La Pobla de Claramunt és un municipi de 18 km2 i 2.300 habitants que està situat al sud de la comarca de l’Anoia, a la província de Barcelona. Format per diversos barris, a les dues bandes dels marges del riu Anoia, el seu principal atractiu turístic és el seu famós castell, que data de l’època de la Reconquesta i que ha estat testimoni de l’evolució històrica d’aquest poblet, la principal indústria de la qual ha estat la paperera. Avui parlem amb el que havia estat Alcalde durant 23 anys.
“Si has de fer oposició, no ha de ser destructiva. Si l’alcalde proposa fer una obra i està bé, no cal dir que està malament perque ho proposa l’alcalde, pots afegir-hi elements, enriquir-la”
“La política municipal s’ha de viure amb intensitat, sigui la posició que ocupis. El més important és que ho visquis, que et sentis partícep que fas coses pel teu municipi. I evidentment, ho has de fer amb empenta”
“Abans la gent es posava en política de manera més desinteressada, sobretot en els primers anys de la transició. Ara es treballa més per l’interès d’un partit, i les campanyes electorals van de cara a guanyar les eleccions”
Ha consagrat tota la seva vida a la política, vostè
Doncs sí. Vaig ser alcalde durant 23 anys i uns altres 4 més vaig estar com a cap de l’oposició. També vaig ser 12 anys Diputat Provincial a la comarca de l’Anoia i políticament vaig ser president del partit durant bastants anys.
I abans de la política, a què s’havia dedicat?
Tenia una empresa d’instal·lacions elèctriques: lampisteria i gas, però sempre havia tingut inquietuds per les coses del poble, i havia estat posat a la comissió de festes, per tirar endavant també una biblioteca popular. Això sí: mai havia pensat en cap partit. Però un dia em van venir a buscar i em van proposar ser el cap de llista de Convergència. Després de pensar-m’ho molt, vaig acceptar.
I com va anar?
Ens van apallissar (rialles). Però aquells anys van ser molt profitosos, d’una oposició no simbòlica, treballant, llegint els pressupostos, els informos, presentant alternatives…
Des de l’oposició també es pot treballar, doncs, pel govern
Efectivament. Miri, a mi el poder pel poder no m’ha preocupat mai massa. Jo sóc de les persones que quan perdo, sí, m’enfado però després penso i dic “a la próxima nos veremos”. I a treballar, a treballar. I així va ser.
I va guanyar les properes eleccions
Penso que si has de fer oposició, no ha de ser destructiva. Si l’alcalde proposa fer una obra i està bé, no cal dir que està malament perque ho proposa l’alcalde, pots afegir-hi elements, enriquir-la. A més s’han de presentar propostes o alternatives i les has de defensar, encara que després et diguin que no.
Pel que m’han dit, tot i estant a l’oposició, vivia amb molta intensitat el moment. Presentava propostes i s’ho agafava tot amb il·lusió
És que la política municipal penso que hauria de ser això, sigui la posició que ocupis. El més important és que ho visquis, que et sentis partícep que fas coses pel teu municipi. I evidentment, ho has de fer amb empenta.
Quins són els millor records que guarda del seu pas per l’Ajuntament?
L’equip que tenia, sens dubte. Sempre hi ha petits problemes, però érem persones molt treballadores. Ara per exemple, recordo que vaig treballar amb una regidora que diria que ha estat de les persones que més ha treballat per la cultura, i ara és professora d’un institut. Ella estimava la cutura, i junts vàrem muntar una estructura cultural que per un poble de 1600 habitants, tenir una biblioteca pública, instal·lacions, equipament cultural, sala de joves… doncs estava molt bé. Entre d’altres coses, perquè parlem de fa vint anys. A més vam restaurar un castell que tenim, i això va donar molta vida al poble. Erem el primer ajuntament que teníem un edifici propietat de la Generalitat però que el gestionava l’Ajuntament.
A l’estar tant en política, devia sacrificar part del temps que devia passar amb la seva família.
És inevitable, i la meva dona n’estava una mica avorrida, la veritat. Tot i que si no hagués estat per ella, no hagués estat el mateix. M’esperava per sopar i a vegades arribava a casa a les dues de la matinada! El cert és que em va ajudar molt.
Amb els anys que va estar a la política municipal, què pensa que ha canviat respecte al que es fa ara?
Tot ha canviat molt. El que passa és que potser abans es notava menys que algú anava a un poble només per guanyar les eleccions. Ara ja la política es fa per quatre anys, és a dir, s’han de fer les coses perque l’últim any ja s’ha de començar a recollir.
I abans no era així?
Potser abans la gent es posava en política de manera més desinteressada, sobretot en els primers anys de la transició. Ara es treballa més per l’interès d’un partit, i les campanyes electorals van de cara a guanyar les eleccions. Tots volen ser alcaldes. A més, ara el número de gent que treballa a l’ajuntament ha augmentat considerablement, i en molts pobles el nombre d’habitants s’ha mantingut, cosa que no s’acaba d’entendre.
Cert. En molts llocs, és l’empresa més gran del municipi.
I aquest és un problema. Forma part una mica de l’intervencionisme que hem tingut aquests darrers anys i que a vegades fa que visquem situacions com bastant estrambòtiques. No sé, algú que ha ocupat càrrecs importants a la vida i que se li ofereix la possibilitat de ser el president de la gent gran del poble, i l’ajuntament li ofereix “assessorament”, ho trobo com una mica absurd. Una persona jubilada no té perquè ser un inútil.
Doncs la riquesa del teixit social i cultural d’un municipi és aquell que funciona independentment de l’Ajuntament, oi?
Si, i en el nostre cas, pràcticament s’ha extingit. Miri, quan vaig entrar d’Alcalde, hi havia una associació, “Els amics de La Pobla”, que en el fons eren els enemics d’una empresa determinada. La gent treballava, es reunia, presentava coses en contra de l’Ajuntament, que evidentment no la podia tancar. Vaig proposar una alternativa: crear un polígon industrial. Oli en un llum. Va funcionar bé, va crear llocs de treball i és un exemple de com tot plegat, d’idees diferents en pot sortir una idea que ens enriqueixi a tots.
Després de 23 anys com Alcalde, hi ha vida després de la política local?
Si en fas dependre tot allò que fas, no. I això és dolent, perquè has de ser conscient que el teu temps ha acabat. Jo, per exemple, quan vaig deixar la política l’únic càrrec que em van mantenir va ser que estava a l’Administració de FGC, i m’hi vaig estar uns tres anys més, fins quan l’Alcalde d’Igualada va demanar la plaça que vaig decicir plegar.
I ara? A què es dedica?
Doncs a la fotografia que de jove m’havia agradat molt. Havíem fet concursos, era soci de la fotogràfica d’Igualada però amb la política ho vaig deixar. I ara m’ho he tornat a prendre seriosament.
A la vista de l’experiència acumulada, com veu la crisi? I quin paper ha de fer el sector públic?
Penso que les administracions s’han de tornar a aprimar i posar-se al nivell dels temps que estem corrent. Nosaltres vam entrar quan hi havia molt pocs diners i ingressos, i tot i la precarietat, les administracions van anar funcionant. Així que tot el que s’ha inflat ha de tornar-se a aprimar. I evidentement, sense deixar el que és important fora: les coses bàsiques no es poden deixar.
Pens que l’’actual govern de la Generalitat és prou clar a l’hora d’explicar com s’ha trobat les finances?
Jo no m’hi fico massa, perque jo també vaig entrar a l’Ajuntament i me’n vaig ensortir sense fer-ne massa propaganda. Vem posar les coses en ordre amb l’oposició. Ara, crec que hem comès un error en aquest país: si el que està fent Convergència ho fessin els socialistes, no tindríem els sindicats al Parlament. Amenacerien, però no estarien al carrer. I penso que cal valor per prendre decisions importants, per difícils que puguin ser.
Ara que ja hem passat les municipals, què pensa que passarà?
Doncs mira, seguirem sense diners que ens pertoquen, tenint en compte que no cal gastar més del què pertoca, cosa que aquests darrers anys la cosa no ha anat així, perquè els ingressos han estat per sota de les despeses. Miri, jo només recordo un cop que vam demanar contribucions al poble: va ser els quatre primers anys, i per fer una obra pública. Els altres vint anys no em vam demanar cap. Ho va anar pagant l’Ajuntament i les subvencions que anàvem rebent. I vam canviar tot el poble!
