Miquel Buch
Parlament del conseller d’Interior del Govern de Catalunya
Gràcies Eduard. De fet al govern tenim alcaldes i ex alcaldes i ex alcaldesses, vull dir que és un govern que té la pàtina municipalista. De fet jo quan estava en aquest costat explicava que quan parlaves amb algun director general, amb algun secretari general, amb algun conseller, quan havia passat pel món local t’entenies més fàcil perquè parlàvem un altre idioma, i ens enteníem perfectament què és el que fem nosaltres i què és el que d’alguna manera és fer política des de la distància i, per tant, diguem que hi ha una pàtina molt important del món local i jo crec que això és bo perquè al cap i a la fi el procés d’aprenentatge d’un polític és molt bo que sigui la base que és el municipalisme.
Ara feu aquest acte en el qual jo també vull agrair a Alcaldes.eu, en Xavier Roca i tot l’equip que sou, la feinada que feu, l’Eduard… tota la feinada que feu al llarg de l’any. Avui feu aquest dinar, aquesta festa, però al llarg de l’any feu, sobretot, espais de debat, de rumiar, de pensar, de mirar més enllà, que és una d’aquelles coses que costa molt de fer, lo urgent sempre passa per sobre de lo important. A vegades vosaltres teniu la capacitat de parar el temps i deixar que la gent pugui parlar, pugui raonar, pugui enraonar i pugui pensar cap on hem d’anar i jo crec que això és molt bo i per tant la feina que feu habitualment a part de les publicacions i a part d’explicar tota la feina que fem. Per tant, gràcies per convidar-me però gràcies per la feina que feu normalment.
Tot just ara celebrem quaranta anys d’aquelles primeres eleccions del 3 d’abril del 79, de les eleccions municipals, les primeres eleccions en democràcia. I ara doncs, quaranta anys i deu eleccions després, és un bon moment per mirar endavant, com han fet les persones que m’han precedit en les paraules, com ha fet el Lluís, el Xavi, el David, però també és un bon moment per mirar una mica enrere i valorar la feina que hem fet. I si bé és cert que els alcaldes i alcaldesses, i al municipalisme sempre parlem de la proximitat, que nosaltres som els de la proximitat, nosaltres som els que estem al costat dels ciutadans, els que els escoltem, i és cert, el municipalisme té una marca que és proximitat, és ben cert, però no és la única marca i dir no només ens podem quedar amb la marca de proximitat, no només hem estat els més propers, també hem sigut els que hem transformat pobles i ciutats, els que hem transformat la societat, els que hem fet una societat més justa, més democràtica, els i les que hem acostat els serveis a la ciutadania. Us en recordeu quan parlàvem del 26% de serveis impropis? Que ara no sé a quin percentatge deu estar però deu estar a un 26 o un 30% de serveis impropis. No són impropis perquè sí, són impropis perquè són serveis que la competència no és del món local, no és del consell comarcal, no és de l’ajuntament, no és de la diputació sinó que són d’altres administracions qui té la competència però que notes que al teu poble, els ciutadans te les reclamen, te les requereixen, que les necessiten, i l’ajuntament diu doncs busco recursos d’allà on sigui, busco recursos econòmics, busco personal per afrontar aquest servei que la ciutadania em demana i a qui li toca donar-lo no el dona. I a partir d’aquí vas sumant i arribes a aquest 26, aquest 30% de serveis impropis, que són serveis que la ciutadania requereix, que els necessita, que ningú els hi donava i que l’ajuntament amb una canya i una espardenya, com vulgarment es diu, ha agafat i els hi ha donat aquests serveis.
