Segons es dedueix de la lectura del paquet de decisions sobre els procediments d’infracció oberts que presenta regularment la Comissió Europea, aquesta institució ha iniciat un seguit d’accions legals contra un seguit d’estats membres per incompliment de les obligacions que els imposa el dret de la UE. L’objectiu d’aquestes decisions sobre sectors i àmbits competencials de la UE no és cap altre que garantir la correcta aplicació del dret de la UE en benefici dels ciutadans i de les empreses.
A continuació, es presenten les principals decisions preses per la Comissió relatives a Espanya.
Més informació
MEMO/12/12: procediments d’infracció per incompliment de la normativa de la UE.
Aigües residuals urbanes: la Comissió insta Espanya a protegir la població de la contaminació de les aigües
La Comissió insta Espanya a complir els requisits de la
Directiva 91/271/CEE del Consell sobre el tractament de les aigües residuals urbanes. Els estats membres de la UE han de disposar d’un tractament secundari dels abocaments de totes les aglomeracions urbanes més grans de 2.000 habitants i d’un tractament encara més avançat dels abocaments d’aglomeracions de més de 10 000 habitants a les àrees que hagin estat prèviament qualificades de sensibles. El tractament secundari complementa l’eliminació de la matèria sòlida de les aigües residuals urbanes, anomenat «tractament primari», descomponent les substàncies orgàniques mitjançant bacteris. De vegades, encara cal fer-ne un tractament més («tractament terciari») per protegir els entorns aquàtics sensibles. El tractament terciari pot consistir en la desinfecció de l’efluent tractat per tal de protegir les aigües de bany o les aigües on s’hi crien mol·luscos. També pot incloure l’eliminació de fòsfor o nitrats (nutrients presents en les aigües residuals) per protegir les aigües de l’eutrofització.
Les indagacions de la Comissió han posat en evidència un incompliment generalitzat de la Directiva, majoritàriament per part de les grans aglomeracions espanyoles, i, per tant, el mes de desembre del 2016 es va cursar a Espanya una carta d’advertiment. L’avaluació tècnica de les respostes de l’administració espanyola demostra que continua a gran escala l’incompliment de les obligacions que imposa la Directiva europea perquè encara hi ha 133 aglomeracions que continuen abocant residus tant a àrees sensibles, com a d’altres encara que no siguin sensibles.
Tot i que s’hi han produït alguns avenços, no cal esperar que a curt termini s’hi pugui respectar plenament la Directiva europea. Per tant, la Comissió ha decidit d’enviar a Espanya un dictamen motivat demanant-li que faci tots els possibles per complir la normativa europea. Espanya té un parell de mesos per respondre-hi i, si en aquest parell de mesos no actua, la Comissió pot denunciar aquest estat membre davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Lluita contra el blanqueig de capitals: la Comissió insta vuit estats membres a transposar la cinquena Directivacontra el blanqueig de capitals
La Comissió ha enviat un seguit de cartes d’advertiment a Xipre, Hongria, els Països Baixos, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia i Espanya per no haver notificat cap mesura d’aplicació de la
cinquena Directiva contra el blanqueig de capitals. Aquesta normativa és fonamental per poder lluitar contra el blanqueig de capitals i contra el finançament del terrorisme. Els recents escàndols relacionats amb el blanqueig de capitals han fet palesa la necessitat d’una normativa més estricta a nivell de la UE. Les llacunes legislatives que existeixen en alguns estats membres tenen repercussions a tota la UE. Vet aquí per què cal aplicar la normativa europea i supervisar-la eficaçment si volem lluitar amb eficàcia contra la delinqüència i protegir el nostre sistema financer. Tots els estats membres disposaven de marge fins al 10 de gener del 2020 per transposar i aplicar la cinquena directiva contra el blanqueigde capitals.
La Comissió lamenta que els estats membres esmentats encara no hagin transposat la Directiva i els encoratja a fer-ho amb urgència atesa la importància d’aquesta normativa per a l’interès col·lectiu de la UE. En absència d’una resposta satisfactòria per part dels estats membres els propers dos mesos, la Comissió pot decidir d’enviar-hi els corresponents dictàmens motivats.
