Dimarts, 15 de febrer de 2022, l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Núria Escarpanter, alcaldessa de Llançà
- Dr. Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sra. Marta Pascal, professora de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Sr. Eduard Berraondo, periodista i conductor de les sessions del cicle.
La sessió s’inicia amb el Dr. Salvador, donant la benvinguda als assistents i presentant la convidada del dia d’avui. Seguidament, dona la paraula al Sr. Berraondo, que resumeix la col·laboració històrica entre Alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF i que condueix l’acte i introdueix diverses preguntes al convidat. La primera d’elles és sobre la formació acadèmica i la trajectòria professional de la convidada, abans d’arribar a la seva posició actual.
La Sra. Escarpanter agraeix la invitació i saluda als presents. Explica que Llançà és un poble “preciós” del que “convé fer propaganda”, proper a Cadaqués i a la frontera francesa, caracteritzat per tenir una població que es multiplica de 5.000 persones a l’hivern a 40.000 a l’estiu. Això suposa una gran quantitat de problemes i feines.
De la seva vessant particular, l’alcaldessa explica que és nascuda a Figueres i que va viure a Colera fins els 7 anys. És mestra d’educació infantil per vocació, tot i que tenia bastant clar que no acabaria exercint. És mare i compta amb estudis de Psicologia a la UOC (actualment aparcats). Explica que el seu primer contacte amb la política municipal va ser quan, amb 19 anys, accedeix per concurs a la plaça de responsable del punt d’informació de Llançà. Va treballar també en la casa de cultura municipal. Als volts del 2003, Pere Vila, anterior alcalde, li va proposar formar part de la llista electoral i ella va acceptar. Van obtenir bons resultats successius i va estar 12 anys fent de regidora.
El 2015, una coalició dels altres partits va fer que la llista de Vila i Escarpanter passés a l’oposició. Explica que no la van deixar treballar en el lloc que li corresponia (el punt d’informació), sinó que la van “tancar” en una llar d’infants, sense gaires tasques a desenvolupar. Es va sentir apartada del món públic durant un any. Finalment, la coalició de partits va caure per una moció de censura i Pere Vila va tornar al govern. Ella explica que va voler tornar a la política per ajudar la gent i evitar l’odi i que va haver de patir personalment, pel bé del seu poble.
El moderador li pregunta si, per tant, va ser un pas al costat de Pere Vila el que li va permetre ser cap de llista a les eleccions del 2019, cosa que l’alcaldessa confirma. Vila portava 14 anys d’alcalde i finalment els associats del partit li van donar el seu suport per presentar-se.
Seguidament, la conversa passa a parlar sobre la comarca de l’Alt Empordà. El moderador pregunta sobre la possibilitat de crear parcs eòlics i energètics, i com pot impactar això en la indústria turística i paisatgística dels municipis. La Sra. Escarpanter explica que totes aquestes qüestions de transcendència es resolen a través del Consell Comarcal, perquè afecten diversos municipis.
Un altre dels temes que es comenten és el de l’incendi forestal que es va patir el juliol de 2021. L’alcaldessa diu que portava només un mes de mandat quan es va declarar aquesta catàstrofe i que va viure un gran patiment de la població a l’hora de desallotjar persones i combatre els estralls del foc. Això que va passar, diu, servirà per començar a aplicar una ordenança municipal per tal que el poble de Llançà tingui les franges forestals ben netes. Significarà una taxa de 15 euros per família, a partir de la que es podrà finançar una autoprotecció forestal.
Seguidament, el diàleg passa per les característiques de la població de la vila. Explica Escarpanter que Llançà té la vila, el port i diverses urbanitzacions. En molts casos, molts dels veïns i veïnes són franceses i belgues que decideixen jubilar-se allà. Econòmicament els és molt convenient i tenen un accés molt favorable als serveis de salut de Perpinyà.
L’alcaldessa explica, finalment, que porta sis mesos en el càrrec i que li agradaria molt consolidar el projecte de ciutat, i que ningú l’ha temptat per anar a la política nacional. Ella sent que el seu projecte vocacional és l’alcaldia i que li agrada fer política buscant el consens. Recorda que es troba manant en el marc d’un pacte amb el PSC, atès que les darreres eleccions no les va guanyar per majoria absoluta i que va caldre pactar un torn de dos anys de govern amb aquest partit. Ella ha agafat el relleu de l’anterior alcalde, Francesc Guisset, que va governar de 2019 a 2021. A ella li correspon manar fins a 2023.
Diu, finalment, que mai ha viscut una situació com la present i que no sap si els ciutadans i ciutadanes triaran en favor d’un alcalde o l’altre en les properes eleccions. Comenta que sempre han mantingut una bona entesa amb el Sr. Guisset, i que les grans decisions sempre s’han pres de la manera més consensuada possible amb ell. Amb tot, cadascun ha tingut el seu tarannà i manera diferent de fer les coses.
Torn de preguntes del Dr. Miquel Salvador
El Dr. Salvador explica la importància de generar vocacions polítiques i li demana a l’alcaldessa si pot animar els assistents, estudiants de llicenciatura en Ciències Polítiques, a fer-ho. Núria Escarpanter admet que aquesta és una feina que “roba” moltes estones familiars i implica “molts mals de cap”, en tant que cal una dedicació completa i molt focalitzada. Però, explica, aquests inconvenients no són res en comparació amb “l’orgull” de veure que la pròpia ciutat va creixent i millora gràcies a la pròpia intervenció. Explica que és amant dels processos participatius, tot i que poden generar molta feina.
A continuació es pregunta a l’alcaldessa sobre la vessant més administrativa de la gestió. En aquest sentit, Escarpanter explica que l’ajuntament gestiona 10 milions d’euros de pressupost anual, i que compta amb 100 persones que hi treballen, les nòmines dels quals representen més del 50% d’aquests diners.
A més, hi ha dues figures claus: un secretari, que és advocat de professió, i un interventor. Ambdós vetllen per tal que la gestió del pressupost es dugui a terme de la millor manera possible. Explica que aquests processos aporten el “seny” necessari a l’activitat de la política i evita “veritables destrosses” que s’han fet en el passat. Tot i això, també explica que els processos són sempre una mica lents, i que quan un té projectes, poden passar mesos fins a fer-se realitat, entre concursos, plans d’obres i licitacions.
L’alcaldessa explica un cas en què han volgut construir una infraestructura per a la qual hi ha diners, entre els provinents de recursos propis i els atorgats pel Pla d’Obres de la Generalitat, i en el que ha calgut posar en marxa un concurs. Lamentablement, no s’ha presentat cap empresa al concurs, perquè cap d’elles troba prou convenients les condicions. La pregunta és: què cal fer ara? Doncs la resposta és tornar a començar novament tot el procés de licitació.
Seguint el fil, l’alcaldessa explica que si en algun moment es posen de baixa alguns dels agents de policia local (en tenen 18), aleshores no es pot contractar de forma urgent, malgrat la urgència i la necessitat que té el ciutadà. I la ciutadania acaba veient aquesta manca d’ajut urgent com una mostra d’incompetència o d’indolència. “Caldria que s’entengués millor el dia a dia del funcionament dels ajuntaments”, diu.
Torn de preguntes de la professora Marta Pascal
La professora Pascal s’interessa per la visió que l’alcaldessa té del seu pas com a regidora, i de quina manera l’ha ajudat a preparar-se més bé per fer la feina que fa actualment. Escarpanter diu que ha estat un factor molt important i que li va anar molt bé. Però explica que són dues feines molt distintes i que no tenen res a veure. Quan una persona fa de regidor, sempre té algú pel damunt i hi pot traslladar les pors i els dubtes. En canvi, quan s’és alcaldessa, això no és així. I es pateix una certa “solitud” a l’hora de prendre decisions.
Un altre dels punts que esmenta l’alcaldessa és que el fet de ser dona li permet trencar una llança en favor del talent femení. No es considera feminista, ni extremista, però creu que les dones han estat menyspreades en política i anima les dones a lluitar per allò que es proposin fer en un món que és difícil. Cal reivindicar més valentia. Recorda que el primer titular que se li va dedicar com a alcaldessa va ser que “la dona de…” es presenta com a alcaldessa de Llançà. I que això no és correcte. Celebra que cada vegada hi hagi més dones en les carreres i en la política.
Igualment explica que la col·laboració público-privada és molt important i necessària en la gestió pública. Fa uns anys ella era més escèptica, però veu que cada vegada és més útil. Per exemple, quan els concursos per contractar persones han estat molt lents i feixucs, i calia suplir persones amb urgències, ha estat molt més senzill i eficaç contractar els serveis d’empreses de treball personal per resoldre temes puntuals. I coses semblants han passat en la gestió de les escombraries, o de l’aigua. Quan en un ajuntament no hi ha una plantilla prou gran, és necessari alleugerir-los la càrrega de feina.
També explica que l’expressió “ara que et veig!” li és habitual, i que li diuen tot sovint els veïns i veïnes del poble, quan tenen algun problema o necessitat a resoldre, encara que sigui en el moment de fer la compra.
Torn de preguntes per part dels estudiants
Un alumne, Martí, pregunta sobre com el creixement de població que viu Llançà a l’estiu condiciona les polítiques municipals. L’alcaldessa explica que és un fet molt important, però que, curiosament, els llençanencs desapareixen a l’estiu. Ser alcaldessa a l’estiu és una mica més senzill que ser-ho a l’hivern, perquè és aleshores quan la gent del poble viu i exigeix. En canvi, a l’estiu, els autòctons marxen del carrer, perquè o bé treballen molt atenent turistes, o marxen de vacances i la pressió de la gent del poble és menor.
Un altre alumne, Marc, pregunta sobre la relació entre la part tècnica i la part política de la gestió de l’ajuntament. Escarpanter respon que li ha servit molt ser treballadora de l’ajuntament abans de ser alcaldessa. I explica que els treballadors actuals han decidit escollir-la a ella per negociar el nou conveni col·lectiu, cosa que li fa pensar que els treballadors han vist en ella una interlocutora sensible. A més, es considera una persona propera i gens dictatorial, que, no obstant, intenta mantenir una certa distància amb els treballadors. També diu que tots els tècnics a Llançà son persones de confiança i molt capaces.
Una altra alumna, li pregunta sobre el parc eòlic i sobre la perspectiva de gènere. En quant a la primera, explica que hi havia un projecte de molins de vent que afectava l’entorn de Llançà i que van oposar-s’hi per les diverses contraindicacions paisatgístiques i ecològiques. Finalment, se’n van poder sortir i van evitar tenir-los per una qüestió de defensa ornitològica. En quant a la segona, explica que, malgrat que existeixi discriminació, a les ordenances municipals no hi ha cap mena de discriminació positiva i tampoc és favorable a donar beneficis a les dones pel fet de ser-ho. Creu, a més, que el camí de la igualtat s’ha de fer juntament amb els homes.
Un altre alumne li pregunta sobre la col·laboració entre institucions, especialment en moments de catàstrofes i incendis i de quina manera es viu des de Llançà. L’alcaldessa diu que és un fet molt important i que no hi ha cap queixa a esmentar. Com a molt, hi ha una queixa en relació a certs centralismes de les administracions superiors, però en el cas concret de l’incendi de l’estiu passat, la relació va ser fluida i centrada en ajudar la població.
Un alumne pregunta, finalment, sobre govern obert, participació i transparència i com s’aplica des del seu ajuntament. L’alcaldessa considera que la transparència és fonamental i necessària per evitar la corrupció. Diu que tothom qui agafa un càrrec, declara actualment el sou i la percepció que rebrà per la seva dedicació, perquè no hi ha res a amagar en tot això.
Quant a la participació, Escarpanter explica que fa poc van voler construir un “espai-can” i que van obrir el procés a la participació ciutadana. Ho van fer a l’hivern, a fi que hi participés la població autòctona. Es van presentar tres llocs i la gent podia escollir en quin dels tres volien l’espai. El que va resultar escollit va ser el que, a judici de l’alcaldessa, era el pitjor. I la raó és que, segurament, els que van acabar votant van ser les persones que no eren propietaris de gossos i que volien tenir aquests animals el més lluny possible del centre del poble. Això, diu l’alcaldessa, porta a la paradoxa de que una participació oberta pot arribar a ser contraproduent.
En aquest moment, el moderador agraeix les intervencions de tots i dona per conclòs el diàleg d’avui.
