, que pertany a la Generalitat. Però la llar d’infants és un esforç que fem perquè la gent del poble s’hi pugui quedar i el jovent tingui també l’oportunitat de poder deixar els nens si treballen tot el dia. I que sàpiguen que estan en el mateix poble.
Més tard ens portarà a visitar tres llocs representatius: la torre de la Manresana, la plaça de la Mare de Déu del Portal i el museu municipal Josep Castellà Real. Quin valor tenen pel municipi?
Prats i la torre de la Manresana van unides. És una torre emblemàtica de defensa del castell que hi havia hagut antigament. Ara només en queda un espai a sota de la torre on encara hi ha una sala per passar vídeos i projeccions. A l’estiu hi ve molta gent a sopar, a berenar, a gaudir de l’arròs popular, i cada any es fa una trobada a la manresana. Per la gent de Prats és un lloc representatiu.
El següent indret, a més de la plaça del Portal, és l’església de la Mare de Déu del Portal, la patrona de Prats. Fa uns anys vam remodelar tot l’espai del casc antic, que és molt bonic, i hi vam trobar moltes restes arquitectòniques. La més important és la muralla ibèrica, datada 2.500 anys enrere. I ara estem a punt d’acabar l’accés que permetrà visitar-la des de baix i que es vegi bé.
I per últim, el museu municipal Josep Castellà Real. Som un poble amb molta història, i el 1975 un grup de jovent va començar a excavar davant de l’església i una altra zona, i es varen trobar moltes restes arqueològiques. Avui dia estan totes recollides en aquest museu, juntament amb altres restes de ceràmica grega, la muralla, tombes, una làpida, etc., trobades l’any 2013.
En què es basa l’economia local?
El sector de la pagesia ha anat minvant perquè, entre d’altres coses, ara necessites uns territoris molt més grans per treballar que no abans, i els petits pagesos ho han anat deixant. Ara n’hi ha uns pocs que són els que porten totes les terres.
Apart, tenim la ramaderia, una empresa de vidres, una farmàcia, tres botigues… I després tenim la residència Apinas per a persones amb discapacitats intel·lectuals, que també dona feina força gent que s’ocupen de més de 50 residents. Hi ha molts veïns que van a treballar a Calaf o a Igualada… En general, tenim poc atur.
Parlant de benestar social, quines oportunitats ofereixen des de l’ajuntament en termes de serveis socials?
En els pobles petits no podem tenir una treballadora social llogada per nosaltres. Per tant, tots aquests serveis ens els presta el Consell Comarcal. Tenim una treballadora i una educadora social, que venen un dia a la setmana i s’encarreguen de la gent que passa dificultats. El Consell Comarcal ens proveeix també amb altres serveis, com ara la recollida d’escombraries. El juliol passat vam començar el porta a porta, i la veritat és que funciona.
Comentava que hi ha poc atur. I com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
Sanejat. És un poble petit i no tenim uns ingressos extres com hi pot haver en altres ajuntaments, per tant depenem una mica d’anar buscant subvencions de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona… Sort en tenim de la Diputació, que ens ha ajudat a fer moltes coses que no hauríem pogut assumir. Tampoc podem fer gaires grans obres, però anem conservant les que tenim.
Quin paper té la participació ciutadana a l’ajuntament?
L’any 2017 recordo haver fet consultes i assemblees per explicar a la gent tot el que es feia a l’ajuntament, però el dia a dia se te’n va menjant i va arribar un punt que no ho vam tornar a fer. De totes maneres tant els regidors com l’electe local sempre estem a l’abast de tothom en els pobles petits. Tu vas pel carrer i és allò del ‘Ara que et veig…’. O sigui que la participació és un continu.
Això és important.
I és un poble molt actiu. L’ajuntament s’encarrega de la festa major, però la resta de l’any tenim una agrupació que organitza moltes celebracions de les que es fan: el pessebre vivent, un sopar romà a l’estiu, la trobada de la manresana, l’arròs popular del que hem parlat, les caramelles, caminades, actes… La veritat és que comptem amb l’ajut de molta gent.
Abans de l’entrevista comentàvem la dificultat que comporta l’administració electrònica en municipis petits…
Miri, estem en un municipi on s’hi viu molt bé, però en què la mancança més important són les telecomunicacions. Són un problema. De cop i volta et trobes sense cobertura ni internet i no saps per què… A més són companyies importants que et diuen que t’ho arreglaran i ja portem gairebé tres mesos en què cada setmana tenim problemes. Avui en dia tot és telemàticament i el dia que falla no pots fer res. Així no es pot treballar.
