- La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha explicat que les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera han produït prop de 190 hm3 entre 2022 i 2024, l’equivalent als embassaments de la Baells i la Llosa del Cavall
- El nou full de ruta de la planificació hidrològica preveu més que doblar la capacitat de producció d’aigua dessalinitzada, passant dels 80 actuals als 185 hm3
- També es potenciarà la dessalinització a l’Alt Empordà, amb la construcció d’una planta que podria tenir una capacitat de fins a 15 hm3/any i que resoldrà els dèficits d’aigua en aquesta zona del país
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat avui la dessalinitzadora del Llobregat, dins del terme municipal del Prat de Llobregat. Aquesta planta, que és la més gran d’Europa per a l’abastament urbà, té una capacitat per tractar 60 hm3/any i des de mitjans de 2022 està funcionant al seu màxim rendiment, com una de les fonts per assegurar la suficiència hídrica de Catalunya.
Durant la visita, la consellera ha explicat que “les dessalinitzadores han estat claus per no haver d’assumir restriccions d’aigua pitjors de les que hem hagut de viure”. “A la vista dels informes tècnics”, són infraestructures “absolutament necessàries en un context de pèrdua de pluviometria estructural, no puntual, causat pel canvi climàtic”, ha explicat Paneque.
Precisament, l’impuls de l’ús d’aigua dessalinitzada forma part del nou full de ruta aprovat dimarts pel Govern per un nou model de gestió de l’aigua que possibiliti que Catalunya depengui menys de la pluviometria. L’objectiu és que a finals del 2027, el 70% del consum total d’aigua provingui de recursos propis, més enllà de la pluviometria, front el 33% d’autonomia actual.
“No es tracta només de construir noves infraestructures del cicle de l’aigua sinó d’un canvi de model, passant d’un lineal a un circular”, ha emfasitzat la consellera. “Les dessalinitzadores són infraestructures fonamentals per aquest canvi de model de gestió de l’aigua a un més sostenible en un context de canvi climàtic, per desconnectar el cicle de gestió de la pluviometria”, ha insistit.
Per impulsar aquest canvi de model, el Govern defensa la prevenció de l’ús de l’aigua, la seva circularitat, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o l’aprofitament dels aqüífers subterranis com a sistemes d’emmagatzematge complementaris. En conjunt, es preveuen uns 2.000 MEUR d’inversió fins el 2040, el doble del previst fins ara.
Pel que fa concretament a la dessalinització, una de les línies d’actuació que ha explicat la consellera Paneque avui és l’acceleració de tots els tràmits de les grans infraestructures previstes.
Increment progressiu de la seva producció
La dessalinitzadora del Llobregat té una capacitat per tractar 60 hm3/any, mentre que la segona dessalinitzadora catalana, la de la Tordera (terme municipal de Blanes), pot tractar 20 hm3 i destina part de la seva producció al seu àmbit més immediat (Alt Maresme i sud de la Selva) i també al sistema Ter Llobregat. Per tant, la dessalinització a Catalunya té actualment una capacitat de producció de 80 hm3.
Entre 2022 i 2024, les dues dessalinitzadores catalanes han produït prop de 190 hm3. D’aquests, prop de 146 hm3 s’han produït a la dessalinitzadora del Llobregat i 43 a la de la Tordera. “Les dessalinitzadores catalanes han produït l’aigua que hi cap en dos embassaments”, ha detallat Paneque, en concret la suma dels embassaments de la Baells i la Llosa del Cavall.
No obstant això, és un recurs al que es recorre en èpoques d’escassetat d’aigua. En situacions de normalitat, les dessalinitzadores funcionen a un règim baix (10-20%) i, a mesura que baixen els embassaments, la seva producció es va incrementant.
En el mes de febrer de 2022, quan els embassaments del Ter Llobregat varen baixar del 60%, les dessalinitzadores van incrementar la seva producció fins el 85%. A l’agost de 2022, la producció de les plantes va assolir el seu màxim tècnic, que s’ha mantingut des d’aleshores. Portem, per tant, dos anys i mig amb les dessalinitzadores funcionant al seu màxim rendiment.
Això es mantindrà durant els propers mesos, atès que encara estem al 30% de la capacitat i necessitem que la dessalinització continuï sent un dels garants del subministrament d’aigua.
Accelerar les actuacions de dessalinització
Davant de la necessitat d’incrementar la disponibilitat d’aigua i deixar de dependre de la pluja, s’ha demanat al govern central accelerar els tràmits per iniciar les obres per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, per passar d’una producció de 20 a 80 hm3 i fer possible que aquesta planta estigui en servei el 2028. La previsió és que durant el mes de setembre l’empresa pública Acuamed pugui licitar ja les obres, que estarien enllestides el 2028.
També s’instarà al govern central perquè es tramiti de manera urgent l’avaluació ambiental de la dessalinitzadora de Foix, situada al terme municipal de Cubelles, i arribar a un acord perquè Acuamed iniciï la tramitació.
La consellera ha explicat avui que ja s’han iniciat les converses amb el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic per signar els convenis necessaris al més aviat possible.
Nou projecte de dessalinització
A més d’aquestes dues actuacions, el Govern ha previst una nova actuació en matèria de dessalinització, que no estava prevista inicialment a la planificació hidrològica, a l’àmbit de la Costa Brava Nord. Aquesta planta servirà per a pal·liar el dèficit d’aigua a l’Alt Empordà, una zona on la sequera està sent un fenomen cada cop més crònic i on cal buscar alternatives. La planta, a falta dels estudis tècnics, podria tenir una capacitat per a produir fins a 15 hm3/any.
Amb aquestes actuacions enllestides, més que doblarem la capacitat de producció de les dessalinitzadores, passant de la capacitat actual de 80 hm3 a una capacitat en l’horitzó del 2029 de més del doble, concretament fins els 185 hm3.
Font: Govern
