Albert López Solé
Director Comercial de Berger-Levrault a Espanya
(Foto: alcaldes.eu)
Quina és la història de Berger-Levrault?
La nostra és una companyia francesa que es va fundar el 1676, és a dir, fa gairebé 500 anys. Inicialment érem editors de textos, i actualment, en el mercat francòfon, hi ha infinitat de llibres editats per Berger-Levrault. Van ser, per exemple, els editors del Codi Civil Napoleònic.
Tot i que el que fem és oferir eines de gestió que repercuteixen directament sobre el ciutadà. Quan volen fer tràmits telemàtics o electrònics amb l’administració, les eines que fan servir són les que nosaltres subministrem. I no només d’Internet, com poden ser les seus electròniques, sinó també de mobilitat. En resum, oferim diverses solucions per tal que el ciutadà arribi de manera més dinàmica i àgil a la seva administració.
"el ciutadà té la necessitat en el dia a dia de relacionar-se amb la seva administració"
Moltes vegades, quan es parla de la Smart City, es pensa en monitoritzar la vida de la ciutat integrant-hi sensors electrònics. Un dels nostres leit motivs és que el ciutadà és el millor sensor de la ciutat. La idea no és, doncs, integrar petits aparells en cada fanal o contenidor per a controlar la llum o la qualitat de l’aire. En realitat, el millor sensor, i el que millor informació subministra, és el ciutadà. És ell el que ens diu on és, què vol fer, què pensa, on trobarem més informació… Estem aconseguint que el ciutadà sigui els ulls de la ciutat i el que més informació ens aporta. I nosaltres en fem analítiques per ajudar als electes a decidir com potenciar zones de la ciutat, usos d’infraestructures, etcètera.
"estem aconseguint que el ciutadà sigui els ulls de la ciutat i el que més informació ens aporta"
I més enllà de l’administració, creu que aquesta informació pot ser útil pels partits polítics, de cara a dissenyar les seves campanyes electorals?
Sí. De fet, creiem que se’n fa poc ús de la nostra informació. Recentment, una de les normatives que el Govern espanyol va posar en marxa, la ICAL (Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local), exigeix a les entitats de més de 50.000 habitants la presentació d’una memòria de costos. Això significa analitzar tots els serveis finalistes que una administració pública presta a la seva ciutadania, i treure’n indicadors de gestió.
"es fa poc ús de la nostra informació"
En el cas de la col·laboració publico-privada, l’última Llei de Contractes intenta incidir en què sigui més àmplia. En l’administració local la col·laboració publico-privada no és gaire habitual realment. Sí que és veritat, però, que contractualment aquests hàbits no s’estan definint, no hi ha una relació fluida amb l’Administració per dir: “vinga, anem a tirar endavant un projecte d’innovació conjuntament i ho emmarquem dins la col·laboració publico-privada”. És més un tema quasi de facto.
"s’està tendint a la remunicipalització"
I més casos. Nosaltres sempre hem defensat que, de coneixement, a les administracions locals, n’hi ha moltíssim, i els tècnics són plenament experts de les seves matèries. En molts casos s’externalitza quan no hi ha recursos, però mai per falta de coneixement.
I quina tendència preveu que segueixi l’externalització?
Està per veure. En alguns casos s’està tornant a tendir a remunicipalitzar. Jo crec que en algunes coses d’especialització sí que se seguirà externalitzant, i la gestió del dia a dia es remunicipalitzarà.
Sembla també que, al final, tot acabarà passant per la e-administració.
Això, per a nosaltres, és que cert. No en tenim cap dubte. Les lleis 39/2015 i 40/2015 ja parlaven de l’administració electrònica, i des del 2007 ja hi ha lleis que parlen de l’accés del ciutadà a l’administració mitjançant medis electrònics.
Per a nosaltres, ara mateix, el concepte paper en una administració, ja no existeix. És veritat que encara hi ha moltes administracions que segueixen tramitant en paper, però per a nosaltres, l’expedient ja és electrònic. Per un tema d’eficiència, de compliment normatiu i sobretot pels avantatges que aporta la tramitació electrònica.
La tecnologia disponible ho permet?
