Talarn és un municipi del Pallars Jussà de 28km2 on hi viuen 436 habitants. És l’antiga capital de la comarca, condició que perdé a favor de Tremp a finals de l’edat mitjana. El topònim de Talarn deriva de TALARNO, fortalesa cèltica erigida al s.VII d.C. La vila es va formar al capdamunt d’un turó, a recer de l’antic castell, que n’ocupava la part més elevada i al voltant del qual va anar creixent un petit poblet que, amb el temps, esdevindria un dels centres de població més importants de la comarca. El lloc s’esmenta al 1060, i l’any 1453 Talarn esdevé capital de la sotsvegueria del Pallars i residència obligada dels sotsveguers. La vila tenia vot a corts. Durant els segles XVII i XVIII, Talarn es converteix en residència habitual de la noblesa, l’any 1716 esdevé seu de corregiment i al 1784 va tenir com a corregidor el baró d’Eroles D. Joaquim Ibáñez – Cuevas i de Valonga, il·lustre predecessor de qui, anys a venir, serà capità general de Catalunya, D. Joan Ibáñez Cuevas. L’església parroquial de Sant Martí és d’origen romànic i es troba ja documentada el 1097. De l’any 1911 a 1916 es va construir l’embassament de Sant Antoni i la central hidroelèctrica de Talarn. Actualment la vila segueix amb l’Academia General Básica de Suboficiales.
“Recorda-te’n d’en Lluís, que durarà més que d’alcalde”
[Què li diria al president Mas] “Suposo que ho té clar, però escoltar, racionalitzar i que sàpiga estar al carrer. Li diria el que jo faig quan es vol fer qualsevol cosa a Talarn, preguntem, sondegem, però al carrer”
“Les coses es poden fer bé, malament o sense ganes. Podrem fer-ho bé o malament perquè qui fa es pot equivocar, però nosaltres vam prometre que no oferiríem res sense ganes, i si no, ens hem motivat, i si no, ens han motivat, però sempre amb la voluntat de voler fer sempre una mica millor i més allò que et demanen”
“Talarn és el municipi més petit de la província de Lleida i amb el viver d’empreses més nombrós”
“L’Ajuntament ha de ser la porta de l’Administració, no pot ser la trava de l’Administració”
“Què hem de canviar? Els polítics. Els qui gestionen l’administració ens hem de creure que som purament uns gestors del que ens demanen els nostres veïns”
“Es tracta de crear sinèrgies, som un poble petit però amb ganes de fer coses i amb la voluntat de fer-les bé. Qualsevol cosa que fem és amb il·lusió, hi aboquem esforços i tenim el recolzament de molta gent que ens ajuden amb aquest projecte. Talarn són microidees i microprojectes amb la idea de fer xarxa amb sentit”
“La població activa que treballa a l’Acadèmia de Suboficials és el mateix percentatge que la que treballa a la SEAT al Baix Llobregat”
[En referència a la independència] “En aquests moments estem jugant en un taulell que és el parxís, si el girem canviarem de joc, acostuma a ser l’oca, un altre model de joc, una altra regla i s’ha acabat. Però si decidim canviar de taulell, hem d’haver quedat amics jugant al primer joc. Si jo t’intento fer trampes i ens enfadem, difícilment voldrem continuar jugant”
Sempre ha estudiat per ser tècnic agrònom. Quin és aquell cuquet que li va motivar a donar el salt per ser alcalde?
Jo crec que és un tema de vocació o de dedicació. El fet d’estar durant 25 anys treballant a l’Administració de cara sempre al públic i amb feina del tu a tu amb la gent del carrer en el dia a dia, ha fet que pensés que jo també podia prendre segons quines decisions que en el món laboral les havia de compartir. Però no perquè no fossin pas del meu grat, sinó perquè creus que les coses poden ser millors i quan tens la decisió, creus que ho pots fer sempre una mica millor. Aquest ha estat el camí on un bon dia vaig dir: ja que treballo per l’Administració, m’agradaria poder també treballar des de la gestió.
I des que ha estat a la gestió, quin ha estat la seva manera de fer en la política municipal?
Miri, jo sóc en Lluís de la plaça Castell, perquè és on he nascut i viscut, i ara sóc l’alcalde, i quan algú em diu: “Escolta’m Alcalde”, dic: “Perdona, recorda-te’n d’en Lluís, que durarà més que d’alcalde”. La meva manera de fer és la que he fet sempre, la del dia a dia, la d’anar amb 14 anys a la Comissió de Festes, d’anar a les activitats del poble, sortint a la Processó… La vida d’un poble és molt senzilla a nivell de contacte amb la gent, rebo a tots els veïns per qualsevol inquietud i més per una preocupació. De fet el meu telèfon mòbil, que és municipal, el paguen els veïns del poble perquè tinguin l’accés fàcil i directe després de les xarxes socials, i pel que convingui. Però el més fàcil és Lluís aquí, a la piscina, a la plaça, o al timbre de casa.
