Amable i afable, Jordi Marlès ens rep amb tota generositat d’explicacions al poble de Llorenç del Penedès. Ens explica que fa 27 anys que hi viu, tot i no ser-ne fill, i que un dia, el 2015, va decidir canviar la seva carrera professional per treballar pel poble i la comarca. Li preguntem per aquestes activitats.
“És necessari que els ajuntaments petits de la comarca tinguin representació al Consell. Cal que puguin fer propostes per resoldre problemes endèmics”
“Sé que represento un grup polític i he de mirar de col·laborar-hi i entendre’n els mecanismes interns i les inèrcies que el regeixen. Tot i així insisteixo que soc més gestor que polític”
“No sé si caldria limitar els mandats. Més aviat crec que, per sentit comú, la feina desgasta i el desgast va en detriment de l’eficàcia”
“La gent del Vendrell, de Santa Oliva, de Banyeres o de Sant Jaume venen a comprar aquí perquè hi troben una bona oferta i perquè poden aparcar al davant de la botiga… No hi ha zones blaves”
“Crec que caldria arribar a un acord per tal de fer Sánchez president. No és tant perquè s’ho mereixi o no, és perquè cal estabilitzar la situació d’una vegada”
A banda de presidir el consistori, vostè és conseller comarcal. Té prou temps per fer-ho tot?
En l’anterior legislatura vaig ser conseller d’Hisenda al Consell Comarcal del Baix Penedès. Aleshores formàvem una sociovergència i em van assignar l’àrea perquè em sento més còmode en la qüestió dels números. En l’actual legislatura, tot i mantenir la coalició amb els socialistes, les forces han canviat una mica i soc conseller d’Esports. En ambdós casos ho he pogut compaginar amb l’alcaldia. Crec que són coses compatibles. A més, penso que és necessari que els ajuntaments petits de la comarca tinguin representació al Consell. Cal que puguin fer propostes per resoldre problemes endèmics com els de l’ocupació.
Quins són els seus valors com a alcalde?
Jo em considero més gestor que polític. Però també he acceptat prendre responsabilitats polítiques. Per això em vaig associar al PDeCat i m’hi sento implicat al 100%. Sé que represento un grup polític i he de mirar de col·laborar-hi i entendre’n els mecanismes interns i les inèrcies que el regeixen. Tot i així insisteixo que soc més gestor que polític.
A més d’això, volem ser molt accessibles. A Llorenç la gent et troba pel carrer i t’interpel·la. Per a mi això té l’avantatge de saber el que de debò pensen, perquè hi ha qui no et vindrà mai a explicar-te si està content o no, i es queixarà per un altre conducte. La gràcia de ser alcalde d’un poble com aquest és poder donar tota mena de facilitats i solucions.
Creu que caldria limitar els mandats?
No sé si n’hi diria limitar. Més aviat crec que, per sentit comú, la feina desgasta i el desgast va en detriment de l’eficàcia. Les feines comencen a fer una mica més de mandra. És la meva opinió personal. Avui en dia hi ha tot un afegit de lleis i de funcionaments, de si has d’anar a fer visites, de si has d’anar a veure Diputacions, si t’has de bellugar per buscar recursos, obtenir alguna mena de suport… no és senzill que puguis estar en dos o tres llocs a l’hora. Penso que si ets alcalde, t’hi has de dedicar del tot.
Abans deia que la proximitat l’ajuda a conèixer la gent del poble. Com són els seus veïns?
Doncs són molt bona gent. Als anys 50, durant la postguerra, Llorenç era un dels pobles més pobres de la comarca i tenia molt pocs recursos, deixant de banda 3 o 4 famílies de propietaris. D’alguna manera la gent ha incorporat en el seu inconscient un afany per espavilar-se. Són persones molt obertes de ment i això ha anat molt bé per prosperar malgrat no tenir a penes terme municipal.
Som únicament un nucli, però tenim 3 o 4 oficines bancàries, botigues com ara el Clarel o la Cooperativa de Guissona, dentistes, botiga de roba, restaurant… Tenim un cert èxit comercial, perquè estem situats al cor de la comarca i estem en mig del pas. La gent del Vendrell, de Santa Oliva, de Banyeres o de Sant Jaume venen a comprar aquí perquè hi troben una bona oferta i perquè poden aparcar al davant de la botiga… No hi ha zones blaves.
Al municipi hi ha hagut alguna persona destacable, històricament?
No. No hem tingut aquesta sort. El que sí que voldria és reconèixer la feina de les nostres entitats culturals: El Centre i la Cumprativa. El Centre té 130 anys i la Cumprativa en té 100. El 2018 se’ls van atorgar dues Creus de Sant Jordi per tot el que han fet en termes de conservació i promoció de folklore: diables, ball de bastons, falcons, grups de teatre, capgrossos, patinatge… Han estat precursors de moltes coses que encara funcionen avui en dia. El passat mes de setembre, per exemple, va venir la Consellera Villalonga a inaugurar la nova seu del Centre.
I algun veí especialment estimat per tots?
Home, tenim el Sr. Ràfols, que aviat farà 102 anys i que va ser mestre del poble.
A banda de l’impuls comercial que abans ens explicava, quins altres factors serien destacables a Llorenç? Què és el que podria atraure una persona per voler-hi venir a viure.
Aquí tenim una bona qualitat de vida. Al Vendrell, per exemple, que té 40.000 habitants, la població és barrejada, procedeix de llocs diversos, i potser els naturals del Vendrell es troben una mica desplaçats. Aquí això no passa. D’altra banda, aquí hi tenim tots els serveis: metge, llar d’infants, dentista, farmàcia, bancs… Molts pobles de les rodalies no tenen oficina bancària. Nosaltres en tenim quatre. I tenim escoles i entitats culturals…
Finalment li diria que tenim una relació preu-qualitat favorable. Els lloguers, aquí, són una mica més cars que a Banyeres, Sant Jaume i La Bisbal, però no és una diferència desorbitada per tot el que oferim.
La gent del poble té una bona participació?
Sí. Fixi’s: entre 2003 i 2006 les coses van anar-nos molt bé. Hi va haver qui va guanyar força diners i podria haver pogut construir coses. Hauríem pogut tenir un ressò que no tenim. Però com que són persones que s’estimen el poble, ho van fer molt a comptagotes per no alterar la demografia i la discreció. Per dir-ho d’alguna manera, aquí volem menjar poc i pair bé. La gent marxa de vacances després de la festa major, per exemple, i d’aquesta manera fa caliu. Hi ha un sentiment de ser llorencenc i llorencenca que no sabria com explicar, però hi és.
Digui’ns alguns llocs emblemàtics del municipi.
Tenim l’edifici del sindicat, o de la cooperativa agrícola. És responsabilitat de Cèsar Martinell, un deixeble de Domènech i Muntaner. Hi celebrem, entre altres coses, un festival literari a l’estiu, l’EVA (“En Veu Alta”).
Un altre lloc seria la Rambla, on hi tenim la Cumprativa i el Centre. I també tenim el castell. No és que no us el vulgui ensenyar, però és una propietat privada i integra diversos elements de diverses èpoques: però és modern.
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
Enguany el tancarem amb un endeutament entre el 16 i el 20%. Això està molt bé. Tenim també recursos propis en entitats financeres, que necessitem per gestionar el dia a dia. La cosa és que a Llorenç no hi tenim polígons i no generem ingressos extres, com podrien ser els IBIs de les indústries. Així doncs, tant ingressem, tant gastem: tots els ingressos provenen dels impostos.
La nostra no és una càrrega fiscal gaire elevada, però en estar tot tan ben gestionat, no hem hagut de demanar permís per canviar la gespa artificial del camp de futbol, o obrir un nou accés a la plaça de la vila. Durant aquesta legislatura podrem fer més coses.
Parlant d’això, quins són els seus objectius per aquest mandat?
