Àlex Pastor

Alcalde de Badalona

Ciutat per fer

“Pedro Sànchez i jo hem fet un camí molt paral·lel”


Àlex Pastor explica algunes claus sobre l’art de governar en minoria.

0
410

Criar-se al barri de Sant Roc i tenir una mare sindicalista i un pare defensor dels drets dels consumidors va fer que Àlex Pastor esdevingués un progressista motivat per la classe treballadora. Avui aplica la seva sensibilitat al govern municipal.

“El que plantejo a la resta de forces és que, governi qui goberni, cal pensar en la Badalona del 2030”

“Ens trobem en un moment en què ha crescut la intolerància”

“A mi no se m’acudiria pensar que Dolors Sabater o Xavier Garcia Albiol, o la resta de líders polítics, no votaran a favor de qualsevol qüestió que portem al ple municipal pel fet que tinguem ideals diferents o que alguns siguin de dretes i d’altres d’esquerres”

“Les persones que provenim de famílies obreres i humils sabem que la política és un viatge temporal en què t’has de deixar la pell cada dia, ser honest i tenir una convicció poderosa”

“La marca Badalona representa un litoral magnífic, un medi natural com el de la Serralada de Marina, una cultura, una promoció econòmica, una neteja i manteniment, seguretat… I, sobretot, l’orgull de sentir-se badaloní i badalonina”

“El més important és respectar aquella persona que pensi diferent de tu però amb qui cal parlar. Tots tenim un nexe d’unió que es diu Badalona”

Quins són els valors d’Àlex Pastor a l’hora de fer política?
Jo crec que el més important és ser un mateix. No només per dedicar-se a la política, sinó per exercir qualsevol vocació professional. Les persones que provenim de famílies obreres i humils sabem que la política és un viatge temporal en què t’has de deixar la pell cada dia, ser honest i tenir una convicció poderosa. En el meu cas, la de creure que aquesta ciutat pot millorar moltíssim, perquè té un gran potencial.

Ens ha escollit unes fotografies que ens mostra. Què signifiquen per a vostè?
D’inici li diré que soc una mica introvertit en l’aspecte personal i que em fa una mica de vergonya. No obstant, us he portat una foto de quan era nadó. Hi surto al damunt d’un sofà chester vermell que feia molts anys que no veia. M’ha fet il·lusió recuperar la imatge.

Una altra foto: hi surto amb els meus pares, de jovenet. Ells han estat el meu puntal d’aprenentatge. I no parlo en l’àmbit acadèmic o vital, sinó especialment en el polític. D’ells n’he après la vocació de servei als altres.

En la darrera, molt més recent, hi surto durant un acte de campanya de les eleccions generals. Mai t’hi acabes d’acostumar. Et trobes amb moltes persones que tenen mirada d’il·lusió, d’esperança, de dir: “podem transformar la nostra realitat social”. Són moments que després recordes com dels més bonics en la vida política.

Parlem de la ciutat. Comencem per llocs i entitats distintius. Què li representen a vostè i a la ciutat el Pont del Petroli, Sant Roc i el Club Joventut de Badalona?
El Pont del Petroli es troba al Passeig Marítim. Representa un litoral magnífic de 5 km de platja que hem de cuidar i estimar entre tots. En aquella zona hi tenim molt de turisme perquè precisament és un lloc que val la pena gaudir i és un motiu d’orgull per a la ciutat.

Quant al barri de Sant Roc, és el barri en què en vaig criar. Concretament, al carrer de Jerez de la Frontera, a casa de la meva àvia materna. Li tinc un gran apreci al barri. Finalment: qui no coneix el Joventut per Badalona o Badalona pel Joventut. Hem de valorar la gran importància de l’esport en aquesta ciutat i donar uns passos més enllà per fer que no només el Joventut, sinó moltes altres entitats esportives, donin notorietat a Badalona arreu del país, a Europa i per tot el món.

