Visitem avui una de les poblacions del Baix Penedès que més han crescut en els darrers anys. L’Agnès Ferré és l’alcaldessa de La Bisbal del Penedès des de 2015.
Expliqui’ns quin ha estat el seu recorregut a l’Ajuntament de La Bisbal.
Jo soc bisbalenca de tota la vida, i sempre m’he implicat molt en els moviments associatius i culturals. El 2003 em van plantejar entrar en les llistes municipals com a número tres, i vaig acceptar amb la condició de ser regidora de Cultura i Joventut, si sortia escollida. El que va passar és que aquell any va morir l’anterior alcalde de manera prematura i em va tocar entomar el relleu.
Aleshores, recordo, estava embarassada de set mesos i considero que no tenia ni el temps, ni em trobava amb l’experiència ni condició més adequades. Però ho vaig acceptar per responsabilitat. El 2007 vaig passar a l’oposició i allà vaig estar fins el 2015.
El 2003 va morir l’alcalde de manera prematura i em va tocar entomar el relleu
Què va aprendre en l’oposició?
Aquells anys van servir per fer nou equip i una xarxa. Amb l’anterior alcalde, ja existia un equip que funcionava, però es va anar perdent. També vaig aprofitar per formar-me molt a l’ACM, i fent un postgrau. Vaig aprendre amb calma el funcionament d’un ajuntament. Va ser un aprenentatge diferent al que fas quan estàs a govern. L’any 2015 vam tornar a guanyar les eleccions i així hem seguit fins ara.
Estant a l’oposició vaig aprendre amb calma el funcionament d’un ajuntament
Què li ha aportat ser alcaldessa?
Moltíssim. Tant pel coneixement que he fet de moltes persones, com pel de les matèries que he après. Sempre he estat molt de números i quan vaig entrar teníem un endeutament del 112% al que vaig posar tota l’atenció. Però no coneixia gaire de totes les altres coses: urbanisme, medi ambient… Sempre amb l’ajut i el recolzament dels tècnics, vaig haver d’aprendre una mica de cada cosa. Crec que això aporta una riquesa molt gran.
Li hem demanat unes fotografies biogràfiques. Ens les vol explicar?
Sí… De petita en tinc una de quan feia ballet, als anys 80. Sempre m’ha agradat molt ballar, des de petita. I en tinc una altra de quan portava la palma, una tradició molt viva aquí.
De jove en tinc dues: una com a grallera de la Societat de La Bisbal. Era l’any 89. I l’altra és del casal d’estiu del poble, que vam crear entre uns quants joves, perquè no n’hi havia. Les regulacions i normes han canviat tant des d’aleshores, que avui en dia aquell projecte estaria prohibit. Van ser uns deu anys molt bonics.
La darrera fotografia és familiar. Hi ha el meu home, els dos fills… Ells han arribat quan jo era regidora i han viscut la meva feina política amb tota naturalitat.
Com ha canviat La Bisbal del Penedès en els darrers anys?
Ha canviat molt. Tenim unes urbanitzacions que es van anar construint sense permisos des dels anys 60 i que després es van anar arreglant. Quan jo era petita teníem uns 1.700 habitants. Moltes de les urbanitzacions es feien servir per passar-hi el cap de setmana. Però això va anar canviant, i moltes persones van decidir quedar-s’hi de manera definitiva.
Actualment som 4.200 habitants i vam experimentar un gran creixement durant la pandèmia. I tot ha estat possible sense construcció nova; normalment arreglant cases antigues. Físicament el poble no s’ha transformat, però en quant a demografia i de serveis sí. Ara tenim un institut amb més de 700 alumnes, on estudien nois i noies de pobles propers; tenim escola i llar d’infants i també tenim comerç. Això darrer és cada vegada més difícil de mantenir. Hem potenciat molt el comerç i la cultura. El comerç, amb dues campanyes l’any. I a les entitats les mimem moltíssim, perquè entenem que fan molt pel poble.