Una de les principals inversions previstes és portar l’aigua a la urbanització “el Priorat”, perquè fa temps que tenim problemes amb els dipòsits. Farem una canonada nova que porti l’aigua directament des del poble. També volem reformar l’antiga llar d’infants, que és un edifici actualment envellit i tancat al públic. Recuperarem l’espai i en farem una sala polivalent.
D’altra banda volem cobrir una pista poliesportiva, on hi ha el club de bàsquet i el de patinatge. Ho venen demanant des de fa anys i ara valorem la millor solució, atès que tot té un cost. I el darrer tema en què penso ara mateix és el del paviment de les voreres. N’hi ha algunes que no estan fetes. I millorar la senyalització horitzontal i vertical.
També tenien una caserna antiga de la Guàrdia Civil
És un edifici actualment de propietat municipal. Està deteriorat i hi hem de trobar una solució: o tirar-la a terra i fer-ne habitatges, o convertir-la en un pàrquing públic. És una qüestió d’inversió. Tenim diverses licitacions en marxa amb tercers, també. Per exemple, la gestió de la brossa, la neteja viària i la jardineria… Estem preparant els plecs a fi que surtin publicats a primers de l’any 2020. Els licitarem amb algunes propostes noves, com ara una recollida selectiva en comptes de contenidors. També estem pensant en fer un sistema de pagament per generació.
Quina seria la seva agenda professional d’avui mateix, per exemple?
Jo cada dia vinc a l’ajuntament sobre les nou del matí. En funció de les reunions i els actes, m’estic aquí fins a la una o les dues del migdia. A la tarda hi torno a ser, tot i que a porta tancada, per avançar feina que l’atenció a la gent no em permet fer. Els dimecres a la tarda vaig al Consell Comarcal a reunir-me amb els alcaldes. La resta de dies sempre parlo amb entitats o amb persones que venen a presentar-me punts de vista o reclamacions.
Amb l’equip de govern, que en aquesta legislatura tenim al PSC com a socis, hi treballem de manera cordial. El mateix amb ERC i la CUP, que estan en l’oposició. Si fa falta, estic operatiu les 24 hores del dia.
Ara que esmentava el PSC i ERC, quines expectatives en relació a la investidura de president del govern de l’Estat?
Jo recomanaria que s’entenguessin i que formessin govern. És la meva opinió personal però crec que caldria arribar a un acord per tal de fer Sánchez president. No és tant perquè s’ho mereixi o no, és perquè cal estabilitzar la situació d’una vegada. A ell, la jugada de les eleccions li ha sortit relativament prou bé.
D’entrada els de JxCat van dir que no. Nosaltres també ens hem d’aclarir. Suposo que el Consell Nacional del 14 de desembre servirà per presentar posicionaments més clars en aquest sentit. Però el meu pensament és el de buscar acords.
Hi ha dos reptes que podrien preocupar més que la resta en termes de gestió municipal: la fragmentació política i l’administració àgil. Hi està d’acord?
La fragmentació és una realitat pública i notòria. Avui en dia no pots menysprear ningú. Si et presentes a unes eleccions has de ser conscient que segurament et caldrà pactar. Hi ha gent que no hi està acostumada i no se li passa pel cap de fer-ho, però és necessari.
No crec que això influeixi en el ritme de l’administració. Aquesta hauria de ser independent. El que és cert és que si n’hi ha un decidint, o n’hi ha tres, els acords costaran més d’aconseguir. Però crec que l’administració hauria d’anar de forma independent a la fragmentació. Finalment, moltes de les meves propostes estaven també en el programa del PSC, d’ERC o de la CUP, si més no a nivell de municipi.
A banda, penso que ens hem de desenganyar una mica. Qui fa funcionar l’ajuntament és el secretari o la secretària. No hi fa res que hi hagi 25 polítics o 34. Aquestes persones són les que marquen el ritme sí o sí. Amb això també caldria fer una mica de pedagogia: les administracions són entitats que poden funcionar amb independència de qui governi. Els tràmits són els tràmits.
