“Per ser un bon Alcalde, la gent ha de creure en tu”

No es pas un principiant, vostè, en això de la política local.
No, fins al 1987, en què vaig ser escollit alcalde, vaig estar 8 anys a l’oposició. Després, Alcalde fins el 2003 amb quatre majories absolutes. A la legislatura següent va governar el tripartit –només per sis vots em van derrotar!- i vaig anar a l’oposició, i ara hi he tornat. És una mania que tinc (rialles). Ara tornem a estar en majoria absoluta.

Amb els anys que porta, es podria dir que vostè ha nascut per això.
Bé, em va molestar molt que tot i haver guanyat les eleccions l’any 2003, no fos escollit. Però vaig treballar igual. Crec que per ser alcalde has d’estimar el teu poble. Si em paguessin una fortuna, ja li dic jo que no seria mai alcalde d’un altre poble que no fos Martorell.

I què té Martorell per ser tan especial?
Que és el meu poble. Te l’estimes, encara que sigui més lleig o més maco. I com que hi has viscut sempre, de jove has tingut la perspectiva de cóm voldries que fos si fossis alcalde, que és la millor manera de convertir en realitat allò que penses que es pot fer.

I què pensa que poden necessitar els martorellencs?
El que demanen principalment és que estiguis al seu costat i que en tot moment interpretis el que necessiten. Modestament, penso que això és el que he fet tota la vida. Ara el tema de la crisi és molt important: entra a les cases, a les famílies, i és quan et trobes a gent sense massa possibilitats de trobar-ne. I aquest és un tema que cou especialment.

Però Martorell se la coneix com una zona molt industrial, i deu generar llocs de treball.
Si, aquí hi ha molta indústria i només la Seat té 10.000 treballadors directes i 10.000 més d’indirectes. La construcció també ha estat molt important, però ja sap que és la que ha rebut més. Hem de veure cóm evoluciona el tema de l’automoció, però les perspectives evidentment no són bones, i per tant ens tocarà patir.

Han patit la crisis de Seat?
En aquests moments potser encara no, però veurem cóm es desenvolupa perquè de fet aquests 5.400 llocs que parlen no es que els facin fora, sinó que és una regulació d’hores que afecta a tota aquesta gent, però amb una quantitat encara no massa significativa. De moment, si la cosa es reactiva no ens afectarà tant com això.

Però ara ha de ser complicat al tenir la indústria com a principal font econòmica.
Si, tenim la indústria de Catalunya i d’Espanya que és Seat. També altres empreses molt importants en el sector químic, com Solait i n’hi també del sector de l’alimentació com Carril. I si hi ha una relació excel·lent amb les empreses, aquestes sinèrgies s’han d’aprofitar. Ara estem treballant, per exemple, per construir un centre d’excel·lència de formació professional en el món del motor; nosaltres posem els terrenys, la Generalitat fa l’edifici i les empreses automobilístiques l’equipen.

Però Martorell no ha estat sempre industrial.
Bé, com tants d’altres pobles, fa anys Martorell era agrícola, gairebé monocultiu de la vinya: feien molt vi i la gent vivia d’això. El meu pare, per exemple, era boter, feia botes de fusta per posar-hi el vi. Però tot això va canviar. El que si que és veritat és que vam ser una de les primeres ciutats que va començar a ser industrial, hi ha fàbriques a Martorell des de fa molts anys sobretot pel tema de l’aigua, de la comunicació i ara és pràcticament monocultiu industrial.

La indústria haurà provocat que la població hagi anat creixent.
A Martorell hi ha una inmigració considerable, però si hem augmentat ha estat perquè hi havia molta feina. També hi havia un altre factor, i és que fins fa molt poc la vivenda estava a uns preus molt més assequibles que no pas l’arc metropolità. Pensi que Martorell és un lloc molt ben comunicat. I això acabava influenciant a l’hora de decidir-se per anar a viure.

Home, això de la comunicació és ben cert.
Si, tenim totes les línies del tren i de les carreteres possibles. És clar que també estem ben bé al mig, però com nosaltres diem, “tots els camins duen a Roma, però passant per Martorell”. Per aquí hi passa l’antiga Nacional II, l’Autovia, l’Autopista, els Ferrocarrils de la Generalitat, la Renfe i ara l’Alta Velocitat. I potser també el tren orbital del que es diu que sortirà d’aquí. Som un punt estratègic, això és innegable.

I què en diu el martorellenc de tot això?
Doncs que segurament que li agradaria viure en algun lloc més tranquil. Però també ha de valorar que té un tren cada cinc minuts que va a Barcelona.

M’han dit que el paren molt pel carrer a vostè.
Doncs, si, l’altre dia, per exemple, em van parar per la transmissió que TV3 va fer de la Cavalcada dels Reis. Va ser molt important, ja que penso que es va donar una imatge de Martorell inèdita i bonica. Però el que li deia: visc a cinc minuts de l’Ajuntament, però sempre arribo tard perquè em paren contínuament, i em pregunten coses, me’n demanen d’altres, i això està molt bé. És la millor manera de connectar amb la gent.

Suposo que es tornarà a presentar.
No se sap, no ho descarto, però tampoc no li asseguro. Quan acabi aquesta legislatura, portaré 20 anys d’Alcalde, repartits en dues èpoques, el que no està malament. I de projectes n’hi ha molts, així que si els vull dur a terme tots no em jubilaré mai, però tampoc no seria bo, per tant ja en parlarem.

I quins d’aquests projectes destacaria?
Tenim un model de ciutat industrial i això no ho podem canviar. Però sí podem fer que una ciutat tan fragmentada per la carretera i els rius, sigui un tot, un sol poble. Quan passava la Nacional II per dins de Martorell, per exemple, hi havia un carrer, el del Mur, que era el pitjor del món pels fums que hi havia. Hi hem invertit molts diners i estem aconseguint que ara sigui una via central del poble, un lloc per passejar, per convertir-lo en un lloc agradable.

Un repte gens menyspreable.
En definitiva acabem essent dependents de l’urbanisme del poble en el qual vivim. No és el mateix viure en un pis que al davant té una plaça agradable que no pas un que té un altre pis a dos metres de distància. I el que vull dir és que això ho hem cuidat. Una ciutat no és només important per la feina, les comunicacions, les infraestructures… també per si la gent s’hi troba a gust.

A part d’estimar el poble, què més a de tenir un bon alcalde?
Primer, i el més essencial, la gent ha de creure en ell i l’han de votar. Crec que s’ha de tenir voluntat de ser-ho, saber que és una feina que estàs en actiu 24 hores al dia, els 365 dies l’any i això és així. I caps de setmana inclosos, perquè és quan hi ha activitat cultural, esportiva i social, i per tant, hi has de ser. A mi em deuen quedar lliures dos o tres caps de setmana l’any. Però vaja, això a mi no em costa, m’agrada, hi disfruto molt.

Es dedica exclusivament a això?
Ara ja estic jubilat i sí. Els primers quatre anys a l’alcaldia vaig simultanejar les dues feines i va ser tot plegat bastant esquizofrènic, una experiència per no repetir. Després vaig demanar l’excedència, i els quatre anys que vaig deixar de ser alcalde vaig retornar a l’empresa. Llavors em van dir que pels dies que hi aniria, millor que plegués, així que em van prejubilar.

Vostè també és el president de l’Associació Catalana de Municipis.
Som una associació que en aquests moments agrupa a més de 900 entitats municipals, que vol dir municipis, Consells Comarcals, Diputacions i ens municipals. Devem tenir al voltant de 800 municipis associats dels 940 que hi ha a Catalunya. El que intentem és fer una mica de lobby, lluitar per un finançament més just, mirar la dignificació dels càrrecs electes, i ajudar als ajuntaments més petits.

Algun exemple més concret d’actuació?
Doncs miri, últimament hem aconseguit posar-nos d’acord i fer un pla de pensions pels empleats municipals de pobles petits que engloba a tots els treballadors, i no només als dels ajuntaments grans. També estem treballant en temes de seguretat en la feina, o en assistència tècnica o jurídica per poblacions que no poden tenir una estructura com tenim nosaltres. Aquesta és la feina que fem, representant als Ajuntaments davant els òrgans de la Generalitat i de l’Estat.

Amb la Federació de Municipis també hi col·laboren?
De fet, en aquests moments tenim una unitat d’acció gairebé total, estem molt d’acord amb coses i hi ha molt bona relació. En un principi les dues van nèixer molt marcades políticament, però avui això ja no és veritat, perquè tant a la Federació com a l’Associació hi ha ajuntaments de diferents colors polítics.

Sembla que a un alcalde mai se l’associï amb el partit, sino que és més la persona.
Evidentment que tots tenim una ideologia i pertanyem a un partit, per bé que la política s’ha de fer a través d’aquesta mena d’òrgans, com el futbol s’ha de fer a travès d’equips de futbol. Però si és cert que són càrrecs que trascendeixen a la política, que un cop ets alcalde tu has de servir als ciutadants del teu poble siguin del color que siguin, i t’hagin votat o no, perquè és evident que si no ho fas així, la propera vegada no serà alcalde. Jo mai he tingut cap altra aspiració. I si he estat alcalde ha estat com una conseqüència natural més de la meva vida, en què sempre he estat embolicat en mil coses, com el bàsquet, el Centre Parroquial, o l’escoltisme. La política municipal acaba sorgint com una conseqüència de tot plegat.