El meu pare va ser regidor de cultura durant vuit anys. Recordo que ell podia treballar al matí al banc i fer de regidor a la tarda. Actualment hi ha més població i incidències, i la dedicació és total.
Actualment som 4.200 habitants i vam experimentar un gran creixement durant la pandèmia
En quant a habitatge, hi ha gaire problema?
En tenim perquè gent que vol viure al poble però no troba habitatge disponible. I les cases velles que podrien dedicar-se a això costen molts diners de reformar. En general, costa que es facin promocions de cases i pisos en pobles petits. Cal urbanitzar i és molt car: fer els carrers, el clavegueram, la llum… Finalment, el promotor faria el bloc i les cases, però no els carrers. Tampoc volem créixer gaire més.
I la comarca també està creixent. Hi ha l’AP-7 molt a prop i estem a tocar de l’entrada de Barcelona i en camí a les altres capitals. Moltes persones de l’àrea metropolitana han vingut aquí buscant la qualitat de vida i la connectivitat.
En general, costa que es facin noves promocions de cases i pisos en pobles petits. Cal urbanitzar i és molt car: fer els carrers, el clavegueram, la llum…
Com és el caràcter local?
Hi ha molt de teixit associatiu: més de 30 entitats. Els de fora ens diuen que la gent de la Bisbal som tancats. Fins i tot ens recorden allò de: “a La Bisbal, falç i punyal”. És una dita molt d’abans.
Aquí som molt associatius i vivim molt al carrer, especialment durant l’estiu, de juny a setembre. Totes les associacions, com el mateix poble, celebren la seva festa major. I, sí, hi ha sempre persones que viuen a la vila com si fos una ciutat dormitori. Però això passa com a tot arreu. Costa que se sentin bisbalencs.
Per això, des de fa uns anys cada vegada que algú s’empadrona al poble li donem la benvinguda i el convidem a venir a l’Ajuntament. Finalment, només ens en venen un 15%. Però els lliurem una revista que explica tots els serveis del municipi, la composició del consistori, les entitats que hi ha i d’altres informacions que els ajuden a orientar-se. També un plànol i una ampolla de vi o cava.
Cada vegada que algú s’empadrona al poble li donem la benvinguda i el convidem a venir a l’Ajuntament
Com és la comunicació amb la ciutadania? Es fàcil?
Nosaltres considerem que la comunicació és molt important. Al final, jo estic aquí per vocació de servei i per millorar el benestar dels bisbalencs i bisbalenques. I si vols fer-ho bé, has de connectar amb ells.
Tenim diferents mitjans. Per exemple, una revista bimensual, la “Torre de Guaita”, que ofereix informació municipal. La repartim físicament perquè hi ha persones que prefereixen el paper, però també la publiquem de manera electrònica. Després tenim el WhatsApp de l’alcaldessa, que serveix per enviar-me preguntes, queixes o comentaris i que jo responc. Com que som un poble geogràficament dispers, ens ajuda molt.
A banda, hi ha una persona que s’ocupa de les xarxes socials i que trasllada els comentaris de la ciutadania a la regidoria oportuna. Així i tot, de vegades hi ha persones que no s’assabenten de les coses, tot i haver-les publicat per tot arreu.
Nosaltres considerem que la comunicació és molt important. Si vols servir les persones, hi has de connectar
Indrets emblemàtics del municipi?
Hi ha un lloc a visitar: els murals. A imatge i semblança del municipi de Lleida (Les Penelles) que va decorar les parets de les cases amb grafitis, nosaltres en vam pintar disset. Un noi del poble va muntar un festival, i nosaltres vam triar els temes: la transhumància, la pagesia, el vi, els safareigs… Hem organitzat una ruta amb plànols per visitar totes aquestes creacions.
A banda puc recordar els safaretjos antics, que encara s’han conservat, i les cases del torrent. També un mirador amb una vista molt maca. I el nucli històric de L’Ortigós, també val la pena.
Per què diria vostè que va guanyar les darreres eleccions municipals, novament?
