12-7-19
Les mancances d’accessibilitat que pateixen les zones rurals (bé sigui per mitjà de transport bé sigui a les noves tecnologies) són factors que perjudiquen la qualitat de vida i, per tant, que aprofundeixen les desigualtats entre el món rural i el món urbà. Un fet que és especialment preocupant en els països europeus menys pròspers entre els que figuren Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya.
És important, doncs, tenir presents les necessitats específiques del món rural en aquesta matèria per evitar el seu empobriment i despoblament: al dissenyar polítiques de reducció del consum de combustibles fòssils (ja que les zones rurals són molt depenents del vehicle privat), al dissenyar polítiques de reducció de la despesa pública (ja que els serveis públics prestats en aquestes zones acostumen a ser econòmicament ineficients però imprescindibles a causa de l’aïllament geogràfic) o al dissenyar polítiques de telecomunicacions (per tal d’assegurar la universalitat del servei, tot i que en zones amb poca població sigui econòmicament deficitari).
