INFORME – Esmorzars alcaldes.eu
El dijous 28 d’octubre de 2021, a les instal·lacions del Sucre, a Vic, s’hi va celebrar el diàleg titulat “Osona, després de la pandèmia: reptes de futur”. Hi van participar: l’Il·lm. Sr. Joan Carles Rodríguez, president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta, l’ Excma. Sra. Anna Erra, alcaldessa de Vic, el Sr. Oriol Sagrera, Secretari General d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, el Mgfc. Sr. Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i el Sr. Joaquim Bosch, representant la Cambra de Comerç de Vic.
L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser organitzat per Alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser i Xut Consulting. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.
El Sr. Eduard Berraondo presenta Alcaldes.eu als assistents i, seguidament, proposa una primera ronda d’intervencions.
Joan Carles Rodríguez: agraeix la invitació d’Alcaldes.eu i saluda tots els assistents. Explica que aquest és un bon moment per començar a reflexionar sobre tot el que ha passat al món en els darrers mesos i, també en allò que la comarca pot fer i esdevenir en el futur. És “un punt d’inflexió que ens ha de conduir a més endavant”. Estima la situació ha estat complicada a la comarca i ha fet que moltes persones ho hagin passat malament, a nivell personal, de salut i econòmic. Recorda que a la comarca hi ha hagut 695 defuncions entre març de 2020 i octubre de 2021, que és una xifra que qualifica com “barbaritat”. També recorda que, afortunadament, hi ha un 73% de la població vacunada i protegida, que augmenta al 85,5% si es consideren només els majors de 14 anys.
També explica que abans de la pandèmia, a finals de 2019, la comarca havia arribat a una mena de “meseta” de la recuperació econòmica, és a dir, a un estancament. En canvi, el 2021 ja denota un augment dels llocs de treball creats, superant la xifra prèvia a la pandèmia. També explica que, de totes les comarques de Barcelona, Osona és la que més bé ha suportat la crisi, malgrat el tancament de 500 empreses.
Creu que aquesta major resiliència és deguda a la potència del sector agroalimentari. També diu que els sector de les TIC és un dels que més creixement està generant ara mateix a la comarca.
Explica que les bosses de població exclosa són ara mateix la gran preocupació, perquè la bretxa està augmentant. Creu que l’atur estructural és un dels grans reptes del futur, que afecta de manera crònica col·lectius de població com són les dones, les persones de més de 55 anys i la població estrangera.
De la seva banda, Joaquim Bosch, també agraeix la invitació i saluda els presents. Està d’acord amb la intervenció de l’anterior ponent i assegura que hi ha hagut una davallada de la facturació de les empreses comarcals, però que ha estat menor que la patida en altres comarques catalanes. El sector càrnic representa el 51% de la facturació comarcal.
També opina que molts canvis provocats per la COVID persistiran en els hàbits del dia a dia. I coincideix en assenyalar les persones de més de 55 anys, estrangers i dones com a públic sensible a patir més durament la crisi. Diu que la Cambra busca solucions per a aquestes persones.
Assenyala que la comarca intenta millorar contínuament la seva comunicació amb l’AMB, a través del desdoblament de la línia fèrria R3, de rodalies, i de les comunicacions terrestres en general. Però opina que la implantació de les tecnologies digitals poden ser una gran oportunitat. Finalment comenta que cal buscar mecanismes per trobar i retenir talent.
Oriol Sagrera també agraeix la invitació i confirma que alguns sectors han patit més que d’altres. Diu que cal reflexionar sobre en quin lloc vol estar la comarca en 10 anys. Creu que hi ha reptes que cal estudiar des de perspectives més globals, que també afecten a l’aspecte micro. Per exemple, diu que vindrà una crisi de matèries primes que afectarà diverses cadenes de subministrament. També diu que la pandèmia ha confirmat un canvi en l’hegemonia econòmica asiàtica en detriment de la nord-americana. Però diu que en aquest marc, Catalunya se segueix trobant en un emplaçament privilegiat, i que segueix sent candidata a rebre grans inversions multinacionals i noves oportunitats. Són moltes les empreses que estan considerant retornar la seva activitat a centres europeus i confirma que a ACCIÓ hi tenen ara 450 projectes d’inversions industrials que tenen interès en ubicar-se al país i que podrien estar interessats en venir a la comarca.
Assegura que en el pla de govern de la Generalitat van voler ajudar la ciutadania amb un pla de xoc per reactivar l’economia. Però que també han establert plans a més llarg termini per transformar el marc productiu, no només de manera tecnològica sinó en valors (integrant perspectives socials, de participació, de medi ambient, femenins…).
Josep-Eladi Baños també agraeix la invitació i planteja tot el que la universitat està fent per atendre els reptes que ha proposat la pandèmia. D’una banda, diu, es van concentrar en passar les activitats de presencials a virtuals. De l’altra, estan estudiant el rol del teletreball, del que no es parlava fa només un any i mig. Creu que la pandèmia ha accelerat un canvi que ja estava en marxa i que l’ha avançat cinc anys. Assegura que la UVic ha pogut assimilar aquest canvi perquè ja estaven preocupats des de feia temps en dotar-se de la tecnologia i capacitar els seus professors i estudiants.