L’anterior va ser la seva primera legislatura com a alcaldessa. Quin és el balanç que en fa a nivell personal i de gestió política feta?
Vam començar la legislatura amb uns propòsits determinats. Volíem fer una ronda per treure els tractors i màquines gegants dins del poble, però resulta que a mitja legislatura ens vam trobar sense el magatzem municipal per poder deixar tots els estris, eines municipals, etc. Així que en vam haver de fer un de nou. Per tant vam deixar a part la ronda, que tampoc la podríem haver acabat.
D’altra banda, aquí tenim molts camins. És molt dificultós mantenir-los tots ben transitables, però hem intentat arreglar si més no els que estaven pitjor. I també hem intentat promocionar molt el poble. Vam fer una exposició de totes les troballes de cinc anys enrere. Em sembla que hem fet bona feina.
La ronda serà un dels reptes prioritaris d’aquesta nova legislatura que comença?
No, perquè no tenim prou diners. En necessitaríem tres vegades més. Tenim tres projectes: el primer és la casa d’una veïna que es va morir i que ens la va deixar per destinar-la a l’ús social. Però un edifici públic necessita unes mesures de seguretat i tota una sèrie de coses que ara volem fer. Potser no tindrem prou pressupost per a arreglar el pis de dalt, però la planta baixa sí que podria destinar-se a unes sales per a entitats, o perquè els jubilats es reuneixin, etc. Una mica de tot perquè ho pugui gaudir tot el poble.
Un altre projecte és el de remodelar una sala cooperativa que fa uns 30 anys que està feta, i clar, tot està vell. I això són molts diners per nosaltres. Finalment, volem seguir fent les gestions necessàries perquè ens arribi l’aigua de la Llosa del Cavall, que és molt important pel poble perquè aquí tenim molts nitrats a l’aigua. Si agaféssim aigua de la Llosa del Cavall es podria barrejar i baixaria moltíssim els nitrats. L’aigua seria molt millor. De totes maneres és molt difícil perquè això no depèn de nosaltres però anirem empenyent els organismes com l’ACA i el que faci falta per veure si ho podem aconseguir.
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
No ho sé… De vegades hi ha alcaldes que han estat molts anys en el càrrec i que ho han fet molt bé. Més que limitar-ho per llei el que seria bo és que cadascú tingués el sentit comú de veure que ja no ha de seguir. Arriba un moment que alguns es fan seu l’ajuntament, i és en aquest punt quan has de plegar, potser.
De totes maneres, penso que quatre anys és poc temps per a una alcaldia perquè al principi vas bastant perdut, sobretot perquè jo no havia estudiat polítiques ni res d’això, així que quan ja ho entens tot resulta que has de plegar. Vuit anys està bé i dotze com a molt. Tampoc m’hi eternitzaria.
Parlem ara de temes més nacionals. Quina lectura en fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Complicada i molt difícil d’arreglar, em sembla a mi. La raó és que no es veuen ganes d’intentar arreglar-ho tampoc per part de l’Estat espanyol. Ara que semblava que hi hauria una mica d’esperança amb l’ascens del Partit Socialista, vaig veient que no. Però tampoc es pot perdre l’esperança. Suposo que arribarà un moment que hi haurà quelcom que farà girar la truita.No hi pot haver presos polítics i exiliats per haver posat unes urnes. No m’entra al cap. He anat seguint bastant el judici i és que no entenc com d’una mateixa imatge un pot veure violència i l’altre no.
No soc ni política ni jutge i potser no entenc gaire, però el sentit comú diu que han de poder almenys sortir de la presó, que tornin els exiliats, i després ja veure com ho podem solucionar.
Quin rol creu que ha de jugar la transparència tant en el país com en el municipi?
Portem ja molt de temps amb molts casos de corrupció que van sortint dia sí i dia també. Tots els càrrecs públics sempre estem en entredit, sembla que hàgim d’estafar, i no. Jo crec que la gran majoria de gent que treballa en el sector públic és honesta i transparent, o això vull pensar.
Hem de ser transparents, no amagar res i explicar tot el que es fa. Si ho fem bé però ens equivoquem també podem dir-ho. Tothom es pot equivocar. Una cosa és això i l’altre fer-ho amb mala intenció.