Ha realitzat tot el que s’havia proposat en el seu projecte de govern municipal?
Si parlem del que teníem preparat electoralment sí, però molt senzill, perquè no vam prometre res. És la primera vegada que sóc alcalde i no vàrem dir què volíem fer al projecte perquè no hi pots parlar quan no saps on o com et trobes, o quina serà la teva situació, i no pots prometre res. No pots prometre un bon sopar si no saps què tens a la nevera. El projecte l’hem complert, i amb escreix, i més en el marc econòmic en el que estem i amb aquestes polítiques que trenquen cada dia més els ajuntaments. Què hem complert? Miri, les coses es poden fer bé, malament o sense ganes. Podrem fer-ho bé o malament perquè qui fa es pot equivocar, però nosaltres vam prometre que no oferiríem res sense ganes, i si no, ens hem motivat, i si no, ens han motivat, però sempre amb la voluntat de voler fer sempre una mica millor i més allò que et demanen.
No deu ser fàcil amb la crisi que està caient…
Talarn és un municipi sanejat econòmicament, però tenim problemes perquè com la gent que ens deu no paga, tenim deutes, perquè no podem fer ús dels nostres romanents, i això ens comporta a situacions molt dificultoses. Això potser sí que ens ha frenat més d’una actuació de les que hem volgut fer. Anys enrere, subvenció que es demanava subvenció que arribava, avui, aconseguir-ne una ha d’estar justificada i ha de ser una necessitat. Comparteixo que les iniciatives des de l’Administració siguin per béns comuns, generals, inclús supramunicipals, i un alcalde té la vocació de voler complir el seu programa, però aquest pot ser una mica més extens i satisfactori si complementa no només el seu municipi; perquè al final per molt Talarn i pallaresos que vulguem ser, al final hi ha una paraula que es diu globalització, que en qualsevol nivell ens afecta, i allò que en una època feudal Talarn era un castell, doncs avui Talarn forma part d’una comarca i d’un país.
S’apropen les properes eleccions. Quina lectura fa d’aquesta última legislatura?
Està sent agraïda, com tothom és conscient del marc en el que estem, la gent comparteix. Hem volgut fer transparència en dir quina és la situació d’aquest ajuntament, encara que de vegades no n’hi ha prou amb dir que un ajuntament no està endeutat, perquè hi ha gestions de crèdit que no es consideren deute però que aquests diners s’han de tornar i pagar també. Això s’ha explicat i s’ha vist que aquesta bombolla no ens ha afectat perquè som un ajuntament sanejat, però que havíem de cobrir unes mancances que venien de temps enrere. La gent sap que fem molt i li arriba la feina que fem. Però ens hagués agradat una època de plans d’obres i serveis com el que venia sent anys enrere.
A què es refereix?
Doncs amb uns plans Zapatero com havíem tingut temps anteriors, que no hagués estat una bombolla, que hagués estat una realitat, que hagués estat una política de sostenibilitat més enllà del nostre municipi… Miri, el 95% dels barcelonins no ha visitat el Pallars per les vies de comunicació que n’hi han, no com a la Cerdanya que el percentatge és estrepitosament més baix. En una legislatura on haguéssim pogut fer grans infraestructures amb polítiques importants de comarca, que és on ens hem de centrar, i una sostenibilitat envers Talarn per les seves necessitats, hauria estat genial. Estem satisfets perquè hem fet allò d’estirar l’euro, i això s’agraeix moltíssim perquè no és només de l’alcalde, d’un equip de govern o d’un ajuntament, és fruit d’un poble que participa, col·labora, sap el que hi ha i que té l’ajuntament per recolzar-li amb les seves necessitats.
Parlem del municipi. Com explicaria a un nouvingut Talarn? Què destacaria?
La seva tranquil·litat, el seus serveis, la proximitat a una capital. Però demanaria al nouvingut què li agradaria fer per Talarn. I a partir d’aquí segur que establiríem una conversa molt més llarga.
I què li suggeriria fer a Talarn?
