“No tots els municipis poden tenir les mateixes competències”

Sí, com pot comprendre, això de la supressió de municipis no la puc compartir. Perquè penso que correspón més a un fet d’intentar donar una resposta a l’opinió pública general en que s’eliminin polítics per reduir costos.  

 

Els de l’alta política no sé, però els municipals jo li garanteixo que sí. A l’Ajuntament, per exemple, les retribucions dels regidors es mouen entre els 150 i els 200 €uros mensuals, i això no és res. Tinguem present que és una feina absolutament voluntària,  altruista, que no s’hi ve a guanyar res i que el problema procedeix d’una altra banda. 

 

I respecte a la supressió de municipis, tampoc hi estic d’acord, és clar. Resulta evident que no tots els municipis poden tenir les mateixes competències, és a dir, no s’entén que hi hagi municipis que no passin dels 300 habitants i que tinguin un poliesportiu. Però d’aquí a suprimir-los hi ha un pas.

 

Doncs sí. Penso que els municipis petits han de poder seguir defensant els seus temes identitaris, gestionant infraestructures de caràcter bàsic com pot ser l’enllumenat, la neteja de la xarxa viària, la de clavegueram, la xarxa d’aigua potable, i a partir d’aquí i segons la seva importància i el pressupost que es pugui gestionar, doncs fer de més i de menys. Però la solució no passa per disminuir ajuntaments, això li ho garanteixo. 

 

Efectivament. Posant al cas la Vall de Ribes, per exemple, el municipi més gran és el nostre, Ribes de Freser, però i tenim altres municipis més al voltant. Com es pot pensar en suprimir-los?  

 

Crec recordar que la idea era crear municipis amb un mínim de vint mil habitants. Si realment anéssim per aquest camí, imagineu-vos quina cosa tan bèstia: el Ripollès, un únic terme municipal que seria tota la comarca. No, no. És evident que decisions com aquesta no es poden prendre amb tant poc coneixement de causa i sense conéixer totes les especifitats de cada territori, de cada comarca i de cada municipi. 

 

Si hi ha competències atribuïdes que resulten útils, per què no? El que no té sentit és tenir una administració que no serveixi per a res. I si partim de la base que no hem de suprimir ajuntaments però sí serveis, és evident que hi ha òrgans que resulten útils. I un exemple és el Consell Comarcal. 

 

El Ripollès som un exemple molt clar. Ribes de Freser, per exemple, té un cost d’uns 250.000 €uros pel que fa a la recollida de residus municipals. Per si sol no podria assumir tot aquest cost però sota el paraigues del Consell Comarcal i amb els ajuntaments de la comarca, tot resulta més factible. I el millor és que tothom se n’aprofita. 

 

També podríem parlar de Benestar Social, per exemple, amb una prestació de serveis comuna. Per tant, doncs, jo veig els Consells Comarcals com un organisme en el qual s’hi pugui mancomunar tot una sèrie de serveis bàsics i indispensables que els Ajuntaments necessiten. Jo no els criminalitzaria, al contrari. El que passa és que vivim en un país molt divers, i no és el mateix el Consell Comarcal del Ripollès que no pas del Barcelonès, que té molts més nivells d’Administració i són dos móns molt diferenciats.

 

Sí, Ribes havia estat un municipi molt industrial, va créixer molt, havia arribat a tenir 4.000 habitants i sobretot ho va fer al voltant de la indústria tèxtil, que es va arrelar aquí pels rius cabalosos, permetent un desenvolupament del municipi important. En el moment en que la indústria tèxtil va fer un retrocés, això ens va suposar una certa pèrdua important de població però a la vegada també es va fer una reconversió cap al turisme i al sector serveis. 

 

Sí i això ens ha permès subsistir, generant uns negocis de caràcter familiar, on hi poden viure una o dues families, alguns fins i tot més, i amb plantilles de més de vint persones. En aquest sentit, la Vall de Núria és un motor econòmic important, però també cal tenir en compte el tema de les segones residències. Ribes triplica la seva població en aquest aspecte en alguns moment puntuals de l’any amb cabuda per a 6.000 o 7.000 persones. Així que la segona residència també ha tingut una repercussió important en l’economia. 

