Barcelona, Sant Cugat, Sant Boi, Viladecans i el Prat són les úniques ciutats que ja sancionen / Moltes tenen aprovada la regulació, però no l’apliquen
Els obstacles per implantar zones de baixes emissions (ZBE) a les ciutats més grans de Catalunya són notoris. Tant pel que fa als revessos judicials a la mesura com també per les vehements reticències d’alcaldes de grans urbs com Manresa, Badalona, Sabadell, Terrassa o Mataró, sabedors de les complexitats pedagògiques que comporta haver d’explicar als seus conciutadans que restringiran la circulació dels seus vehicles. La mesura de com de lent i delicat està sent l’aterratge local de les ZBE la dona l’aplicació pràctica de les sancions en els municipis, la part més controvertida de la regulació.
Una anàlisi d’El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, a les ordenances municipals i situacions de les 23 ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, les que hi estan obligades per llei, conclou que només cinc d’elles han començat l’any 2025 multant amb normalitat, sense grans moratòries ni excepcions o règims transitoris. El càlcul no implica que siguin les úniques localitats que sancionen, ja que d’altres ho fan limitadament o ho tenen previst per a algun moment d’aquest any a través d’una implementació gradual. Però sí que dona bon compte de l’alambinada concreció de la mesura, de competència municipal, sobretot quan la norma espanyola aplicable ubicava al juny del 2024 l’obligació de les ciutats de tenir aprovades normes locals.
Una vegada incomplert aquell termini, el pròxim momentum per aplicar-les el marca el corresponent decret català: l’1 de gener del 2026. El decret català exigeix, de fet, que aleshores els grans ajuntaments vetin els vehicles amb etiqueta groga (B) en episodis d’alta contaminació, cosa que de moment no passa: només restringeixen vehicles sense etiqueta, els més contaminants.