Qualsevol que vegi les potencialitats que té el nostre municipi hi pot apostar. Talarn és el municipi més petit de la província de Lleida i amb el viver d’empreses més nombrós, amb dues seus, una al Consell Comarcal i una altra a l’Ajuntament. Això és perquè hi ha possibilitats, oportunitats i facilitats, les quals també passen per l’administració. Si hem pogut ajudar a algú l’hem ajudat, i si ho ha requerit, més, i si ho ha necessitat, n’hi han hagut tots els esforços. L’Ajuntament ha de ser la porta de l’Administració, no pot ser la trava de l’Administració. Miri fa pocs dies em va venir un veí que feia dos mesos que vivia a Talarn i ens parlava de quines possibilitats o necessitats tindria si ell volgués obrir una formatgeria. A Talarn no en tenim tradició ni d’ovelles, ni de cabres, ni de formatges, però la resposta va ser clara: què necessites i per quan? I a partir d’aquí anem a fer una formatgeria a Talarn. Per tant, ja t’ho he dit…
Una de les singularitats de Talarn són els seus carrers, on alguns segueixen conservant l’aspecte del segle XVII amb cases senyorials com la de’n Baró d’Eroles, que és el més representatiu.
La primera inscripció de Talarn data l’any 1060, quan la vila es forma al capdamunt d’un turó, a recer de l’antic castell, i al voltant del qual va anar creixent un petit poblet. L’any 1453 Talarn és capital de la sotsvegueria del Pallars i residència obligada dels sotsveguers. Durant els segles XVII i XVIII Talarn es converteix en residència habitual de la noblesa, l’any 1716 esdevé seu de corregiment, i al 1784 va tenir com a corregidor el baró d’Eroles, sí.
Un altre fet important és que Talarn, tot i estar damunt d’un turó, té aigua contínua.
Efectivament! Una necessitat essencial i un fet important en la història de Talarn. L’enginyer Pearson va venir amb les seves obres hidràuliques i va construir la presa més gran d’Europa en el seu moment, entrant en funcionament al 1916. I l’any 1974 va sorgir l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials. Talarn és un municipi estratègic, el fet de tenir l’antecedent de vegueria i corregiment, va fer que tinguem un terme municipal molt gran. De fet, la ciutat de Tremp està envoltada per Talarn, i penses: “Com pot créixer Tremp si Talarn el rodeja? Doncs és molt curiós. Això són fets històrics que expliquen el perquè d’aquestes places grans, fonts importants, cases nobles…
Què representa l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials pel municipi i la comarca?
Et respondré amb una dada: la població activa que treballa a l’Acadèmia de Suboficials és el mateix percentatge que la que treballa a la SEAT al Baix Llobregat. Si demà tinguéssim la notícia que la SEAT tanca, que pertanyent a l’Àrea Metropolitana pot absorbir aquests llocs de treball, imagineu-vos què passa al Pallars amb aquesta mateixa població, a diferència que a Talarn no hi ha cap possibilitat de reallotjament d’aquests llocs de treball.
Un motor econòmic important per la comarca també, doncs
Sens dubte, però no és un tema purament econòmic sinó social. L’Acadèmia és una part més del poble que forma part de la nostra vida. Potser diré una ruqueria, però si els que treballen a l’Acadèmia anessin vestits amb texans i camisa, potser ningú se n’hagués preocupat tant com n’hem estat preocupats en segons quins aspectes en aquests darrers temps, on l’important per nosaltres només era la continuïtat de l’Acadèmia però sobretot per un tema social. L’Institut de Tremp té dues línies, si marxés l’Acadèmia en quedaria una, i els serveis que té l’Hospital Comarcal en bona part és gràcies a la quantitat de mutualistes de l’Acadèmia, si aquesta marxés no sé si podríem disposar de tots els serveis que disposem ara si la població disminueix en 500 habitants com té l’Acadèmia. Des d’una perspectiva municipal i comarcal, l’Acadèmia és més que Talarn i Talarn és més que l’Acadèmia.
De què viuen principalment la gent de Talarn?
Viu amb els mateixos percentatges que la comarca del Pallars Jussà: bàsicament el sector terciari i Administració, una part petita a l’agricultura, a l’empresa, a l’autònom i molt als serveis. Estem molt a prop de la capital de Tremp, per tant tenim molta facilitat amb les possibilitats laborals.
I què es fa des de l’Ajuntament per col·laborar en la creació de llocs de treball i ajudar aquells que no poden seguir amb l’actual crisi?
Nosaltres no tenim polígon industrial però tenim un viver d’empreses, això facilita la creació de noves empreses de gent jove sobretot i dels que s’han volgut establir a la comarca. El viver ens ha dut cursos de formació subvencionats pel SOC, pel Departament de Joventut, etc, i no és només un lloc físic que disposa del lloguer de sales, sinó que ha tingut continuïtat. Hem de fer que per exemple la visió turística no només sigui un tema de Talarn sinó de comarca. A les últimes colònies de nens per exemple, van treballar empreses de fora de Talarn, inclús de fora de la comarca. És crear sinèrgies, som un poble petit però amb ganes de fer coses i amb la voluntat de fer-les bé. Qualsevol cosa que fem és amb il·lusió, hi aboquem esforços i tenim el recolzament de molta gent que ens ajuden amb aquest projecte. Talarn són microidees i microprojectes amb la idea de fer xarxa amb sentit.
