La Comissió ha proposat avui noves normes sobre envasos per a tota la UE a fi de fer front a aquesta font cada vegada més gran de residus i de frustració dels consumidors. De mitjana, cada europeu genera gairebé 180 kg de residus d’envasos a l’any. Els envasos figuren entre els principals usuaris de materials verges, ja que el 40% dels plàstics i el 50% del paper que es fan servir a la UE es destina a envasos. Si no es prenguessin mesures, a la UE els residus d’envasos augmentarien un 19 % més d’aquí al 2030 i, en el cas dels residus d’envasos de plàstic, fins i tot un 46 %.
Amb les noves normes es pretén posar fi a aquesta tendència. Amb vista als consumidors, permetran comptar amb opcions d’envasos reutilitzables i posar fi a l’envasament innecessari, limitaran l’envasament excessiu i proporcionaran claredat a les etiquetes en suport d’un reciclatge correcte. Amb vista a la indústria, crearan noves oportunitats de negoci, especialment per a les empreses més petites, disminuiran les necessitats de materials verges, estimularan la capacitat de reciclatge d’Europa i reduiran la seva dependència de recursos primaris i de proveïdors exteriors. Situaran el sector de l’envasat a la senda cap a la neutralitat climàtica el 2050.
La Comissió també aporta claredat als consumidors ia la indústria sobre els plàstics d’origen biològic, compostables i biodegradables ja que determina les aplicacions en què aquests plàstics són realment beneficiosos des del punt de vista mediambiental i la manera com s’han de dissenyar, eliminar-se i reciclar-se.
Les propostes són pilars fonamentals del Pla d’Acció per a l’Economia Circular del Pacte Verd Europeu i de l’objectiu de convertir els productes sostenibles a la norma. També responen a peticions concretes dels europeus expressades a la Conferència sobre el Futur d’Europa.
Prevenir els residus d’envasos, impulsar la reutilització i l’emplenament i fer que tots els envasos siguin reciclables d’aquí a 2030
La proposta de revisió de la legislació de la UE sobre els envasos i els residus d’envasos s’articula al voltant de tres objectius principals. En primer lloc, prevenir la generació de residus d’envasos: reduir-ne la quantitat, restringir l’envasament innecessari i fomentar els envasos reutilitzables i emplenables. En segon lloc, impulsar el reciclatge d’alta qualitat (circuit tancat): fer que tots els envasos del mercat de la UE siguin reciclables de manera econòmicament viable d’aquí a 2030. Finalment, reduir les necessitats de recursos naturals primaris i crear un mercat de primeres matèries secundàries que funcioni correctament, augmentant l’ús de plàstics reciclats als envasos mitjançant objectius obligatoris.
- L’objectiu principal consisteix a reduir els residus d’envasos en un 15% d’aquí al 2040, per persona i per Estat membre, en comparació amb les xifres del 2018. Aquestes mesures donarien lloc a una disminució global dels residus a la UE del voltant del 37 % davant del que passaria en cas que no es modifiqués la legislació. Aquest objectiu s’aconseguirà tant mitjançant la reutilització com mitjançant el reciclatge.
- Per fomentar la reutilització o l’emplenament d’envasos, que han registrat un fort descens en els darrers vint anys, les empreses hauran d’oferir als consumidors un determinat percentatge dels seus productes —per exemple, de les begudes i menjars per emportar o de les lliuraments de comerç electrònic— en envasos reutilitzables o emplenables. També hi haurà una certa normalització dels formats d’envasament i un etiquetatge clar dels envasos reutilitzables.
- Per afrontar amb claredat l’envasament innecessari, es prohibiran determinades formes d’envasament, com ara els envasos d’un sol ús per als aliments i les begudes consumits en restaurants i cafès, els envasos d’un sol ús per a fruites i hortalisses, les ampolles miniatura de xampú i altres envasos miniatura als hotels.
- Moltes de les mesures previstes tenen per objecte fer que els envasos siguin completament reciclables el 2030, cosa que inclou la fixació de criteris de disseny per als envasos, la creació de sistemes obligatoris de dipòsit i devolució per ampolles de plàstic i llaunes d’alumini, i l’aclariment de quins són els tipus molt limitats d’envasos que han de ser compostables, perquè els consumidors puguin dipositar-los als contenidors destinats als bioresidus.
- També hi haurà índexs obligatoris de contingut reciclat que els productors hauran d’incloure als nous envasos de plàstic. Això contribuirà a convertir el plàstic reciclat en una matèria primera valuosa, tal com ja demostra l’exemple de les ampolles de PET en el context de la Directiva sobre els plàstics d’un sol ús.
La proposta sobre quin contenidor de reciclatge s’ha d’utilitzar per a cada tipus d’envàs. Cada envàs portarà una etiqueta on s’indicarà de què està compost i a quin flux de residus pertany. Els contenidors de recollida de residus han de portar les mateixes etiquetes. S’utilitzaran els mateixos símbols a tota la UE.