 

Doncs sí, però només al principi, perquè quan va començar a escampar-se tot, la gent va deixar d’agafar Ryanair per anar a Roma i va començar a moure’s més pel país. I de fet, als 2007-2008 hi havia bastant moviment. A partir de llavors, sí, ho hem anat notant. Només a Núria han notat que ha baixat el turisme al voltnat de 250.000 persones. I tot s’ha anat reduïnt. Però hem anat aguantant. 

 

Sí, tenim dues empreses importants: Max Plastic que és una empresa de caràcter multinacional d’una familia ribatana que han fet una excel·lent feina en aquests anys. I després tenim Aigües de Ribes, probablement, la marca comercial que més bé exporta al nostre món, arreu del país i arreu d’Espanya. La indústria té un nivell d’ocupació elevat i al municipi també té una repercussió diferent respecte al turisme. 

 

Sí, el cert però, és que crec que la nostra feina com Ajuntament no és tant treballar per la independència del país sinó senzillament seguir cobrint les necessitats dels nostres conciutadans, malgrat que evidentment comparteixo tot aquest procés que estem vivint el país de treballar per un Estat propi. Però sí que un debat que ha passat a vegades per davant d’altres temes més propers municipals i ha donat la sensació que teníem més responsabilitats sobre el que passava en l’àmbit nacional, que no pas en el nostre municipi. 

 

Crec que ja el tenim. Per exemple, a la meva formació política hem estat un exemple precisament d’això, perquè els tres caps de llista de les tres demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida han estat i són alcaldes de municipis importants. I d’una manera o altra, aquesta representació al Parlament fa que hi hagi un contacte permanent amb la gent, i que es vegin les necessitats i les realitats de la gent dels pobles i de les ciutats.  

 

No hi ha cap altre camí que seguir liderant el país. Penso que va fer el correcte en convocar les eleccions, perquè nosaltres presentàvem una candidatura on l’eix central era el pacte fiscal, i en el moment en què això no va funcionar, calia renovar la confiança amb l’electorat. 

 

Sí, potser al partit li hagués convingut més exhaurir la legislatura, però jo penso que a nivell de país el que convenia era tornar a donar la veu al poble i convocar unes eleccions amb altres horitzons, que és el que vàrem plantejar. A partir d’aquí diguem que el poble ha parlat i ha quedat la situació que ha quedat. Però jo entenc ara que el president ha de seguir liderant la situació i seguir treballant per tirar el país endavant. I penso que també és important que les altres forces polítiques es corresponsabilitzin de la situació que té el país i que per tant no es provoqui una crisis de governalitat. Crec que tots estem en un moment històric prou important com per a que estiguin a l’alçada de les circumstàncies i per tant no decebem a la societat. 

 

Sí, el cert és que això et satisfà quan veus que la gent et fa confiança. I sobretot els quatre primers anys, que van ser molt actius, que anàvem amb un ritme de treball espectacular, i perquè  teníem aquella il·lusió de fer funcionar el poble, patint per veure com la gent podria entendre la teva gestió. Diguem que aquestes últimes eleccions són una mica les de la confirmació que realment veus que la gent està amb tu, que comparteix el que fas, i et genera una tranquilitat important.

 

Caldria estudiar-ho cas per cas, perquè que un Alcalde porti vint o trenta anys al capdavant d’un ajuntament tampoc no ho trobo massa bé. Crec que és bo que hi hagi regeneració i canvi. El que passa és que també és cert que probablement la gent diu “jo faria dos mandats i m’aniria”. En un Ajuntament petit, tenir una idea global de tota l’estructura municipal costa molt de temps, així que penso que un alcalde pot fer entre vuit i dotze anys, però més d’això penso que seria excessiu.