Parlant amb una línia més d’àmbit nacional, quins valors creu que s’han de canviar perquè la gent vegi una regeneració democràtica?
Igual la dic molt grossa! Però si qualsevol persona que vol treballar a l’Administració ha de passar per un pericle de proves, com pot ser que els que gestionem aquestes administracions, no ens sotmetin a cap prova més que les votacions un cop cada 4 anys? Si això ens ho creguéssim tots els que ens presentem, em sembla que aquesta mentalitat ja la tindríem canviada des d’un bon inici. Què hem de canviar? Els polítics, els qui gestionen l’administració ens hem de creure que som purament uns gestors del que ens demanen els nostres veïns. No ho puc entendre de cap altra manera. Podem parlar de temes més terrenals, canviar totes les lleis, fer polítiques socials… però jo que sóc alcalde d’un poble petit, parlar d’aquests marcs pot ser complicat. Talarn el fa el poble, i el primer que hem de canviar som els que tenim la vocació de servei públic. No crec en la factura dels 4 anys de les eleccions, crec en la factura del dia a dia, això és el que hem de saber fer.
Com es treballa la independència des de l’Ajuntament?
L’ajuntament de Talarn forma part de l’Administració de Catalunya i en aquests moments d’Espanya. Ara estem en aquest procés d’independència, i aquesta es treballa des del dia a dia, com un tema més, sense més importància que ens destorbi la necessitat d’aquestes altres coses quotidianes que sí que són potser més terrenals, com fugues d’aigua, camins per netejar, pressupostos per aprovar… En aquests moments estem jugant en un taulell, amb quatre colors, l’objectiu és arribar a casa, cadascú tenim el nostre color i si t’agafo pel camí et mato, compto 20 i t’envio a casa, això és el parxís. Si girem el taulell canviarem de joc, acostuma a ser l’oca, un altre model de joc, una altra regla i s’ha acabat. Però si decidim canviar de taulell, hem d’haver quedat amics jugant al primer joc. Si jo t’intento fer trampes i ens enfadem, difícilment voldrem continuar jugant. I jo crec que això és un equilibri, forma part de la vida, i ara estem amb la independència, doncs continuem amb el seu camí.
Tot i que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local ha passat a un segon pla per la consulta, aquesta llei segueix sent un eix principal al món local. Què en pensa?
Algú es creu que una llei pressupostària canviarà o intentarà fer canviar la vida d’un poble? Això no s’ho creu ningú. Hem de fer polítiques del que ens demana la gent. Què no som gent els polítics? Què no som gent els que gestionen? Com pot ser que els nostres mandataris puguin ser capaços des d’un despatx intentar gestionar la vida d’un poble? Talarn data l’any 1060; canviarem amb mil anys d’història? Podrem perdre la identitat? Perquè aquesta Llei al final és capaç d’arribar a aquests extrems. Això és potser un sentit metafòric, però en la pràctica, que no ho estem fent bé els pobles com perquè ens castiguin? Això és un càstig, una centralització. Potser la dic massa grossa, però és d’aquelles lleis que mai serà llei, per molt que vulgui ser llei.
I què li diria al president Mas abans i després del 9 de novembre?
Li diria que tingués clar, que suposo que ho té i ho haig de creure, que s’ha d’escoltar, racionalitzar i que sàpiga estar al carrer. Jo sóc alcalde d’un poble petit i no em puc arribar a imaginar què passaria sent president de la Generalitat de Catalunya si hagués de decidir el 9 de novembre, no em puc fer la idea. Què li puc dir al president? El que jo faig quan es vol fer qualsevol cosa a Talarn, preguntem, sondegem, però al carrer. És difícil arribar a tot un país però em sembla que el moment mereix aquest macroesforç. Sóc militant d’un partit independentista, saps quantes preguntes em faig si penso que Catalunya vull que sigui independent i que encara ningú m’ha respost? Aquestes preguntes li faria.
Què farà quan deixi l’Alcaldia?
El que sempre he fet, treballar pel municipi i per la gent en aquest cas de Tremp. Fa 25 anys que sóc funcionari i continuaré igual amb la mateixa il·lusió que vaig començar fa 25 anys fent de policia, i fa 15 anys als serveis tècnics. Però amb la il·lusió que després de 25 anys encara m’aixeco content cada dia, pensant què faig avui, i això em motiva a tenir clar que tenim un dia per davant i unes motivacions per fer i coses per aprendre.
