Tàrrega és un municipi de la província de Lleida i capital de la comarca de l’Urgell. Amb una població de més de 16.000 habitants, és la segona ciutat en extensió de la província. El seu creixement com a vila es remunta a mitjans del segle XI, quan el comte de Barcelona Berenguer I va conquerir el castell de Tàrrega, moment a partir del qual iniciaria una forta expansió econòmica i territorial que s’estroncaria tres segles més tard. Des de llavors, ha anat transformant-se, passant de la ruralitat a la indústria. Molt ben comunicada ha guanyat rellevància arran del Festival de Teatre que ja ha superat les trenta edicions.
“La solució a la crisi ha de venir per la feina, no injectant més diners ni amb més endeutament. Són les empreses i els emprenedors els que creen ocupació, i per això els donem el màxim de facilitats”
“En zones rurals com la nostra, cal que les indústries agràries, amb el suport i les eines necessàries i el finançament necessari, comencin a treballar perquè el progrés vingui el més aviat possible”
“Estem en un moment en què molts dels catalans som conscients que estem vivint un moment històric, i en aquest sentit jo sóc una ferma defensora que el dret a decidir s’ha d’exercir i hem de ser capaços de decidir el què”
S’han complert ara dos anys de mandat. Quin balanç en fa?
Penso que ha estat positiu, i això que ens ha tocat viure una època molt dura. Positiu en el sentit que hem estat capaços de superar una important dificultat de les finances municipals, i a la vegada, que ho hem fet mantenint els serveis de la ciutat amb un nivell de qualitat acceptable. I això no deixa de ser una satisfacció, ja a nivell personal, perquè te n’adones del privilegi que representa servir la teva pròpia ciutat.
I això que l’Ajuntament de Tàrrega és un dels que estava més endeutat…
Ens hem anat sanejant, tot i que encara falta molt. Hem fet reduccions de despesa, renúncia a inversions, i hem anat ajustant, perquè veníem d’una situació del tot insostenible, fins al punt que les finances es podien arribar a col·lapsar. Honestament, penso que hem fet el que calia fer, encara que sempre et quedes amb les ganes de poder fer més. Però n’estem satisfets.
I l’economia fora de les finances públiques? Tàrrega ha estat un municipi essencialment industrial…
Tenim l’obsessió de fer contactes i oferir a les empreses incentius per tal que s’instal·lin als nostres polígons. Tàrrega té una excel·lent xarxa de comunicacions: a una hora de Tarragona, a una hora d’Andorra, mitja hora de Barcelona i Lleida. Per altra banda, l’Incasol és propietari d’un gran polígon que treballa per donar facilitats a les empreses que s’hi vulguin instal·lar. La idea és no perdre oportunitats ni contactes.
I com va l’atur?
Estem als volts d’un 18-20%. És un percentatge greu perquè també hi ha molt treball temporal, i ha acabat esdevenint una de les nostres principals preocupacions, perquè creiem que la solució a la crisi ha de venir per la feina, no injectant més diners ni amb més endeutament. Són les empreses i els emprenedors els que creen ocupació, i per això els donem el màxim de facilitats.
Però a banda dels terrenys, l’enllumenat i el gas, crec que hi ha un problema amb l’aigua, oi?
Efectivament, ens falta la infraestructura necessària que proporcionaria un major desenvolupament a la ciutat, i no només a les empreses. Ara per ara, el projecte està parat però des del Consell Comarcal de la Segarra i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà treballem per trobar respostes. Però vaja, si algú s’instal·la aquí i necessita molt aigua, que no pateixi que ja la trobarem.
Estem parlant del Canal Segarra-Garrigues que permetrà el regadiu de més de 70.000 hectàrees de cultiu de les comarques, oi?
Sí, de fet, és l’eina principal que permet d’alguna manera endreçar una mica les dues grans zones que tenim a la ciutat de terres agrícoles. Però l’alteració dels terrenys a nivel orogràfic va fer que hi hagués una Directiva Europea que implantava la zona Zepa de protecció de les aus i el projecte ha estat paralitzat. Estem convençuts que quan el tema es resolgui, la infraestructura hidràulica del canal Segarra-Garrigues serà una oportunitat pel territori i també per la nostra ciutat.
És curiós com després de tanta industrialització, s’acaba tornant a les arrels, a l’agricultura
Sí, però tot s’acaba complementant, perquè el treball agrícola genera riquesa, i les indústries que fa els cultius no es desubicaran i per tant tot acabarà essent important pel territori, de tal manera que al final les terres de Tàrrega i de Lleida en general hem de ser capaces de ser una font de riquesa pel país. Ho hem de creure i ho hem de fer.
Tot és començar
Cal que les indústries agràries, amb el suport i les eines necessàries i el finançament necessari, comencin a treballar perquè el progrés vingui el més aviat possible. I d’una manera o altra, els agricultors hauran de prendre aquestes noves modalitats de cultiu. I si són grans i no les coneixen, doncs també hi ha joves que inicien empreses i que necessiten el nostre suport.
