INFORME – Diàlegs alcaldes.eu
El passat 18 de maig de 2022, a l’Auditori de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, es va celebrar la trobada anomenada “Noves visions en el reequilibri territorial – Capitals catalanes: atracció o força centrífuga”, que va comptar amb la participació dels alcaldes i representants dels governs municipals les principals capitals catalanes. Concretament, de l’Il·lma. Sra. Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, de l’Il·lm. Sr. Miquel Pueyo, Paer Major de Lleida, de l’Il·lm. Sr. Pau Ricomà, alcalde de Tarragona i de l’Il·lm. Sr. Jordi Martí, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. També va comptar amb la intervenció inicial del Sr. David Sancho, Vicerrector de la UPF i del Dr. Magí Panyella, degà en funcions de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF. La moderació de l’acte va anar a càrrec del periodista Sr. Eduard Berraondo. L’organització va ser a càrrec d’alcaldes.eu i va comptar amb el patrocini d’Urbaser.
El Vicerrector de la UPF, Sr. David Sancho, dona la benvinguda als participants i assistents, i posa a disposició de tots la universitat com a lloc per crear programes de polítiques públiques i d’innovació. Seguidament el moderador Sr. Berraondo explica i presenta el projecte i les activitats d’alcaldes.eu.
Com a primera pregunta, es proposa als participants que expliquin si existeix una visió de les capitals catalanes com a elements tractors o centrifugadors.
La Sra. Madrenas agraeix la invitació. Considera que les ciutats són imprescindibles en la construcció dels països, i a la vegada són les grans oblidades. A més diu que no són espais territorials concrets i delimitats, sinó espais aglutinadors de projectes vitals i professionals. En el cas de Girona, han tractat de traslladar aquesta mirada per generar un model nou en què es facilitin els projectes de les persones que hi viuen, posant-les en el centre de totes les polítiques. El seu programa electoral, diu, no es basa en obres i projectes monumentals sinó en cuidar la gent i ajudar-la a ser feliç.
Les ciutats són imprescindibles en la construcció dels països, i a la vegada són les grans oblidades
Marta Madrenas
Considera que els dos anys anteriors, amb la Covid19 han estat terribles i que s’han sentit bastant sols per gestionar els reptes. També és cert que la ciutat ha aconseguit sortir amb força de la pandèmia i que ara mateix és la que té més comerç per càpita i uns índex de vitalitat més positius que abans del problema. També s’han generat molts llocs de treball i afiliacions a la seguretat social.
Diu que Girona ha crescut d’un 5% anual en habitants, mentre que les ciutats de Catalunya ho han fet d’un 2 i escaig. Explica que la gent se sent ben acollida perquè poden construir els seus projectes. Acaba dient, també, que les ciutats intermèdies son un laboratori de transformació, perquè estan molt més a la vora de la societat que altres administracions de rang superior. I recorda que, en canvi, son ciutats poc escoltades a l’hora de prendre els decisions del país. “El coneixement que tenim és de bisturí, però les decisions es prenen de forma general per a tothom”. Fa extensiva la crítica a la manca de finançament. Creu que si Catalunya fos independent, o els municipis tinguessin un règim de finançament com el d’Euskadi, aleshores hi hauria totes les eines disponibles per fer que la ciutadania fos feliç.
A continuació, el Sr. Pau Ricomà explica que el mandat ha estat molt difícil i considera la possibilitat de parlar davant de la universitat com a quelcom molt estimulant. Explica que Tarragona té una complexitat diferencial en relació a altres capitals catalanes, perquè no està envoltada de ciutats menors, sinó que viu amb una tensió permanent amb altres potències locals com ara Reus, o Vila-seca, Salou, Cambrils.
Per tant, hi ha un àmbit metropolità que no té un reconeixement administratiu, però que la gent sí que percep. Son ciutats econòmicament importants per la seva activitat turística, química, logística, industrial o energètica i cal vertebrar-les des del punt de vita de la mobilitat, que considera que és el gran problema de la zona. Explica que cal generar debat sobre projectes com el tramvia o les competències de cadascú.
Opina que també hi ha hagut la possibilitat de generar mancomunitats de treball, com ara en el cas dels residus i l’aigua. Creu que la Universitat també ha estat un factor tractor de talent.
A continuació, el Sr. Pueyo explica que les ciutats mitjanes son les ciutats mes freqüents al món. Explica que Lleida té 140.000 habitants i la seva influència s’estén per corones que arriben gairebé fins a Tarragona i Aragó, acumulant fins a 500.000 persones. També recorda que a nivell provincial hi ha dues zones diferenciades: la plana, amb població i activitat, i el Pirineu i Aran, que té altres dinàmiques i que pateix grans dèficits de comunicació viària.
Considera que hi ha hagut una relativa soledat de les ciutats en els darrers dos anys de pandèmia i que les decisions han estat preses i comunicades a posteriori. Recorda que els primers mesos de pandèmia, van rebre més aviat l’ajut d’una ciutat xinesa solidària que no pas l’ajut propi.
També recorda que els ajuntaments de l’estat gestionen poc pressupost. En total, només un 14% de la despesa. I, en canvi, han anat acumulant competències per satisfer les necessitats de la gent. La situació és injusta, però ningú ha fet res per modificar-ho.
Considera igualment que per a Lleida no és bo que no hi hagi ciutats i pobles grans a les rodalies, perquè el debat que es genera no és el mateix que el que es dona, per exemple, entre Tarragona i Reus. Finalment, recorda un dels plans més importants de la capital del Segrià en els propers anys, que és el del Pla Director de la Zona Industrial, que aspira a convertir 250 hectàrees de sol urbà en industrial per crear una gran instal·lació i comunicacions terrestres amb els ports de Barcelona i Tarragona. Igualment, parla de la importància de combinar l’economia digital amb el sector primari i, d’ací la necessitat del Hub Agrobiotech, com a projecte.
Per acabar la primera ronda, el Sr. Jordi Martí excusa l’alcaldessa de Barcelona i agraeix la invitació. Considera que el diàleg entre alcaldes és sempre més eficaç, perquè parla de temes comuns en tant que és un tipus de política amb una “presa de terra” permanent.
També cita el geògraf Oriol Nel·lo, qui diu que les persones que marxen de les ciutats, no marxen de debò, perquè s’enduen la ciutat sota el braç. En aquest sentit, diu que els barcelonins que han marxat de la ciutat durant la pandèmia han triat ciutats mitjanes per residir amb millor qualitat de vida, però que segueixen treballant, consumint i socialitzant a Barcelona.
Reflexiona sobre el fet de si la ciutat i el municipi són termes coincidents al segle XXI. Repassa la història de l’evolució de la ciutat com a fenomen universal i explica que el nivell actual de desenvolupament és el que afecta les àrees metropolitanes, quan les ciutats creixen i es connecten amb altres municipis propers, sense annexionar-se els uns als altres. Defineix Barcelona com “la ciutat del metro”, integrant-hi tots els municipis amb estacions de metro.
El problema actual, diu, és el de la mobilitat constant i permanent i que això genera un nou concepte que és el de la regió metropolitana, en el que la Unió Europea treballa actualment. Això té noves implicacions de governança i finançament. En aquest sentit defensa que les vegueries poden ser una solució per articular els territoris, molt vinculada a la història del país.
En un segon torn del debat, el moderador pregunta sobre la interlocució de les ciutats presents amb el Govern.
Marta Madrenas afirma que la interlocució existeix entre ajuntaments i conselleries. També afirma que els interessos són coincidents. Però el que manca, finalment, és el finançament. I aquesta és una gran xacra del país.
La interlocució entre ajuntaments i conselleries existeix i els interessos són coincidents. Però el que manca, finalment, és el finançament. I aquesta és una gran xacra del país.
Marta Madrenas
Miquel Pueyo diu que el Govern sí que escolta i que s’hi pot parlar. Però també recorda que d’entre les experiències polítiques que ha assumit al llarg dels anys, la més apassionant ha sigut la local. Creu que un alcalde ha de ser, per definició, algú molest, incòmode i insistent amb el govern, amb independència del partit en què militi. I això és degut a que els alcaldes són interpel·lats contínuament pels veïns i per la realitat.
Un alcalde ha de ser, per definició, algú molest, incòmode i insistent amb el Govern, amb independència del partit en què militi.
Miquel Pueyo
També Pau Ricomà coincideix en dir que el diàleg existeix, i que malgrat que hi puguin haver decepcions, també hi ha grans alegries en forma d’inversions importantíssimes. No creu que les vegueries puguin ser una solució eficaç, en tant que qualsevol mesura que afecti la divisió territorial de l’Estat tindrà mala acollida a Madrid. A la vegada, fa certa autocrítica quan diu que si a Catalunya no hem estat capaços de crear una llei electoral pròpia, potser no és realista pensar en noves divisions territorials.
No crec que les vegueries puguin ser una solució eficaç, en tant que qualsevol mesura que afecti la divisió territorial de l’Estat tindrà mala acollida a Madrid
Pau Ricomà
Jordi Martí estima, en canvi, que el problema de fons és que no es pot demanar més finançament si no hi ha eines i un espai de governança. Recorda que la majoria dels alcaldes dels municipis de la “segona corona” tenen projectes que no poden assumir ells sols, sense l’ajut d’altres municipis. Per això insisteix en la possibilitat de les vegueries, malgrat els obstacles legals que puguin tenir.
Explica que en l’àmbit de les ciutats hi ha dues geografies rellevants: la més petita, que és la dels barris, “on ens juguem la idea de la ciutat com a espai de convivència”. L’altra és la geografia regional: cal adaptar governs municipals a les dues geografies, perquè anar a demanar diners sense instruments per resoldre els problemes és contradictori.
A les ciutats hi ha dues geografies rellevants: la dels barris, on ens juguem la idea de la ciutat com a espai de convivència, i la regional.
Jordi Martí
El moderador pregunta si les ciutats presents han estat fent esforços per posicionar-se com a referents en algun camp i com ho han fet.
Madrenas diu que aquesta mena d’èxits, quan passen, no són per casualitat, sinó pel fet de saber explorar i explorar fortaleses del territori. Parla dels exemples del ciclisme i de la gestió de residus, i de com combinen rigor, coneixement i innovació per convertir-se en referents i atreure empreses i congressos de reconegut prestigi internacional.
Seguint amb la pregunta, i en relació amb el recent èxit de la pel·lícula “Alcarràs”, el moderador pregunta a l’alcalde de Lleida si la pagesia està retornant al Segrià.
Miquel Pueyo no és optimista en aquest sentit i recorda que el sector agroalimentari pateix un problema molt important de preus i costos. Recorda, però, la importància de l’horta de Lleida per fer que la ciutat esdevingués resilent durant la pandèmia. Per això l’aposta pel Hub d’economia digital en el sector primari.
Diu que a les ciutats hi ha de passar coses importants i que el repte actual de Lleida és el de gestionar una comunitat de 140.000 veïns que tenen desigs diferents i sovint antagònics. Recorda que la tranquil·litat que s’ha tingut durant la pandèmia, s’està perdent ara amb el retorn a les activitats de lleure nocturn i que això divideix els veïns.
La tranquil·litat que s’ha tingut durant la pandèmia, s’està perdent ara amb el retorn a les activitats de lleure nocturn i que això divideix els veïns.
Miquel Pueyo
A la vegada, lamenta que les circumstàncies de la pandèmia hagin impedit més oportunitats de trobada entre els alcaldes de les principals ciutats. Creu que Barcelona hauria de tenir un paper de lideratge en la coordinació i transmissió de coneixements entre les ciutats.
Pau Ricomà comparteix la visió de Marta Madrenas i diu que els factors de tracció de les ciutats es busquen a partir de les fortaleses. Recorda que hi ha factors que són intangibles, com ara el patrimoni romà. I posa de relleu el paisatge que envolta la ciutat, i que també ha tingut un paper importantíssim durant la pandèmia, des del front marítim fins a l’anella verda.
Jordi Martí opina que si bé es parla molt de la Catalunya buida, el repte es troba ara en governar la plena. Les ciutats tenen un gran atractiu i al llarg de la història han tingut vigència com a espais de coneixement, cultura i civilització. El que cal és trobar un equilibri entre les coses que han de passar a la ciutat i el fet que en les ciutats s’hi pugui viure. El seu govern està actualment centrat en això i recorda que cal buscar l’equilibri entre atreure turistes i fer que la ciutat sigui un lloc amable pels seus residents.
En canvi, creu que les ciutats intermèdies poden connectar atractiu amb la mesura humana, tot i que també estan amenaçades per la marxa dels seus habitants cap a zones properes i menys congestionades.
El moderador pregunta als presents si estan podent complir el programa electoral d’aqeust mandat, atès que només hi ha hagut dos anys de certa normalitat. També pregunta sobre les properes eleccions.
Miquel Pueyo diu que el cicle comunicatiu i electoral és continu i que comença l’endemà de les anteriors eleccions. Creu que s’ha actuat una mica alegrement amb les limitacions de les llibertats de la ciutadania i que ara hi ha risc que la credibilitat i la proximitat de les institucions ho paguin durant les properes eleccions.
Pau Ricomà coincideix en dir que el mandat ha estat més curt del normal i que es van presentar per fer un canvi en la ciutat. Per tant, volen quatre anys més de mandat per fer allò que els ha quedat per fer.
El mandat ha estat més curt del normal i nosaltres ens vam presentar per fer un canvi a la ciutat. Per tant, necessitem quatre anys més per fer el que ens ha quedat.
Pau Ricomà
Marta Madrenas recorda que en aquest mandat, a més, Girona va patir els efectes de les manifestacions per les sentències del Procés i que no hi ha hagut ni dos anys de normalitat. Però que volen complir amb tots els “contractes” que representa el programa electoral.
Jordi Marti també està d’acord amb la idea d’una campanya permanent i creu que aquesta ha estat una legislatura completament excepcional. També recorda que després de la Covid19 s’està produint un conflicte armat que generarà inflació global. Creu, a més, que el canvi climàtic ens ha d’acostumar a tots a viure en una excepcionalitat permanent.
A continuació, s’obre un torn de preguntes del públic.
Així, en Gerard, un alumne d’Aiguafreda practicant d’hoquei, pregunta a l’alcalde Pueyo sobre el trasllat de l’activitat esportiva del club Lleida Llista Blava a un altre pavelló, atès que el seu va ser reutilitzat com a hospital de campanya i centre de vacunació. Miquel Pueyo explica detalladament el que va succeir i recorda que, en efecte, el pavelló ha estat retornat als seus propietaris, amb tota la gratitud de la ciutat i el reconeixement de les inconveniències causades durant els mesos de pandèmia. També diu que aquest fet va demostrar que els espais de la ciutat ja no poden ser d’ús privatiu, sinó que tindran un ús en funció de les circumstàncies.
El Sr. David Verge, alcalde de Planoles, al Ripollès, demana als alcaldes presents que tinguin present la qüestió de l’habitatge social, que en els micropobles com el seu resulta un problema gravíssim. Explica que en aquests 4 anys, la Generalitat només ha invertit en 4 habitatges socials i que si es vol reequilibrar el territori, cal accelerar el ritme.
En resposta a la intervenció, el Sr. Martí reconeix que un dels grans errors de la política dels darrers anys és no haver desenvolupat polítiques d’habitatge, de les que es necessita major contundència. La Sra. Madrenas afegeix que en els pobles petits hi ha també altres dificultats urbanístiques i que, des de Territori, s’està treballant. Reconeix que les ciutats intermèdies haurien de fer un major paper de lideratge i capitalitat, de la mateixa manera quee Barcelona l’hauria d’exercir en relació a les ciutats intermèdies.
Un dels grans errors de la política dels darrers anys és no haver desenvolupat polítiques d’habitatge
Jordi Martí
L’Alba, una estudiant provinent dels Pirineus, reflexiona sobre l’oblit dels espais rurals en el reequilibrament del territori i parla d’una experiència reeixida de la Universitat de Lleida i d’un campus que ha obert recentment a la Seu d’Urgell.
Finalment, un alumne qualifica la centralització territorial de “fractal” i pregunta als presents sobre la seva estratègia en quant a la descentralització.
Pau Ricomà centra la seva resposta en la millora de la mobilitat, mentre que Jordi Martí parla de la necessitat de promoure inversions menys pomposes i més útils. En aquest sentit, descarta recolzar la idea d’uns Jocs Olímpics d’Hivern o una ampliació de l’Aeroport. De la seva part, Marta Madrenas creu que els grans projectes i els projectes de node són compatibles i, per tant, es mostra favorable a les dues coses descartades per l’anterior intervinent. També recorda que caldria parlar del Corredor del Mediterrani.
En aquest punt, el Degà en funcions, Sr. Magí Panyella, agraeix les intervencions de tots, dona per tancada la sessió i convida els assistents a seguir participant de les properes trobades del cicle Alcaldes i Universitat.
La notícia en altres mitjans:
