Nou Govern de la Generalitat de Catalunya

El nou Executiu català s’ha configurat amb 16 departaments, incloent-hi dues conselleries de nova creació: Política Lingüística i Esports. Aquesta reestructuració destaca per la presència de diversos polítics amb experiència en càrrecs municipals, especialment aquells que han exercit com a alcaldes o han tingut responsabilitats importants en ajuntaments.El nou Executiu té 16 departaments

Departament de la Presidència. Albert Dalmau Miranda
Departament d’Economia i Finances. Alícia Romero Llano
Departament d’Interior i Seguretat Pública. Núria Parlon i Gil
Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Ramon Espadaler Parcerisas
Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Sílvia Paneque i Sureda
Departament de Salut. Olga Pané Mena
Departament d’Educació i Formació Professional. Esther Niubó Cidoncha
Departament de Drets Socials i Inclusió. Mónica Martínez Bravo
Departament d’Empresa i Treball. Miquel Sàmper Rodríguez
Departament d’Igualtat i Feminisme. Eva Menor Cantador
Departament d’Unió Europea i Acció Exterior. Jaume Duch Guillot
Departament de Recerca i Universitats. Núria Montserrat Pulido
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Òscar Ordeig i Molist
Departament d’Esports. Bernardo Álvarez Merino
Departament de Cultura. Sònia Hernández Almodóvar
Departament de Política Lingüística. Francesc Xavier Vila

Experiència municipal en el nou Govern

• Núria Parlon i Gil, nova consellera del Departament d’Interior i Seguretat Pública, va ser alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des de 2009 fins a 2024, ocupant el càrrec durant 15 anys. La seva gestió va estar centrada en la millora de la seguretat i la cohesió social en una ciutat amb un fort component metropolità.
• Sílvia Paneque i Sureda, que lidera el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha estat regidora a l’Ajuntament de Girona des de 2011. En el seu rol, ha treballat en àrees com urbanisme, medi ambient i serveis municipals, acumulant una experiència de 12 anys en la política local.
• Miquel Sàmper Rodríguez, conseller del Departament d’Empresa i Treball, va ser regidor a Terrassa des de 2015 fins a 2020. Durant aquests 5 anys, va tenir un paper destacat en la política local, especialment en àmbits relacionats amb la dinamització econòmica i la indústria.
• Eva Menor Cantador, qui encapçala el Departament d’Igualtat i Feminisme, va ser alcaldessa de Badia del Vallès des de 2009 fins a 2024, ocupant el càrrec durant 15 anys. En aquest temps, va impulsar diverses iniciatives per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social a la seva ciutat.

Altres membres del nou Executiu també tenen una destacada trajectòria en l’administració local:

• Albert Dalmau Miranda, al capdavant del Departament de la Presidència, ha estat implicat en l’administració municipal de Barcelona, exercint diversos càrrecs en l’àmbit de la gestió pública durant més de 10 anys.
• Alícia Romero Llano, consellera d’Economia i Finances, va ser regidora a Mataró des de 1999 fins a 2011, acumulant 12 anys d’experiència en la gestió pública municipal, especialment en àrees econòmiques.

Conselleries de nova creació

Les conselleries de nova creació, Política Lingüística i Esports, seran liderades per Francesc Xavier Vila i Bernardo Álvarez Merino respectivament. Aquesta reorganització té com a objectiu donar més pes a la promoció de la llengua catalana i al desenvolupament del sector esportiu a Catalunya.

Aquest Executiu destaca per la seva composició amb polítics amb llarga experiència en la gestió municipal, que suggereix un coneixement profund de la realitat local i de les necessitats dels ciutadans.

Trajectoria política municipal del nou president

Salvador Illa i Roca, actual president de la Generalitat de Catalunya, té una llarga trajectòria en la política municipal. Va iniciar la seva carrera com a regidor de Cultura a l’Ajuntament de La Roca del Vallès el 1987, càrrec que va ocupar durant vuit anys abans de convertir-se en alcalde del mateix municipi. Illa va ser alcalde en dos períodes: de 1995 a 1999 i de 1999 a 2005. Durant el seu primer mandat, va liderar projectes importants com la construcció del centre comercial La Roca Village.

Després de perdre l’alcaldia temporalment a causa d’una moció de censura el 1999, Illa va recuperar el càrrec amb una majoria absoluta en les eleccions municipals del mateix any. Va revalidar l’alcaldia en les eleccions de 2003, aquesta vegada amb una majoria simple, i va mantenir el càrrec fins a 2005, quan va ser nomenat director general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Durant la seva etapa en l’administració local, Illa va acumular experiència en la gestió de grans projectes d’infraestructures i va estar implicat en la política municipal a l’Ajuntament de Barcelona, on va exercir diferents càrrecs entre 2010 i 2016. Aquesta experiència a nivell municipal ha estat fonamental en la seva trajectòria política, aportant-li un profund coneixement de la realitat local i de la gestió pública.