Capital de la baixa Saxònia, situada al centre-nord d’Alemanya, Hannover és, amb més de mig milió d’habitants una de les principals ciutats del país, una situació que cobrament un major protagonisme en l’any 2000, quan hi es va celebrar l’Exposició Universal. Amb una història plena de vicissituds, especialment en la Segona Guerra Mundial, avui emergeix com una gran capital amb una amplíssima oferta comercial i cultural. Parlem amb un representant de l’Oficina de Relacions Ciutadanes del seu Ajuntament que va participar en la trobada d’Alcaldes per la pau del passat 3 de novembre.
“L’important de tot això són els petits gestos, els petits actes que d’alguna manera o altra contribueixen a anar deixant un pòsit que amb el temps aconsegueix els seus resultats. I Alcaldes per la pau està per a això”
“Som conscients que que el que pretenem no és gens senzill, que hi ha molts interessos en joc i que hem de treballar dia a dia per anar aconseguint fites, encara que siguin petites”
“D’una manera o altre, Alcaldes per la pau és un col.lectiu decisiu, i algun dia podrem mirar enrere i adonar-nos que el camí que hem recorregut ha valgut la pena”
Què significa Alcaldes per la Pau per Hannover?
Com ja ha de saber, la gènesi de tot aquest moviment és a la Segona Guerra Mundial, i les dues bombes atòmiques que van caure sobre Hiroshima i Nagasaki. Hiroshima va ser la primera ciutat que va patir els atacs d’una bomba atòmica i des de llavors la ciutat està lluitant pel desarmament nuclear a nivell mundial. Però aquestes no van ser les úniques ciutats que van patir bombardejos.
Hannover també va ser molt castigada.
Així és. Dos terços de la ciutat van ser destruïts i el 80% del centre de la ciutat va quedar completament devastat per les bombes. Així que som una ciutat que estem especialment sensibilitzats amb el tema.
I aquest dramàtic episodi del passat és el que els ha unit.
Si, Hannover és ciutat bessona amb Hiroshima des de 1983, i, com ells, tenim l’objectiu que el desarmament nuclear ha de ser una fita que hem d’aconseguir a poc a poc perquè mai més puguin tornar a donar-se situacions com aquelles. Així de ser una ciutat bessona vol dir doncs això, ajudar en el possible per contribuir al desarmament nuclear a nivell mundial.
I aquesta és la missió d’Alcaldes per la Pau.
Sí Com ja sabrà, Alcaldes per la pau és una organització sense ànim de lucre que està dissenyada per difondre els valors que li comentava a través de la coordinació entre les ciutats que recolzen el programa per promoure la solidaritat de les ciutats i així aconseguir la abolició total de les armes nuclears.
Però no creuen que aquest objectiu és una mica, diguem, idealista?
El nostre principal objectiu és treballar en tot el món per augmentar aquesta conscienciació i aconseguir que es prohibeixin les armes nuclears. Aquesta és la base. Per descomptat som conscients que això no és gens senzill, que hi ha molts interessos en joc i que hem de treballar dia a dia per anar aconseguint fites, encara que siguin petites.
Com quins?
Doncs també ens sentim compromesos en la lluita per un món pacífic on es pugui donar assistència als refugiats, on es defensin els drets humans, on no existeixi la pobresa. Un món, al cap ia la fi, en el qual es defensin els drets humans i no hi hagi problemes que amenacen una coexistència pacífica.
Vostè treballa en l’Oficina de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Hannover.
Sí. Alcaldes per la pau està constituït per una Conferència Executiva, que està autoritzada per prendre decisions d’emergència pel que fa a l’organització en lloc de la Conferència General. En aquesta conferència prenen part les ciutats executives, que es reuneixen cada dos anys, i de les que Hannover forma part.
I què altres ciutats hi ha més?
Doncs la ciutat de Presidència és Hiroshima, que va ser la que ho va iniciar tot. I després hi ha doncs Akron, als Estats Units, Biograd Na Moru, (Croàcia), Florència (Itàlia), Halabja (Iraq), Granollers, on hem celebrat aquesta trobada, Ieper (Bèlgica), Malakoff, a França, Manchester (Regne Unit), Nagasaki (Japó), Volgobrado, a Rússia i Waitakere, a Nova Zelanda. I nosaltres, és clar. Hannover.
I quina és exactament la seva feina?
Diguem que coordinem el moviment d’Alcaldes per la pau per tot el país des de Hannover. Com li deia, ens unim a aquesta organització fa més de vint anys, el 1983 i el nostre alcalde llavors va escriure una carta als seus homòlegs d’altres ciutats alemanyes perquè també s’unissin a aquesta causa.
Així que funcionen com una mena de centre.
Si, de la feina feta en aquests darrers anys, hem aconseguit que hi hagi moltes ciutats implicades. Ajudem a altres municipis perquè puguin informar els seus habitants de tot el que portem a terme, que es redueix a una idea bàsica: hem de contribuir a eliminar les bombes atòmiques i les armes en general. I tot això ho fem a través de xerrades i conferències que il · lustrem amb documents gràfics, siguin fotografies o vídeos.
I quant temps porta vostè treballant per la causa?
Doncs des dels inicis. Fa més de 30 anys que estic treballant per Alcaldes per la Pau. Diguem que entre altres coses, estic orgullós de que pogués contribuir amb el meu treball a què Hannover estigués involucrada en aquesta organització.
I de debò esperen que hi pugui haver en el futur un món sense armes?
Bé, no sé si serà possible, això ningú la sap. Però espero, esperem tots, vaja, que això sigui algun dia possible. L’important de tot això és el que deia, les petites accions, els petits actes que d’alguna manera o altra contribueixen a anar deixant un pòsit que amb el temps aconsegueix els seus resultats.
Uns petits gestos decisius.
Per descomptat que som conscients que no és només la nostra tasca la que contribueix a que hi hagi una conscienciació global sobre el tema. Però sí crec que d’una manera o altra som decisius i que algun dia podrem mirar enrere i adonar-nos que el camí que hem recorregut ha valgut la pena.
Potser amb Obama ara hi ha una major predisposició.
Estem segurs d’això. El president dels Estats Units va fer aquest any un discurs a Praga en el que va fer al.lusió a un món sense armes. Crec que la seva al.locució va ser significativa. Així que, malgrat les dificultats i els problemes, crec que algun dia aquest somni pot ser una realitat.
