Estanislau Fors

Alcalde d'Arenys de Mar

“Només faltaria que no poguéssim decidir!”

demo
0
409

A diferència de la gran majoria dels municipis que passen per Alcaldes.eu, Arenys de Mar no és un poble que tingui una història mil·lenària. Nascut com a barri marítim d’Arenys de Munt al segle XIV, pertany a la comarca del Maresme, i ha sobrepassat els 15.500 habitants, tot i que a l’estiu, i com tants d’altres municipis costaners, la població augmenta espectacularment, degut també en part a la proximitat amb Barcelona i al seu port recreatiu. En plena commemoració del centenari del poeta Salvador Espriu, avui parlem amb el seu alcalde.

“Pel que fa a la reforma local del govern Rajoy, aquells que paguem a trenta dies, o que tenim quasi tres milions d’euros de romanent com és el nostre cas, és absurd que no ens deixin invertir-los en allò que nosaltres volem, no?”
 
“La vida social i cultural d’un poble ha de ser, per força, intensa. I encara que l’Ajuntament hi ha de donar suport, si al darrera no hi han entitats culturals i esportives que les impulsin, tot plegat no servirà de res”
 
“El dret a decidir és això, un dret i ningú ens hauria de concedir permís per veure què és el què volem fer amb el nostre futur”
Veient la seva implicació en les entitats d’Arenys, és evident que vostè hi creu molt, en l’associacionisme 
Totalment. Si algú de fora ve per aquí, sap perfectament que la vida social i cultural d’aquest poble és molt intensa, perquè aquí ho celebrem tot. I encara que l’Ajuntament hi dóna suport, si al darrera no hi haguessin les més d’un centenar d’entitats culturals i esportives d’Arenys que hi ha, no es faria res. Per això n’estem tan orgullosos. 
 
De fet, vostè es va estrenar com a Regidor de Cultura l’any 2003 
Sí, i des del primer moment m’hi vaig implicar molt. Miri, quan vaig arribar, el Centre Espriu era només una habitació amb un altell. Quatre anys més tard, estava a l’Edifici Sert, així que no podíem deixar d’escapar l’ocasió de celebrar com cal el centenari del seu naixement. 
 
Se n’està parlant molt 
Quan el Conseller de Cultura ens va comunicar l’any passat que seria l’Any Espriu, no vaig perdre temps per començar a treballar, buscar espònsors i moure’ns. I estem molt contents: hem estat portada a diaris com l’”Ara” o “La Vanguardia”, hem sortit a la televisió, hi ha un munt d’actes al voltant d’Espriu… i això, en èpoques de crisi és un gran bé, ja que la cultura és riquesa, és país. 
 
El cementiri de Sinera deu haver despertat molt interès
És que aquest és un municipi que encara té moltes coses culturals per explotar, i el cementiri és una d’elles. I no només per la seva ubicació, sinó també per les seves escultures, o per la tomba del mateix Espriu que està enterrat allí. De fet, ja portem uns quants anys en què s’està fent una ruta cultural pel cementiri, per tal de descobrir el notable patrimoni artístic que s’hi amaga. I això sense oblidar que obrirem un centre d’interpretació a la que era l’antiga sala d’autòpsies. 
 
I ara que parla de patrimoni, no podem oblidar el Museu Marés 
Sí, més de 30.000 visitants aquest any, i crec que és una passada, tenint en compte que és un museu molt especialitzat, de puntes. Però mira, l’any passat vam fer una Trobada Puntaire que va congregar més de 25.000 persones i que va comptar amb la presència del President Mas. A partir d’aquí, hem vist un potencial i per això volem fer una trobada internacional cada dos anys, amb sortides a llocs on hi hagi tradició d’això: Bruixes, Txèquia, Hongria… 
 
Semblava que era una tradició que es perdia 
Doncs aquí tenim una entitat que es diu la “Flor d’Alba”, que ensenya a fer les puntes a través del museu, i ara últimament a Arenys hi ha moltes nenes joves i fins i tot, algun nen, que van aquests mesos de juliol i agost les tardes dels dissabtes a la plaça de l’església a fer puntes. 
 
