24-9-19
Reducció de les desigualtats
Coincidint amb la percepció dominant, les evidències posen de manifest que les desigualtats socials estan augmentant i que la mobilitat social s’ha estancat, sobretot als estrats socials més baixos (el que s’ha identificat amb el terme de ‘terres enganxosos’) i als superiors (el què s’ha denominat ‘sostre de vidre’). La perpetuació de patrons entre generacions es produeix en múltiples dimensions: reproducció dels nivells educatius, reproducció del nivell de salut, reproducció dels nivells de renda, etc. La mobilitat social és una mica més dinàmica per als descendents de classes mitges cosa que possibilita més oportunitats d’ascens socials però també més riscos de descens per causes imprevistes (divorci, atur, malalties, etc.)
El grau i tipologia de mobilitat social mostren dinàmiques diferents en funció de les zones geogràfiques: els països nòrdics mantenen una notable mobilitat social en general, els països anglosaxons mostren bons resultats en mobilitat de renda o d’ocupació, i els països del sud d’Europa mostren mals indicadors en mobilitat educativa o d’ocupació però millors en mobilitat de renda.
Les diferències entre països mostren que el funcionament de l’ascensor social no és una variable exògena sinó que està condicionat per les polítiques públiques: els països que han invertit bé en educació o sanitat en el passat mostren bons indicadors de mobilitat social en aquesta dimensions.
Sobre la base, doncs, de les evidències recopilades, quines són les mesures més efectives per afavorir la mobilitat social ascendent? D’entrada cal adoptar mesures que assegurin la igualtat d’oportunitats: educació de qualitat, mesures per evitar l’abandonament educatiu, un bon sistema sanitari, polítiques familiars dirigides específicament a les famílies desafavorides, mesures per evitar la pobresa infantil, implantar programes de mentoratge per a infants i joves d’entorns complexos, etc. I, com a segon gran eix d’actuació, cal habilitar mecanismes per contrarestar les conseqüències negatives de successos inesperats que provoquen una reducció d’ingressos: subsidis d’atur, polítiques per facilitar la transició escola-mercat laboral sobretot digirides als col·lectius amb més dificultats d’inserció laboral, oferta de serveis públics d’educació infantil o la introducció d’un sistema de renda universal.
Des de la perspectiva específicament local cal destacar el paper estratègic de: les mesures per combatre la segregació residencial o educativa, les mesures per facilitar una tria informada de centre escolar, les actuacions per afavorir la inclusivitat dels mercats laborals locals (promovent l’existència de tot tipus de llocs de treball, habilitant serveis de suport als col·lectius laboralment més vulnerables, impulsant programes comunitaris o programes de pràctiques laborals, etc.), les polítiques per facilitar l’accés a l’habitatge, i la distribució equitativa entre barris de les inversions en infraestructures i transport públic.