Quan vam entrar el 2015 teníem el lema de “Passió per La Bisbal”. Això és el que ens defineix més. Ara ens anomenem “Compromís per La Bisbal”, perquè és el que més ens uneix. El nostre grup està integrat per persones amb diferents maneres de veure la vida, i que votaríem coses distintes en unes eleccions generals. Per exemple, jo no m’amago de ser independentista, però n’hi ha d’altres que no, i ens respectem molt.
Estem junts per treballar per a La Bisbal. I crec que hem guanyat en obertura, en vitalitat i en sanejament econòmic: al final de la passada legislatura vam aconseguir el deute zero, venint d’un deute del 112%. Hi ha moltes maneres de fer política local. La nostra és estar disponibles. El compromís hi és les 24 hores del dia.
El nostre grup està integrat per persones amb diferents maneres de veure la vida, i que votaríem coses distintes en unes eleccions generals
Quina ha estat la prioritat del govern en aquests anys?
La primera prioritat era tornar La Bisbal al lloc que li corresponia i havia perdut, a nivell comarcal. Parlo en quant a inversions, serveis i deute: si estàs endeutat, no pots fer coses. Hem portat els serveis que la gent ens ha demanat: un pavelló esportiu, un bus urbà que ens permet arribar a l’Hospital del Vendrell i que passa per totes les urbanitzacions, etcètera.
Als comerços els fem formacions, des de la pandèmia, per donar visibilitat a les xarxes i per fer més pinya. Tenim una guia comercial que inclou els bars, les botigues, els colmados i supermercats… Sobretot la gent gran pot moure’s bé pel poble i anar a les botigues.
La primera prioritat era tornar La Bisbal al lloc que li corresponia i havia perdut, a nivell comarcal
Quin és el perfil de l’equip de govern i com es relaciona amb l’oposició?
Quan vam entrar el 2015, vam quedar així: cinc regidors del nostre grup, cinc més d’Esquerra i un de socialista. Vam pactar amb aquest darrer el govern de la darrera legislatura, malgrat que el 2018 ens van fer una moció de censura que no va prosperar.
Actualment, seguim sent cinc en el nostre grup. La majoria som dones. I tenim perfils molt diferents: la Judit Vidal, la Paqui Cepas, en Feliu Gil i en Joan Gimeno. I tenim dos pactes: un amb el regidor del PSC i un altre amb el regidor d’ERC. Creiem que estan funcionant molt bé.
A banda, al consistori hi ha dos grups més: TSB (Tots som la Bisbal-Urbanitzacions unides), amb dos regidors i La Bisbal Decideix, amb dos regidors més. Jo tinc una dedicació exclusiva, i els altres regidors en tenen una de parcial. Els sous, d’altra banda, són baixos. Però la relació entre tots és molt bona i estreta. Treballem en consens.
Quines activitats destacaria en matèria de promoció econòmica?
Des de 2016, a excepció de la pandèmia, oferim dues línies de subvencions anuals: una per a nous autònoms, amb un màxim de 2.000 euros. I l’altra per generar llocs de treball: si les empreses incrementen la plantilla amb algú del poble, aleshores donem un tant per persona a l’empresa.
A banda, tenim dos polígons industrials molt potents. Un es de 2002, d’activitats productives i que està ple al 60%. I l’altre és més logístic, i ja està ple. També tenim una pista de proves de la Generalitat, publico-privada, que pertany a quatre municipis mancomunat: serveix per fer tests de seguretat i hi treballen 1000 persones entre enginyers i demés.
Oferim dues línies de subvencions anuals: una per a nous autònoms i l’altra per generar llocs de treball
Interessant.
Igualment, vam començar un Pla d’Impuls amb les empreses. Fem taules de treball sobre ocupació, formació, i d’altres temes que a interessa a les empreses. Col·laborem amb la iniciativa privada per millorar els serveis dels polígons, perquè no podem viure d’esquenes a l’activitat privada.
De fet, si hem sanejat l’Ajuntament és gràcies a això: el 2022 vam ingressar més d’1,5 milions d’euros en llicències d’obres. Aquesta quantitat ens permet construir un pavelló esportiu. Per tant, cuidem els detalls per tal que no ens marxin.
El 2022 vam ingressar més d’1,5 milions d’euros en llicències d’obres. Cuidem els detalls perquè les empreses no ens marxin
Recorda la primera decisió que va prendre com alcaldessa?
Va ser una cosa molt simbòlica. Quan vaig començar en el càrrec, a les escales de l’entrada de l’Ajuntament hi havia una corda vermella que feia de barrera, per tal que no hi pogués pujar la gent. Vaig decidir retirar-la.
Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en què coincideixen?
Aquí a la comarca tenim la sort que tots anem molt a la una, amb independència del partit que representi cadascú. Tots ens hem trobat amb greuges comparatius importants i vam decidir fer un lema conjunt: “el Baix Penedès existeix”, amb el que volíem reivindicar que durant uns quants anys la Generalitat no ha invertit gens aquí.
La comarca ha crescut moltíssim i necessitàvem un creixement proporcional en serveis com ara l’hospital. A banda, fem moltes accions conjuntes i coordinades més en quant a ocupació amb la resta de municipis de la comarca.
Els alcaldes de la comarca vam fer un lema conjunt: “el Baix Penedès existeix”. Reivindiquem que la Generalitat no ha invertit gens aquí durant uns quants anys
Creu que el Govern els té en compte a l’hora de prendre decisions?
La nostra comarca es un territori de frontera entre Barcelona i Tarragona. Estem al mig de l’un i de l’altre, sense representar gaire per cap dels dos. Som també de la Vegueria del Penedès i es cert que molts serveis de la Generalitat comencen a arribar-nos per aquest motiu. Però d’altres no. I, a banda, som una de les comarques amb més atur de Catalunya i una de les que rep menys inversió. Penseu només en Calafell i en com ha crescut en els darrers anys. I només mantenim dos patrulles comarcals de Mossos. La seguretat i els altres serveis han de créixer en proporció a la població que som.
El Baix Penedès es un territori de frontera entre Barcelona i Tarragona. Estem al mig de l’un i de l’altre, sense representar gaire per cap dels dos
Com és el seu dia a dia?
Actualment, surto cada dia a donar una volta pel municipi, cosa que fins i tot em serveix de teràpia. La meva rutina canvia entre l’estiu i l’hivern. Ara a l’estiu, que el meu fill gran treballa, m’aixeco a les cinc per fer l’esmorzar i me’n torno al llit fins a les set. Aleshores em llevo, em dutxo i esmorzo i vinc a l’Ajuntament des de quarts de nou fins a quarts de tres, depenent del dia i la feina.
Dino amb els fills i cada tarda és diferent: hi ha dies que tinc reunions i d’altres que no. Els caps de setmana també treballo, perquè sempre hi ha actes. I si no n’hi ha, m’estimo més quedar-me a casa.
I participa en el Consell Comarcal?
Així és. En una àrea de Serveis als Ajuntaments. Gestionem, per exemple, una borsa d’arquitectes i enginyers que després enviem als municipis més petits. És un treball molt intern. També estic en temes d’ocupació i formació professional a l’ACM.
La feina de les administracions supramunicipals és important per al seu municipi i per a la comarca?
Molt. Tot i que tenim diversos serveis que podem fer directament, hi ha assumptes com ara joventut, o serveis socials, o beques d’ensenyament que serien impossibles sense el Consell.
I això em porta a parlar d’un altre problema: als ajuntaments no ens deixen contractar aquesta mena de serveis, encara que estiguem sanejats. No podem gastar el que voldríem, ni contractar professionals, per causa de les lleis d’estabilitat financera. En aquest país passem de tenir cap limitació a tenir-ne al cent per cent… No hem trobat el punt mig, i per desgràcia sembla que la cosa va cap a pitjor. Mentre les decisions es prenguin en un despatx a la capital, no avançarem.
Mentre les decisions es prenguin en un despatx a la capital, no avançarem
