Visitem avui una localitat de la Noguera Baixa. Amb 1.400 habitants, Térmens és un enclavament molt actiu a mig camí de Balaguer i Lleida. Concepció Cañadell n’és l’alcaldessa.
Com va ser la seva entrada al món de la política?
Us diré que, a diferència del que passa en els municipis del nostre entorn, Térmens sempre ha estat un municipi molt polititzat. A les rodalies, només hi ha tensió política les setmanes prèvies a les eleccions. Aquí n’hi havia tota l’estona. I, des de l’arribada de la democràcia, sempre havia governat el mateix partit polític, amb la única alternança de les persones que feien d’alcalde.
Personalment, també penso que els governs previs van fer grans coses. I que van satisfer les necessitats i els serveis que ara tenim: el pavelló, l’escola… Però, en canvi, podien millorar molt en la qüestió del tracte personal.
Sempre hem estat un municipi polititzat. A les rodalies, només hi ha tensió política les setmanes prèvies a les eleccions. Aquí n’hi havia tota l’estona
En quin sentit ho diu?
Abans de nosaltres, la gent et podia deixar de parlar, o començava a parlar-te, segons si et presentaves o no a una llista electoral determinada. Tots els meus companys i jo pensem que les persones hem de ser tractades per igual, amb independència de a qui voten. I vam fer el possible per donar un tomb a aquesta situació amb la col·laboració de tots.
La gent et podia deixar de parlar, o començava a parlar-te, segons si et presentaves o no a una llista electoral determinada
I a vostè la van venir a buscar, o es va presentar en política?
Jo havia viscut uns anys fora de Térmens, em vaig casar i vaig tornar als meus orígens. I suposo que els partits busquen perfils de persones vinculades a la societat civil. En el meu cas, jo ho havia estat a l’esport local.
Així va ser que, quan es preparaven les eleccions de 2007, em van venir a buscar els representants de Convergència, del PP i d’Esquerra per formar una candidatura única amb la que arribar a l’Ajuntament i provocar els canvis necessaris. Finalment, el PP va renunciar a presentar una llista i va donar el seu suport a Convergència. Jo em vaig donar d’alta en aquest partit i vam aconseguir entrar a l’Ajuntament, però en l’oposició. Vam estar-hi durant vuit anys.
Finalment, va guanyar les eleccions el 2015.
Efectivament. Però quan vam arribar al govern municipal, vam trobar-nos amb una situació econòmica molt delicada. Els comptes no s’estaven presentant i, a més, ens vam trobar amb una sentència desfavorable de la Justícia que condemnava el municipi a pagar un milió d’euros per haver fet una expropiació de manera il·legal. Amb un pressupost com el nostre, de poc més d’un milió d’euros anuals, aquest era un compromís impossible.
Quan vam arribar al govern municipal, vam trobar-nos amb una situació econòmica molt delicada
Però li van donar la volta a la situació.
Així és. I també vam preocupar-nos molt per canviar el clima social del municipi. Crec que ho hem aconseguit entre tots, perquè totes les parts s’han relaxat una mica, però també perquè el nostre tarannà hi ha ajudat.
Per aquesta raó la van fer alcaldessa el 2019 i el 2023?
Jo crec que els veïns ens havien fet confiança força abans de la primera victòria electoral. Com us he dit, abans patíem una gran politització. Com a cas concret us diré que hi havia més de 200 persones censades a Térmens que votaven a les eleccions, però que no vivien aquí. Eren persones que treballaven en una empresa local que feia contractació en origen. I que votaven. I això decantava sempre un regidor a favor de la postura del nostre rival. Però ningú se n’adonava.
El 2012, com que ja havíem agafat certa experiència, jo em vaig anar apuntant en quin lloc estaven empadronats els electors i vaig fer una mica de recompte. Vam adonar-nos de la situació i vam anar a parlar amb el director d’aquella empresa. Li vam dir que volíem poder-hi fer campanya electoral.
I què els va respondre?
Es va sorprendre molt. Segurament, perquè ni tan sols ell sabia que a la seva empresa hi havia tants votants amb tant de poder com per decidir l’alcalde del poble.
Però li vam explicar que si les coses seguien igual, acabaríem sortint tots al diari. Aquell any, curiosament, cap d’aquelles persones va anar a votar. I vam guanyar nosaltres per majoria.
Curiós.
Es veu que hi havia persones del poble que sí tenien interès en què aquests treballadors de l’empresa anessin a votar. Però un cop van desaparèixer, vam guanyar. Per això us dic que, probablement, la gent del poble ja ens havia donat confiança abans… La primera elecció a la que ens vam presentar la vam perdre per 15 vots, i la segona per només 3.
A nivell personal, què n’ha après d’aquests anys al govern municipal?