Si tingués l’ocasió de convèncer un foraster per venir a viure a Badalona, què li diria?
Per a mi no hi ha cap altra ciutat igual. És molt especial: acollidora, cuida la seva gent, l’estima i té un gran potencial. Ja sigui en el formatiu, el laboral, el teixit empresarial, com en la possibilitat de passejar i gaudir de lleure, Badalona és una ciutat on viure i conviure.

S’ha publicat que un dels projectes actuals de la ciutat és el de reconstruir la marca Badalona. En què es basa aquesta reconstrucció?
Tothom sap que portem una situació complicada a nivell nacional, que s’ha reflectit en l’àmbit local. Sembla que com pitjor li vagi a la ciutat, millor li va a alguns polítics. Nosaltres creiem que el més important és potenciar la ciutat, i que per fer-ho cal valorar la nostra història, cultura i potencial social i econòmic. La marca Badalona representa un litoral magnífic, un medi natural com el de la Serralada de Marina, una cultura, una promoció econòmica, una neteja i manteniment, seguretat… I, sobretot, l’orgull de sentir-se badaloní i badalonina.

En el seu discurs d’investidura deia que volia invertir en serveis socials, polítiques d’igualtat i feministes i crear un nou parc públic d’habitatges. Com li va?
Ens trobem en un moment en què ha crescut la intolerància. Badalona és una ciutat de drets i llibertats i en aquests 11 darrers mesos jo havia assumit la cartera d’igualtat. Vam visibilitat col·lectius pels que calia apostar fortament, per tal que poguessin disposar dels mateixos drets i llibertats que la resta. Parlo dels col·lectius LGTBI, als que vam ferir una jornada lúdico-festiva per visibilitzar-lo i fer públiques qüestions que no estan prou actualitzades a dia d’avui. També vam aprovar un pla d’igualtat que serveix per posar tothom al mateix nivell. Tot i que estiguem a l’any 2019, tenim situacions anòmales que cal revertir. Una de les grans potencialitats d’aquest govern és la d’apostar per l’igualtat.

I això també afecta les àrees socials.
Badalona té 217.000 habitants, la renda mitja no és elevada i hi ha persones que no passen per bones circumstàncies i per les que cal apostar. Tenim clar que cal complir la llei, però cal ajudar aquells que estan caient. Cal que arribem tots junts al final del camí. Això és el que volem potenciar.

També va dir que volia ajudar les famílies amb fills, els joves que viuen de lloguer, i l’atenció a les persones grans. Quines propostes ofereixen des de l’ajuntament?
D’entrada hem implementat els ajuts al lloguer. Sabeu que els preus dels lloguers, a tot arreu, han pujat moltíssim i les vivendes més assequibles tenen ara un preu de 600 a 800 euros mensuals. No son vivendes gaire grans. Nosaltres apostem pels joves, perquè volem que es quedin a la ciutat, i ho fem a través d’ajuts al lloguer que ampliarem aviat a d’altres famílies: monoparentals o que tinguin una renda mínima i que no es puguin pagar el lloguer.

Una altra de les nostres prioritats és la de generar un parc públic de vivendes. Com bé sabeu, la competència en vivenda la té la Generalitat, però a mi em cau la cara de vergonya, com a polític i com a ciutadà, en veure que cada vegada que una dona pateix un cas de violència de gènere hem de reubicar-la a Barcelona perquè aquí no hi tenim “pisos pont” per oferir-li. Ja ens han adjudicat 18 pisos i en començarem a comprar més. Els farem servir per promoció o per emergència social, en temes com ara la violència de gènere o les famílies que no tenen ni feina.

Un altre tema important és el de la lluita contra l’absentisme escolar. Com fan front a aquest problema?
Es important pensar en què volen els joves. Hi ha una part de l’absentisme en què, segurament, hi ha una responsabilitat per part dels pares i mares. Però quan arribes a l’adolescència i no tens la motivació d’estudiar, també pots caure-hi. Cal preguntar-se perquè passa això. Potser és perquè no veus possilibitat de trobar feina el dia de demà. A nosaltres ens agradaria donar un recolzament determinat a les famílies humils i esdevenir una ciutat pionera a Catalunya en l’aposta per la formació professional global. Parlem, per exemple, d’obrir jaciments laborals en el camp de la recerca biomèdica a Can Ruti, o de treballar amb la Federació d’Empresaris, o el gremi d’instal·ladors per afavorir que el jovent aprengui un ofici i pugui emancipar-se el dia de demà.

