El Districte de Nou Barris ha detectat 232 plaques franquistes que encara es conserven en edificis construïts durant la dictadura. Així ho reflecteix el catàleg que ha elaborat l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris per encàrrec del Districte.
Fotografia d’una placa.
El catàleg forma part del procés de retirada de tota la simbologia franquista que es duu a terme a Nou Barris. El Districte considera que les referències franquistes en l’espai públic són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat i que representen una infracció moral de la memòria de les víctimes del feixisme i de les persones que van patir la repressió de la dictadura, entre el 1936 i el 1975.
Durant el juliol, l’Ajuntament ha contractat un equip de sis persones en situació d’atur, la majoria de llarga durada, per realitzar un recompte exhaustiu de les plaques franquistes instal·lades a les façanes dels edificis del districte.
Un cop inventariades i documentades aquestes plaques, durant la tardor s’adreçarà una carta a les comunitats de propietaris dels edificis en qüestió en què s’indicarà la voluntat del Govern de retirar-les. Se’ls donarà un termini de resposta i se’ls informarà que l’Ajuntament es farà càrrec de la retirada de la placa i d’arreglar l’espai on estava col·locada. En cas de no rebre cap resposta, l’Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme un cop finalitzat el termini establert i d’acord amb la Llei 52/2007 de memòria històrica.
Altres actuacions
A més de la retirada de plaques i símbols, el Govern municipal treballa per revisar el nomenclàtor del districte i obrir-lo a les persones, entitats i associacions defensores de les llibertats i protagonistes de diferents lluites, i també a les víctimes del feixisme, com els assassinats, exclosos, vençuts, resistents, deportats i exiliats. Totes aquestes actuacions es faran tenint en compte la perspectiva de gènere, ja que es considera que els noms femenins estan infrarepresentats a la ciutat.
Fa poc, la plaça de la República va estrenar oficialment la nova denominació amb la descoberta de les plaques que substituïen les de la ja antiga plaça de Llucmajor.
Una política de ciutat
A nivell de ciutat, el Govern municipal, a través del comissionat de Programes de Memòria, ja ha posat en marxa un conjunt d’accions per fer visible la memòria històrica i democràtica, el rebuig al franquisme i la lluita contra la impunitat. Es preveu poder fer extensiva, progressivament, la iniciativa d’eliminar les plaques a d’altres districtes on les entitats també han posat sobre la taula aquesta necessitat, com Sant Andreu o Sarrià – Sant Gervasi.
Així mateix, des de la Ponència del Nomenclàtor es vol fomentar la memòria democràtica, que té una representació deficitària a la ciutat; impulsar una política de reconeixement dels moviments socials, feministes i de radicalitat democràtica, i eliminar qualsevol vestigi franquista vinculat a crims de sang.
L’Ajuntament també ha decidit sumar-se a la querella pels bombardejos sobre la ciutat que va protagonitzar l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil, i ha expressat igualment el seu suport a la querella que s’instrueix a Argentina pels crims del franquisme.
