“El que plantejo a la resta de forces és que, governi qui goberni, cal pensar en la Badalona del 2030”
“Ens trobem en un moment en què ha crescut la intolerància”
“A mi no se m’acudiria pensar que Dolors Sabater o Xavier Garcia Albiol, o la resta de líders polítics, no votaran a favor de qualsevol qüestió que portem al ple municipal pel fet que tinguem ideals diferents o que alguns siguin de dretes i d’altres d’esquerres”
“Les persones que provenim de famílies obreres i humils sabem que la política és un viatge temporal en què t’has de deixar la pell cada dia, ser honest i tenir una convicció poderosa”
“La marca Badalona representa un litoral magnífic, un medi natural com el de la Serralada de Marina, una cultura, una promoció econòmica, una neteja i manteniment, seguretat… I, sobretot, l’orgull de sentir-se badaloní i badalonina”
“El més important és respectar aquella persona que pensi diferent de tu però amb qui cal parlar. Tots tenim un nexe d’unió que es diu Badalona”
Quins són els valors d’Àlex Pastor a l’hora de fer política?
Jo crec que el més important és ser un mateix. No només per dedicar-se a la política, sinó per exercir qualsevol vocació professional. Les persones que provenim de famílies obreres i humils sabem que la política és un viatge temporal en què t’has de deixar la pell cada dia, ser honest i tenir una convicció poderosa. En el meu cas, la de creure que aquesta ciutat pot millorar moltíssim, perquè té un gran potencial.
Ens ha escollit unes fotografies que ens mostra. Què signifiquen per a vostè?
D’inici li diré que soc una mica introvertit en l’aspecte personal i que em fa una mica de vergonya. No obstant, us he portat una foto de quan era nadó. Hi surto al damunt d’un sofà chester vermell que feia molts anys que no veia. M’ha fet il·lusió recuperar la imatge.
Una altra foto: hi surto amb els meus pares, de jovenet. Ells han estat el meu puntal d’aprenentatge. I no parlo en l’àmbit acadèmic o vital, sinó especialment en el polític. D’ells n’he après la vocació de servei als altres.
En la darrera, molt més recent, hi surto durant un acte de campanya de les eleccions generals. Mai t’hi acabes d’acostumar. Et trobes amb moltes persones que tenen mirada d’il·lusió, d’esperança, de dir: “podem transformar la nostra realitat social”. Són moments que després recordes com dels més bonics en la vida política.
Parlem de la ciutat. Comencem per llocs i entitats distintius. Què li representen a vostè i a la ciutat el Pont del Petroli, Sant Roc i el Club Joventut de Badalona?
El Pont del Petroli es troba al Passeig Marítim. Representa un litoral magnífic de 5 km de platja que hem de cuidar i estimar entre tots. En aquella zona hi tenim molt de turisme perquè precisament és un lloc que val la pena gaudir i és un motiu d’orgull per a la ciutat.
Quant al barri de Sant Roc, és el barri en què en vaig criar. Concretament, al carrer de Jerez de la Frontera, a casa de la meva àvia materna. Li tinc un gran apreci al barri. Finalment: qui no coneix el Joventut per Badalona o Badalona pel Joventut. Hem de valorar la gran importància de l’esport en aquesta ciutat i donar uns passos més enllà per fer que no només el Joventut, sinó moltes altres entitats esportives, donin notorietat a Badalona arreu del país, a Europa i per tot el món.
Si tingués l’ocasió de convèncer un foraster per venir a viure a Badalona, què li diria?
Per a mi no hi ha cap altra ciutat igual. És molt especial: acollidora, cuida la seva gent, l’estima i té un gran potencial. Ja sigui en el formatiu, el laboral, el teixit empresarial, com en la possibilitat de passejar i gaudir de lleure, Badalona és una ciutat on viure i conviure.
S’ha publicat que un dels projectes actuals de la ciutat és el de reconstruir la marca Badalona. En què es basa aquesta reconstrucció?
Tothom sap que portem una situació complicada a nivell nacional, que s’ha reflectit en l’àmbit local. Sembla que com pitjor li vagi a la ciutat, millor li va a alguns polítics. Nosaltres creiem que el més important és potenciar la ciutat, i que per fer-ho cal valorar la nostra història, cultura i potencial social i econòmic. La marca Badalona representa un litoral magnífic, un medi natural com el de la Serralada de Marina, una cultura, una promoció econòmica, una neteja i manteniment, seguretat… I, sobretot, l’orgull de sentir-se badaloní i badalonina.
En el seu discurs d’investidura deia que volia invertir en serveis socials, polítiques d’igualtat i feministes i crear un nou parc públic d’habitatges. Com li va?
Ens trobem en un moment en què ha crescut la intolerància. Badalona és una ciutat de drets i llibertats i en aquests 11 darrers mesos jo havia assumit la cartera d’igualtat. Vam visibilitat col·lectius pels que calia apostar fortament, per tal que poguessin disposar dels mateixos drets i llibertats que la resta. Parlo dels col·lectius LGTBI, als que vam ferir una jornada lúdico-festiva per visibilitzar-lo i fer públiques qüestions que no estan prou actualitzades a dia d’avui. També vam aprovar un pla d’igualtat que serveix per posar tothom al mateix nivell. Tot i que estiguem a l’any 2019, tenim situacions anòmales que cal revertir. Una de les grans potencialitats d’aquest govern és la d’apostar per l’igualtat.
I això també afecta les àrees socials.
Badalona té 217.000 habitants, la renda mitja no és elevada i hi ha persones que no passen per bones circumstàncies i per les que cal apostar. Tenim clar que cal complir la llei, però cal ajudar aquells que estan caient. Cal que arribem tots junts al final del camí. Això és el que volem potenciar.
També va dir que volia ajudar les famílies amb fills, els joves que viuen de lloguer, i l’atenció a les persones grans. Quines propostes ofereixen des de l’ajuntament?
D’entrada hem implementat els ajuts al lloguer. Sabeu que els preus dels lloguers, a tot arreu, han pujat moltíssim i les vivendes més assequibles tenen ara un preu de 600 a 800 euros mensuals. No son vivendes gaire grans. Nosaltres apostem pels joves, perquè volem que es quedin a la ciutat, i ho fem a través d’ajuts al lloguer que ampliarem aviat a d’altres famílies: monoparentals o que tinguin una renda mínima i que no es puguin pagar el lloguer.
Una altra de les nostres prioritats és la de generar un parc públic de vivendes. Com bé sabeu, la competència en vivenda la té la Generalitat, però a mi em cau la cara de vergonya, com a polític i com a ciutadà, en veure que cada vegada que una dona pateix un cas de violència de gènere hem de reubicar-la a Barcelona perquè aquí no hi tenim “pisos pont” per oferir-li. Ja ens han adjudicat 18 pisos i en començarem a comprar més. Els farem servir per promoció o per emergència social, en temes com ara la violència de gènere o les famílies que no tenen ni feina.
Un altre tema important és el de la lluita contra l’absentisme escolar. Com fan front a aquest problema?
Es important pensar en què volen els joves. Hi ha una part de l’absentisme en què, segurament, hi ha una responsabilitat per part dels pares i mares. Però quan arribes a l’adolescència i no tens la motivació d’estudiar, també pots caure-hi. Cal preguntar-se perquè passa això. Potser és perquè no veus possilibitat de trobar feina el dia de demà. A nosaltres ens agradaria donar un recolzament determinat a les famílies humils i esdevenir una ciutat pionera a Catalunya en l’aposta per la formació professional global. Parlem, per exemple, d’obrir jaciments laborals en el camp de la recerca biomèdica a Can Ruti, o de treballar amb la Federació d’Empresaris, o el gremi d’instal·ladors per afavorir que el jovent aprengui un ofici i pugui emancipar-se el dia de demà.
Com volen potenciar l’economia local?
Des de l’ajuntament podem fer-ho promocionant els comerços locals, els restauradors, el teixit empresarial i posant al dia l’administració. No pot ser que una empresa hagi d’esperar un any i mig per tenir una llicència d’apertura a Badalona i, a més a més, el permís d’obra per acondicionar el seu espai. Estem treballant en greixar la maquinària administrativa per donar una resposta més eficient a qui vol invertir i posar un negoci en aquesta ciutat.
Quin és troba l’estat financer de l’ajuntament?
En arribar vam trobar-nos una situació financera una miqueta estranya perquè, malgrat els anys de la crisi i les decisions del ministre Montoro i la LRSAL, vam veure que no podíem gastar-nos ni allò que ingressàvem. Teníem un sostre de despesa. Jo crec que és un gran error, perquè som la primera línia de batalla dels veïns i les veïnes i no ens mereixem una llei com l’RSAL que ofega les administracions locals. Aquí havíem generat un superàvit i no podíem revertir-lo en la ciutat. També vam trobar un deute amb proveïdors que hem anat escurçant.
Com valora que hagi estat reelegit el juny passat tot i ser el PP la llista més votada, amb el 37,58% dels vots?