Moltes coses. Jo he tingut d’altres responsabilitats a nivell polític, però em quedo amb la de ser alcaldessa. Són 365 dies de dedicació a l’any, les 24 hores. Els 1.400 habitants del poble em coneixen i tenen el meu telèfon. I jo he crescut personalment moltíssim en aquest temps, a la vegada que també he après coses molt positives.
Jo he tingut d’altres responsabilitats a nivell polític, però em quedo amb la de ser alcaldessa
Com ara?
A escoltar… Hi ha veïns que venen a veure’t amb el seu problema, i els has d’escoltar bé per poder-los ajudar.
I també a treballar amb l’equip que m’ha acompanyat. Jo soc l’alcaldessa, però també hi ha companys a la secretaria, a l’administració… Un govern municipal és l’alcalde i tot el gruix del seu equip, polític i professional: els de la brigada, els de la llar d’infants, els de l’administració, etc.
Un govern municipal és l’alcalde i tot el gruix del seu equip, polític i professional
Vostè va presidir el Consell Comarcal de la Noguera.
Abans de ser alcaldessa. Això va ser degut al fet que jo era vicepresidenta en el moment en què Pere Prat, aleshores president, va plegar (2014). I jo li vaig agafar el relleu. Vaig presidir el Consell durant els quatre anys següents (2015-2019).
Més tard vaig tornar a la meva feina professional. Tinc una plaça a l’Hospital de Santa Maria, de Lleida, al departament administratiu i de comptabilitat. També vaig estar al Congrés dels Diputats, a Madrid, entre 2019 i 2023.
Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
En la primera hi surto amb els meus pares. Jo soc una persona molt familiar i estic molt contenta dels valors que ells m’han ensenyat. El treball, el sacrifici, l’ajudar els altres… Són valors que he portat a la meva feina com a alcaldessa. Crec que és vital que la gent sàpiga que darrere de tant de sacrifici també hi ha una recompensa. A casa em van ensenyar que per arribar a algun lloc cal treballar. I sempre ho he posat en pràctica.
La segona fotografia és amb les meves companyes. A banda de tenir família, i de cuidar-la, cal tenir amistats. Les de la foto són noies de diverses edats, que han compartit molts moments juntes. Finalment, com que també m’agrada molt viatjar, us porto alguna foto de sortides. L’esport també m’ha acompanyat molt al llarg de la vida.
El treball, el sacrifici, l’ajudar els altres… Són valors que he portat a la meva feina com a alcaldessa
A banda de polititzat, quina mena de municipi és Térmens?
A mi m’agrada molt. Soc molt termenina i sempre que puc, m’agrada fer-ne publicitat. Sovint, quan una persona de Lleida viu a Barcelona, diu primer que és de Lleida, després que és de la Noguera i, finalment, diu que és de Térmens. Jo dic que cal fer l’ordre invers: primer del poble, després de la comarca i, finalment, de les Terres de Ponent. El nostre gentilici no surt enlloc, si no ho diem al principi.
Soc molt termenina i sempre que puc, m’agrada fer-ne publicitat
Com és l’economia del municipi? Què produeixen?
Som agrícoles i ramaders, però també hem desenvolupat dos polígons (el Tossal de la Bassa i la Noguera) que tenen força indústria, en comparació amb les nostres dimensions.
A banda, tenim tots els serveis garantits: botigues, estètica i perruqueria, pastisseria, farmàcia, bancs, llar d’infants… Molts municipis propers han vist tancar els seus negocis i els seus veïns venen a comprar aquí. Som un municipi viu, afortunadament. I quan ens comparem amb els altres, pensem que som afortunats. Però també hem fet de la nostra part. Penseu que vam mantenir la llar d’infància amb només dues criatures, malgrat els costos…
Quines són les principals preocupacions del municipi?
Nosaltres creiem que cal posar les persones al centre. I en aquest sentit, tenim dues franges d’edat que ens preocupen: la dels més menuts i la de la gent gran. Els petits, perquè són el futur del nostre municipi. I, per tant, aboquem molts recursos en l’escola i en la llar d’infants. I en quant a la gent gran, sabem que ells ho han fet tot per a nosaltres, han construït el poble que tenim, i si nosaltres volem ser un model de país i de societat avançada, hem de donar-los una vida digna.
Ara estem construint un centre de serveis, o SAIAR, que ens agradaria que donés servei als nostres veïns i veïnes més grans, però també a les persones grans de la comarca. La Noguera baixa, que és on ens trobem nosaltres, té una gran mancança d’aquests serveis, en relació al que hi ha a pobles de la part alta comarcal.
Sabem que la gent gran ho fet tot per a nosaltres. Si volem ser un model de societat avançada, hem de donar-los una vida digna
Entesos.
L’estem construint sense haver demanat ajut la Generalitat, tot i que esperem comptar amb el suport del Consell Comarcal. I el que demanem és la possibilitat d’oferir places públiques per als nostres veïns i els dels municipis propers.
Què cal visitar a Térmens, si venim per primera vegada?