Hi ha també elements artístics que criden l’atenció d’Arenys: el retaule gòtic de l’Església Santamaria
Per exemple. És el més important que hi ha a Catalunya amb permís de Cadaqués, que és molt semblant però és més petit. A més se’ns ha conservat força bé, i això que quan la guerra, va anar de ben poc que no es destrueix. Algú va tenir la idea de tapiar-lo i així s’hi va estar una pila d’anys. És una veritable meravella. 
 
I de l’obra sacra, a la civil. També esteu orgullosos de l’Edifici Calisay
I amb raó. És una marca de licor molt coneguda, de fa molts anys, i ara pertany a la Família Ruiz Mateos, o sigui que estem parlant d’una certa fallida. Però aquest edifici és ben singular: avui allotja el centre cultural que el poble va adquirir l’any 1996, però també hi ha sales de reunió, la Regidoria de Cultura, la ràdio, l’espai jove, l’aula universitària… és ben bé el centre d’Arenys. 
 
I ja que parlem d’arquitectura, no podem oblidar que aquí hi ha moltes cases d’indians
Sí, tenim l’edifici indià més gran de tota Catalunya, fet per Xifré, que és igual que el Set Portes de Barcelona però que mai ningú hi ha donat massa importància. I també tenim cases precioses, una dotzena de catalogades: la finca del paradís, l’edifici Xifré, l’asil Torrent… 
 
I a banda de tots aquests elements, també tenen un turisme que no podem mensyprear: el gastronòmic
Sí, nosaltres tenim molts restaurants. Tothom sap que tenim un port preciós, on hi ha molts restaurants però també en tenim d’altres amagats en carrerets i carrerons. Per tal de potenciar-ho, ens hem apuntat a totes les jornades gastronòmiques que hi ha a la comarca, i cada mes enviem informació sobre tot allò que fem, per potenciar-ho, per donar-ho a conèixer. És una manera de tirar-ho endavant. 
 
I també he vist que hi ha la tradició dels macips i macipes. 
Sí, és el 16 d’agost, Sant Roc. Si ets solter, o encara que no ho siguis, et vesteixes de blanc amb una faixa vermella, uns escalfadors vermells, uns picarols, i amb una almorratxa, que és un recipient de vidre on hi posem aigua i alfàbrega, vas per totes les cases despertant els veïns amb el crit de “Sant Roc” o “Sant Roc gloriós”. Aquesta tradició a Arenys té molta predilecció, i al voltant d’ella s’hi organitzen diversos actes populars i religiosos. I la millor mostra és que es va començar amb una vintena de persones i ara en som mig miler.
 
I més enllà de tots aquests atractius, quina és la principal activitat econòmica de la gent d’Arenys?
Arenys té uns 15.500 habitants i la indústria número 1 continua essent la pesca. Sabem que el sector també està en crisi, però nosaltres no l’hem notat d’una manera especialment dramàtica, encara que se situa als volts d’un 13%. També tenim només una empresa grossa, la de Punto Blanco, que funciona prou bé, perquè no ha fet cap ERE, i llavors tenim el tema de serveis, i restauració especialment, que fa que cada cap de setmana hi hagi atractius per venir per aquí. 
 
I encara en economia, com teniu les finances municipals?
Arenys de Mar és un Ajuntament molt sanejat, i no tenim problemes econòmics, i en bona part és perquè crec que la gent que passa per aquí és honrada. Aquí hi ha hagut, a més, molta rotació, i encara que tradicionalment sempre ha governat CiU, menys en un parell de legislatures, no hi ha hagut alcaldes que s’hagin eternitzat en el càrrec. I això és molt important. 
 
El secret potser també ha estat en estalviar i no gastar massa
Sí, també és veritat que no hem fet grans projectes que han acabat resultant ruïnosos, com en d’altres llocs. Ara per ara, el que tenim de prioritari és acabar la riera, perquè aquí en tenim nou, de rieres, i costa molt mantenir-les. També tenim un altre projecte que és el del Camp de Futbol, perquè l’any passat se’ns van enfonsar les grades, i caldria fer-ne una de nova, i també un vestuari. I ja posats a demanar, ens agradaria tenir més ben embastat els projectes de l’alberg i l’hotel. 
 
