El conseller d’Agricultura diu que cal preservar el sòl agrari de la mateixa manera que s’ha fet amb el sòl urbà i industrial
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, durant la conferència que ha ofert a la Cambra de Comerç de Lleida.
El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha defensat aquest divendres el paper de les infraestructures, convencionals i no convencionals, per a mantenir el sector agroalimentari com a motor de desenvolupament de Catalunya. En aquest sentit, ha defensat com a necessàries obres amb un potencial transformador del territori com ara el corredor del Mediterrani, així com també el canal Segarra-Garrigues, pel qual ha manifestat el compromís del Govern d’acabar-lo, o el túnel de la Bonaigua, infraestructura que ha demanat que sigui una de les prioritats en les inversions de l’Estat dels pròxims anys. Pelegrí també ha defensat la necessitat de preservar i donar seguretat jurídica al sòl agrari per tal de garantir i incrementar la capacitat del país de producir aliments.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha ofert aquest divendres una ponència sobre infraestructures agràries en el marc de la darrera sessió de la ronda de conferències del Cercle d’Infraestructures, que s’ha celebrat a la Cambra de Comerç de Lleida. Durant la seva intervenció, Pelegrí ha defensat que "les infraestructures ben plantejades i ben gestionades són un autèntic element de progrés, de vertebració del territori, de millora de la qualitat de vida dels ciutadans" i, en el cas de les comarques de Lleida, "permeten consolidar una especialització econòmica basada en la seva pròpia tradició agroramadera".
El màxim responsable d’Agricultura ha deixat clar que durant molts anys s’ha entès que les infraestructures, i per extensió l’urbanisme i l’ordenació del territori, "eren més una fi que no pas un mitjà". Pelegrí considera que "s’ha pecat de creure que la infraestructura per ella mateixa ja gestionava un territori, ja canviava una realitat o ja modificava comportaments independentment de les necessitats reals de la gent que vivia i treballava a la zona". Per això, considera que l’actual context fan més necessari que mai deixar enrere aquesta visió i entendre la infraestructura "com una obra al servei de les necessitats del territori, dels ciutadans, de les activitats econòmiques i socials que allí s’hi desenvolupen", però també com "una obra que genera i potencia l’activitat empresarial, que impulsa l’economia, afavoreix l’activitat productiva i crea ocupació".
Demana a l’Estat que inclogui el túnel de la Bonaigua entre les seves prioritats d’inversió al Pirineu
En aquesta línia, ha defensat com a "necessàries" obres com el corredor del Mediterrani , ja que "permetria ser la porta d’entrada de mercaderies del sud d’Europa, però de la mateixa manera ha dit que aquest corredor "té un potencial transformador tan gran com el del Segarra Garrigues, o la del Túnel de la Bonaigua". Pelegrí ha reivindicat el túnel i ha subscrit el seu suport al manifest en favor de la seva construcció perquè "és una obra necessària i estratègica, que surt de les necessitats del teixit econòmic i social de les valls pirenaiques, i que, afavorirà les comunicacions, el desenvolupament del sector agroindustrial i turístic". El conseller ha reclamat a l’Estat que inclogui aquesta obra entre les inversions prioritàries al Pirineu "perquè li correspon en bona part aquesta obra per completar un Eix Pirinenc que es va deixar de fer fa molts anys".
Pelegrí reitera el compromís del Govern en contra el Pla de conca de l’Ebre
Pelegrí ha reiterat el posicionament del Govern en contra del Pla de conca de l’Ebre "pensant en el conjunt del país, amb responsabilitat i amb coherència", i ha remarcat que el document té en compte les necessitats dels regadius i les demandes d’aigua a Lleida i a Catalunya i que "el vot en contra del Pla no és posar l’agricultura en perill". El titular d’Agricultura ha volgut deixar clar que el Govern "està al costat de les comunitats de regants", que entén i comparteix el seu posicionament; però com a Govern, "no podem votar a favor d’un pla hidrològic que no és coherent amb la legislació i la protecció internacional, especialment amb la Directiva Marc de l’Aigua".
Pelegrí ha explicat que el Govern reclama uns cabals ecològics que garanteixin plenament la biodiversitat i els ecosistemes fluvials i la preservació del delta i de totes les activitats que contribueixen al seu manteniment, en especial l’agrària. "Hem de saber conjugar els valors productius amb els valors socials, culturals i ambientals de tot el territori català", ha defensat.
Compromís per finalitzar el Segarra-Garrigues
El conseller ha destacat l’aposta del Govern per les infraestructures de regadiu i ha expressat el comprimís d’acabar el canal Segarra-Garrigues, "una infraestructura estratègica de país". Tot i això, no ha volgut parlar de terminis i ha dit que l’acabament dependrà de la voluntat dels productors de sumar-se al reg. Pelegrí ha recordat l’acord assolit al març amb el sector per flexibilitzar el preu de l’aigua del canal "fent-lo el més assequible i assumible possible per als regants".
Preservació del sòl agrari
Informes de la FAO rebel·len que la població mundial s’incrementarà en 1.500 milions de persones d’aquí al 2050, fet que farà créixer la demanda d’aliments al món. En aquest sentit, Josep Maria Pelegrí ha defensat les potencialitats de l’agricultura i la ramaderia catalana però també la seva capacitat de conservar i gestionar el territori, de mantenir i preservar uns valors culturals, d’evitar el despoblament i d’assegurar la producció d’aliments sans, segurs i de qualitat. Així, ha defensat un instrument que protegeixi legalment el sòl agrari i ha recordat que a principis de mes la Generalitat va donar llum verd a Agricultura per elaborar la Llei del sòl agrari de Catalunya, llargament reclamada pel sector ja que, des del punt de vista territorial, aquests sòl mai no ha estat objecte d’una regulació substantiva, a diferència del sòl urbà i industrial.
El conseller ha explicat que la nova regulació ha de permetre definir i aprovar els instruments d’intervenció en el territori més idonis amb l’objectiu de protegir i promoure el sòl per a usos agraris i l’eficiència d’aquests usos per tal d’incrementar la capacitat alimentària del país.
Setmana decisiva per la nova PAC
Pelegrí també s’ha referit a la nova PAC 2014-2020, que està previst que s’aprovi a la tardor, i ha dit que "ens juguem el futur" dels sectors agroramaders catalans i de les seves empreses, ja que les polítiques agràries representen un 38% del pressupost comunitari. En aquest sentit, ha recordat que la setmana vinent es durà a terme una conferència sectorial amb totes les comunitats en la qual el Ministeri d’Agricultura decidirà els punts crítics i, entre ells, el repartiment definitiu del sobre estatal i, per això, ha demanat ara més que mai la unitat del sector.
Així, ha explicat que el departament està treballant amb els representants del sector i els membres dels diferents grups parlamentaris, per a analitzar com afecta a Catalunya la nova proposta de PAC i constituir un grup de treball permanent fins al dia 24 per a consensuar propostes i reclamacions; definir de manera conjunta els objectius de màxims i de mínims del sector agrari català, i els diners del sobre estatal a què ha d’aspirar Catalunya, un punt bàsic de la negociació segons el conseller, que ha denunciat la voluntat recentralitzadora del govern de l’Estat en aquest àmbit.
Segons Pelegrí, les principals reivindicacions catalanes passen per evitar que la ramaderia sense base territorial es quedi sense ajuts, tot i l’existència d’un principi d’acord amb el Ministeri; incorporar el sector de fruites i hortalisses i el de la vinya com a superfície elegible per als ajuts directes; tenir un PDR propi i amb més finançament; incidir en l’aplicació de les mesures del greening i en la definició d’agricultor actiu; o permetre el transvasament de fons entre pilars.