D’aquí al 2030, les mesures proposades permetrien reduir a 43 milions de tones les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels envasos, davant dels 66 milions de tones que es generarien si no es modifica la legislació, una reducció que equival a les emissions anuals de Croàcia. El consum d’aigua disminuiria en 1,1 milions de m3. Els costos dels danys mediambientals per a l’economia i la societat experimentarien una reducció de 6.400 milions d’euros respecte a la base de referència del 2030.
Les indústries dels envasos d’un sol ús hauran d’invertir en la transició corresponent, però els efectes globals a la UE en termes econòmics i de creació d’ocupació són positius. S’espera que el foment de la reutilització per si mateix generi més de 600.000 llocs de treball en el sector de la reutilització d’aquí a 2030, molts en petites i mesures empreses locals. Es preveu una innovació considerable en solucions d’envasament que propiciaran la disminució, la reutilització i el reciclatge. També està previst que les mesures permetin estalviar diners: cada europeu podria estalviar gairebé 100 euros a l’any si l’estalvi de les empreses es repercutís als consumidors.
Aclarir la confusió sobre els plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables
L’ús i la producció de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables ha experimentat un augment constant. S’han de complir una sèrie de condicions perquè aquests plàstics tinguin efectes mediambientals positius en comptes d’exacerbar la contaminació per plàstics, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
El nou marc de la Comissió aclareix de quina manera aquests plàstics es poden integrar en un futur sostenible.
La biomassa utilitzada per produir plàstics d’origen biològic ha de procedir de fonts sostenibles, no ha de ser nociva per al medi ambient i ha de respectar el principi de l’ús en cascada de la biomassa: els productors han de prioritzar l’ús de residus i subproductes orgànics com matèries primeres. A més, per combatre el blanqueig ecològic i evitar confusions als consumidors, els productors no han de formular al·legacions genèriques sobre els productes de plàstic, com les que al·ludeixen a termes com a «bioplàstic» i «d’origen biològic». En comunicar el contingut d’origen biològic, els productors han d’indicar la proporció exacta i mesurable de plàstic d’origen biològic que conté producte (per exemple, aquest producte conté un 50 % de plàstic d’origen biològic).
Els plàstics biodegradables s’han d’abordar amb precaució. Ocupen el seu lloc en un futur sostenible, però s’han d’adreçar a aplicacions específiques en què els avantatges ambientals i el valor per a l’economia circular estan acreditats. Els plàstics biodegradables de cap manera no poden suposar una carta blanca per generar deixalles. A més, s’han d’etiquetar de manera que indiquin quant de temps trigaran a degradar-se, en quines circumstàncies i en quin mitjà. Els productes que es puguin rebutjar com a escombraries, inclosos els regulats per la Directiva sobre els plàstics d’un sol ús, no poden ser declarats ni etiquetats com a biodegradables.
Els plàstics industrialment compostables només s’han d’utilitzar quan aportin avantatges ambientals i no afectin negativament la qualitat del compost, i quan s’hagi implantat un sistema adequat de recollida i tractament de bioresidus. Només es permetran en el cas de productes com bosses de te, càpsules de cafè de filtre, adhesius de fruites i hortalisses i bosses de plàstic molt lleugeres. Els productes han d’especificar en tots els casos que estan certificats per al compostatge industrial, de conformitat amb les normes de la UE.
Properes etapes
La proposta relativa als envasos i els residus d’envasos serà examinada ara pel Parlament Europeu i el Consell, segons el procediment legislatiu ordinari.
El marc polític sobre plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables guiarà els treballs futurs de la UE, entre els quals figuren els requisits de disseny ecològic aplicables als productes sostenibles, els programes de finançament i les negociacions internacionals. La Comissió anima els ciutadans, les autoritats públiques i les empreses a utilitzar aquest marc en les decisions polítiques, d’inversió o de compra.
Context
Els productes s’han d’envasar per protegir-se i transportar-se de manera segura, però els envasos i els residus tenen un impacte considerable en el medi ambient i l’ús de materials verges. La quantitat de residus d’envasos augmenta, sovint a un ritme més ràpid que el PIB. Els residus d’envasos a la UE s’han incrementat més d’un 20 % en els últims deu anys i es preveu que augmentin un altre 19 % d’aquí al 2030, si no es prenen mesures.
Els plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables estan apareixent a la nostra vida quotidiana com a alternatives als plàstics convencionals. Els ciutadans els poden trobar, per exemple, en envasos, béns de consum i productes tèxtils, així com en altres sectors. En portar el prefix «bio», els consumidors tenen la impressió que són necessàriament bons per al medi ambient. Tot i això, això només és veritat fins a cert punt.
El conjunt de mesures presentat avui sobre aquests temes succeeix el primer conjunt de mesures sobre l’economia circular adoptat el març del 2022, que incloïa el nou Reglament sobre el disseny ecològic dels productes sostenibles i l’Estratègia de la UE per als Tèxtils Sostenibles i Circulars, i proposava noves mesures per empoderar els consumidors i atorgar-los un paper més ple en la transició ecològica.