Tenim un centre cultural, el de Sant Joan, que va ser l’església local durant molts i molts anys, i que té una història ben interessant. A finals del segle XIX, quan s’estava construint el Canal d’Urgell, el temple de Sant Joan estava molt deteriorat. I diuen les cròniques que el mossèn de l’època va ser hàbil: va veure que els operaris s’havien deixat de tapar el Canal en el seu pas pel poble, i els va demanar que construïssin una església nova, com a penyora.
I així va néixer l’església de Santa Maria, que la va fer Isidre Puig i Boada, deixeble de Gaudí. I dins d’aquesta església hi ha una escultura de la Mare de Déu original i molt semblant a la que hi ha dins de la cripta Gaudí.
Mentrestant, el vell temple de Sant Joan es va voler enderrocar. Però gràcies a la militància de la gent del poble, amb el temps la van acabar reformant i convertint en un centre de cultura i trobada. Allà hi fem moltes activitats i ens en sentim molt orgullosos. També tenim un pavelló esportiu que ens serveix per practicar l’esport i per fer-hi trobades festives i culturals.
També tenen un altre edifici curiós…
En efecte, és la Humanitària. El van construir el 1927, segons sembla, en 40 dies. A principis de segle XX hi havia tres sales de festes, amb cinema i teatre. Uns socis van construir aquest edifici per ser una sala de festes més. Als anys 70 el va ocupar un taller de confecció que va donar oportunitats laborals a moltes dones del poble, que van poder deixar de dependre econòmicament dels seus marits. I finalment, el govern municipal previ al nostre van adquirir l’edifici amb la idea de fer-hi una residència. Nosaltres hem reformat el projecte per tal d’ubicar-hi la llar dels jubilats, que quedarà molt propera al SAIAR. I també una aula polivalent, per a les aules de formació i extensió universitària que ens imparteix el Consell Comarcal.
A banda, vostès tenen una gran inquietud cultural. Fan gaire promoció?
Estem fent molta promoció de la cultura. I, en aquest sentit, m’agradaria molt destacar el Premi que concedim anualment a l’Àlbum Il·lustrat de l’any. L’anomenem “Vila de Térmens” i enguany se n’ha celebrat la sisena edició. Està dotat amb un premi important, de 4.000 euros, i ja ha reconegut la feina de grans autores i autors. A més, publiquem les obres en una col·lecció especial.
I, en segon lloc, també destaco el festival “EntreRius”, de cantautors. És un cicle de concerts que celebrem durant l’estiu i que enguany ha viscut la tercera edició.
El Premi a l’Àlbum Il·lustrat “Vila de Térmens” està dotat amb un premi de 4.000 euros i ha reconegut la feina de grans autors
Quines són les principals reivindicacions dels alcaldes i alcaldesses de la zona?
El manteniment de les infraestructures viàries és una de les grans reivindicacions històriques. Per exemple, la carretera que uneix Bellvís amb Térmens és, a efectes legals, un camí municipal. I això ens implica un manteniment que hem d’assumir. Però la realitat pràctica és que funciona com una carretera i que té un volum considerable de trànsit, generalment vinculat a persones que la fan servir per treballar. Finalment, els dos ajuntaments vam decidir en ple que aquesta carretera se l’havia de quedar la Generalitat, i el Departament competent ens ha dit que ho assumiran en breu i que la faran més gran, per tal que tingui les dimensions reglamentàries de carretera.
Una altra reivindicació és l’autovia, que no es va desenvolupar completament. Lleida està creixent molt i connectar-s’hi requerirà d’un acabament d’aquesta infraestructura. I també tenim un pont, dit de La Sucrera, que connecta Menàrguens amb Térmens. Quan la fàbrica de sucre va tancar, ens el van cedir als dos municipis i actualment també en fem el manteniment. Però és un pont que té limitació de tonatge, i si els vehicles pesants no hi poden passar, han de donar un gran revolt per anar cap al poble del costat. Per complir la normativa, alguns camions han hagut de viatjar molts quilòmetres per salvar una distància de tres quilòmetres. Crec que ens mereixem un nou pont.
Creu que el nou Govern de la Generalitat serà prou municipalista?
Us dic la meva opinió personal. En aquest moment, la ciutat de Lleida té un alcalde socialista. I Balaguer també. I a la Generalitat, també hi mana el PSC. Si en aquest mandat no es desenvolupen certs projectes al nostre territori, no es desenvoluparan mai.
Si en aquest mandat no es desenvolupen certs projectes al nostre territori, no es desenvoluparan mai
Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els veïns?
Crec que sí. Des que vam entrar al govern, hem recuperat una ràdio municipal que havíem tingut fa molts anys. Al 105.5 de la FM, només per al municipi, i ens serveix per retransmetre els plens municipals. L’ACM ens hi ha ajudat força. A banda, també fem explicacions al municipi tot sovint.
