La vicepresidenta avança que la Llei de governs locals reduirà la representació comarcal al Consell d’Alcaldes
.jpg)
La vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega
La vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, Joana Ortega, ha anunciat aquest dijous des del Parlament que la Llei de governs locals que prepara el seu departament inclourà "l’extinció de més d’un miler de càrrecs públics" relacionats amb el món municipal. Sense concretar en excés quin tipus de llocs s’eliminarien, Ortega ha detallat que, per exemple, la representativitat institucional a nivell comarcal es limitarà al ja existent Consell d’Alcaldes. Amb aquesta i altres mesures incloses en la Llei que ha assegurat que està a punt d’arribar al Parlament, la vicepresidenta preveu que l’administració catalana s’estalviarà "entre 1.000 i 1.100 milions d’euros anuals".
Joana Ortega té la Llei de governs locals i les mesures d’estalvi que suposarà pràcticament a punt. Així ho ha explicat davant la comissió d’Afers Institucionals del Parlament aquest dijous a la tarda. I és que per la vicepresidenta, aquesta és una de les fites "més importants i prioritàries" del seu departament.
En aquest sentit, Ortega ha avançat que el projecte de llei preveu que "s’extingeixin més de mil càrrecs públics remunerats, amb l’eliminació de tots els plens dels Consells Comarcals i establint com a màxim òrgan de decisió de la comarca el Consell d’Alcaldes ja existent". A més, s’impulsarà la "reducció o desaparició" de Consells Comarcals de l’àrea metropolitana de Barcelona, "clarificant competències i eliminant duplicitats". De la mateixa manera, la llei establirà la "creació d’un programa de fusió voluntària de municipis, que haurà de determinar en quins casos és aconsellable la fusió per criteris històrics, geogràfics, econòmics o demogràfics i quines mesures s’establiran per fomentar aquesta fusió".
D’altra banda, Joana Ortega també ha detallat algunes de les mesures que més afectaran als municipis i les seves estructures. Així, es preveu que les poblacions amb menys de mil habitants "veuran delegades algunes competències a les comarques de manera automàtica". Així, la comarca esdevindrà, segons Ortega, "l’ens bàsic de prestació de serveis de forma mancomuncada".
La llei potenciarà igualment el reforçament "dels mecanismes de cooperació i coordinació interadministrativa" i es garantirà "la reassignació de recursos en competències delegades". Als municipis de més de cinc mil habitants, el Govern té previst establir també "l’obligació de tenir un programa d’actuació municipal".
Tot això suposarà, segons ha dit la vicepresidenta, "un estalvi quantificable d’entre 1.000 i 1.100 milions d’euros anuals", que s’aconseguirien també "amb el foment de la reducció d’entitats públiques, consorcis, mancomunitats i entitats públiques, que veuran limitada la seva creació als supòsits d’absoluta necessitat i sempre que el consell comarcal no pugui desenvolupar el servei pel qual es crea".
Joana Ortega també ha volgut advertir que aquestes mesures són les que es preveuen al projecte de llei i ha fet una crida al diàleg perquè tots els grups estiguin disposats a "debatre amplament" les iniciatives durant el tràmit de la norma al Parlament.
Crítiques de l’oposició per les retallades
PSC i ICV-EUiA han centrat els seus retrets a la vicepresidenta en la retallada en la funció pública i els incompliments amb els ajuntaments i ens locals. El portaveu socialista, Jaume Collboni, ha acusat Ortega d’haver respost als reptes que s’han plantejat en la funció pública "amb retallades". "Tenen un model de funció pública basat en la retallada i la privatització", ha declarat. "Com a mínim és el que es dedueix de l’acció de Govern", ha afegit Collboni, que li ha reclamat que es comprometi a fer els canvis estructurals que necessita l’administració pública. El dirigent socialista també ha fet referència al deute de la Generalitat amb els òrgans locals, que, segons ha dit, posen en risc molts serveis.
Des d’ICV-EUiA, Marc Vidal ha afirmat que els serveis públics haurien de ser "l’última cosa a tocar a l’hora de fer ajustaments". "Per a vostès no només no és la darrera, sinó que gairebé és l’única", ha assenyalat. Vidal ha dit que els funcionaris ja han aportat "la seva quota de solidaritat" als ajustos i, per això, li ha demanat a Ortega que no torni a retallar les seves retribucions.
Relació amb el govern espanyol
El portaveu del PPC a la comissió, Pere Calvó, ha recriminat a la vicepresidenta que hagi actuat "de forma deslleial" amb la delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna. Segons el diputat popular, CiU i ERc tenen "voluntat de desgastar el govern de l’estat a través de la figura de la delegada a Catalunya. A més, ha criticat a Ortega per, segons ell, "fer apologia de l’incompliment de la llei", en relació a les polèmiques sobre banderes als balcons dels ajuntaments. També l’ha criticat per oposar-se d’entrada a qualsevol iniciativa que prengui l’executiu espanyol.
Des de C’s, Carina Mejías ha demanat a Ortega i a l’executiu català que no s’entesti a continuar creant estructures. Segons Mejías, que ha posat com a exemple la creació del Consell Català pel Dret a Decidir, aquestes no solucionaran els problemes del dia a dia dels ciutadans. A més de criticar la retallada dels sous dels funcionaris, la portaveu de C’s, li ha recomanat que rebaixi el to en les relacions amb el govern espanyol.
Reforma encertada per a CiU i ERC
El portaveu d’ERC, Marc Sanglas, ha felicitat Ortega per seguir la línia encetada per ERC quan ocupava el mateix departament en relació als consells comarcals. Sanglas ha demanat a la consellera que, a l’hora de portar a terme les retallades en la funció pública, apliqui criteris de progressivitat, que es fixi un mínim exempt o fins i tot que es compensin amb altres millores.
Per últim, el convergent Lluís Maria Corominas ha valorat positivament les iniciatives presentades per la vicepresidenta, i ha recriminat als grups de l’oposició que no hagin presentat alternatives i hagin centrat la seva intervenció només en les crítiques. En resposta al PPC, Corominas ha afirmat que Llanos de Luna "ha fet història" perquè, segons ell, crea problemes "constantment". A més, ha acusat el govern de Rajoy d’envair competències de la Generalitat de manera recorrent.