Com volen potenciar l’economia local?
Des de l’ajuntament podem fer-ho promocionant els comerços locals, els restauradors, el teixit empresarial i posant al dia l’administració. No pot ser que una empresa hagi d’esperar un any i mig per tenir una llicència d’apertura a Badalona i, a més a més, el permís d’obra per acondicionar el seu espai. Estem treballant en greixar la maquinària administrativa per donar una resposta més eficient a qui vol invertir i posar un negoci en aquesta ciutat.

Quin és troba l’estat financer de l’ajuntament?
En arribar vam trobar-nos una situació financera una miqueta estranya perquè, malgrat els anys de la crisi i les decisions del ministre Montoro i la LRSAL, vam veure que no podíem gastar-nos ni allò que ingressàvem. Teníem un sostre de despesa. Jo crec que és un gran error, perquè som la primera línia de batalla dels veïns i les veïnes i no ens mereixem una llei com l’RSAL que ofega les administracions locals. Aquí havíem generat un superàvit i no podíem revertir-lo en la ciutat. També vam trobar un deute amb proveïdors que hem anat escurçant.

Com valora que hagi estat reelegit el juny passat tot i ser el PP la llista més votada, amb el 37,58% dels vots?
Nosaltres vam plantejar un missatge molt clar. Badalona va viure una campanya molt polaritzada. D’una banda teníem el PP de Garcia Albiol i de l’altra una amalgama de partits republicans independentistes que buscaven més la qüestió identitària que la qüestió local. En els darrers 11 mesos nosaltres vam treballar moltíssim en la gestió local, el meu límit estava a les fronteres de Badalona i en els valors i les idees que tinc com a socialista. Al final vam dir que el Sr. Garcia Albiol emetia una sèrie de missatges cap a l’exterior que no beneficiaven en res aquesta ciutat. D’altra banda els gestos que es van fer durant el procès que hem viscut els darrers anys per part de Dolors Sabater, tampoc la beneficiaven. Vam presentar candidatura i seguim disposats a parlar amb tots i cadascun dels partits.

Com és la seva relació amb l’exalcaldessa Dolors Sabater?
El més important és respectar aquella persona que pensi diferent de tu però amb qui cal parlar. Tots tenim un nexe d’unió que es diu Badalona. A mi no se m’acudiria pensar que Dolors Sabater o Xavier Garcia Albiol, o la resta de líders polítics, no votaran a favor de qualsevol qüestió que portem al ple municipal pel fet que tinguem ideals diferents o que alguns siguin de dretes i d’altres d’esquerres. Aquí estem parlant de Badalona i el que és important és que ens posem d’acord per beneficiar els veïns i veïnes.

Com estan gestinant el govern en minoria i la relació amb la resta de partits? Sobretot, com plantejaran les negociacions sobre reptes de la ciutat de manera consensuada?
Posant-hi sentit comú. Jo avui soc alcalde. Espero que aquests propers quatre anys siguin de molt benefici per a la ciutat, però ningú sap qui hi serà en els propers 10 anys. El que plantejo a la resta de forces és que, governi qui goberni, cal pensar en la Badalona del 2030, en el seu horitzó. Aquí és on hem de fer els grans pactes de ciutat, en l’àmbit educatiu, sanitari, ambiental, etcètera. Tot això no son qüestions d’avui per demà, no és cosa de qui governi o del color polític, sinó de la importància d’aquesta ciutat.

