A mig camí entre Guissona i Cervera, en plena comarca de La Segarra, visitem Tarroja, un petit poble de 180 habitants. Ens hi espera Imma Secanell, l’alcaldessa.
Com va arribar a ser alcaldessa de Tarroja?
Una mica de rebot. El cert és que mai no m’ho havia plantejat, ni hi tenia interès inicial. Però em van venir a buscar perquè els faltava algú per completar la llista i, com que es tractava d’ajudar el municipi, vaig dir que sí.
La primera llista de la que vaig formar part no va sortir guanyadora. Aquí al poble hi tenim llistes obertes i marquem creuetes sobre les persones, més que als partits. Així doncs, els cinc membres d’aquella llista que formàvem vam quedar fora durant un parell d’anys. Em vaig oblidar del tema.
Aquí tenim llistes obertes i marquem creuetes sobre les persones, més que als partits.
Però la van recuperar.
Per motius personals, un dels membres de l’equip de govern ho va haver de deixar i algú va haver-se de fer càrrec d’aquella posició. Havia de ser la persona amb més vots. I com que estàvem empatats un company i jo, es va fer una tria a la Junta Electoral de Madrid i vaig sortir escollida. Vaig entrar al consistori com a membre de l’oposició.
Com us dic, el poble és petit i tothom se l’estima, de manera que treballes pel municipi, no per fer oposició. Jo no sentia que m’estava oposant a ningú. Vaig estar així els dos darrers anys d’aquella legislatura. A les següents eleccions, el 2015, vam presentar-nos altre cop els cinc de la primera vegada. Aleshores, l’alcaldessa d’aquell moment va decidir que ja havia fet prou feina i que no es tornava a presentar. Jo vaig passar al davant com a cap de llista i vaig sortir escollida.
El poble és petit i tothom se l’estima, de manera que treballes pel municipi, no per fer oposició.
Porta, doncs, sis anys d’alcaldessa i quatre més de regidora. Què li han aportat aquests anys personalment?
El cert és que ha estat tot un repte. I, a la vegada, una gran satisfacció. Quan veus que portes a terme un projecte i que la gent t’encoratja i te l’agraeix, et sents motivada a seguir-te presentant. La satisfacció de la gent és el que em fa seguir endavant.
La satisfacció de la gent és el que em fa seguir endavant.
Aquests darrers anys han estat especialment moguts per a les alcaldesses i els alcaldes: temporals, incendis, el procés, la pandèmia…
Certament. Aquesta legislatura ha sigut difícil. El 2020 vam tenir la pandèmia, però tot i això hem pogut fer cosetes: unes reformes de tancaments, canvis d’il·luminació al LED, construir una terrassa d’accés directe a les piscines… El cert és que vam aprofitar molt bé el temps per fer aquestes obres. El canvi de llums ens ha generat un 60% d’estalvi a la factura.
Enguany hem adequat l’edifici de les antigues escoles, que portaven tancats uns 40 anys, per que hi hagi el nou consultori mèdic. Aviat l’inaugurarem. També hi hem posat una perruqueria i una sala de vetlles. A més, hem aconseguit que ens arribi la fibra òptica al municipi, que era una cosa molt demanada, perquè no teníem gaire bona cobertura telefònica. El proper que farem serà enretirar la uralita que tenim a la teulada de l’ajuntament i posar-hi unes plaques solars.
Com diria que és el seu estil de fer política?
Mai m’he considerat una política. El que faig és intentar posar-me en el lloc del ciutadà i fer per ell el que voldria per a mi.
EI que faig és intentar posar-me en el lloc del ciutadà i fer per ell el que voldria per a mi.
Què representen les fotografies que ens ha triat i portat?
La primera és de les escoles que hi havia al municipi. Aquesta és, concretament, del darrer any en què estaven obertes. A partir d’aleshores, els infants havíem d’anar a Cervera o bé a Guissona.
Jo soc la nena que surt aquí, vestida de parvulari. L’EGB ja la vaig fer a les monges de Guissona. Tots anàvem junts i a la mateixa aula, aleshores.
Alguna altra?
Tinc aquesta foto de la infantesa, dels estius llarguíssims de dos mesos de vacances que ara s’enyoren tant. Anàvem amb la família a la platja a passar aquell temps a la platja, de càmping. Era una gran experiència.
També n’ha portat una de més gran.
Aquesta és de quan vaig acabar la llicenciatura d’Econòmiques. Va ser un moment de gran satisfacció personal, després de cinc anys d’estudi. A partir d’aleshores, va ser el moment de treballar.
A banda de les Econòmiques vaig estudiar Psicologia clínica, educacional i de recursos humans a la UNED, més per un hobby que per motius de feina. No he exercit com a psicòloga, però el coneixement em serveix molt per entendre per què les persones es comporten de tal o qual manera. I la practico gairebé cada dia.