Afirma que la pandèmia també ha permet descobrir la importància de les relacions socials per part de molts membres de la comunitat educativa. Especialment els estudiants. Diu que, en el futur, la universitat estarà desenvolupant més el model híbrid, farà servir més intensament les TIC i mantindrà els peus al territori a la vegada que seguirà mirant al món. Per tant, li caldrà seguir buscant complicitats amb la resta d’agents de la comarca i amb les restants comarques del voltant. Explica que s’han creat diverses comissions per estudiar les necessitats futures de millora social, econòmica i cultural de la comarca i el país.
Anna Erra tambéagraeix la invitació. I es mostra molt empàtica amb els alcaldes i alcaldesses i totes les necessitats que han passat en aquest temps. Agraeix molt l’esforç de tots. També diu que la crisi, afortunadament, sembla més conjuntural que estructural i que a Osona sembla que se n’hagin sortit més bé. Agraeix que els alcaldes haguessin posat la mirada en el curt termini, al principi de la pandèmia i posat en marxa les xarxes formals i informals de voluntaris. Com també la possibilitat de fer servir els romanents en els plans de recuperació de comerç, hostaleria o vetlla de la gent més vulnerable.
En la seva anàlisi estima que Osona és una comarca molt ben comunicada i que això ajuda a ser receptors d’inversions i empreses importants. No obstant, cal seguir empenyent el progrés en les comunicacions. En conseqüència, reivindica el desdoblament de la línia R3 de rodalies. El repte de les comunicacions és clau. Conclou dient que Osona i Vic són una comarca i una ciutat molt resilients i que sabrà sortir-se’n de tots els problemes.
El moderador introdueix la qüestió de les comunicacions com a objecte de debat.
Oriol Sagrera confirma que la crisi actual tindrà forma de “U” ii que això és una bona notícia, i també que Osona va quedar menys afectada que altres comarques. Ara mateix, les dades d’atur són idèntiques a les de 2019.
Quant al tema de les infraestructures diu que actualment una empresa americana o asiàtica que busqui establir-se a la Gran Barcelona, realment no distingeix entre si és Osona o altra comarca. I que això és bo per mantenir la competitivitat local. És imprescindible seguir invertint en comunicacions que apropin Barcelona i Vic.
Joan Carles Rodríguez afirma que l’Àrea Metropolitana ja està arribant a Osona. Considera que la comarca ja forma part de la segona corona i que alguns dels problemes de Barcelona capital ja estan arribant a Vic. Per exemple, l’habitatge. O la competència pel talent. Creu que caldrà més agilitat i coordinació entre diversos agents.
Anna Erra diu que la universitat és també un factor de reequilibri del territori. Es busca que el talent i les oportunitats puguin arribar també des de fora i que es quedin a la comarca. Novament reclama el desplegament de la R3, i millores en la C-17. També diu que el desplegament de la fibra òptica ha d’aportar una mica de reequilibri.
Josep-Eladi Baños també creu que l’AMB ha arribat a Osona, però creu que és un model que ja ha donat tot el que podia donar i que és moment d’una nova vertebració del territori.
Afirma que el desdoblament de les comunicacions digitals és crític, perquè ajuda que tothom pugui arribar més aviat a destí que si va en tren.
Joaquim Bosch afirma que la recuperació en forma de U és certa. També demana avançar en les comunicacions digitals i la fibra òptica. Demanar buscar formes d’anticipar necessitats futures i portar el talent necessari.
Oriol Sagrera diu que està d’acord amb que el model de la gran Barcelona ha de reformular-se, però creu que segueix havent-hi avantatges. Les grans multinacionals no han de tenir cap problema en instal·lar-se a Osona pensant que es troben dins de la Gran Barcelona. Que Osona sigui competitiva i estigui ben connectada és essencial pel futur.
El moderador pregunta per l’agilitat administrativa.
Joan Carles Rodríguez diu que precisament l’agilització administrativa és un dels requisits que ha imposat Europa com a condició per rebre fons europeus. Diu que les administracions comarcals han millorat amb la digitalització, però les necessitats de més transparència i control també han fet que les coses anessin més lentes.
Joaquim Bosch diu, com a empresari, que els ajuntaments han avançat molt més en el concepte de finestra única que no pas les administracions supramunicipals. Recorda que els tràmits són molt farragosos per a les empreses.
Oriol Sagrera diu que està d’acord amb el que s’ha dit. També recorda que s’està tramitant una llei de facilitació que portarà a una més ràpida integració de la finestreta única. Diu que una prioritat és resoldre els problemes causats per una burocràcia excessiva.
Afegeix que a la comarca hi ha una caiguda de la productivitat, perquè el model s’ha tornat intensiu en treball, mentre que a Catalunya la productivitat ha augmentat perquè s’ha tornat intensiva en coneixement. Creu que si no es fa res es podria perdre la cursa de la competitivitat comarcal i demana una reflexió de tots els actors per pensar de què es vol viure en els propers 20 anys.
