El paquet de primavera del Semestre Europeu 2022 de la Comissió Europea proporciona als Estats membres suport i orientació dos anys després del primer impacte de la pandèmia de COVID-19 i al mig de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
Segons les Previsions econòmiques de primavera del 2022, l’economia de la UE continuarà creixent el 2022 i el 2023. No obstant això, encara que l’economia de la UE dóna mostres de resiliència, la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna ha creat un nou entorn, agreujant els obstacles al creixement preexistents, que abans s’esperava que disminuïssin. També planteja nous reptes per a les economies de la UE pel que fa a la seguretat del subministrament energètic i la dependència dels combustibles fòssils de Rússia.
Vinculació del Semestre Europeu, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i REPowerEU
La necessitat de reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils procedents de Rússia mai no ha estat més clara. REPowerEU es proposa reduir ràpidament la nostra dependència dels combustibles fòssils russos accelerant la transició neta i unint forces per aconseguir un sistema energètic més resilient i una veritable Unió de l’Energia.
El Semestre Europeu i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que constitueixen el nucli de NextGenerationEU, ofereixen marcs sòlids per garantir una coordinació política eficaç i respondre als reptes actuals. El MRR continuarà impulsant els programes de reforma i inversió dels Estats membres per als propers anys. És la principal eina per accelerar la doble transició ecològica i digital i reforçar la resiliència dels estats membres, en particular mitjançant l’aplicació de mesures nacionals i transfrontereres d’acord amb REPowerEU.
Les recomanacions específiques per país adoptades en el context del Semestre Europeu proporcionen orientacions als Estats membres per respondre adequadament als reptes que persisteixen i als nous, i assolir els objectius polítics fonamentals que comparteixen. Aquest any, inclouen recomanacions per reduir la dependència dels combustibles fòssils mitjançant reformes i inversions, d’acord amb les prioritats del pla REPowerEU i el Pacte Verd Europeu.
Orientacions en matèria de política fiscal
L’activació de la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement el març del 2020 va permetre que els Estats membres reaccionessin amb rapidesa i adoptessin mesures d’emergència per atenuar les repercussions econòmiques i socials de la pandèmia. L’actuació política coordinada va esmorteir el cop econòmic de la pandèmia i va preparar el camí d’una recuperació sòlida el 2021.
Les polítiques encaminades a mitigar l’impacte de l’augment dels preus de l’energia i donar suport a les persones que fugen de l’agressió militar de Rússia contra Ucraïna contribuiran a una orientació expansionista de la política fiscal el 2022 per al conjunt de la UE.
La naturalesa específica de la pertorbació macroeconòmica provocada per la invasió russa d’Ucraïna i les seves repercussions a llarg termini quant a les necessitats de seguretat energètica de la UE exigeixen cautela en el disseny de la política fiscal el 2023. La política fiscal ha d’incrementar la inversió pública per a la transició ecològica i digital i la seguretat energètica. La plena aplicació dels plans de recuperació i resiliència en el moment oportú és fonamental per aconseguir majors nivells d’inversió. La política fiscal ha de ser prudent el 2023 i controlar el creixement de la despesa corrent primari finançada a nivell nacional, permetent alhora el funcionament dels estabilitzadors automàtics i preveient mesures temporals i específiques per mitigar l’impacte de la crisi energètica i prestar ajuda humanitària a les persones que fugen de la invasió russa d’Ucraïna. A més, els plans pressupostaris dels Estats membres per al proper any s’han de recolzar en sengles d’ajust prudents a mitjà termini que reflecteixin els reptes de sostenibilitat de la política fiscal associats a uns nivells elevats de deute respecte al PIB, que han augmentat encara més degut a la pandèmia. Per acabar, la política pressupostària ha d’estar preparada per ajustar la despesa corrent a l’evolució de la situació.
La Comissió considera que es reuneixen les condicions per mantenir la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement el 2023 i desactivar-la a partir del 2024. L’alt grau d’incertesa i els forts riscos de correcció a la baixa de les perspectives econòmiques al context de la guerra a Ucraïna, les pujades sense precedents dels preus de l’energia i les contínues pertorbacions a la cadena de subministrament justifiquen una pròrroga de la clàusula general de salvaguarda el 2023. El manteniment de la clàusula general de salvaguarda el 2023 deixarà marge perquè les polítiques fiscals nacionals reaccionin amb rapidesa quan sigui necessari, alhora que permetrà una transició fluida des de l’ampli suport donat a l’economia durant la pandèmia a una orientació creixent cap a mesures temporals i específiques ia la cautela pressupostària necessària per garantir la sostenibilitat a mitjà termini.
La Comissió proporcionarà orientacions sobre possibles canvis del marc de governança econòmica després de les vacances d’estiu i amb antelació suficient, de cara al 2023.
Informe de l’article 126, apartat 3, sobre el compliment dels criteris de dèficit i deute del Tractat
La Comissió ha aprovat un informe en virtut de l’article 126, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) en relació amb 18 estats membres (Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Alemanya, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Letònia) , Lituània, Hongria, Malta, Estònia, Àustria, Polònia, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia). L’objectiu de l’informe és avaluar el compliment per part dels estats membres dels criteris de dèficit i deute establerts al Tractat. Per a tots aquests estats membres, excepte Finlàndia, l’informe avalua el compliment del criteri de dèficit. En el cas de Lituània, Estònia i Polònia, l’informe es va elaborar perquè el dèficit previst per al 2022 superava el valor de referència del 3% del PIB establert al Tractat, mentre que els altres Estats membres van registrar el 2021 un dèficit públic superior al 3 % del PIB.
La pandèmia continua tenint un impacte macroeconòmic i fiscal extraordinari que, unit a la situació geopolítica actual, genera una incertesa excepcional, especialment a l’hora de projectar una tònica de política fiscal precisa. Per tant, la Comissió no proposa iniciar nous procediments per dèficit excessiu.
La Comissió tornarà a avaluar la situació pressupostària dels Estats membres a la tardor de 2022. A la primavera de 2023, la Comissió estudiarà si escau proposar l’obertura de procediments per dèficit excessiu d’acord amb les dades registrades el 2022, especialment en el compliment de recomanacions específiques per país en matèria de política fiscal.
Corregir els desequilibris macroeconòmics
La Comissió ha avaluat els desequilibris macroeconòmics existents als dotze Estats membres seleccionats per a exàmens exhaustius a l’Informe sobre el Mecanisme d’Alerta de 2022.
Irlanda i Croàcia ja no experimenten desequilibris. Tant a Irlanda com a Croàcia, les ràtios de deute han disminuït notablement amb els anys i continuen mostrant una forta tendència a la baixa.
Set Estats membres (Alemanya, Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Romania i Suècia) segueixen patint desequilibris, i en tres Estats membres (Grècia, Itàlia i Xipre) aquests segueixen sent excessius.
En general, les vulnerabilitats estan retrocedint fins a nivells inferiors als anteriors a la pandèmia en diversos Estats membres, fet que ha motivat una revisió de la classificació dels desequilibris en dos casos, en què també s’han registrat notables avenços.
Dictàmens sobre els projectes de plans pressupostaris d’Alemanya i Portugal
El 19 de maig, la Comissió va aprovar els dictàmens sobre els projectes de plans pressupostaris d’Alemanya i Portugal per al 2022.
Alemanya va presentar un projecte de pla pressupostari actualitzat per al 2022 al mes d’abril, després d’entrar en funcions un nou Govern el desembre del 2021. Portugal també va presentar un nou projecte de pla pressupostari per al 2022 a l’abril. La Comissió no va estudiar el projecte de pla pressupostari presentat per Portugal a la tardor del 2021, ja que el pressupost de l’Estat per al 2022 havia estat rebutjat al Parlament portuguès.
Per part d’Alemanya, es preveu una orientació expansiva de la política fiscal el 2022. Alemanya es proposa continuar recolzant la recuperació a través del MRR per finançar noves inversions i també té previst preservar les inversions finançades a nivell nacional.
Es preveu que Portugal adoptarà una orientació expansiva de la política fiscal el 2022. Portugal es proposa continuar donant suport a la recuperació a través del MRR per finançar noves inversions i també té previst preservar les inversions finançades a nivell nacional. S’espera que Portugal limiti, en línies generals, l’increment de les despeses corrents finançades a nivell nacional el 2022.
Informe de supervisió reforçada i informes de supervisió postprograma
El catorzè informe de supervisió reforçada relatiu a Grècia conclou que el país ha adoptat les mesures necessàries per complir els compromisos subscrits, malgrat les difícils circumstàncies provocades per les conseqüències econòmiques de les noves onades de la pandèmia i la invasió russa d’Ucraïna. L’Eurogrup es podria basar en aquest informe a l’hora d’adoptar una decisió sobre l’activació del proper conjunt de mesures condicionals en matèria de deute.
La Comissió també ha aprovat els informes de supervisió postprograma relatius a Xipre, Espanya, Irlanda i Portugal. Els informes conclouen que les capacitats de reemborsament de cadascun dels Estats membres afectats continuen sent sòlides.
Orientacions per a les polítiques de treball
La Comissió també proposa orientacions -en forma de Decisió del Consell- per a les polítiques d’ocupació dels Estats membres el 2022. Tots els anys, aquestes orientacions fixen prioritats comuns per a les polítiques socials i d’ocupació nacionals amb vista a que siguin més justes. inclusives. Es demanarà ara als Estats membres que les aprovin.