Un alberg i un hotel, diu?
Sí. Curiosament, som un poble que fem moltes coses però en canvi no tenim cap hotel, no pensió, ni alberg. Això ho estem intentant solucionar i per això estem treballant des de fa anys per a construir-hi un alberg, amb gent que té ganes d’invertir. De moment, però, ens donem a conèixer als municipis de la comarca (Calella, Santa Susanna, Blanes, Lloret) per a què també vinguin per aquí. I també a l’inrevés, és clar: amb 17 equips que tenim nosaltres, no es poden quedar a dormir aquí i els hem d’enviar cap a Calella o Mataró sobretot. Amb aquests dos equipaments, un hotel i un alberg, tot aniria molt millor.
 
A nivell local, el tema de debat està en la recent aprovada llei de reforma local del Govern Rajoy
Miri, jo crec que, com diu la Generalitat, les lleis catalanes prevalen sobre les espanyoles, i per tant jo crec que no ens hauria d’afectar, tret de si ho has gestionat malament. Però aquells que paguem a trenta dies, o que tenim quasi tres milions d’euros de romanent com és el nostre cas, és absurd que no ens deixin invertir-los en allò que nosaltres volem, no?
 
I a nivell ja nacional, com veu el Dret a Decidir?
Doncs només faltaria. Jo crec que és un dret, i ningú ens hauria de concedir permís per veure si podem decidir o no el nostre futur. 
 
Estanislau Fors i Garcia és llicenciat en Filosofia i Lletres, i professionalment, ha exercit de mestre en una escola de Vacarisses. Propietari de la pastisseria Marfil, que la seva família regenta des de fa 47 anys i on hi continua despatxant personalment els caps de setmana, va posar-se en política fa deu anys, en bona part per les seves inquietuds envers al municipi, ja que ha estat president de la Penya Barça, ha estat a la Comissió de Festes, a la Unió de Botiguers, a l’Arenys de Futbol, i a l’Ateneu Arenyenc. Regidor des del 2003, és alcalde des del 2011. Ens rep al seu despatx, i ho fa d’una manera insòlita pels que estan acostumats a tractar-lo: sempre amb americana i corbata, avui no en porta, i en certa manera és comprensible: estem a finals de juliol, i aquesta entrevista, tot i que seriosa, està per damunt de determinades formalitats. 
 
QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Un llibre de capçalera: M’agrada molt llegir de temes que parlin del meu poble. 
  • Una pel·lícula especial: No m’agrada el cinema ni he anat mai al cinema.
  • Una cançó: Qualsevol òpera m’encanta, però no em faci anar ni a una discoteca
  • Un plat de cuina: Com la gamba d’Arenys no hi ha res. I de postres, qualsevol amb nata.
  • Un país: Catalunya
  • Un viatge: Polinèsia francesa
  • Un esport: El futbol
  • El que més valora d’una persona: La sinceritat i la fidelitat
  • Un racó del poble: A mi m’agrada molt el carrer de l’església perquè veig el campanar, és una casa antiga, els patis…

Arenys de Mar

Arenys de Mar és un municipi costaner de la comarca del Maresme, i a una distància de 40km de Barcelona. Té una població de 14.000 habitants i una extensió de 6,5 quilòmetres quadrats. És un poble petit que ha anat creixent equilibradament.

El port d'Arenys és un dels més importants de la costa catalana. La pesca i tota la indústria que es crea a l'entorn del port mouen gran part de l'activitat econòmica de la població. La Riera és el centre comercial i eix de tota l'activitat local. A mitja Riera, a uns quants metres de la placeta de l'Esglèsia, hi ha el Mercat, un edifici modernista que és obert tots els matins i algunes tardes.

Hi ha dues importants zones industrials de promoció pública i privada en desenvolupament. L'agricultura ha perdut cultius els darrers anys, però encara es manté una producció d'horta.

Arenys de Mar té l'orgull d'haver creat la primera emissora de ràdio municipal de Catalunya.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.