Les comarques d’Osona i el Lluçanès s’ha marcat un objectiu ambiciós per als pròxims anys: impulsar la rehabilitació energètica dels habitatges residencials amb una estratègia clara i estructurada. L’estratègia comarcal és un Full de ruta de promoció de la rehabilitació energètica d’habitatges en zones rurals amb col·lectius vulnerables (REER) , desenvolupat en el marc del projecte europeu LIFE RENOVERTY, estableix les línies mestres per a la transició energètica dels edificis rurals entre 2025 i 2035.
Un estudi tècnic per identificar solucions efectives
L’elaboració del REER s’ha basat en un estudi tècnic que ha inclòs auditories energètiques a una vintena de llars representatives de la comarca, la simulació de millores energètiques segons les tipologies d’habitatges i l’anàlisi del marc legislatiu vigent. També s’ha escoltat a la ciutadania a través de tallers i grups de discussió ciutadana impulsats durant els últims mesos tant a la comarca com a altres zones no urbanes de la Catalunya central.
Amb tot, s’han identificat solucions concretes que van des de la millora de l’aïllament de façanes fins al canvi a equips de climatització més eficients. Segons els resultats, la viabilitat de cada solució dependrà ara de factors com l’any de construcció dels edificis, les característiques dels equips existents o l’acceptació per part dels habitants i inquilins dels edificis.
L’anàlisi també ha posat de manifest que el marc legislatiu actual és favorable per a la implementació de mesures de rehabilitació energètica, amb una previsió d’evolució cap a una normativa encara més efectiva de cara els pròxims anys.
Barreres en la rehabilitació energètica: obstacles per superar
Una part interessant del procés de co-creació del REER ha estat el que ha permès identificar les principals barreres que dificulten avui la rehabilitació energètica en les zones rurals i especialment en col·lectius més vulnerables. Unes barreres que es poden classificar en vuit grans categories:
- Econòmiques: dificultat d’accés a ajuts i subvencions.
- Tràmits burocràtics: processos d’ajuda complexos i poc accessibles.
- Desconeixement i desconfiança: manca d’informació fiable sobre les opcions disponibles i desconfiança del sector energètic.
- Manca d’acompanyament: dificultats en la gestió d’acords entre propietaris i llogaters o entre comunitats de veïns.
- Sector professional envellit: manca de relleu generacional i de professionals formats en rehabilitació energètica.
- Baixa coordinació entre actors: falta d’una estructura clara que vinculi institucions, professionals i ciutadania.
Set mesures clau per impulsar la rehabilitació energètica
Per tal de superar aquestes barreres, el REER proposa set línies d’actuació que es poden desenvolupar a la comarca gràcies a la implicació dels actors locals:
1. Capacitació i formació: sessions formatives per a professionals i ciutadania per millorar el coneixement sobre rehabilitació energètica.
2. Creació d’agents rehabilitadors: establiment d’experts en rehabilitació energètica a cada territori.
3. Oficina itinerant de rehabilitació energètica: un servei mòbil per assessorar la població sobre les millors opcions disponibles.
4. Recopilació i difusió d’ajuts: creació d’un sistema accessible per informar sobre subvencions i opcions de finançament.
5. Relleu demogràfic i rehabilitació energètica: estratègies per fer front al despoblament amb la millora de l’eficiència energètica.
6. Promoció política: desenvolupament de plans i estratègies específiques que incideixin de forma real en una actualització que impulsi per impulsar la rehabilitació a nivell local.
7. Impuls de les comunitats energètiques: foment de la implicació de les comunitats en els processos de millora energètica.
Un impuls per a la sostenibilitat fins al 2035
Amb la implementació d’aquest full de ruta, es preveu que la comarca d’Osona pugui avançar significativament en la rehabilitació energètica dels seus habitatges en els pròxims anys. La combinació d’aquestes iniciatives tècniques, legals, financeres i de comunitat juntament amb altres elements clau, com el suport institucional i la implicació ciutadana podrien consolidar la comarca en el referent que ja és avui en quant a impuls i millora de l’eficiència energètica, però també en quant a sostenibilitat i transició energètica justa.
L’èxit d’aquest pla dependrà ara de la coordinació entre institucions, empreses i veïns, així com de l’accés efectiu als recursos econòmics i tècnics necessaris per convertir la rehabilitació energètica en una realitat tangible per a tota la població. L’important de la fulla de ruta del RENOVERTY és que és escalable, permetent la replicació del model en altres poblacions d’arreu del territori que puguin tenir característiques similars.
De fet, a partir del 28 de febrer es posa en marxa la convocatòria del projecte per replicar a altres poblacions rurals el procés de co-creació dels fulls de ruta.
Font: Ecoserveis