En el present ja som capaços de fer que un ciutadà, des del seu mòbil, pugui fer qualsevol consulta i petició al seu ajuntament, i que aquesta petició generada telemàticament li arribi a un tècnic municipal, es generi un nou expedient i que aquest expedient interactuï amb diferents productes del back-office.
"som capaços que un ciutadà, des del seu mòbil, pugui fer qualsevol consulta i petició"
Una de les línies de treball actual d’Aytos és la col·laboració amb diferents universitats. La primera càtedra que vam firmar va ser amb la Universidad de Málaga (UMA) i a França, Berger-Levrault té entre 17 i 18 càtedres amb diferents universitats on es treballa el concepte de la innovació en diferents àmbits.
Posi’n algun exemple, si us plau.
Doncs, per exemple, des de Facebook, aviat podrem dir: “Ajuntament d’Igualada, vull iniciar el tràmit d’empadronar-me, i es pugui fer gràcies als chatbots”. No ho veig tan descabellat ni tan lluny.
"el ciutadà és els nostres ulls, el nostre sensor, i ens ha de poder aportar el màxim de documentació i feedback"
Quins són els altres projectes en els que treballa la seva firma?
Estem innovant i treballant sobretot en el concepte d’Smart City. Hem desenvolupat una plataforma que es diu “Urban” que aporta una visió diferent, connectant tots els productes de back-office. Com que som fabricants, i tenim una base instal·lada amb molts altres productes podem enviar a Urban no sols el que ens arriba dels sensors de la ciutat, sinó també el que es genera amb els altres productes. Quan el padró municipal d’habitants està connectat a aquesta plataforma, qualsevol dada que pugui sortir-ne, ens serveix, per exemple, per saber necessitats en serveis socials que pot tenir una província.
"hem desenvolupat una plataforma que es diu Urban i aporta una visió diferent, connectant tots els productes de back-office"
De fet, ja la podem veure. Tenim clients que fa anys que van deixar el paper i que el 95% de la seva gestió ja és electrònica. Només ens queden petits detalls per resoldre.
"tenim clients que fa anys que van deixar el paper i que el 95% de la seva gestió ja és electrònica"
Novament, ens en pot donar algun exemple?
La Diputació de Barcelona, per exemple, fa molt temps que treballa amb els seus municipis perquè tinguin una gestió totalment sense paper. A la província hi ha molts municipis i molts d’ells són petits. De fet, els municipis que han aconseguit eliminar el paper més aviat, han estat els petits, i no els grans. Hi ha ajuntaments grans que estan desactualitzats i, en canvi, hi ha ajuntaments molt petits, de menys de 2.000 habitants, que han aconseguit eliminar el paper, i que el seu alcalde signa electrònicament les factures des del mòbil, podent-se així dedicar al ciutadà.
"els municipis que han aconseguit eliminar el paper, han estat els petits abans que els grans"
Jo crec que sí. De fet, la tendència en això no para. La mateixa demanda del tècnic municipal i del ciutadà fa que sigui així.
"el 2020, el 90% dels municipis haurien d’estar treballant pràcticament amb electrònic"
S’ha de vigilar molt, perquè a vegades posem al mateix grup els ajuntaments grans i els petits, i els recursos, per molt que hagin de complir les mateixes lleis, no són els mateixos. Per sort, tenim les diputacions que els estan ajudant molt.
"a vegades posem al mateix grup els ajuntaments grans i els petits, i els recursos […] no són els mateixos"
El mateix fenomen passa amb la Llei de Transparència, amb municipis petits sense recursos per complir-la. Quines eines oferiu perquè ho aconsegueixin?
A Berger-Levrault hem desenvolupat un portal de transparència integrat amb tots els productes de back-office que està automatitzat, el sentit que tot el que la llei catalana ens obliga a publicar, es publica automàticament des de la informació de back-office. Amb les nostres eines, automàticament es publiquen els controls de transparència.
"hem desenvolupat un portal de transparència integrat amb tots els productes de back-office"
Per tant, els ajuntaments no necessiten més recursos per ser transparents. És veritat que alguna informació no la incloem en el nostre producte de gestió, com són les propietats de l’alcalde, però una vegada s’introdueix la informació en el nostre sistema, les nostres eines ja la van publicant. Transparència, si volen, la tenen tota.