La continuació de les reformes i inversions dels Estats membres serà fonamental per donar suport a la creació d’ocupació de qualitat, el desenvolupament de capacitats, transicions fluides al mercat laboral i per resoldre els problemes actuals d’escassetat de mà d’obra i de desajustos de capacitats a la UE. Les orientacions ofereixen pautes per continuar modernitzant les institucions del mercat laboral, l’educació i la formació, així com els sistemes de protecció social i de salut, per tal de fer-los més justos i inclusius.
Aquest any, la Comissió proposa actualitzar les orientacions per a les polítiques d’ocupació dels Estats membres posant especial èmfasi en l’entorn post COVID-19, per aconseguir que les transicions ecològica i digital siguin socialment justes, ia reflectir iniciatives polítiques recents, particularment a resposta a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, com a mesures per permetre l’accés al mercat laboral de les persones que fugen de la guerra a Ucraïna.
Progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides;
La Comissió manté el compromís d’integrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides al Semestre Europeu. El cicle del Semestre Europeu de 2022 ofereix informes actualitzats i coherents sobre els avenços cap a la consecució dels ODS a tots els Estats membres. En concret, els informes per país resumeixen els avenços de cada estat membre en la realització dels ODS i inclouen un annex detallat, basat en el seguiment realitzat per Eurostat.
Els informes per país també fan referència als plans de recuperació i resiliència dels 24 Estats membres adoptats pel Consell. El suport prestat en el marc del MRR sustenta un nombre considerable de reformes i inversions que s’espera ajudin els Estats membres a continuar avançant cap als ODS.
Coincidint amb el paquet de primavera, Eurostat ha publicat avui per la seva banda el Monitoring report on progress sobre SDGs en un EU context (Informe de seguiment dels avenços cap als ODS en el context de la UE). La UE ha avançat en relació amb la major part dels ODS, segons les dades disponibles dels darrers cinc anys. La major part dels avenços s’han aconseguit en el foment de la pau i la seguretat personal al territori de la UE i en la millora de l’accés a la justícia i la confiança en les institucions (ODS 16), seguits dels objectius de reducció de la pobresa i l’exclusió social (ODS 1), així com l’economia i el mercat laboral (ODS 8). En general, caldrà més esforços per assolir els objectius, en particular en l’àmbit mediambiental, com els relatius a l’aigua neta i el sanejament (ODS 6) ia la vida d’ecosistemes terrestres (ODS 15).
Declaracions dels membres del Col·legi de Comissaris:
Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia al Servei de les Persones, ha declarat: «La invasió russa d’Ucraïna ha posat sens dubte Europa en una extraordinària incertesa econòmica. Això ha donat lloc a un augment significatiu dels preus de l’energia, les primeres matèries, els productes bàsics i els aliments, i està perjudicant els consumidors i les empreses. Amb aquest paquet de primavera del Semestre Europeu, busquem sostenir la recuperació econòmica d’Europa després de la pandèmia i, alhora, acabar progressivament amb la nostra dependència estratègica de l’energia russa abans del 2030.»
Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «Des de les primeres setmanes de la pandèmia, fa més de dos anys, la UE i els governs nacionals han prestat un suport sòlid i coherent a les nostres economies, contribuint així a sostenir una recuperació ràpida . Avui les nostres prioritats comunes són les inversions i les reformes. Així ho reflecteixen les recomanacions presentades avui, que se centren clarament en l’execució dels plans nacionals de recuperació i resiliència i la transició energètica. Les polítiques fiscals han de continuar avançant en la transició del suport global prestat durant la pandèmia a mesures més específiques. Conforme naveguem per aquest nou període de turbulències causades per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, els governs també han de comptar amb la flexibilitat necessària per adaptar les seves polítiques a esdeveniments imprevisibles. La pròrroga de la clàusula general de salvaguarda el 2023 reconeix l’alt grau d’incertesa i els riscos de correcció a la baixa forts en una situació en què l’economia europea no s’ha normalitzat.»
Nicolas Schmit, comissari d’ocupació i drets socials, ha declarat: «Les orientacions per a l’ocupació de la Comissió són un aspecte essencial de la definició de prioritats i la coordinació de les polítiques socials i d’ocupació dels Estats membres. Després de la pandèmia, és fonamental que la Unió i els seus Estats membres garanteixin que les transicions ecològica i digital siguin socialment justes. Les orientacions de la Comissió de 2022 aplanen el camí per crear més i millors llocs de treball i promoure la justícia social, inclòs el suport a la integració als mercats laborals de les persones que fugen de la guerra d’Ucraïna.»
Properes etapes
La Comissió convida l’Eurogrup i el Consell a debatre’n el paquet i aprovar les orientacions presentades avui. La Comissió vol entaular un diàleg constructiu amb el Parlament Europeu sobre el contingut d’aquest paquet i sobre cadascuna de les etapes successives del cicle del Semestre Europeu.