Per tant els ajuntament són els que han transformat aquesta societat i han transformat pobles i ciutats, urbanísticament, a nivell de serveis. Heu parlat de clavegueres, me’n recordo dels cablejats aeris de llum, també hauríem de fer la foto de 20, 40 anys enrere, i mirar fotos de pobles i ciutats quina transformació més bonica hem fet. Hem donat més qualitat de vida als nostres veïns i veïnes, a nivell esportiu, a nivell cultural, a nivell de serveis d’atenció a la ciutadania. Com hem estat capaços de modernitzar-nos, de democratitzar també la política local, per tant és la feina de milers i milers i milers i milers de persones, persones a títol individual, que segurament no passaran mai a la història, que són els alcaldes, les alcaldesses, els regidors i les regidores, que han deixat de banda les seves feines, que han deixat de banda les seves estones d’oci, que han deixat de banda les seves famílies per, quan pleguen de treballar, anar-se’n cap a l’ajuntament a les 8, quarts de 9, les 9 del vespre, a debatre sobre què s’ha de fer o a escoltar aquells veïns o anar a veure aquella entitat de bàsquet o anar a afrontar qualsevol repte que tingui amb qualsevol entitat social que tingui al seu poble.
Per tant són milers i milers de persones, independentment del color polític que representen, independentment que, ideològicament, com és el reflex d’aquesta sala, que molts pensem molt diferent en moltes coses, però hi ha una cosa que ens uneix, tenim un comú denominador, que és el servei a la ciutadania, el bon servei a la ciutadania, ens uneix l’honestedat, ens uneix la humilitat, ens uneix la voluntat de servir i la voluntat de fer pobles millors, per tant, l’etiqueta de proximitat és nostre, és la del municipalisme, que ningú ens la prengui, però no ens deixem només posar la etiqueta de la proximitat, també l’etiqueta de la transformació i de la millora de la qualitat de vida del nostre país i dels nostres pobles i ciutats. Aquesta és molt important, i els ajuntaments, amb molt pocs recursos, amb molt poca capacitat legislativa, amb cero capacitat de decisió perquè hi ha altres que prenen les decisions per nosaltres a nivell legal, hem estat capaços de transformar aquest país.
Per tant, un punt d’orgull de la feina que hem fet els que estem aquí i els que ens han precedit, un punt d’orgull de tot el que hem fet per aquest país també ens l’hem de donar i hem d’estar agraïts, i cofois de la feina que hem fet. No si val a dir “ja hem fet la feina”, continuem, mirem endavant com han fet el David, el Xavi, el Lluís i el Josep, que han parlat de futur, sí si, l’hem d’encarar, però hem de tenir molt clar que nosaltres hem fet molta feina en aquest país.
Per tant, molta sort als i les que us presenteu, molta i molta sort, als que no us presenteu doncs mira, jo vaig decidir plegar…jo el rellotge del Josep el vaig sentir també, i el 13 de desembre del 2017 vaig plegar. L’alcalde està a aquesta sala (es refereix a Miquel Àngel Méndez, alcalde de Premià de Mar), deixeu-me fer un petit comentari de l’alcalde que és que quan jo hi era els impostos no eren tan alts, no sé què has fet però…ara sembla que s’han apujat els impostos, i que a més hi ha zona blava i que…no, és broma. Jo vaig decidir plegar, el rellotge també el vaig notar, hi ha un moment que ho notes, és més difícil sortir que entrar, és cert, però sobretot pel que has dit tu, perquè és una feina que és tan agradable, tan bonica, una feina amb la que et sents tan realitzat, és tan bonic fer d’alcalde al teu poble, és tan bonic poder servir als altres i jo, en broma, dic que els alcaldes fem màgia perquè diem “que això s’arregli” i normalment s’acaba arreglant. Els que ara estem a la Generalitat veiem que això és molt més lent, ja ni t’explico els del Parlament que a aquests els hi costa més.
Per tant el món local és molt immediatesa, per tant gràcies als que també heu fet la feina i sobretot molta sort. I tinguem clara una cosa, jo estic convençut que Catalunya serà el que els catalans i catalanes decidim que sigui, només el que els catalans i catalanes volem que sigui, per tant, el municipalisme del futur serà només i exclusivament el que els alcaldes i alcaldesses vulguin. Per tant, debateu, parleu, treballeu, però decidiu quin és el municipalisme del futur que, al cap i a la fi, és una peça indispensable perquè aquest país sigui un país millor. Molta sort i moltes gràcies!
