Els membres del ‘Pacte més indústria’ consensuen 138 propostes per impulsar l’economia productiva
D’esquerra a dreta: Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, Dídac Ramírez, rector de la UB, Josep Maria Àlvarez, secretari general de UGT de Catalunya, i Joan Trullén, economista i acadèmic de la UAB, en el moment de la constitució del ‘Pacte més Indústria’ el desembre passat.
Els membres del ‘Pacte més indústria’ que integren a deu institucions (sindicats, patronals, universitats i col·legis professionals) han treballat durant els últims sis mesos per elaborar un document de 138 propostes on s’insta al Govern a desplegar un conjunt de mesures per consolidar un model basat en l’economia productiva, segons ha explicat Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona en el transcurs de l’acte de presentació del document. Més de 100 persones han treballat a l’entorn de 8 comissions des del mes de desembre per elaborar aquest document on entre d’altres mesures es reclama un millor finançament, una dimensió més gran de les pimes i una millor productivitat.
Les 10 institucions del ‘Pacte més Indústria (Foment, Pimec, CCOO, UGT, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma, Universitat Politècnica, el Col·legi d’Economistes, el Consell de Col·legis Enginyers Tècnics Industrials i el Col·legi d’Enginyers Industrials) han estat coordinats per Joan Trullén, president del ‘Pacte més Indústria’.
Dídac Ramírez, amfitrió de l’acte de presentació que s’ha fet en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, ha destacat la intensitat de la feina feta durant aquests últims sis mesos per part dels 100 membres de les diferents institucions que han redactat i consensuat aquestes 138 propostes finals que ara es lliuraran a les autoritats polítiques i al Govern.
Ramírez ha dit que amb aquest document no s’acaba els procés sinó que al contrari és el començament d’una actuació que ha de suposar el compromís de tota la societat civil i del Govern amb la indústria catalana.
Intentar que no quedi ”en paper mullat”
El rector de la Universitat ha instat en nom de totes les 10 institucions del Pacte que a partir d’ara recollir els suggeriments del document consensuat i desplegui un conjunt de polítiques públiques a favor de la indústria. El nucli de la societat civil catalana ”ja ha complert i ara toca” que el Govern ”també compleixi” i faci seves aquestes propostes perquè la feina feta no quedi ”en paper mullat”, ha conclòs.
Les 138 mesures han estat redactades i consensuades per vuit comissions que ha treballat el futur dels sector industrial des de diferents vessants. Totes aquestes comissions han coincidit a dir que ”no hi pot haver una economia forta sense una indústria forta” i que s’ha de buscar un paper central a l’economia productiva que suposa el 80% del conjunt de les exportacions catalanes.
La indústria a Catalunya és un sector ”sistèmic”que per tant cal protegir i potenciar perquè és la garantia per sostenir tot els model econòmic i social de Catalunya.
La millora de la productivitat, de la competitivitat, un millor preu en el subministrament d’energia, la consolidació d’un model dual de formació professional amb participació de les pimes i un millor finançament per a les pimes i en general per a les empreses formen part de l’eix reivindicatiu del document que s’ha consensuat.
Antoni Cañete, secretari general de la patronal Pimec, ha explicat que mentre una pime francesa necessita un circulant d’1 milió d’euros per fer front a les caigudes de tresoreria pels terminis de pagament que ha de suportar, en el cas català les necessitats de circulant són de 5 milions d’euros. Més necessitats financeres, poc crèdit i si s’arriba a tenir crèdit molt més car que la resta de pimes europees, ha dit.
L’altre repte que s’ha d’assumir són les infraestructures viàries i ferroviàries i una millor política de R+D perquè de cara el 2025 a Catalunya s’inverteixi el 3% del PIB en aquestes activitats.
Les propostes tenen un alt grau de concreció i això es pot observar en les que plantegen les necessitats en matèria d’infraestructures on en una d’elles, la número 64, es demana l’autovia A-27 entre Tarragona, Valls, Montblanc i Tàrrega, per enllçar amb l’autovia A-2, que seria una peça ”important” per al trànsit de mercaderies entre el port de Tarragona i l’interior de la península ibèrica.