Ja que parlem d’agricultura, hem vist que a les instal·lacions de Cal Trepat hi ha el museu de maquinària agrícola
Sí, Cal Trepat és un tresor històric, però també és cert que la inversió que hi ha ha representat molts sacrificis. Quan vam entrar a l’Ajuntament, hi havia projectes que contemplaven la seva rehabilitació, així que, malgrat la delicada situació econòmica, vam redimensionar el projecte perquè pensàvem que haguera estat un error no tirar-lo endavant, i en aquest moment hi ha cinc naus completament rehabilitades, amb un museu ja en funcionament, el viver d’empreses i la resta de naus per arranjar.
Ja que estem parlant d’edificis, en el seu moment es va parlar de construir-hi una presó
Sí, va ser un projecte que va néixer l’any 2006 i on no hi va faltar molta controvèrsia, amb arguments a favor i en contra. I la cosa va engegar: l’Ajuntament va cobrar els permisos d’obres, uns 3 milions d’euros, però llavors va venir la crisi i ho va paralitzar tot. Els terrenys on s’hauria d’haver construït són de la Conselleria de Justícia, i ara s’està preparant un conveni on s’especifiqui que la presó es podrà construir més endavant, depenent de molts altres factors. Ja ho veurem.
A banda del tema d’infraestructures, la vessant turística no deixa de ser important. Participeu en la Ruta del Cister, per exemple?
Es fa amb el Consell Comarcal, i en aquest sentit pensem que la fàbrica de Cal Trepat hi tindrà un paper destacat, que si tot va bé, a finals d’any obrirem al Museu La Sala Medieval, que farà referència als fets històrics que van tenir lloc a Tàrrega al 1348 amb una matança de jueus.
I no podem oblidar la Fira del Teatre
Efectivament, som coneguts per la Fira de Teatre al carrer, i per tant molta gent acudeix a Tàrrega els tres dies que dura la Fira, però el millor és que hem estat capaços de donar aquesta activitat durant tot l’any. Fem el Màster de teatre al carrer, amb alumnes de fora també, acollim empreses teatrals que reben suport a la creació que fan per aquí. I sense oblidar que estem en una zona rural amb pobles i indrets molt interessants per conèixer. I això és interessant, perquè a partir d’un element, en aquest cas, la Fira, dinamitzem moltes altres coses.
I el petit comerç? Com funciona a Tàrrega?
No podem obviar la crisi, és clar, però mirem de fomentar com sigui aquest comerç de qualitat i proximitat que poden tenir municipis com el nostre. En aquest sentit, des de promoció econòmica, treballem per agrupar una bona part de comerciants de la ciutat, fent campanyes i incentivant tot el tema perquè tornem a ser el motor de la província. També és cert que hi ha hagut unes obres a la Nacional II que van paralitzar l’activitat, però tenim al compensació del pàrquing al centre.
I ja que parlem del muncipi, aquest 2013 tenen una commemoració sonada
Sí. El centenari de l’Associació d’Amics de l’Arbre que es va constituir el 23 de febrer de 1913 i que tenia com a finalitat procurar la plantació d’arbres, la construcció de passeigs i la celebració d’esport a la serra de Sant Eloi de Tàrrega. El seu exemple es pot extrapolar a moltes altres entitats en el sentit d’esforçar-se per treballar per una ciutat sense cap ànim de lucre, només pel sol gaudi de veure-la millor. Als targarins ens serveix d’exemple i estima, perquè són ja diverses les generacions que han treballat i s’han estimat el parc, de manera que forma part de la nostra vida quotidiana.
Com es veu des de Tàrrega el procés sobiranista?
A mi em sembla que estem en un moment en què molts dels catalans som conscients que estem vivint un moment històric, i en aquest sentit jo sóc una ferma defensora que el dret a decidir s’ha d’exercir i hem de ser capaços de decidir el què. Naturalment, estic convençuda que el futur de Catalunya és més viable essent independents, entre altres coses perquè no veig possible continuar aquesta relació amb l’Estat espanyol que no permet que ens desenvolupem i ens ofega.
Sembla que cada vegada hi ha més gent que ho veu així
No tinc res en contra d’Espanya però sí que tindria ganes de poder decidir el que volem fer amb els nostres diners i amb el nostre país. Per contra, no només la situació econòmica agreuja una mica aquesta afirmació, sinó també els continus atacs a la llengua, o l’afany recentralitzador, o determinades polítiques impositives.
I com es treballa per la independència des d’un àmbit municipal?
Penso que és una qüestió de convenciment, no fem res que no haguéssim de fer o gestionar si tinguéssim una altra manera de pensar. Sí que és cert que apostant clarament per llibertat del nostre país això acaba traspuant en qualsevol decisió que puguis prendre perquè entre altres coses, no t’amagues i vas treballant per mirar de convéncér i no véncer amb arguments.
Vosaltres vau ser dels primers que us hi veu apuntar
Efectivament, vam ser dels primers municipis en què ens hi vam inscriure, però de totes maneres, penso que en qualsevol municipi, la prioritat per un alcalde i alcaldessa ha de ser la gestió municipal. Això sí, sense perdre de vista l’entorn i el context en el que et mous.