El moderador proposa parlar sobre les professions i activitats de més demanda en els propers anys a la comarca.
Josep-Eladi Baños diu que quan ell estudiava hi havia professions actuals que ni tan sols estaven definides, com la de community manager, per exemple. Diu, però, que la universitat no ha d’estar en aquest camí. Recorda que cal una bona relació amb els agents externs per poder avançar correctament les necessitats ocupacionals del futur. Potser, diu, caldran models duals com la FP alemanya. I recorda que la universitat està ja desenvolupant diversos plans amb actors de la comarca per promoure formacions que combinin la teoria i la pràctica d’una manera més enfocada o en menor temps.
Joan Carles Rodríguez, està d’acord en això i esmenta, també, la preocupació per les persones que abandonen els estudis de manera prematura.
Josep-Eladi Baños recorda nombroses accions i aliances signades amb institucions locals per lluitar contra aquest problema, des de figures de mentors fins a finançaments i beques per a estudiants que no es poden permetre pagar les matrícules.
El moderador pregunta sobre l’estat de la sostenibilitat a la comarca, i si sobre serà un dels reptes de futur.
Joan Carles Rodríguez enumera diversos projectes com el d’Osona Eco-transició que s’han dut a terme entre diversos ajuntaments en aquest sentit. Creu que aquest és un sector de gran potencial per als ajuntaments durant molts anys. També recorda que cal traslladar aquesta sostenibilitat al sector agro-ramader, perquè és un sector molt afectat per això.
Josep-Eladi Baños diu que el Centre Beta de la UVic té 50 investigadors de tot el món estudiant la bioeconomia circular. Recorda que des de Vic es lidera un projecte internacional amb 8 milions d’euros de pressupost que intenta fer que els residus es converteixin en biofertilitzants.
Oriol Sagrera recorda que la realitat productiva de la comarca, avui, no està alineada amb els principis de sostenibilitat que exigeix l’Agenda 2030 i que cal una estratègia per alinear-la. Fer sostenible la industria agro-ramadera, digitalitzar-la i integrar-li els principis de l’economia circular i col·laborativa és essencial.
El moderador pregunta sobre l’estil de lideratge comarcal de la ciutat de Vic.
Anna Erra diu que, com a capital, es té clar que tota la comarca ha d’avançar al mateix ritme, i que tots junts guanyen i perden en la mateixa mesura. També diu que el tarannà de Vic sempre ha estat molt col·laboratiu i recorda experiències anteriors on es van posar d’acord amb tots els actors comarcals per aconseguir equipaments sanitaris.
En aquest punt, el Sr. Jordi Collet explica l’experiència que, des del Consell Comarcal, s’ha estat fent en quant a joves, talent i vulnerabilitat. Explica com, a partir de la col·laboració de diversos agents locals, s’està treballant per donar segones oportunitats a molts joves que havien sortit prematurament del sistema educatiu en una experiència molt innovadora.
Seguidament s’obre un torn de preguntes del públic.
El Sr. Joan Sala pregunta si no es pot crear un lobby per impulsar, de manera definitiva, la doble via de tren a Osona.
Joan Carles Rodríguez assegura que en aquesta legislatura s’ha produït un “alineament dels astres” que fa propícia aquesta reclamació a una veu.
No obstant fa autocrítica com a territori en tant que, malgrat la reivindicació ve de temps antics, no s’ha fet prou seguiment de la petició. Diu que actualment el problema no és de finançament sinó de tràmits tècnico-administratius.
Anna Erra confirma també que el lobby que demana el ponent ja existeix, entre municipis que coincideixen tant en les reclamacions de la R3 com en les del C17. També assegura que l’Estat és el que dedica molt poca inversió ferroviària per càpita a Catalunya.
Carles Banus, alcalde de Tavèrnoles, fa un prec en quant a reequilibri territorial. Prega que el desenvolupament futur de la comarca no es faci exclusivament al voltant de la C-17, sinó que cal que sigui més capil·lar.
Anna Erra, com a diputada al Parlament,ho recull.
Josep Valls, alcalde d’Alenyà, adverteix els presents que, tot i que la recuperació econòmica sembla bona, el sector agropecuari està caient en picat. I diu que pateix perquè la comarca podria trobar-se aviat amb una gran quantitat de persones sense qualificació que es quedin sense feina.
Josep-Eladi Baños diu que hi està totalment d’acord. Explica que no pot tornar a passar el mateix que va passar amb el sector tèxtil a la comarca fa anys. Cal trobar eines immediatament.
Oriol Sagrera també hi esta d’acord, i demana que no només l’administració, sinó també els empresaris, facin l’esforç per anticipar-se i adaptar-se.
Joan Sala, Síndic de greuges de Vic demana als presents que la digitalització sigui més senzilla i accessible per a persones de més edat, perquè els tràmits són molt difícils.
Amb una darrera intervenció breu dels participants, que agraeixen i s’acomiaden, es dona per tancat el diàleg.
Ressò als mitjans de comunicació:
