EXPERTS EN GESTIÓ

“Per a nosaltres, el concepte “paper” ja no ha d’existir en l’administració”

desembre 29, 2017

401

Article

En ocasió de la recent Smart City Expo 2017 vam entrevistar Albert López, Director Comercial de Berger-Levrault, una de les empreses capdavanteres en la provisió de solucions integrades per a l’administració pública.

López explicava a Alcaldes.eu la visió de la companyia respecte al futur de la e-administració. Segons creu, al 2020 el 90% dels municipis catalans podrien treballar 100% en digital.

Albert López Solé
Director Comercial de Berger-Levrault a Espanya
(Foto: alcaldes.eu)

Quina és la història de Berger-Levrault?
La nostra és una companyia francesa que es va fundar el 1676, és a dir, fa gairebé 500 anys. Inicialment érem editors de textos, i actualment, en el mercat francòfon, hi ha infinitat de llibres editats per Berger-Levrault. Van ser, per exemple, els editors del Codi Civil Napoleònic.

A partir del 1982 també es van especialitzar en el desenvolupament de software de gestió pel sector públic. En aquesta expansió, la firma va arribar a Espanya l’any 2015, amb l’adquisició d’Aytos, una empresa que s’havia creat feia més de 30 anys a Andalusia i que es dedicava també al software de gestió i que havia treballat molt per a les administracions. Junts vam desenvolupar eines de gestió pública i actualment tenim la quota de mercat més gran en el sector de l’administració local. Les nostres solucions toquen la comptabilitat, la gestió tributària, la recaptació, les nòmines, l’administració electrònica, etc. Cobrim el 100% de les necessitats de gestió d’un ajuntament.

La seva activitat potser no és percebuda per part del ciutadà.
Tot i que el que fem és oferir eines de gestió que repercuteixen directament sobre el ciutadà. Quan volen fer tràmits telemàtics o electrònics amb l’administració, les eines que fan servir són les que nosaltres subministrem. I no només d’Internet, com poden ser les seus electròniques, sinó també de mobilitat. En resum, oferim diverses solucions per tal que el ciutadà arribi de manera més dinàmica i àgil a la seva administració.

"el ciutadà té la necessitat en el dia a dia de relacionar-se amb la seva administració"

A l’Smart City Expo 2017 l’empoderament de la ciutadania va ser un dels temes capitals. Què en pensen del protagonisme del ciutadà en la vida social?
Moltes vegades, quan es parla de la Smart City, es pensa en monitoritzar la vida de la ciutat integrant-hi sensors electrònics. Un dels nostres leit motivs és que el ciutadà és el millor sensor de la ciutat. La idea no és, doncs, integrar petits aparells en cada fanal o contenidor per a controlar la llum o la qualitat de l’aire. En realitat, el millor sensor, i el que millor informació subministra, és el ciutadà. És ell el que ens diu on és, què vol fer, què pensa, on trobarem més informació… Estem aconseguint que el ciutadà sigui els ulls de la ciutat i el que més informació ens aporta. I nosaltres en fem analítiques per ajudar als electes a decidir com potenciar zones de la ciutat, usos d’infraestructures, etcètera.

"estem aconseguint que el ciutadà sigui els ulls de la ciutat i el que més informació ens aporta"

I més enllà de l’administració, creu que aquesta informació pot ser útil pels partits polítics, de cara a dissenyar les seves campanyes electorals?
Sí. De fet, creiem que se’n fa poc ús de la nostra informació. Recentment, una de les normatives que el Govern espanyol va posar en marxa, la ICAL (Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local), exigeix a les entitats de més de 50.000 habitants la presentació d’una memòria de costos. Això significa analitzar tots els serveis finalistes que una administració pública presta a la seva ciutadania, i treure’n indicadors de gestió.

"es fa poc ús de la nostra informació"

Si realment una administració no ingressa el suficient per a poder invertir en un servei, aleshores s’ha de pensar en com optimitzar les inversions. En aquest cas, tots els càrrecs electes i tots els partits haurien de tenir aquesta informació a mà per prendre decisions. Decisions de gestió, més enllà de les decisions polítiques, enfocades a l’eficiència i a prestar un millor servei. No per construir una rotonda o un pont s’aconsegueixen més vots, però si fas una recollida selectiva de les escombraries, tractada de forma més eficient i que li doni al ciutadà un valor afegit i comoditat, aleshores sí que s’aconsegueixen més vots.

Parlant de l’eficiència, quins diria que són els principals avantatges de la col·laboració publico-privada i de l’externalització de serveis?
En el cas de la col·laboració publico-privada, l’última Llei de Contractes intenta incidir en què sigui més àmplia. En l’administració local la col·laboració publico-privada no és gaire habitual realment. Sí que és veritat, però, que contractualment aquests hàbits no s’estan definint, no hi ha una relació fluida amb l’Administració per dir: “vinga, anem a tirar endavant un projecte d’innovació conjuntament i ho emmarquem dins la col·laboració publico-privada”. És més un tema quasi de facto.

Pel que fa a l’externalització, sembla que ara en alguns casos hi ha una tendència a la remunicipalització. En els últims vuit anys hem viscut una tendència a externalitzar perquè s’havia pensat que el sector privat, com a servei, era més eficient. Però ara en alguns àmbits, com el de l’aigua s’està tendint a la remunicipalització.

"s’està tendint a la remunicipalització"

Com ara a Barcelona.
I més casos. Nosaltres sempre hem defensat que, de coneixement, a les administracions locals, n’hi ha moltíssim, i els tècnics són plenament experts de les seves matèries. En molts casos s’externalitza quan no hi ha recursos, però mai per falta de coneixement.

I quina tendència preveu que segueixi l’externalització?
Està per veure. En alguns casos s’està tornant a tendir a remunicipalitzar. Jo crec que en algunes coses d’especialització sí que se seguirà externalitzant, i la gestió del dia a dia es remunicipalitzarà.

Sembla també que, al final, tot acabarà passant per la e-administració.
Això, per a nosaltres, és que cert. No en tenim cap dubte. Les lleis 39/2015 i 40/2015 ja parlaven de l’administració electrònica, i des del 2007 ja hi ha lleis que parlen de l’accés del ciutadà a l’administració mitjançant medis electrònics.

Per a nosaltres, ara mateix, el concepte paper en una administració, ja no existeix. És veritat que encara hi ha moltes administracions que segueixen tramitant en paper, però per a nosaltres, l’expedient ja és electrònic. Per un tema d’eficiència, de compliment normatiu i sobretot pels avantatges que aporta la tramitació electrònica.

La tecnologia disponible ho permet?
En el present ja som capaços de fer que un ciutadà, des del seu mòbil, pugui fer qualsevol consulta i petició al seu ajuntament, i que aquesta petició generada telemàticament li arribi a un tècnic municipal, es generi un nou expedient i que aquest expedient interactuï amb diferents productes del back-office.

"som capaços que un ciutadà, des del seu mòbil, pugui fer qualsevol consulta i petició"

Des que es fa un assentament a la comptabilitat perquè s’hagi de comprar; s’inicia el procediment de licitació d’un concurs públic amb tributs, nòmines i qualsevol dels productes del back-office; és complementant l’expedient electrònic; es fiscalitza la intervenció municipal; arriba al ple a través d’un decret, junta de govern o qualsevol dels organismes col·legiats i li acabem donant una resposta al ciutadà.

Som capaços de fer tot aquest circuit només amb mitjans telemàtics. Per tant, avui en dia, quan parlem de l’administració, parlem d’administració electrònica. Ja no parlem de paper.

Anant un pas més enllà, Facebook mostra en els seus informes trimestrals que l’evolució de l’ús del mòbil no para de créixer. Quin pes tindrà el mòbil en l’administració electrònica?
Una de les línies de treball actual d’Aytos és la col·laboració amb diferents universitats. La primera càtedra que vam firmar va ser amb la Universidad de Málaga (UMA) i a França, Berger-Levrault té entre 17 i 18 càtedres amb diferents universitats on es treballa el concepte de la innovació en diferents àmbits.

En referència al mòbil, una de les coses que estem fent amb diverses càtedres és treballar amb chatbots, que són intel·ligència artificial que permet que des del mòbil i inclús des d’alguna xarxa social, puguis iniciar una relació exactament igual que la física amb el teu municipi.

Posi’n algun exemple, si us plau.
Doncs, per exemple, des de Facebook, aviat podrem dir: “Ajuntament d’Igualada, vull iniciar el tràmit d’empadronar-me, i es pugui fer gràcies als chatbots”. No ho veig tan descabellat ni tan lluny.

"el ciutadà és els nostres ulls, el nostre sensor, i ens ha de poder aportar el màxim de documentació i feedback"

Tenim eines al mercat que ens permeten llançar una enquesta ciutadana perquè rebis al mòbil una pregunta del teu ajuntament i responguis sí o no a qualsevol proposta que l’alcalde vulgui fer. És una interacció extremadament ràpida, i d’aquí pots treure una enquesta per qualsevol pregunta que t’imaginis de la teva ciutat, i això t’informi sobre la percepció de la ciutadania en menys de 24h. Això, abans era impensable; ara es pot fer en un moment i, de fet, existeix.

Quins són els altres projectes en els que treballa la seva firma?
Estem innovant i treballant sobretot en el concepte d’Smart City. Hem desenvolupat una plataforma que es diu “Urban” que aporta una visió diferent, connectant tots els productes de back-office. Com que som fabricants, i tenim una base instal·lada amb molts altres productes podem enviar a Urban no sols el que ens arriba dels sensors de la ciutat, sinó també el que es genera amb els altres productes. Quan el padró municipal d’habitants està connectat a aquesta plataforma, qualsevol dada que pugui sortir-ne, ens serveix, per exemple, per saber necessitats en serveis socials que pot tenir una província.

"hem desenvolupat una plataforma que es diu Urban i aporta una visió diferent, connectant tots els productes de back-office"

I tot aquest canvi cap a una administració íntegrament electrònica, en quin termini el veuen realitzat? Quin any podrem veure una administració totalment electrònica?
De fet, ja la podem veure. Tenim clients que fa anys que van deixar el paper i que el 95% de la seva gestió ja és electrònica. Només ens queden petits detalls per resoldre.

"tenim clients que fa anys que van deixar el paper i que el 95% de la seva gestió ja és electrònica"

Novament, ens en pot donar algun exemple?
La Diputació de Barcelona, per exemple, fa molt temps que treballa amb els seus municipis perquè tinguin una gestió totalment sense paper. A la província hi ha molts municipis i molts d’ells són petits. De fet, els municipis que han aconseguit eliminar el paper més aviat, han estat els petits, i no els grans. Hi ha ajuntaments grans que estan desactualitzats i, en canvi, hi ha ajuntaments molt petits, de menys de 2.000 habitants, que han aconseguit eliminar el paper, i que el seu alcalde signa electrònicament les factures des del mòbil, podent-se així dedicar al ciutadà.

"els municipis que han aconseguit eliminar el paper, han estat els petits abans que els grans"

I què trigarem a veure tots els ajuntaments catalans treballant de manera totalment electrònica? Arribarà aquest dia?
Jo crec que sí. De fet, la tendència en això no para. La mateixa demanda del tècnic municipal i del ciutadà fa que sigui així.

M’atreviria a dir que el 2020, el 90% dels municipis haurien d’estar treballant pràcticament amb electrònic. Si no, o no hauran volgut, o hi haurà hagut algú que els haurà posat pals a les rodes. Les eines hi són i no estem parlant de ciència-ficció ni de grans costos per a un ajuntament. Estem parlant de solucions de mercat que estan funcionant i estan provades.

"el 2020, el 90% dels municipis haurien d’estar treballant pràcticament amb electrònic"

És veritat que hi ha una part dels ajuntaments als quals els és complicat. Per exemple, un poble de 30 habitants on els recursos telemàtics són limitats, és molt difícil que faci el canvi. De fet, potser ni ho necessiten, perquè el ciutadà va a la casa de l’alcalde, que viu al costat, i a vegades és més fàcil dir-li les coses per la finestra.

S’ha de vigilar molt, perquè a vegades posem al mateix grup els ajuntaments grans i els petits, i els recursos, per molt que hagin de complir les mateixes lleis, no són els mateixos. Per sort, tenim les diputacions que els estan ajudant molt.

"a vegades posem al mateix grup els ajuntaments grans i els petits, i els recursos […] no són els mateixos"

El mateix fenomen passa amb la Llei de Transparència, amb municipis petits sense recursos per complir-la. Quines eines oferiu perquè ho aconsegueixin?
A Berger-Levrault hem desenvolupat un portal de transparència integrat amb tots els productes de back-office que està automatitzat, el sentit que tot el que la llei catalana ens obliga a publicar, es publica automàticament des de la informació de back-office. Amb les nostres eines, automàticament es publiquen els controls de transparència.

"hem desenvolupat un portal de transparència integrat amb tots els productes de back-office"

Per tant, els ajuntaments no necessiten més recursos per ser transparents. És veritat que alguna informació no la incloem en el nostre producte de gestió, com són les propietats de l’alcalde, però una vegada s’introdueix la informació en el nostre sistema, les nostres eines ja la van publicant. Transparència, si volen, la tenen tota.