Nosaltres vam plantejar un missatge molt clar. Badalona va viure una campanya molt polaritzada. D’una banda teníem el PP de Garcia Albiol i de l’altra una amalgama de partits republicans independentistes que buscaven més la qüestió identitària que la qüestió local. En els darrers 11 mesos nosaltres vam treballar moltíssim en la gestió local, el meu límit estava a les fronteres de Badalona i en els valors i les idees que tinc com a socialista. Al final vam dir que el Sr. Garcia Albiol emetia una sèrie de missatges cap a l’exterior que no beneficiaven en res aquesta ciutat. D’altra banda els gestos que es van fer durant el procès que hem viscut els darrers anys per part de Dolors Sabater, tampoc la beneficiaven. Vam presentar candidatura i seguim disposats a parlar amb tots i cadascun dels partits.
Com és la seva relació amb l’exalcaldessa Dolors Sabater?
El més important és respectar aquella persona que pensi diferent de tu però amb qui cal parlar. Tots tenim un nexe d’unió que es diu Badalona. A mi no se m’acudiria pensar que Dolors Sabater o Xavier Garcia Albiol, o la resta de líders polítics, no votaran a favor de qualsevol qüestió que portem al ple municipal pel fet que tinguem ideals diferents o que alguns siguin de dretes i d’altres d’esquerres. Aquí estem parlant de Badalona i el que és important és que ens posem d’acord per beneficiar els veïns i veïnes.
Com estan gestinant el govern en minoria i la relació amb la resta de partits? Sobretot, com plantejaran les negociacions sobre reptes de la ciutat de manera consensuada?
Posant-hi sentit comú. Jo avui soc alcalde. Espero que aquests propers quatre anys siguin de molt benefici per a la ciutat, però ningú sap qui hi serà en els propers 10 anys. El que plantejo a la resta de forces és que, governi qui goberni, cal pensar en la Badalona del 2030, en el seu horitzó. Aquí és on hem de fer els grans pactes de ciutat, en l’àmbit educatiu, sanitari, ambiental, etcètera. Tot això no son qüestions d’avui per demà, no és cosa de qui governi o del color polític, sinó de la importància d’aquesta ciutat.
Acabem d’assistir a una votació d’investidura de Pedro Sánchez fallida. Quina és la seva valoració i cap a on creu que hem d’anar?
La veritat és que Pedro Sánchez i jo hem fet un camí molt paral·lel, perquè la seva moció de censura va ser 20 dies abans de la meva. El que ens ha passat ara és també semblant. en campanya vaig dir que el nostre aliat ideològic natural eren els Comuns i Podemos. Jo crec que Pedro Sánchez ha demostrat que pot revertir les polítiques de retallades. Hauria estat una bona notícia per a tot l’estat no haver arribat a unes noves eleccions, perquè al final això crea absentisme a l’hora de votar. La gent vol respostes i determinació política, no picabaralles.
Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Jo lamento que tinguem un Parlament de Catalunya on, des de fa mesos i mesos, no s’hi aproven polítiques i que no està sent útil als catalans i catalanes. Només posem la pantalla de la confrontació. Crec que no s’ha de posar en conflicte a Catalunya i a Espanya, sinó treballar dins de Catalunya, fer que la societat catalana no es divideixi, que treballi conjuntament per conviure i trobar solucions.
D’altra banda crec que Espanya dona passes per arribar a una bona entesa. Si em deixeu fer la broma fàcil, jo em recordo del “peix al cove” de Jordi Pujol. Quan havia d’anar a Madrid i pactar, ja fos amb Felipe Gonzalez o José Maria Aznar, ho feia i portava els calers aquí. De què estem parlant llavors? De calers o d’altres qüestions? Des del respecte a tothom i a la llei, crec que a dia d’avui Catalunya no es pot independitzar. No és viable ni des d’una majoria social, ni des d’una majoria política. Crec que el debat no existeix i que el que hem de mirar és tot el contrari: que Catalunya sigui més forta dintre d’una Espanya més potent i d’una Europa que espero que comenci a remuntar socialment.
Alguns alcaldes ens diuen que la fragmentació política i l’eficiència i agilitat a l’administració son dos dels seus grans reptes. Pensa el mateix?
És evident que sí. Quan parlo de l’ajuntament també faig autocrítica, del meu govern, de l’anterior, de l’altre, i de quan governaven els meus fa 10 anys. Tenim una administració que hem de posar al dia. L’hem de dotar de més efectius i recursos humans. I d’altra banda, més que per la confrontació els polítics hem de demostrar que estem per la societat. La única forma de demostrar-ho és arribant a grans pactes de ciutat amb forces polítiques diferents.