Acabem d’assistir a una votació d’investidura de Pedro Sánchez fallida. Quina és la seva valoració i cap a on creu que hem d’anar?
La veritat és que Pedro Sánchez i jo hem fet un camí molt paral·lel, perquè la seva moció de censura va ser 20 dies abans de la meva. El que ens ha passat ara és també semblant. en campanya vaig dir que el nostre aliat ideològic natural eren els Comuns i Podemos. Jo crec que Pedro Sánchez ha demostrat que pot revertir les polítiques de retallades. Hauria estat una bona notícia per a tot l’estat no haver arribat a unes noves eleccions, perquè al final això crea absentisme a l’hora de votar. La gent vol respostes i determinació política, no picabaralles.

Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Jo lamento que tinguem un Parlament de Catalunya on, des de fa mesos i mesos, no s’hi aproven polítiques i que no està sent útil als catalans i catalanes. Només posem la pantalla de la confrontació. Crec que no s’ha de posar en conflicte a Catalunya i a Espanya, sinó treballar dins de Catalunya, fer que la societat catalana no es divideixi, que treballi conjuntament per conviure i trobar solucions.

D’altra banda crec que Espanya dona passes per arribar a una bona entesa. Si em deixeu fer la broma fàcil, jo em recordo del “peix al cove” de Jordi Pujol. Quan havia d’anar a Madrid i pactar, ja fos amb Felipe Gonzalez o José Maria Aznar, ho feia i portava els calers aquí. De què estem parlant llavors? De calers o d’altres qüestions? Des del respecte a tothom i a la llei, crec que a dia d’avui Catalunya no es pot independitzar. No és viable ni des d’una majoria social, ni des d’una majoria política. Crec que el debat no existeix i que el que hem de mirar és tot el contrari: que Catalunya sigui més forta dintre d’una Espanya més potent i d’una Europa que espero que comenci a remuntar socialment.

Alguns alcaldes ens diuen que la fragmentació política i l’eficiència i agilitat a l’administració son dos dels seus grans reptes. Pensa el mateix?
És evident que sí. Quan parlo de l’ajuntament també faig autocrítica, del meu govern, de l’anterior, de l’altre, i de quan governaven els meus fa 10 anys. Tenim una administració que hem de posar al dia. L’hem de dotar de més efectius i recursos humans. I d’altra banda, més que per la confrontació els polítics hem de demostrar que estem per la societat. La única forma de demostrar-ho és arribant a grans pactes de ciutat amb forces polítiques diferents.

Àlex Pastor (Badalona, 1979) és llicenciat en Ciències del Treball i diplomat en Relacions Laborals. Prové d’una família que qualifica de molt implicada en política i amb els valors de l’esquerra. La mare, sindicalista, i el pare, creador de la Unió de Consumidors de Badalona, li inculcaren els valors de la defensa dels drets de la classe treballadora. Se sent orgullós de ser alcalde de la ciutat que el va veure néixer i considera que encara és un projecte per fer. Amic del pacte amb aquells qui, encara que tinguin ideologia diferent, busquin el benestar dels veïns de la ciutat. De la Badalona industrial que vivia d’esquenes al mar i que s’assemblava a una ciutat dormitori de Barcelona, vol passar a una ciutat intel·ligent especialitzada en la recerca biomèdica, l’aprofitament saludable del medi i l’entorn i l’explosió de la diversitat social.

QUESTIONARI IMPERTINENT

  • Llibre especial: “No pienses como un elefante”, de Lakoff.
  • Pel·lícula: Us sonarà rar, però “Rocky”
  • Cançó: “Mediterranean sundance” de Paco de Lucia i Al Di Meola
  • Plat de cuina: la truita de patates de tota la vida
  • Beguda: Trinaranjus (Trina que es diu ara)
  • País: el meu, però també França
  • Viatge: el que vaig fer a Nova York
  • Esport: ara mateix el running, si em preguntes fa uns anys eren les arts marcials
  • El que més valora d’una persona: la seva honestedat

Badalona



Badalona es manté com una de les principals ciutats de Catalunya, en nombre d’habitants (prop de 217.000). Tot i perdre una posició en relació a Terrassa (prop de 218.000), la quarta ciutat del país segueix oferint una gran tradició industrial, combinada amb un important desenvolupament científic, qualitat de vida, un centre veïnal orientat als serveis i molt d’esport i preocupació pel paisatge.

