Parlament de l’alcalde d’El Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (Trobada ’19)

Bé, moltes gràcies a totes i a tots. Ara comentava a companys que som molts homes aquí i poques companyes encara, aquí baix més, afortunadament, estic segur que els propers anys això s’anirà reequilibrant una mica i la representació de la societat també en responsabilitat pública serà més igualitària. Agrair a Alcaldes.eu, és un orgull poder recollir aquest reconeixement en nom del meu equip del Prat, moltes gràcies per haver pensat i també gràcies per la vostra dedicació i treball per fer present, en el dia a dia, en els diferents suports, les problemàtiques locals i municipals. 

 

Jo crec que no hi ha, sincerament, almenys per mi, cap privilegi ni honor més important, per a la gent que tenim vocació pública de treballar en els afers públics, que ser alcaldessa o alcalde del teu poble o de la teva ciutat, res! és inigualable. Si estimes el teu poble, la teva ciutat, i amb una majoria dels ciutadans tens la sort de ser elegit per treballar pel seu benestar, jo crec que aquest és un privilegi extraordinari i, en aquest sentit, jo em considero un privilegiat durant tants anys. 

 

La segona cosa que us volia dir és que ja fa temps que en el món local, em sembla que va ser a l’anterior congrés municipalista, que vam escriure que Catalunya es feia dia a dia, poble a poble, barri a barri i ciutat a ciutat, i jo això continuo pensant que efectivament és així. El país que volem i que estimem en l’imaginari col·lectiu respecte el que volem que voldria que fos, es construeix cada dia des de cada barri, des de cada poble o poblet i des de cada ciutat. Si això és així, i jo crec que efectivament això és així, un país de qualitat necessita imperiosament un municipalisme de qualitat, proactiu i amb empenta, diria tot seguit, amb recursos, però necessita del municipalisme sinó no podrem fer aquest país. I aleshores estaria molt bé que el municipalisme que ve, el que ha de venir, el que vindrà del dia 26, assumeixi aquesta important responsabilitat, de proposar, de concertar, d’exigir, d’empoderar-se definitivament per fer aquella feina que el país, que els ciutadans necessiten, això és absolutament ineludible.

I fixeu-vos que això, jo crec que hauria de ser així, els ciutadans, homes i dones, que viuen als nostres pobles o ciutats, després de 40 anys d’ajuntaments democràtics, encara que hi ha problemes, l’aigua, la llum, les voreres, el clavegueram, els residus… efectivament, encara hi ha problemes perquè no és el mateix un poble de 500 habitants, el 85% dels ajuntaments de Catalunya, tenen, teniu, menys de 5000 habitants, per tant quan parlem d’ajuntament, de quin ajuntament estem parlant? I això ho hem de tenir molt present.

Però tinguem present que els ciutadans que viuen en un poble, en una ciutat, necessiten fonamentalment tres coses: formació i educació per tenir ocupabilitat i trobar un lloc de feina adequat, necessiten trobar el lloc de treball i tenir una retribució digne i necessiten un habitatge per viure també dignament. Formació/educació, treball i habitatge, jo no concebo que el món local, en general els ajuntaments, en relació a aquestes tres necessitats bàsiques i elementals per fer projectes de vida dignes de cadascú, i per fer un projecte de país, no concebo que ens aquestes tres necessitats ineludibles, el món local tingui una posició subsidiària, al contrari, en aquests tres àmbits, que són molt complexes, que s’han de treballar amb cooperació, amb concertació, amb concurrència, el món local ha de voler intervenir, perquè si no no construirem una societat cohesionada.

Per tant, estan bé les clavegueres, la llum, l’aigua, els residus, la festa major, la cultura popular… efectivament això és molt important però lo altre no ho deleguem només al govern del país, o al govern de l’estat o al govern de la república, el món local ha de voler intervenir efectivament per garantir aquest dret que tenen els ciutadans, i el municipalisme és imprescindible. M’agradaria que en el futur aquest fos el municipalisme del meu país. Moltes gràcies.