Aquesta altra foto és, finalment, d’un acte que vam fer amb els avis del poble més grans de 80 anys. El municipi els va regalar un diploma de reconeixement i un roser, atès que aquell dia era la festivitat del Roser. Un acte molt bonic, malgrat que alguns d’ells ja no hi són ara.
A banda d’Econòmiques vaig estudiar Psicologia clínica, educacional i de recursos humans com a hobby.
Expliqui’ns com és Tarroja de Segarra, per aquells que no coneguin el municipi.
Com us deia, som un petit municipi, de 7,6 km quadrats i 180 habitants. Però, en comparació amb els de les nostres rodalies, tenim l’avantatge de poder anar sols. Vull dir que la resta tenen sis, set o vuit nuclis poblacionals agregats i, clar, això els representa haver de cuidar sis o set places, sis o set esglésies, i un número semblant de festes majors. Se’ls fa difícil de gestionar.
A Tarroja les coses són més fàcils, des del punt de vista de l’ajuntament. La població es dedica generalment a l’agricultura (cereals i ordi, en particular), també a les granges porcines, al cultiu d’ametlles i oliveres. Però com que estem molt a la vora de Cervera i de Guissona, hi ha moltes persones que treballen en aquestes viles. Tenim, però, algunes dificultats de connexió per carretera: la comunicació no és gaire bona, si no tens cotxe propi.
Com és l’evolució en habitants?
Anem perdent. El 1860, per exemple, hi havia 580 habitants. Actualment en som menys de 200. O les administracions fem alguna cosa, o d’aquí a 100 anys desapareixerem. I al món rural no hi quedarà ningú.
Tenim dificultats a l’hora de disposar d’habitatge. No hi ha pisos i les cases que ens queden estan molt abandonades. La inversió de comprar una casa en runa i fer-la nova, no és gaire rendible.
La inversió de comprar una casa en runa i fer-la nova, no és gaire rendible.
I la gent jove del poble, es queda o marxa?
Tenim una mica de jovent i el cert és que, si poden, es queden a viure aquí.
Quines coses bones i dolentes destacaria de Tarroja?
Jo diria que tot és bo i que de coses dolentes no n’hi ha. Potser el tema de la comunicació per carretera és una de les dificultats que tenim. Si vols anar a Barcelona, pots agafar els busos de l’Hispano-Igualadina i pots passar tres hores per arribar al centre. El transport públic està molt malament.
En canvi, la gent d’aquí és la gran cosa bona del poble: tots intentem cooperar i participar. Som poquets però anem a la una.
Hi ha associacions veïnals o culturals?
Tenim una associació de joves i una de dones. La de joves és molt activa. Podríem dir que organitzen la festa major pràcticament ells sols. La de dones no ho és tant. Tal vegada celebren un parell de berenars i alguna xerrada al cap de l’any. Però cal pensar que moltes de les seves integrants son persones grans.
Entre un 20 i un 25% de les persones que viuen al poble són més grans de 65 anys. I també tenim persones de 80 i 90 anys. Se’ls fa difícil sortir de casa.
Quins llocs emblemàtics ens pot recomanar visitar?
Tenim l’església de Sant Salvador, que és barroca i gran. Molt bonica pel que és aquest municipi. A més, durant la legislatura li hem arreglat les capelles laterals i l’hem pintada. Hem aconseguit declarar-la com a Bé Cultural d’Interès Nacional i amb això estem demanant subvencions per reformar el terra, que està molt deteriorat.
A més, tenim els safareigs municipals on, tradicionalment, les dones anaven a rentar la roba. Tenim una ruta anomenada “Cosint el sol” que proposa un passeig per la zona.
Puc destacar-vos també la font municipal, les piscines i les botigues del poble. En tenim dues: el forn de pa i l’ecològica, que es diu “La Garbiana”. A banda, tenim el servei de perruqueria. I dues cases molt emblemàtiques i grans, anomenades Casa Tella i Casa Sileta, que són particulars.
Quina és la situació econòmica en aquests moments?
Per sort la tenim sanejada, no tenim problemes. Això ens dona molta tranquil·litat. Sempre hem intentat buscar l’equilibri financer i, si hem de fer alguna inversió o alguna obra, mirem primer de tenir la subvenció o els recursos necessaris per dur-la a terme.
Quina és l’estructura del consistori? Quantes persones treballen a l’ajuntament?
Actualment, al consistori tenim tres persones de Junts i dues de les CUP. Però considero que treballem en un mateix equip i que no hi ha oposició entre les dues forces. Cadascú té les seves carteres i pot aportar i dir el que creuen convenient per millorar el municipi. Ja us he dit que en pobles petits, si ens estimem el poble, no hi hauria d’haver gaire oposició.
Quant a la plantilla, tenim una administrativa i una interventora. L’ajuntament obre els dijous de quatre de la tarda a les deu de la nit. No tenim brigades ni personal de reforç… L’alcaldessa fa de tot.
No tenim brigades ni personal de reforç… L’alcaldessa fa de tot.
I la neteja, i els tancaments… Tot això qui ho fa?
Doncs ho fem entre els veïns. Tenim la sort que molts d’ells escombren la seva part del carrer i anem trampejant. Si no, a través del Consell Comarcal i els plans d’ocupació, podem fer que algunes persones puguin venir a fer-nos neteja alguns dies.
Quins són els projectes que tenen en marxa en aquests moments?
Com us deia, a partir de l’octubre, volem canviar la teulada de l’ajuntament, que és d’uralita, i posar-hi plaques solars. També tenim dues obres del PUOSC encara pendents de fer: la millora de la plaça de la Gual i el carrer de l’Església. Si trobem recursos hem projectat fer dos pisos socials a la part superior de l’antic edifici de les escoles.
Sabria dir el millor moment que ha viscut al capdavant de l’ajuntament? I el pitjor?
El pitjor quan vaig entrar d’alcaldessa, al 2015. A finals d’octubre o primers de novembre, per les pluges, vam patir un desbordament (o rovinada) del riu Sió i tots els safareigs es van inundar. Van haver de tallar la carretera principal de Cervera a Guissona, de tanta aigua com la creuava.
Vaig sentir molta impotència per no poder fer res. A més, aquell episodi va acabar amb la mort per ofegament de diverses persones a Agramunt.
I el millor?
No tinc un moment concret. Potser us diria que cada dia tinc aquesta satisfacció que us explicava abans dels veïns.
A més, presideix el Consell d’Alcaldes del Consell Comarcal de la Segarra. Quines reivindicacions comparteixen vostès?
El principal problema dels darrers temps és la manca de metges. Potser l’hem aconseguit resoldre una mica però s’aguanta amb pinces. Falten metges a tot arreu, però al món rural encara més.
Les administracions haurien de fer alguna cosa i incentivar més els professionals per tal que vinguin a fer de metges. Durant la pandèmia van tancar els consultoris rurals i tothom es desplaçava als CAP. En tornar a la normalitat, alguns d’aquests centres s’han tancat definitivament. En municipis petits, amb gent molt gran, és important tenir metges i evitar desplaçaments.
L’altra problemàtica és la del transport i les comunicacions. Tenim sort de comptar amb serveis de transport a demanda per desplaçar-nos a les capitals de la comarca, però no gaire més. I, finalment, manquen també secretaris i interventors. Hi ha vuit municipis de la comarca que no en tenen i que comparteixen el que els envia el Consell Comarcal.
Les administracions haurien de fer alguna cosa i incentivar més els professionals per tal que vinguin a fer de metges.
Creu que als pobles com Tarroja se’ls té prou en compte des del Govern en la planificació del futur del territori?
Crec que ens escolten, però que no acaben d’actuar. Els alcaldes i els veïns són les persones que més bé coneixen el territori. Si les decisions es prenen des d’un despatx de Barcelona sense conèixer les problemàtiques del territori, és difícil encertar.
Durant la pandèmia, per exemple, es va decidir que tots quedaríem tancats a casa. A Tarroja és molt difícil trobar-se algú al carrer i aquesta decisió no tenia gaire sentit aquí. El mateix us dic de la decisió de limitar el consum energètic i fixar una temperatura màxima o mínima de 19 graus… A l’hivern tenim glaçades continues i una persona a dins de casa potser té fred. I a l’estiu potser també.
Crec que, des del Govern, ens escolten, però no acaben d’actuar.
Ens podria explicar quin seria el seu dia a dia?
El meu dia a dia és pràcticament un corre, corre, corre… continuat. Jo treballo en una entitat financera i tinc una feina particular fins a les tres de la tarda, de manera que als matins puc dedicar poca estona a l’ajuntament. Si passa alguna cosa, m’he d’agafar vacances de la feina.
Després de dinar, acostumo a sortir una hora o hora i mitja a passejar, sigui corrent o en bicicleta, perquè em cal la llum del sol. Hi ha qui pren les vitamines en pastilletes i jo la prenc donant un tomb. A les sis de la tarda ja torno a estar disponible per qualsevol cosa que convingui a l’alcaldia. I el mateix dic dels dissabtes i els diumenges. Als pobles petits, les 24 hores del dia et trobes gent pel carrer que et diu: “ara que et veig, aprofito per demanar-te tal cosa…”