Amb més de 2.000 anys d’història (encara que amb restes que es remunten molt més enllà, al Neolític), Badalona va ser declarada ciutat al 1897, no va ser, però, fins ben entrats als vuitantes del segle passat, quan, amb tot un seguit de reformes urbanístiques i la seva obertura al mar, va començar a assolir els reptes de la modernitat. Badalona té una llarga tradició industrial, un gran potencial, i també el comerç i el sector serveis són, unes de les bases de l’activitat econòmica badalonina.

De la ciutat que vivia d’esquenes al mar i era coneguda per l’Anis del Mono, a la vila cosmopolita dels drets i la convivència, el Joventut i el caràcter treballador d’una comunitat que vol créixer. La ciutat segueix tenint grans reptes al capdavant. El primer, potser, el de la difícil entesa entre les forces polítiques representades a l’ajuntament. Segur que tots volen el mateix benestar per la comunitat, però, de vegades, sembla que no s’entenguin prou bé. El municipi té una àmplia tradició de pacte i treball, un gran potencial i un gran futur.

Recomanat per Alcaldes.eu

5a CAMINADA 2019. HUELLA SOLIDARIA.


LLOCS D’INTERÈS (destacats)

  • MUSEU DE BADALONA: El Museu de Badalona és una institució pública, sense finalitat de lucre, creada l’any 1955 per l’Ajuntament de la ciutat i regida per un Consell Rector.
La tasca del Museu consisteix a recollir, conservar, investigar i difondre els objectes relacionats amb el municipi que siguin representatius de diferents períodes i aspectes de la seva història i del seu art. El Museu exerceix també les tasques de vigília i protecció del Patrimoni històric de Badalona, que comprèn els immobles i objectes mobles d’interès artístic, històric i paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic, patrimoni documental i bibliogràfic, i els jaciments i zones arqueològiques. Així mateix porta a terme les excavacions arqueològiques a la ciutat i el seu territori, i conserva els fons que en procedeixen, la majoria d’època romana, pertanyents a la ciutat de Baetulo (l’actual Badalona), declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya l’any 1995. D’altra banda, el Museu gestiona també l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN) i l’Hemeroteca Local.

Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis. A part de l’edifici principal, el Museu compta amb diferents subseus. Situats molt a prop, es poden visitar els espais romans museïtzats de la Casa dels Dofins i el Jardí de Quint Licini. Una altra subseu és la masia de Can Miravitges, situada a Pomar, una masia i casa senyorial on es presenta una exposició permanent que explica l’habitatge i les transformacions agrícoles del segle XVIII i on també hi ha algunes sales dedicades a l’obra del pintor Antoni Ros i Güell (1877-1954), últim propietari del mas. El Museu gestiona també el Turó d’en Boscà, situat fora del centre de Badalona, on es conserven les restes d’un poblat ibèric emmurallat, que constitueix el primer assentament urbà dins el terme de Badalona.

El Museu de Badalona forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona des que es va crear el 1990 i de la Xarxa de Museus d’Arqueologia de Catalunya, també des del moment de la seva creació, el 2010.

Més informació aquí

  • PONT DEL PETROLI: Al llarg del front marítim trobem el pont, una estructura de ferro de 250 m que s’endinsa a l’ interior del mar- i que compleix una doble finalitat.  Per una part, és una estació oceanogràfica d’us científic, i per una  altra és un mirador privilegiat de tota la façana marítima. Coneixerem els canvis urbanístics produïts pel creixement industrial del litoral.
  • CJ BADALONA: Es va fundar el 1930. Conegut pels seus aficionats com "la Penya" és l'únic club al costat del CB Estudiants i el Reial Madrid que ha participat sempre en la màxima categoria del bàsquet espanyol.
El Joventut està considerat com un dels clubs de bàsquet més prestigiosos d'Europa. Entre els trofeus conquerits destaquen una Copa d'Europa, dues Copes Kora? i quatre Lligues, dues d'elles aconseguides en l'actual etapa ACB.

Els seus jugadors vesteixen un uniforme que consisteix en una samarreta verda i uns pantalons negres. Es dóna la circumstància que els colors que vesteix l'equip es deu al fet que era l'única indumentària que quedava a la botiga d'esports quan es va fundar el club a principis del segle XX.

La pista de joc i, a més, seu oficial del club, és el Pavelló Olímpic de Badalona, ??recinte inaugurat amb motiu dels Jocs de Barcelona 1992, i amb capacitat per a 12.500 espectadors.

El seu actual president és l'exjugador Juanan Morales.

  • JARDÍ DE QUINT LICCINI: Estany situat en el pati o peristil de la casa (domus) d’una família benestant construïda sobre l’antiga muralla de la ciutat, que ja estava enderrocada. Aquesta piscina és de forma rectangular, té dues execres semicirculars als extrems i cinc graons a l’angle sud per accedir a l’ interior. Actualment només podem veure una tercera part de la piscina perquè la construcció de l’ immoble sobre la qual es va construir va impedir que se’n conservés la totalitat. La troballa de la tabula hospitalis en una de les habitacions fa pensar que aquesta casa podria haver estat propietat de Quint Licini Silvà Granià, un important ciutadà de finals del segle I d. C.
  • CASA DELS DOFINS: La casa està organitzada al voltant d’un pati central o atri amb un impluvium per recollir l’aigua de la pluja, pavimentat amb mosaic. Les habitacions principals de la casa s’obren a l’atri; una d’elles, el tablinum, situada a l’est, era la sala on es rebien les visites. En un costat de l’atri hi ha el triclinium o menjador, amb un paviment d’opus sectile, format per plaques de marbre. Per una porta s’accedia al cubiculum o dormitori, pavimentat amb mosaic. Al sud de l’atri hi ha quatre habitacions que donen a un peristil o jardí. La més gran és un oecus o menjador d’estiu que tenia al davant un petit estany. Al fons de la casa hi ha un pati amb tres dipòsits i restes de forns destinats a la producció i l’envasament de vi. Al pati s’accedia des del cardo maximus (via en sentit muntanya-mar).
  • MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA: Fundat al segle XV, la visita a aquest monestir de l’orde jerònima ens aproparà a la vida monàstica i a la societat feudal així com a l’estil gòtic, tot a través d’un recorregut pels espais més significatius de l’edifici: el sistema defensiu, el refetor, la cuina, l’església i el claustre, on trobarem els retrats dels reis Joan II, els Reis Catòlics, Carles I i Colom, personalitats que van visitar l’edifici. La importància artística va fer que, l’any 1975, el claustre fos declarat Monument Historicoartístic d’Interès Nacional.
Platges


MÉS TURISME AQUÍ


ITINERARIS

FIRES I FESTES

Hi ha una gran quantitat d’actes que s’hi celebren, entre els quals destaquen la popular Cremada del Dimoni, la nit del 10 de maig, vigília de Sant Anastasi, acte declarat d’interès turístic de Catalunya.

En el marc de les Festes de Maig també se celebren actes com el tradicional Ball del Micaco, la Festa del Badiu, la Fira de l’ Arrop, la Festa de les Migas, la Sardinada de Baix a Mar, etc.

Els remodelats teatres Blas Infante, Principal, i Zorrilla acullen, al llarg de tot l’any, una àmplia oferta d’interès cultural internacional. Destaquen, a títol d’ exemple, el festival internacional de curtmetratges Filmets, el festival de música Blues i Ritmes, el memorial Li Chang, etc, així com una àmplia i actualitzada oferta d’actuacions musicals i teatrals.

El 15 d’agost és la festa major de Badalona, amb actes com l’aplec de sardanes, correfocs, balls de gegants, etc.

Més informació aquí

ON DORMIR (destacats)
  • H*** HOTEL MIRAMAR
  • Apart-Hotel Miramar
  • H**** RAFAEL HOTELES
  • Hostal Badaloní
  • Alessia Beach Port Apartment

ON MENJAR (hi ha un ampli llistat de restaurants)







FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.